2.- ELS PRIMERS PASSOS DE LA TELEVISIÓ A ESPANYA.-
2.1.- Situació d’Espanya.-
2.2.- Joaquín Sánchez Cordobés Maroto.-
2.3- Europa entra a Espanya: Fonovision i Teledem
.-
Però mentre a la resta d’Europa la televisió podríem dir que ja havia nascut, què estava passant a Espanya? A Espanya, les coses no anaven tan ràpides. Cal que recordem el context històric del país en aquell moment, ens trobem en un moment d’agitació política i social del país, enfrontat políticament entre l’esquerra i la dreta més radical. Aquests fets són un clar contratemps per a l’arribada de la televisió a Espanya, on tampoc hi havia diners excessius ni un interès comercial.
2.2.- Joaquín Sánchez Cordobés Maroto.-
És en aquest moment que trobem l’aparició del primer nom d’un espanyol vinculat amb el naixement de la televisió: Joaquín Sánchez Cordobés Maroto. Maroto, un antic estudiant de telecomunicacions, va posar tot el seu empeny, al igual que va fer Baird, per tal d’aconseguir el seu somni: poder transmetre imatge. És així que va començar a experimentar, amb el gran avantatge temporal que suposava tenir els coneixements dels avenços fets per Baird. Començà a fer petits experiments, a desenvolupar un aparell de transmissió fins arribar al 1934 quan aconseguí transmetre imatges d’una sala a una altra. Aquest serà el primer pas, més o menys seriós, que suposaràs l’arribada de la televisió a Espanya. Fixem-nos un moment en les dates, si les analitzarem veurem que mentre que a Anglaterra i França es creaven les primeres cadenes de televisió, i per tant, començaven a disparar-se les vendes de televisors, a Espanya només s’aconseguia transmetre imatges dins un mateix edifici i en un entorn mig anecdòtic.
No per això hem de valorar de Maroto –que retrobarem més endavant com a peça clau-, ja que gràcies a ell la televisió arriba a Espanya i al igual que Baird, calia que algú experimentés per què després altres aconseguissin el desenvolupament definitiu.
2.3- Europa entra a Espanya: Fonovision i Teledem .-
Arribada la Guerra Civil va quedar clar que les prioritats eren unes altres i el recorregut de la televisió a Espanya queda momentàniament aturat durant el conflicte. Com a únic fet destacat durant el període bèl·lic assenyalar l’interès de l’empresa alemanya Telefunken en aconseguir la implantació del seu aparell anomenat Fonovision. Hitler va regalar al seu amic Franco un aparell d’aquest, que va ser muntat al novembre de 1938 a Burgos per tècnics nazis, en un fet purament anecdòtic.
Un cop acabada la Guerra Civil, començà la cruenta Segona Guerra Mundial. Espanya, malgrat el seu color polític després de la pujada del general Franco al poder, no va voler participar i Franco va decidir un tancament de fronteres i espanya va quedar aïllada de la resta d’Europa.
Un cop acabada la guerra, cap a 1945, Espanya va ser un punt acollida pels alemanys i italians, que havien resultat perdedors a la guerra. En aquest punt tornem a trobar noms que influiran en el desenvolupament de la televisió a Espanya. El primer que cal destacar és Tremoulet, un personatge no massa conegut però que va destacar per la seva empenta al món de la ràdio, creant a Espanya Ràdio Internacional i més endavant Ràdio Miramar de Barcelona. Però l’autèntic somni era fer arribar la televisió a Espanya, ja que ell l’havia conegut fora de les seves fronteres.
És en aquest moment que trobarem dos noms molt importants: els germans Guijarro, Alfredo (Director General de Radiodifusió) i Luís (Director Tècnic de Radiodifusió). Tremoulet va presentar un projecte de creació d’una televisió pel país, fet que va interessar a Luís Guijarro. Tots dos viatjarem conjuntament a Londres amb el propòsit de conèixer la televisió; a Luís aquesta visita el va fascinar i li va generar l’obsessió de voler dur el projecte a terme. Però necessitava el recolzament de molta gent, primer li va comentar la idea al seu germà, però aquest no li va donar importància i va considerar més interessant continuar amb la radiodifusió que tan bé li esqueia al règim. L’interès de Luís pel projecte el va portar a entrevistar-se amb Franco, trobant en el camí tota una sèrie de respostes negatives al seu projecte, degut a l’alt cost econòmic, per una nació aïllada i pobra en infrastructures, en la que la població malvivia sotmesa al Règim. Potser la gent es comença a interessar més pel projecte de Guijarro quan el 1948, l’empresa Philips exposa a la Fira televisiva de Barcelona, els seus Teledem, que van portar imatges a Espanya.