MP3

SIT ON MY FACE:
És el tema amb el qual vam començar amb el costum de penjar a la nostra web un arxiu MP3 amb una cançó de Glaucs (o relacionada amb ells), cada vegada que aconseguiem 500 visites (és un criteri com qualsevol altre). "Sit on my face" és un tema original del mític grup còmic anglès Monty Python, amb el que els Glaucs acostumaven a començar els concerts de la gira de "Si vols venir".

SI NO FOS QUE MAI (DEMO):
En motiu de la visita 4500 a la nostra pàgina web, vam posar al vostre abast la versió demo de la cançó que obre el tercer disc d'estudi dels Glaucs. "Si no fos que mai", en la seva versió demo, està inclosa a la maqueta de 18 temes que els de Begur van gravar a mitjans de 1999 i que inclou, a més de les 13 cançons que van acabar formant part del disc "Si vols venir", els temes "M'has guanyat el joc" (exactement la mateixa versió que ja apareixia a la maqueta de presentació del grup, "No fingirem"), "El gran moment" (un tema original de Elvis Costello, que en Jofre es va encarregar d'adaptar al català) i tres cançons més originals del grup que van quedar descartades pel disc "Si vols venir" ("Els teus ulls vermells", "Les veus de sobre" i "No és una necessitat"). Com a anècdota, comentar que en la versió demo de "Si no fos que mai", en Lluís no només s'encarregà de totes les guitarres, sinò que a més es va fer càrreg del baix; en Jofre, per la seva part, apart de fer totes les veus del tema, es va encarregar de la programació del loop de bateria.

ELS TEUS ULLS VERMELLS:
Existeixen dues versions enregistrades d'aquesta cançó, totes dues en versió demo. La primera està inclosa a la maqueta de 8 temes que els Glaucs van gravar a principis d'estiu de 1999, i la segona (la que vam penjar a la web en format MP3 en motiu de la visita 5000), una mica més treballada, es troba a la maqueta de 18 temes enregistrada pocs mesos després. En els dos casos, les maquetes es van gravar pensant amb el tercer disc en estudi del grup, "Si vols venir". "Els teus ulls vermells" és una de les rareses més interessants de la carrera dels Glaucs, més que res perquè és un tema original del grup (la música és de l'Eduard Font i la lletra és d'en Jofre Bardagí) que no ha estat inclòs a cap dels discs oficials.
Votacions: Els teus ulls vermells (4) La nit de reis (1) Si vols venir (3) No sabria dir-te el que és pitjor (2) Un any en blanc (3)

A HARD DAY'S NIGHT:
L'arxiu MP3 que vam penjar a la nostra web en motiu de la visita 5500, és una versió del clàssic dels Beatles "A hard day's night", interpretada pel grup de versions The Beetles el qual, com ja sabreu, és un dels grups paral·lels de Glaucs. En el moment en que es va enregistrar aquest tema (estiu del 2000), The Beetles estaven formats per Jofre Bardagí, Lluís Alsina, Àlex Rexach, Quim Xicoira i Àngel Valentí (actualment, el guitarra Aleix Pujol, també membre del grup Rockson, ha passat a ocupar el lloc d'en Lluís). La versió d' "A hard day's night" que vau poder descarregar-vos es va gravar el dia 5 de setembre del 2000 (és a dir, dues setmanes després del concert que podeu trobar a la secció Merchandising d'aquesta web) a la sala Mariscal de l'Estartit (Baix Empordà). Per aquell concert, The Beetles havien preparat un set-list totalment diferent al de les setmanes anteriors, amb la intenció de gravar-lo en directe i convertir el CD The Beetles - Live in Mariscal en doble. Però el grup no comptava amb que darrera la taula de só, i controlant la gravació del concert, hi havia el perillós George Martin, que es va encarregar d'interrompre (mai sabrem si intencionadament) la gravació del concert, de manera que únicament es van poder salvar mitja dotzena de temes.
Votacions: A hard day's night (1) You're going to lose that girl (0) If I needed someone (0) I'm so tired (0) I feel fine (0)

HISTÒRIES CURTES (VERSIÓ RASTA):
El dia 3 de novembre de 1999, els Glaucs van oferir un concert molt especial a la sala Bikini de Barcelona. Davant d'un públic d'incondicionals (erem poca gent però de qualitat), els Glaucs van revisar en versió acústica alguns dels temes de la seva discografia, així com versions d'alguns clàssics dels Beatles ("Nowhere man", "Hey bulldog" i "You've got to hide your love away"), Jimi Hendrix ("Little Wing") i Elvis Costello ("Favourite hour", o "El gran moment"). D'entre les peces que van interpretar aquella nit destaca, entre altres, la versió d' "Històries curtes" que vam posar en MP3 a la nostra web en motiu de la visita 6000, i que els Glaucs van interpretar com si d'un reagge es tractés. Tot un document per a col·leccionistes.
Votacions: Històries curtes (2) Des d'altres llocs (0) Potser demà (0) Com ara (0) No importa (0)

