El Doctor Hackenbush se les dona d’intel·lectual, i com a tal desprecia les masses. L’única cosa que desprecia més que les masses són els altres intel·lectuals... és a dir aquells pedants que es creuen que d’alguna manera són superiors a les masses!

Entre altres coses no els uporta perquè aquests listillos de pacotilla solen pregonar sovint que la tele és dolenta i que cal llegir més... I al Doctor Hackenbush li agrada llegir, però també li encanta mirar la tele. 

(Aquest article va ser publicat a Distorsió com els anteriors, però també va sortir a una revista d’Aegee-BCN de periodicitat irregular...)

Aplicacions de les Telecomunicacions IV :  MULTIMERDA   

            La tele és innocent però tothom es fica amb ella, la culpen de tots els mals de la nostra societat, l’anomenen la caixa tonta i se l’acusa d’emetre “telebasura”.

Estic d’acord en que la majoria de la programació és lamentable, però el terme “telebasura” és una figura poètica poc afortunada. Sobretot perquè les escombraries solen ser desperdicis d’alguna cosa que abans ha estat útil, o recipients buits o coses espatllades o velles que ja han complert la seva funció, i això no té res a veure amb “Supervivientes”, “Tómbola”, “Sabor a Tí” o la programació completa de TVE-1, que ja han estat dissenyats així, que no són les sobres de res sinó que sempre han estat igual de putrefactes. Parlar de telebasura és faltar al respecte a les pells de plàtan, cartrons de llet, panyals tacats i espines de sardina. El que fan els Morancos, la Tárrega o el Pedro Ruiz és tan sols “telemerda”.

I tampoc trobo just discriminar un pobre tub de raigs catòdics quan hi ha tants altres aparells que també solen ser bastant merdosos:

            La televisió no és dolenta, és només un medi de comunicació, com el telèfon. I quan dos idiotes parlen pel mòbil tampoc acostumen a parlar de paradoxes quàntiques o de les teories de Kierkegaard. Per exemple: “BIP-BIP-BIP-BIP-BIP... ah, hola cari, qué tal... pues yo bien, mira... aquí estoy... sí, sí, en el cine... sí, uy, és una de miedo... uy sí, mucho miedo... ya te digo, cari... sí, sí que te oigo bien... porqué ahora estan callaos porqué es una escena de mucho suspense, sí... precisamente el malo acaba de decir algo muy importante pero como me ha sonao el mobil no me he enterado... y el tipo de al lado me esta mirando con mala cara en lugar de mirar la pantalla, seguro que está celoso porqué a él no le llama nadie...”. Doncs això també és una “trucada-basura” (o trucada-merda, si accepteu la meva notació).

            I la ràdio? Totes les emissores posen música hortera i balades més insípides que la sopa d’un hospital, i se senten DJs retardats i tertulians espongiformes. La majoria viuen de llepar el cul a les discogràfiques i de promocionar novetats que no tenen cap altra virtut a part de ser novetats (el que resulta especialment remarcable quan es tracta de recopilatoris i les ràdios aconsegueixen tornar a posar de moda grups que ja estaven totalment cadàvers). Llistes com els “40 Principales” ho posen especialment fàcil a l’oient mancat de personalitat, decidint per ell quines cançons són millors i quines pitjors i, què curiós, canviant d’opinió cada setmana sense donar explicacions. Sí, això és radio-caca.

            Per no parlar d’internet i tot el cyberespai dedicat a Spice Girls, Star Wars, mangues cutres i monigots Disney, que si té menys audiència que la tele deu ser només perquè cal teclejar l’adreça i les fotos triguen a aparèixer. Pura coprofilia digital per a frikis alienats.

            Podem deduir de tot això que les modernes telecomunicacions estan atrofiant les nostres neurones i que potser l’únic que ens pot salvar és la lletra impresa?

            Haureu sentit dir que “la tele idiotitza i els llibres culturitzen”. I de tant sentir aquesta xorrada o similars ja gairebé ens ho creiem. És cert que els llibres requereixen un nivell cultural una mica més alt que la tele perquè cal que tant l’escriptor com el lector sàpiguen llegir i associar paraules amb conceptes (igual que passa amb internet), però una vegada superat aquest abisme, cal tenir una mica de criteri.

O realment el feixista Don Camilo té ⁽¹⁾ més cultura que el Gran Wyoming? I es poden comparar els llibres del lobotomitzat Tom Clancy amb les lliçons d’història de l’Escurçó Negre? Algú prefereix el John Grisham, l’Antonio Gala i la Corín Tellado a el Frasier, els Simpson i el Monty Python Flying Circus? I fins i tot en Benny Hill té molta més sensibilitat artística que el ranci Umbral!

D’acord, els programes televisius que superen l’encefalograma pla són excepcions, però la tele no és pas pitjor que qualsevol altre trasto; i si la programació fa pena, la culpa en tot cas és dels programadors, de l’audiència que no canvia de canal i dels directius de la cadena. Si existís alguna mena de justícia divina, el Dia del Judici Final un arrepentit Cabanilles ⁽²⁾ seria obligat a veure íntegrament tota la programació de TVE-1, incloent l’especial de cap d’any i la gran Gala d’Eurovisión.

Però la merda regalima des de tots els medis de comunicació i és el nostre aliment espiritual. “Telebasura” és un eufemisme optimista en l’era de la “Multimerda”.

I si ens imaginem el nostre intel·lecte com un hortet que requereix ser cultivat, no estic segur de que gaudeixi de les condicions idonees per garantir una bona collita, però us puc assegurar que el subministrament de fems està garantit.

                                                                                  Dr. Hackenbush  

(1) Tenia.

 (2) Abans de dedicar-se al món de la política-espectacle, aquest senyor era el responsable de la Televisión Española.