Barcelona, Estadi Olímpic, 13 de Juny de 1990
Va ser la primera vegada que els vaig veure en directe i, ho sento molt, però no em van agradar. Sí que va
ser tota una emoció el veure'ls per primer cop en carn i os, però el fet és que em van decebre.Penso que
l'Urban Jungle Tour, ha estat la pitjor gira que han fet els Stones en la seva carrera. El so era molt fluix
i en aquells concerts semblava més que es passegessin per l'escenari que no pas
preocupar-se de tocar bé. (Tot i així cal dir que al film "The Stones at the Max" toquen súper bé, així doncs
tot deuria dependre del dia que tinguessin). Però és que després de tot el que havia vist i escoltat
de la gira del '81/'82 (la meva preferida), vaig trobar una gran baixada de qualitat.
A banda d'això, el repertori no era pas el més idoni per a un concert, amb temes com ara el "Paint it black".
Per acabar-ho d'arrodonir, el públic es va posar a aplaudir al mig del "Midnight Rambler", gairebé
no cantava al "Miss you" i, al "Terrifying", es van equivocar un parell de vegades, i hi van col.locar
un parell de solos de trompeta que semblaven música de toros.
Tanmateix però, va ser un concert dels Stones i va tenir també els seus bons moments.
Madrid, Estadio Vicente Calderón, 16 de Juny de 1990
3 dies després del concert de Barcelona, la gira era la mateixa, però alguna cosa va canviar. Potser va ser que
aquest cop estava a primera fila i vaig viure més de prop el concert, però la veritat és que semblaven més per la feina.
Se'ls va veure amb més ganes, potser com a resposta envers l'entrega del públic, molt més que a Barcelona.
Com a cosa curiosa, van canviar un tema per fer el "Blinded by love", que va ser dels millors del concert.
¿Però perquè en aquesta gira van suprimir temes tan ben fets en la Steel Wheels Tour americana com ara "Bitch", "Undercover",
"Dead Flowers",...? Sembla que no considerin que a Europa també hi ha bons fans, i prefereixen fer cançons més conegudes perquè
vagi més gent a veure'ls.
Londres, Wembley Stadium, 15 de Juliol de 1995
Un concert magnífic. Els Stones tocant a casa seva. Tocant i disfrutant. Els que ho vam viure ho recordarem sempre. El fabulós i
mític estadi de Wembley, el mateix lloc on el 20 de maig de 1992 el F.C.Barcelona va guanyar la Copa d'Europa.
L'estadi era ple a vessar. Hi havia gent amb banderes de tots els països. El Jagger se n'adonà i va començar a preguntar: ¿Hi ha aquí
algú d'Alemanya?, ¿Algú de Suècia?, ¿Algú de la Xina? Però no deu conèixer la senyera de Catalunya perquè no ens va anomenar.
D'aquí poquet tindré a punt les fotos que vaig fer al concert.
Aquí teniu la llista de les cançons del concert (crec que no en falta cap).
Brown sugarGijón (Astúries), Estadio El Molinón, 22 de Juliol de 1995
Una setmana més tard de viatjar a Londres, me'n vaig anar cap a Gijón, un lloc molt bonic.
I el concert va resultar igual o millor que el de Londres. L'estadi del Molinón, molt més petit que Wembley, estava 
totalment atapeït de gent. I el millor de tot és que el magnífic ambient que es respirava es contagià als mateixos Stones, que van fer un concertàs.
En Keith es va endur una bandera valenciana, després de decidir-se a no separar-se del públic de primera fila, al que s'acostà per fer un solo, i que no
deixava d'aclamar-lo. Fins i tot els Stones van haver d'esperar una bona abans de fer el "Beast of Burden", per com cridava el públic de l'estadi,
entusiasmat amb el que veien i escoltaven.
Potser d'aquí un temps podré aconseguir imatges inèdites de Gijón, però mentrestant, en podeu trobar unes quantes a l'adreça
http://www1.uniovi.es/asturias/gijon/rolling-stones/ (val realment la pena).
El set-list a Gijon només va sofrir 2 canvis respecte Wembley: "Rocks Off" i "Rock And A Hard Place" van reemplaçar "Love is Strong" i "Doo,doo,doo,doo(Heartbreaker)"
Get your own Free Home Page