Correllengua 01 (Plaça del Guinardó - BCN)

Dissabte 6 d'Octubre del 2001

Em va costar 1 hora i quaranta minuts trobar la Plaça del Guinardó (tot sigui dit, gracies a la poca coneixença de la gent de BCN amb la seva ciutat), però em vaig trobar amb una gran organització, una qualitat "impressionant" per part dels grups que hi van actuar, i un gran espectacle de gent jove amb moltes ganes de fer alguna cosa més que un gran concert de música.

La nit va començar amb "Esporàdics" un conjunt acústic de Manresa, per mala sort vaig arribar quant quedava poc per acabar la seva actuació, pero el poc que vaig sentir em va agradar força. Despres van pujar a escena els anfitrions del barri, amb el seu pop-rock format al Guinardó, eren "Catarsi", i toquen molt bé. Al acabar va apareixer una gent... mmmm... una gent... ...diferent..., així es defineixen ells mateixos, eren els diferents de Lleida, eren "Encara farem salat", una colla d'amics de Lleida que van sorpendre a tothom amb la seva "singular" manera de fer un concert de música, trencant esquemes pre-establerts, divertint i fent participar a la gent, va ser magnific !!!!. Per últim, el que no vol dir pitjor, varen saltar a escena el conjunt Ska de les Borges Blanques "Tse Tse", que van posar l'última gota de música a la nit.

Vinga a veure si us animeu el proper cop a venir, coneixereu gent amb molt de ritme al cos, com la senyora Eugenia ;-)

LA FLAMA RUTLLA

Dissabte 6 d’octubre del 2001. Quatre de la tarda. Els membres de la CAL-Guinardó junt amb veïns del barri es disposen a fer el seu segon Correllengua, la paret de la Plaça Frederica Montseny n’és l’escollida. Sota el lema “Que et rutlli la llengua”, la silueta dels Països Catalans esguarda damunt de la crida d’un poble que lluita, i l’emblemàtic Nen de la Rutlla ho guaita de reüll. El primer mural de la CAL-Guinardó ja és un fet, i BTV s’interessa per la nova. Pugen els Banyetes d’Horta, i els més xics pinten de roig el nostre infant. Les gralleres del Clot arriben. El cercavila és a punt de començar, l’obren els petits tabalers i el tanquen les joves gralleres, i amb el seu so el veïnat surt als balcons i s’afegeix a la festa. 
A les sis de la tarda arribem a toc de gralla a la Plaça del Guinardó. I mai més ben dit, els nens i nenes de l’esplai La Gralla ens esperen amb delit. La Tresca i la Verdesca és a punt de començar, amb un tres i no res ja s’han format dos trens que giravolten tot dansant per la plaça seguint les consignes dels animadors. Els vagons salten, ballen, corren, s’ajunten i formen un alegre tren de mitja tarda que es converteix en cercle, on tot aquell qui duu un infant dins seu hi té cabuda. Piquem de mans, fem un petó d’esquimal, mitja volta i endavant. La Tresca fa saltar i ballar a la canalla fins a quarts de vuit del vespre, i per a .... energies, la xocolatada i els xurros ens esperen. Una llarga cua de nanos i no tan nanos, mares, pares, avis, àvies, monitors i membres de la CAL endolceix la festa. Les gralleres del Clot tornen a animar la plaça, als més menuts no els manquen pas ganes de gresca i tabola. 
Un cuet, dos cuets, tres cuets ... botzines, carabana de cotxes i ... la flama de la llengua ens arriba de la Vila de Gràcia, i amb el cant de la senyera a càrrec dels vilanovins Músics del Pont, corre cap al Guinardó. Dues nenes amb gran anhel i entusiasme s’encarreguen d’aguantar-la, mentre en Gerard Pla, membre dels esmentats músics i bateria del grup de pop No ‘nem bé llegeix el manifest, enguany escrit per Herve Pi, membre dels castellers del Riberal. 
Son poc menys de les nou del vespre, els músics acaben de fer les proves de so. Després de l’èxit de la tarda amb tota la aminada , la nit de concerts promet molt i molt. Tots els grups són novells, alguns d’ells amb joveníssims membres, però amb un gran futur per endavant. Poc més tard de les nou del vespre, els manresans Esporàdics inicien la vetllada amb els seu rock acústic, amb clares influències dels també bagencs Gossos. Amb versions i temes propis, veus, guitarres i violí sorprenen el nou públic i fan cantar a la gran quantitat de manresans que han vingut fins al Guinardó; per als tres últims temes fan pujar un vell amic convertint el tercet amb un quartet, i li dediquen un tema que ell mateix un dia els va composar. I del cor del Principat, tornem a casa nostra. Els guinardorencs Catarsi porten el seu folk-rock al Correllengua d’enguany, amb una veu femenina potent i encisadora. A continuació, arriba el toc d’originalitat de la nit, amb un estil “diferent” –com ells afirmen-: els lleidetans Encara farem salat ens sorprenen a tots plegats. En un temps on encara abunden les samarretes de màniga curta, quan tots tenim encara l’estiu al cor, apareixen un dimoni, dos pastorets “menuts” i dos àngels. Temes tradicionals arranjats amb un ritme rocker sonen amb gran alegria, el públic s’anima i balla engrescat: molinets, polkes, rotllanes, cuques... apareixen espontàniament entre els més esbojarrats, ja sigui al so de La Masovera, de La Font del Gat o dels Tres Tambors. I és que a les terres de ponent de festa i ganes de gresca no els en falten pas, i després d’aquest salat espectacle, on fins i tot a l’àvia del balcó li dediquen un tema i la fan saludar, els garriguencs Tse-Tse tanquen la nit de concerts. Presentant ja la seva maqueta Menjant pipes per sopar, reivindiquen a ritme d’ska que volen acabar amb la sequera de les terres, fan ballar el públic amb més energies –duem ja quatres hores dansant ... i tota la tarda en acció- amb el Ron del funcioanri, expliquen la història de l’Amiga i d’en Petito Flores ... Diuen que són d’una comarca tranquila, però si no fos perquè hi ha una hora límit, seguirien tocant fins que sortís el sol. 
Quarts de dues de la matinada a la Plaça del Guinardó, on al llarg de la festa hi han passat prop d’un miler de persones, dels més xics als més ganàpies. Alguns membres de la CAL organitzen un espontani servei de neteja, una rotllana dels més tronaires resta davant de l’escenari; tots cansats, però plens de joia i satisfets de la feina feta. La lluna i els estels han vist arribar i cremar la flama, que seguirà al cor de tots els guinardorencs. Com una espelma amb cera eterna, aquest segon Correllengua al nostre barri serà recordat per sempre tan pels membres de la CAL com pel públic i convidats que han vingut. Des de les cinc de la tarda ens hem unit per la llengua quatre barris barcelonins, el Bages i les terres de Ponent. La unió fa la força i la flama uneix la llengua als Països Catalans.