1.- ELS ORIGENS DE LA TELEVISIÓ.-
·
1.1.- Investigacions prèvies i primers avenços tècnics
· 1.2.- La fase experimental
· 1.3.- L'establiment i la consolidació de la
televisió
1.1.– Investigacions prèvies i primers avenços tècnics –
És necessari, abans d’arribar a parlar d’Espanya, veure com apareix la televisió, és a dir, com s’inventa la televisió. Aquest fet no té lloc a Espanya, sinó que és la combinació de diverses experiències que tenen lloc a diferents part del món, la televisió no fou un invent d’una sola persona o d’una determinada corporació, sinó que se deu a molt diverses aportacions. La majoria d’aquestes s’inicien al segle XIX.
Si s’ha de posar una data, els historiadors senyalen el 28 de gener de 1926, quan el britànic John L. Baird va fer la primera demostració pública del sistema de televisió.
Malgrat l’existència d’aquest autor (que molts senyalen com una persona curiosa i romàntica en el treball), hi ha altres aportacions que van apareixent al llarg de la història. No obstant, alguns posen com primer pel desenvolupament del nou mitjà, el telescopi de Galileu.
Al menys, podem senyalar que durant el segle XIX hi ha un desig de veure més enllà, tal i com trobem a la literatura fantàstica de l’època. És el cas de G. Du Maurrier, que va realitzar per a la revista Punch un dibuix en el que un matrimoni veia a una paret com la seva filla jugava al tenis a Zeirán. El mateix succeeix amb Robida, que el 1882 dibuixa una sèrie de quadres on es veuen imatges en moviment que se visualitzaven en las parets dels salons de les cases.
A la mateixa època, van tenir lloc una sèrie de avenços científics que van possibilitar la primera emissió en 1926. Entre ells, destaquen:
El químic Berzelius descobreix el Seleni i les seves capacitats conductores.
En 1839, Becquerel descobreix la fotoelectricitat, és a dir, convertir la llum en impulsos elèctrics.
Joseph May, en 1873, realitza l’aplicació pràctica de la fotoelectricitat a partir de las cèl·lules de Kerr (aconsegueix establir un circuit mitjançant cèl·lules que transforma la llum en impulsos elèctrics).
Paul Nipkow patenta en 1884 el telescopi elèctric. Consistí en un disc explorador d’ imatges per perforacions distribuïdes en espiral.
A finals del XIX ja tenim un sistema capaç de transmetre imatges a distància. Aquest és perfeccionat por Baird. Així es fonamenta el principi del que és la televisió mecànica.
Si Baird porta associada la televisió mecànica, a Karl Braun se li associa en 1879 la televisió elèctrica. Patenta el tub de raigs catòdics, arribant a dominar el raig de feix d’electrons i aconseguir així un escombrat horitzontal i vertical.
El seu ajudant, Max Diekmann posa en funcionament el sistema per tub de raigs catòdics. Aconsegueix una emissió en 1906 mitjançant la combinació del disc de Nipkow, les cèl·lules de Kerr, els fils telegràfics i el tub de Braun. Però de totes formes, no aconsegueix una imatge en moviment, sinó una fixa.
El sistema de la televisió elèctrica fou portat a terme per Cambell Swinton (visió elèctrica a distància) i Boris Rosing. Malgrat que no es coneixien, sabien que calia substituir la captació mecànica de la imatge por un tub de raigs catòdics. Tot això són experiències pretelevisives.
1.2.- Fase experimental (1925 – 1935).-
A partir de la segona meitat del segle XX, s’entra en la fase experimental del mitjà, on cal destacar a J. Baird. Baird recull els experiments previs tant de televisió mecànica com electrònica. Considera que és més fàcil desenvolupar el primer model de televisió. La primera imatge que aconsegueix transmetre data de 1923. Es tracta d’una imatge fixa de poca definició del seu ajudant.
En anys posteriors es trasllada a Londres per aconseguir financiació al mateix temps que va fent demostracions a públic especialitat. Treballa de forma autodidàctica, sense cap tipus de recolzant per cap companyia. Al 1925, en una de les seves demostracions, fou necessària tal quantitat de llum que cap home resistia.
J.Baird amb el seu invent
Finalment, aconsegueix posar en marxa el seu sistema de televisió mecànica. De totes maneres, no té la visió suficient per passar al sistema de televisió electrònica que paral·lelament se està desenvolupant a Amèrica i a Alemanya. A finals dels anys 30 hi ha una constant lluita entre els dos sistemes. La batalla la guanya l’electrònic, degut a la major definició i possibilitats que oferia.
En aquesta fase es produeix un desenvolupament paral·lel entre la televisió mecànica i l’electrònica. La primera és anterior en el temps i aconsegueix les primeres emissions regulars. Tot i això, tenia una definició més baixa que el segon sistema.
A mitjans dels 20, s’aconsegueix a la televisió mecànica una definició de 48 línies; al 1926, una de 50. Malgrat segueix augmentant la seva definició, no pot competir amb el sistema electrònic.
De totes maneres, els dos sistemes presenten problemes comuns a Anglaterra, Alemanya i EEUU:
-Es pretenen unir distàncies més grans
-Sincronisme entre la imatge i el so: no s’afina l’ajust
-No es poden captar imatge de l’exterior degut a la gran quantitat de llum que tots dos sistemes necessiten. Les Olimpíades d’ Alemanya, no era televisió, sinó cine.
De totes formes, podem destacar diversos avenços:
-Baird aconsegueix el 1927 transmetre imatges per televisió a distàncies de 40 km. En 1929 pren imatges de l’exterior per primera vegada.
-Ivess uneix per cable les ciutats de Nova York i Washington.
-Al 1930, les lluites entre els dos sistemes fa que s’arribin a resolucions de fins a 405 línies.
-Baird fa experiments amb la televisió a color.
-Al 1928, la BBC nord-americana fa emissions experimentals.
1.3.- L’establiment i la consolidació de la televisió.-
La televisió va avançant i durant els anys 30 s’instauren principis tècnics molt més desenvolupats que permetran que la televisió es pugui estendre i facilitar la seva comercialització i, per tant, la seva arribada la gran públic. La televisió es comença a veure com un element de comunicació vital, i s’entreveu que molt aviat tindrà una programació fixa i no es destinarà només a retransmissions puntuals de grans esdeveniments o a proves experimentals.
La gent començava a gaudir amb la televisió
És en aquest moment que comencen a veure la llum les primeres televisions a Europa, encapçalades per l’anglesa BBC –apareguda el 1934- , model del que serien la resta de les televisions europees. A la mateixa època apareix la televisió francesa i un any després ho faria l’alemanya.
Però la televisió no va tenir ja que es va trobar amb la Segona Guerra Mundial durant el seu període de naixement, fet que va endarrerir el seu màxim desenvolupament. Aquest refredament quedà aturat un cop acabada la guerra, quan els països més rics i que havien resultat vencedors a la guerra, van emprendre de nou la carrera pel desenvolupament de la televisió, aconseguint una impressionant penetració entre el gran públic i convertint-se en el mitjà de comunicació per excel·lència.