Sí, he tornat. No degut a l’allau de cartes de lectors
que se sentien desamparats a causa del meu comiat, sinó simplement perquè
m’avorria i perquè he pensat que no seria gens noble tocar el 2 sense
dedicar unes línies a aquelles encantadores persones que es dediquen a
l’art de la telepromoció.
Segur que alguna vegada heu despenjat el telèfon, heu dit
“sí, digui?” o alguna cosa semblant, i us ha contestat un robot dient
que us havia tocat una mansió victoriana en règim de multipropietat,
o us han informat d’uns cursos d’informática para lerdos que
segurament us podrien interessar, o us han fet creure que us feien una enquesta
per despistar-vos i vendre-us un curset d’anglès amb menys credibilitat
que els de l’Opening.
A vegades contestes i ja està, i no passa res, però a
vegades et fan sortir d’una banyera plena de sals per despenjar el telèfon
i escoltar aquestes bajanades, o et fan perdre un parell de diàlegs dels
Simpson per respondre una enquesta fantasma, o et fan llevar ressacós i
lleganyós un divendres al matí només per dir educadament “no, gràcies,
no m’interessa, no truqui més”.
L’altre dia, quan em va trucar una senyoreta (amb una
veu més enganxosa que un moc de sèpia al xapapote) per promocionar una
complicadíssima tarifa telefònica que segurament no entenien ni els seus
creadors, vaig haver d’interrompre una petita orgia que estava
perpetrant feliçment amb dues prostitutes ukranianes, i va ser aleshores
quan vaig decidir que potser ja n’hi havia prou de tant tocar els
nassos.
Li vaig preguntar a la filla de Satanàs per què em
trucava precisament a mi i em va dir que no era res personal, que la seva
feina era molestar a una llista interminable de persones i que si no
m’interessava el que m’estava oferint no calia que contestés amb mala
educació. Jo li vaig preguntar pel seu número de telèfon personal i li
vaig dir que només el volia per trucar-la cada vegada que sortís a la
venta un nou exemplar de Distorsió, per si estava interessada en
comprar-lo. I també li vaig prometre que li passaria el número al forner
de la cantonada perquè la informés puntualment del preus dels croissants
del dia; i al sabater del meu barri, perquè potser li faria gràcia
telepromocionar una mica els nous models de sandàlies cada temporada; etcètera.
– Entén on vull anar a parar? –vaig intentar resumir
per no impacientar les prostitutes ukranianes:– el que vull dir és que
si tothom que tingués un negoci fos tan “ben educat” com vostè seria
impossible estar tranquils a casa perquè el telèfon no deixaria de sonar
oferint-nos productes que no hem demanat...
Ella no va entendre res, i va insistir en les grans
avantatges de la nova tarifa casi-plana però bastant bonyeguda, perquè
la pobra noia a sobre treballava a comissió i jo li estava fent
perdre molt de temps.
– Escolti –vaig dir–. NO m’interessa i NO vull que
em truqui mai més. Ni vostè ni la dels cursos d’anglès ni el robot de
la multipropiedad dels collons!
Però no va funcionar, i l’endemà mateix em va tocar un
altre apartament en règim de multipropietat a la Costa del Sol.
Els testimonis de Jehovà i els venedors ambulants
d’enciclopèdies tenen una gran avantatja sobre aquestes promocions
telefòniques, i és que per molt pesats que siguin, sempre et deixen
l’oportunitat de recórrer a la violència física.
Per telèfon no es pot colpejar ni escanyar a ningú, però
hi ha un petit truc que m’agradaria compartir amb vosaltres:
simplement, tan bon punt us adoneu de que qui us truca no és cap amic
realment identificable ni ningú amb qui us vingui de gust parlar, no cal
que li doneu més voltes, simplement digueu:
- Sí, un momentet, siusplau...
I deixeu el telèfon despenjat i continueu fent el que
estiguéssiu fent com si no hagués trucat ningú. Al cap d’uns minuts,
de l’auricular se sentirà el piiiip piiiip de la línia tallada,
el pengeu i, si tornen a trucar (que no és gens probable) repetiu el procés
tantes vegades com sigui necessari, perquè, al cap i a la fi, són els
telepromotors els que paguen la trucada i ho fan perquè els surt més
barat molestar la gent així que no pas fer publicitat per la tele o per
altres medis menys agressius.
Potser pensareu que mantenir la telepromotora de marres
escoltant un auricular silenciós durant potser un quart d’hora té la
seva gràcia però no és una venjança prou espectacular. Però cal tenir
en compte que això no només diverteix sinó que es pot considerar la
bona obra del dia, ja que durant aquest quart d’hora la telepromotora
tampoc està molestant a ningú altre.
De fet, aquest truc no és meu, sinó que el proposava un
d’aquells educatius
mails-cadena que corren per internet, però he pensat que no seria mala
idea fer còrrer la veu. No?
Atentament,
Dr. Hackenbush