Qui sóc
Vaig néixer un bön deia (o no, jo que se si aquell va ser un bön deia o no, no me’n recordo) del mes de febrer de l’any 1972, a una clínica de Terrassa, essent el quart fill dels meus pares, i el més petit de la meva generació a la família.
De petit no vaig anar a la guarderia com altres nens, la meva mare treballava a casa i les meves dues germanes eren bastant més grans que jo (11 i 14 anys més) per cuidar-me, mimar-me i altres coses acabades en -me.
Cap allà als 4 anys vaig començar a anar a l’escola Bisbat d’Ègara, que en aquella època encara se’n deia “Obispado de Egara” i seguint les costums de l’època l’ensenyança era íntegrament en llengua estrangera (Castellà). Fins que vaig fer tercer curs, no vaig començar a fer una classe de llengua catalana, al curs següent hem van canviar de classe i va ser llavors quan van començar els meus fracassos escolars, tema del qual prefereixo no parlar.
Per allà als 7 anys o 8 anys (no ho recordo exactament) vaig començar a anar a Catequesis per fer la comunió, de primer, hem portava força bé (o no), però quan vaig anar coneixent l'església i el mossèn (era tan bon home), de vegades m’escapava de la classe de catequesi i me n’anava a l'església a intentar engegar l’orgue, i no vaig tardar gaire en conèixer-ne el funcionament, llàstima que al tocar les primeres notes venia el mossèn i hem convidava a deixar el orgue d’una punyetera vegada :( el que no vaig arribar a poder fer mai, va ser tocar les campanes de l'església, doncs l’habitació des d’on es tocaven estava sempre tancada amb clau :(( Per aquella època vaig començar a anar a l’esplai de Sant Valentí que estava a la rectoria de l'església, on segurament també seré recordat per les meves dolenteries.
A començaments dels anys 80, els meus pares van llogar una casa a Vallgorguina; un petit poble situat entre Sant Celoni i Arenys de Mar, al peu del Montnegre i el Corredor, i on anàvem molts caps de setmana. Aviat vaig fer-hi amics que com jo hi anaven a passar els caps de setmana i l’estiu, i la tranquil·la gent d’aquell poble no van tardar gaire a conèixer-me, potser també per les meves dolenteries, com anar a una casa de pagès, obrir el Galliner i fer-ne sortir les gallines, o de més gran anar a robar una bandera del país veí, Espanya i cremar-la, etc. Va ser allà on els meus amics van començar a dir-me mcgyver, deu ser per què tinc força traça per arreglar coses i sempre procuro anar preparat amb eines, i si no utilitzo qualsevol estri d’eina.
De ben petit m’han agradat molt els cotxes (aqui hem teniu de petit amb el Seat 600 del meu pare), estava tot el sant dia jugant amb cotxets de joguina, vaig anar creixent i vaig passar de jugar-hi a destrossar-los, tirant-los des del terrat al pati, fotent-lis cops de martell per simular una topada o arribant a l’extrem de posar un petard a un cotxe pels volts de sant Joan, el cotxe ja no l’he tornat a veure mai més. De més gran la meva afecció als cotxes va passar de jugar-hi a llegir revistes especialitzades, omplir les parets de l’habitació amb pòsters de tot tipus de cotxes, i fins i tot he anat dos cops a Mònaco a veure el Gran Premi de Formula 1. Sempre esperava pensant en el dia que faria 18 anys i hem trauria el carnet de conduir, però fins els 20 no me’l vaig treure, i des de que condueixo la meva afecció als cotxes ha anat disminuint, tot i que m’agrada molt conduir. Actualment condueixo dos cotxes; el meu, 
El Ford Orion blau metal·litzat que vam comprar el febrer de 1997 però que com que gasta molt, sempre agafo el 
Opel Corsa del meu pare, que esta jubilat i no el necessita tant.
Va ser als 15 anys quan vaig conèixer a un amic de la família que es dedicava a col·leccionar un “futimé” de coses, i hem va agradar tant que hem vaig endinsar de ple en el mon del col·leccionisme, que apart del mIRC és el meu altre hobbye i a vegades també un negoci.
Per allà al 1996 estava fent un curset d’informàtica i un company de classe ens parlava d’Internet i un dia vam anar uns quants al Cafè Espanyol de Sabadell; va ser el meu primer contacte amb el mIRC, des de llavors hi vaig anar unes quantes vegades més, no hem posava internet a casa, doncs tothom hem deia que era molt car, i la meva situació econòmica no m’ho permetia, fins que finalment, el mes de Novembre de 1997 hem vaig decidir i vaig contractar el servidor d’internet, llavors no sabia exactament com anava tot això, no sabia que el mIRC es podia baixar per download i vaig estar un mes demanant-li a un amic que me’l passes, finalment, el 11 de Desembre de 1997 vaig baixar-me el mIRC i hem vaig connectar per primera vegada al canal #Catalunya del Dal.Net, des de llavors hi he entrat cada dia amb poques excepcions.
TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL
This page hosted by 
Get your own Free Home Page
Traducció cutre:
dis peix josted bai
jet iur oun Fri joum Peix
Traducció al català (mes o menys):
que aquesta pàgina tant xula esta hostatjada per (hosted no te res a veure amb hòstia eh!!!) per
aconsegueix la teva pròpia pàgina de franc
(oi que en son d'eixerits aquests de geocities!!!)