LATIN MANCHESTER:
En motiu de la visita 6500, hem posat al vostre abast el tema "Latin Manchester", interpretat per Eric Manchester and the Macho Man's, un grup amb el qual els membres de Glaucs sempre han afirmat que no tenen cap mena de relació. La veritat, però, és que el guitarrista Billy Macho s'assembla molt físicament a en Jofre; el baixista Joe Macho recorda bastant a en Lluís; el bateria Bonjo Macho (també conegut com a Ringo Starr) sembla germà bessó de l'Àngel; el teclista Derek Macho és clavat a l'Eduard Font; i fins i tot el mateix Eric Manchester (cantant i guitarrista ocasional) té una certa retirada a l'Àlex. Aquesta versió de "Latin Manchester" es va gravar el dia ________ en directe a la sala Mariscal de l'Estartit (el Baix Empordà), en el que va ser el tercer concert d'Eric Manchester a Mariscal després de dècades d'inactivitat dalt els escenaris. La cançó està extreta del doble CD "Mariscal Live Concerts 1979-1999", del qual podeu trobar més informació a l'apartat "Discografia" d'aquesta web.

ALIVE:
"Alive" és, sens dubte, una de les millors cançons del grup de Seattle Pearl Jam, un dels exponents més importants del moviment "grunge", juntament amb Nirvana, Soundgarden i Alice In Chains. La cançó estava inclosa al disc de debut del grup, "Ten", editat l'any 1992.
Els Glaucs van versionar el tema "Alive" en diferents ocasions durant la gira del disc "Simbènia". La versió que vàrem posar en motiu de la visita 7000 a la nostra web es va enregistrar durant una actuació del grup a la població d'Anglès (El Gironès). Una actuació que ens mostra els Glaucs en un extraordinari moment de forma (només cal escoltar com sona aquest "Alive" i com toquen tots i cadascun dels components), conseqüència sens dubte de la regularitat en que el grup tocava en directe per aquells dies.
Una curiositat: la versió del "Frau" que apareix al recopilatori "Mariscal Live Concerts" també es va gravar durant aquesta mateixa actuació dels Glaucs a Anglès.

RUNAWAY:
"Runaway" és el tema que obre el disc de debut del grup de New Jersey Bon Jovi (Bon Jovi, de 1984), i alhora el tema que va ser escollit com a primer single oficial del grup.
La versió que us oferim, la va enregistrar en Jofre en solitari, només per plaer (no hem d'oblidar que el cantant de Glaucs és un gran seguidor de Bon Jovi, i possiblement una de les persones d'Espanya que té més material del grup) a finals d'estiu de l'any passat. Es tracta d'una versió lenta, molt diferenta del "Runaway" original, que s'inspìra en la manera com Bon Jovi interpretava aquest tema en directe durant la gira del disc "Crush" (Jofre, corregeix-me si m'equivoco ;-P).
En motiu de l'actuació de One Wild Night Band en la darrera edició de la fira del disc de col·leccionista de Barcelona, el periodista Jordi Tardà va programar en un parell d'ocasions aquest "Runaway" al seu programa de Catalunya Ràdio Tarda Tardà. I ho va fer presentant-lo com a una cançó interpretada pel grup One Wild Night Band, la qual cosa no és veritat, doncs en aquesta gravació no hi intervenen ni l'Àlex, ni l'Àngel, ni en Quim ni l'Aleix: tots els instruments que apareixen (el piano i els teclats que fan com de secció de corda) estan tocats per en Jofre.
Significa aquest "Runaway" el començament d'una carrera en solitari per part d'en Jofre? Mai se sap, però jo de vosaltres no li donaria masses voltes. Com hem dit, aquest "Runaway" no és més que la gravació d'un "fan" fent una versió d'una cançó dels seus ídols. Només que en aquest cas el "fan" és en Jofre Bardagí.

