En George Koltanowski va jugar 56 jocs consecutius amb una bena als ulls el 1960. En va guanyar 50 i va empatar en els altres 6.
Un dia, el cubŕ Jose Raul Capablanca estava mirant el seu
pare com jugava amb una amic. En un moment donat en Jose s'en va
adonar que el seu pare havia mogut el cavall des d'un quadre
blanc a un altre quadre blanc i quan es va acabar la partida li
va dir al seu pare que havia fet aquell moviment il.legal. El
seu pare no l'hi va fer cas perque ningú havia ensenyat
al seu fill a jugar a escacs i per tant es pensava que no en
sabia. En Jose es va mosquejar i va reptar al seu pare a jugar
un parell de partides, i en Jose les va guanyar totes dues. En
Jose tenia quatre anys aleshores.
El 1922, en Jose Raul
Capablanca va jugar contra 103 oponents alhora
a Cleveland, Ohio, empatant una partida i guanyant la resta.
Quan en Garry Kasparov tenia 19 anys, s'el considerava el segon millor jugador del món.
L'alemany Dr. Emanuel Lasker va mantenir el titol de campió mundial durant més temps que ningú: 26 anys i 337 dies.
L'Edith Price va guanyar el campionat femení britŕnic de 1946 a l'edat de 76 anys.
El 1985, en Garry Kasparov va esdevenir l'home més jove que mai hagi guanyat el campionat mundial, a l'edat de 22 anys i 210 dies. La persona més jove en guanyar un campionat mundial va ser la Maya Chiburdanidze, que tenia 17 anys quan va guanyar el campionat mundial femení el 1978.
El 1982, el iugoslau Dimitrije Bjelica va jugar a Saraievo el nombre més gran de partides simultanies: 301. En va guanyar 258, empatar 36 i perdre 7.
El primer campionat del que es te noticia va tenir lloc a Madrid el 1575.
La partida més llarga que s'ha jugat va tenir lloc a Belgrad el 17 de febrer de 1989 entre l'Ivan Nikolic i en Goran Arsovic. La partida va durar més de 20 hores, 269 moviments, i va acabar en taules.
En Francisco R. Torres Trois va trigar 2 hores i 20 minuts en fer un moviment en una partida contra en Luis M.C.P. Santos, a Vigo, el 1980. Es tracta del moviment més lent de que es te constŕncia, i ironicament només hi havia dos moviments possibles a fer.
Escacs va ser el segon esport en tenir campionat mundial, el 1886.
En Wilhelm Steinitz, va ser el campió mundial de més edat: tenia 58 anys i 10 dies quan el Dr. Emanuel Lasker li va pendre el titol el 1894.
La Judit Polgar,d'Hungia, ha sigut la persona més jove en arribar a l'status de gran mestre internacional, als 15 anys i 150 dies d'edat, el 20 de desembre de 1991.
En Niaz Murshed de Bangladesh es la persona més jove que mai hagi guanyat un campionat estatal, guanyant el campionat de Bangladesh a l'edat de 12 anys.
El primer cop que una persona i un ordinador es van enfrontar en condicions de torneig va ser el 1967, a Massachusetts. L'ordinador va perdre.
El 1996 l'ordinador Deep Blue i el campió mundial Garry Kasparov es van enfrontar en un torneig de sis partides. En Deep Blue era capaç de calcular 100 milons de posicions per segon i en Kasparov 3. El resultat va ser de 4 a 2 a favor d'en Garry (DB, K, t, t, K, K). Un any més tard una versió millorada d'en Deep Blue capaç de calcular uns 200 milions de posicions per segon, va demanar la revanxa. El resultat va ser de 3.5 a 2.5 a favor d'en Deep Blue (K, DB, t, t, t, DB). Entre els assessors d'en Deep Blue hi ha el mestre catalŕ Miquel Illescas.
El nombre total de partides d'escacs possibles és de 10123, o sigui 1000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000.
La partida més antiga que es coneix amb les regles actuals es va jugar a Valčncia entre 1470 i 1490. Els jugadors es deien Castellví i Vinyoles i va ser arbitrada per mossen Bernat Fenollar. La partida va ser la següent: 1. e4 d5 2. exd5 Qxd5 3. Nc3 Qd8 4. Bc4 Nf6 5. Nf3 Bg4 6. h3 Bxf3 7. Qxf3 e6 8. Qxb7 Nbd7 9. Nb5 Rc810. Nxa7 Nb6 11. Nxc8 Nxc812. d4 Nd613. Bb5+ Nxb514. Qxb5+ Nd715. d5 exd5 16. Be3 Bd617. Rd1 Qf618. Rxd5 Qg619. Bf4 Bxf420. Qxd7+ Kf8 21. Qd8++ Mat
La possibilitat de que un ordinador pogués intervenir de forma il.legal en una partida entre humans es va fer patent a l'Open de Filadelfia de 1992. Un desconegut inscrit sota el cognom Von Neumman, que no per casualitat coincideix amb el d'un famós cientific, sorprenia per la seva tremenda irregularitat: un dia feia jugades magnifiques, dignes d'estrelles del tauler, i guanyava a algun dels favorits; al següent, feia pifies espantoses. En realitat, casi no sabia moure les peces; la calitat del seu joc depenia de que funcionés be la conexió, a través d'un microauricular, amb un ordinador instal.lat en una altre habitació. Aleshores es va començar a parlar d'instalar detectors de metalls als tornejos; perň hi ha microauriculars indetectables. La possibilitat de frau segueix oberta, sobretot en tornejos de poca envergadura.