IV. POSICIÓ DELS COMUNISTES EN RELACIÓ AMB ELS DIFERENTS
PARTITS D'OPOSICIÓ
D'acord amb el capítol
segon es comprèn ben fàcilment les relacions entre els comunistes i els
partits obrers ja constituïts, és a dir, les seves relacions amb els
cartistes d'Anglaterra i els reformistes agraris de Nord-Amèrica.
Els comunistes lluiten per aconseguir els objectius i interessos immediats de
la classe treballadora, però en el moviment actual hi representen al mateix
temps el futur d'aquest moviment. A França els comunistes s'uneixen amb el
partit social-demòcratic* contra la burgesia conservadora i radical, sense
renunciar per això al dret de captenir-se críticament davant la fraseologia i
les il·lusions provinents de la tradició revolucionaria.
A Suïssa sostenen els radicals, sense deixar de reconèixer que aquest partit
està constituït d'elements contradictoris, en part de socialistes
democràtics, en el sentit francès, en part de burgesos radicals.
Entre els polonesos, els comunistes sostenen el partit que posa com a
condició de l'alliberament nacional una revolució agrària, el mateix partit
que realitzà la insurrecció de Cracòvia el 1846.
A Alemanya, tan aviat com la burgesia apareix amb caràcter revolucionari, el
partit comunista lluita amb aquesta burgesia contra la monarquia absoluta,
els grans terratinents feudals i tota la petita burgesia.
Però en cap moment no deixa de fer desvetllar en els obrers una consciència
tan clara com sigui possible sobre l'oposició hostil entre (44) la burgesia i
el proletariat, perquè els obrers alemanys puguin oposar de seguida
condicions socials i polítiques, que la burgesia ha d'instaurar amb el seu
domini, com a altres tantes armes contra la burgesia, perquè després de la caiguda
de les classes reaccionàries a Alemanya comenci immediatament la lluita
contra la mateixa burgesia.
Els comunistes es fixen molt particularment en Alemanya, perquè Alemanya es
troba a la vigília d'una revolució burgesa i perquè aquest capgirament és dut
a terme en les condicions més avançades de la civilització europea en general
i amb un proletariat molt més desenvolupat que a l'Anglaterra del segle XVII
i a la França del XVIII, és a dir, que la revolució burgesa alemanya pot ser
el preludi immediat d'una revolució proletària.
En un mot, els comunistes sostenen arreu qualsevol moviment revolucionari
contra les condicions socials i polítiques existents.
En tots aquests moviments fan ressaltar sempre el problema de la propietat,
sigui la que sigui la forma més o menys desenvolupada que hagi pres, com a
qüestió fonamental del moviment.
Finalment, els comunistes treballen arreu per la unió i l'entesa dels partits
democràtics de tots els països.
Els comunistes menyspreen d'amagar les seves opinions i intencions. Declaren
ben obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits amb
l'enderrocament violent de tot ordre social preexistent. Que tremolin les
classes dominants davant una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen
res a perdre fora de les seves cadenes. I tenen un món a guanyar.
Proletaris de tots els
països, uniu-vos!
_______________Notes____________
* El partit representat
en aquell temps per Ledru-Rollin al Parlament, per Louis Blanc a la
literatura i per "Réforme" a la premsa diària. El nom
"social-democràcia" significava entre els seus inventors una
fracció del partit demòcrata o republicà amb una coloració més o menys
socialista. (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.)
El partit que llavors s'anomenava social-democràtic a França era representat
en la política per Ledru-Rollin per Louis Blanc a la literatura; era tan
diferent de la social-democràcia alemanya actual com la nit del dia. (Nota
d'Engels a l'edició alemanya del 1890.)
44. (1848) de.
|
Karl Marx
EL MANIFEST DEL PARTIT
COMUNISTA
I. Burgesos i proletaris
II. Proletaris i comunistes
III.
Literatura socialista i comunista
IV. Posició dels comunistes en relació amb els
altres partits de l'oposició
|