UN PÈL MÉS GRAN (VERSIÓ SINGLE):
La versió single del tema "Un pèl més gran" és exactement igual que la que es troba al disc "Simbènia"... excepte al final. I és que la canço, en la seva versió single, acaba en "fade out" i dura gairebé 30 segons menys que la original del segon disc de Glaucs. I això és el que converteix la versió single de "Un pèl més gran" en una autèntica peça de col·leccionista.
De fet, això de realitzar "edit" versions (o "single" versions, o "radio" versions, com es vulgui dir) de les cançons publicades en CDs, és una pràctica bastant normal en el món del pop-rock. En el cas dels Glaucs, ho han fet únicament en dues ocasions: amb aquest "Un pèl més gran", i amb "Quan comença el final", curiosament tots dos singles del disc "Simbènia". El motiu de l'existència de les "edit" versions, com us podeu imaginar, és perquè puguin sonar més fàcilment per les ràdios (doncs s'intenta ajustar la seva duració a l'standard que demanen la majoria de les radiofòrmules).
"Un pèl més gran" és un tema escrit per Lluís Alsina i Jofre Bardagí, amb evidents influències del rock americà (escolteu el "Sweet Emotion" d'Aerosmith), on destaca sobretot l'slide guitar de l'Àlex Rexach (en la seva primera col·laboració amb el grup, un any i mig abans d'entrar-hi com a membre oficial).

LA MUERTE DEL ÁNGEL:
La cançó que us hem posat en motiu de la visita número 8500 està extreta del CD "Descorda el bagul" de Les Cordes Invisibles, on en Lluís Alsina s'encarrega de la guitarra acústica.
"Descorda el bagul" es va editar a principis de l'any 2002, coincidint amb la primera temporada d'actuacions de Les Cordes Invisibles a l'Auditori de Barcelona, on presentaven un espectacle (igualment anomenat "Descorda el bagul") adreçat als nens petits que mesclava el teatre còmic (molt influït pel Tricicle) amb la música, i que tenia per objectiu donar a coneixer a la canalla, d'una manera amena, els instruments de corda.
"La muerte del ángel" és un tema original del compositor argentí Astor Piazzolla, un dels millors compositors de tango modern. Es tracta del mateix autor de la música de la pel·lícula "Doce Monos" que els Glaucs van utilitzar durant una temporada per començar els seus concerts).

NO ÉS PER TU:
Es tracta d'una raresa que segurament els "fans" més veterans dels Glaucs ja teníeu, doncs estava inclosa al CD "No Fingirem + Rareses" que els Glaucs (bé, de fet va ser en Jofre) van fer en motiu del concert de cinquè aniversari del grup, a Mariscal, l'estiu de 1999. L'esmentat CD, que només es podia aconseguir a través de la CAG, incloia la maqueta "No Fingirem" sencera, el tema inèdit "Junts" (que més que de Glaucs, el podriem considerar gairebé com un tema d'en Jofre en solitari), i la gravació sencera del petit concert acústic -de només cinc cançons- que els Glaucs van realitzar als estudis de RAC 105, a finals de 1996, tot promocionant el disc de debut del grup. Entre les cançons d'aquest acústic (totes magníficament interpretades, per cert) s'hi troba aquest "No és per tu".
Com sabeu, "No és per tu" és un tema original de Jofre Bardagí i Lluís Alsina, que apareixia originalment dins el disc de debut del grup, "Glaucs", de 1996.

CAMINS:
Versió en directe d'aquesta cançó de Sopa de Cabra, enregistrada durant el concert-homenatge a la banda gironina, que va tenir lloc dins la Fira del Disc de Col·leccionista de Girona de l'any 2002, i en el qual van col·laborar algunes de les veus més populars del rock català, com ara en Joan Masdéu (dels Whisky'ns), l'Albert Fort (dels Fes-te Fotre), en Jordi Planagumà (dels Van De Kul), en "Titot" (dels Brams), en Natxo Tarrés i l'Oriol Farré (dels Gossos), el mateix Jofre Bardagí (dels Glaucs)...
Però si tots aquests cantants s'anaven turnant gairebé a cada cançó, els músics que els acompanyaven varen ser els mateixos durant tot el concert, i aquests varen ser ni més ni menys que en Lluís Alsina (a la guitarra), l'Àlex Rexach (a l'altra guitarra), l'Àngel Valentí (a la bateria, és clar), en Quim Xicoira (al baix, encara que sembli que no) i finalment en Jofre Bardagí (als teclats). És a dir: els Glaucs al complert... o gairebé.
D'entre les cançons del concert, hem escollit el "Camins" més que res pel fet de posar una cançó on, apart de tocar-hi, hi cantés en Jofre. De la interpretació del tema, hem de destacar sobretot el solo d'slide de l'Àlex.

HEY LA LA:
Tots els fans de Glaucs (almenys els més fidels) coneixien de l'existència de la maqueta "El Circo del Adiós", que els Glaucs van gravar a mitjans de l'any 1997 per presentar a la que llavors era la seva discogràfica, RCA. Es tracta d'una maqueta composada per 13 temes, 6 dels quals, prèviament traduïdes al català, van acabar formant part del segon disc d'estudi del grup, "Simbènia" ("El Principio del Fin" o "Quan Comença el Final", "No Importa", "Hey La La", "Simbènia" o "Cibérica", "Lucy" i "Una Simple Canción" o "Quan no hi ets"). Les 7 demés encara avui resten inèdites (o gairebé, doncs aquell any el grup va interpretar en directe en més d'una ocasió temes com "Niña del Sur", "Nunca es Tarde", "Los Ángeles Muertos no Mueven sus Alas" i "El Circo del Adiós").
La història de la maqueta del "Circo del Adiós" tots sabeu com va acabar. RCA no es va mostrar massa interessada amb les noves cançons dels Glaucs (malgrat ser en castellà, tal i com ells mateixos els havien demanat), i poc temps després el grup abandonava la discogràfica de mutu acord. Els Glaucs, seguidament van decidir girar pàgina, i arxivar la maqueta "El Circo Del Adiós".
Des d'aquest dia, del "Circo del Adiós" se n'havia parlat molt, però molt poca gent havia tingut l'ocasió d'escoltar el material que aquesta maqueta contenia. Sens dubte, s'havia convertit en la peca de col·leccionista més desitjada per tots els fans de Glaucs.
En motiu de la visita 10000 a la web de la CAG, hem posat per primera vegada a la vostra disposició un dels temes originals que contenia la maqueta. Es tracta d'aquest magnífic "Hey La La", composició de Lluís Alsina i Jofre Bardagí, que en la seva versió original, com podeu comprovar, enlloc d'un quartet de cordes contenia un bonic arranjament de teclat que imitava un clavicèmbal.

AVUI ÉS NADAL (DEMO):
En motiu de la visita nº 10500 a la nostra web, us vàrem oferir l'oportunitat de baixar-vos la versió original del tema "Avui és Nadal", que va enregistrar en Jofre en solitari (amb l'única ajuda de l'Àlex, que es va encarregar de l'slide guitar) a principis d'estiu de 2002.
Tot i que en general, la versió definitiva del tema és superior a aquesta (en quant a arranjaments, producció...), l'"Avui és Nadal" que avui us presentem resulta molt interessant pel fet que totes les veus del tema corren a càrreg d'en Jofre. I és que, per què no dir-ho, en Jofre canta bastant millor (i té millor veu) que en Pemi dels Lax'n'Busto.
Com sabreu, el tema "Avui és Nadal" es va incloure dins (l'infame) disc de nadales "Altres Cançons de Nadal 2", el qual fou publicat a finals de 2002.

I'M SO TIRED:
Per la visita nº 11000 vàrem penjar a la web un tema original de The Beatles, interpretat per The Beetles, el grup de versions dels "fab four" format majoritàriament per membres (ara ex-membres) de Glaucs.
La cançó es va enregistrar durant el concert que el grup de versions va oferir a la sala Mariscal de l'Estartit (on, sinò?) el dia 5 de setembre de 2001. Per aquelles dates, el Glauc Lluís Alsina era encara el guitarrista solista del grup (actualment, aquest lloc, dins els Beetles, l'ocupa l'Aleix Pujol). Per cert, que des del canvi de guitarrista, aquesta cançó no ha tornat a sonar més en un concert dels Beetles.
"I'm so Tired" és una composició original de John Lennon (tot i que als crèdits apareix firmada pel tàndem Lennon/McCartney), que data de 1968, i que va aparèixer editada dins el doble LP "The Beatles" (també conegut com a "White Album").

SENSE POR (VERSIÓ "NO FINGIREM"):
"Sense Por" és l'última cançó que els Glaucs van tenir enllestida, abans de la gravació de la seva primera maqueta, "No Fingirem". De no haver existit aquest tema, segurament el seu lloc dins la maqueta l'hagués ocupat la divertida cançó "Nena".
"Sense Por" és una composició original de l'Eduard Font, amb l'ajuda puntual de l'Àngel Valentí en el "middle eight" de la cançó ("Sé que el món no és tendre..."), i amb lletra de Jofre Bardagí.
Tot i estar inclosa a la maqueta de presentació del grup, editada l'any 1995, no va ser fins l'any 1998 que els Glaucs decidiren incloure-la en un dels seus discs oficials (en aquest cas, el disc "Simbènia"). Però si en la seva versió de 1998, el tema presenta uns arranjaments clarament inspirats en els anys psicodèlics dels Beatles ("Strawberry Fields Forever", "I am the Walrus"...), aquesta versió original que avui us oferim podreu observar que està més aprop del moviment "grunge" i de grups com ara Soundgarden.
Ah! Atenció al magnífic solo d'en Lluís Alsina al final del tema!