Eh... Gairebé me’n vaig i m’oblido de parlar-vos d’una de les aplicacions més filosòfiques de les telecomunicacions i de la tecnologia en general: el desafiament de les lleis naturals i l’allunyament progressiu de l’home i la natura.

Sovint es parla d’aquest allunyament com si fos un canvi d’un mode de vida ideal, equilibrat i en harmonia amb els animalons i les floretes, per un mode de vida deshumanitzat en que les màquines ens alienen i ens degraden... A vegades dona la impressió de que el progrés tecnològic, internet i els satèl·lits siguin incompatibles amb els boscos i els rius nets.

Però, què collons, allunyar-se de la natura no ens ha anat pas malament! Només cal mirar l’evolució de l’esperança de vida per veure que no només vivim cada vegada més còmodament sinó que també vivim més. Els troglodites vivien molt més integrats en la natura que nosaltres i feien molta pudor i es morien als 35 anys, perquè el més natural és no malgastar energia i viure només el temps suficient per tenir descendència, tal com fan la majoria d’animals.

A vegades es parla de la Natura amb majúscula, com si fos un déu benevolent que vigila que tot estigui bé i en “equilibri”, una espècie de mare protectora a la que estem desafiant amb la nostra ciència i el nostre progrés egoista... però us heu fixat com funcionen aquests “equilibris” de la mare Natura?

Suporteu un parell de documentals sense fer la migdiada i veureu que en el món natural tot funciona com en el món empresarial: el peix gros es menja sempre el petit! I no només això sinó que quan hi ha pocs predadors, els conills salvatges es reprodueixen com conills en zel i arrasen amb tota la vegetació fins que comencen a morir de gana perquè no en queda més... o fins que els predadors, en veure tants conills acudeixen com aligots i es posen les botes i es reprodueixen com aligots en zel, fins que ja hi ha pocs conills i molts aligots i aleshores són els aligots els que moren d’inanició, i torna a començar el cicle.

És això un equilibri ideal al que pugui aspirar la raça humana? Un equilibri basat en la mort de la gent que sobra? A mi personalment no em convenç, sobretot si pensem que ja fa temps que els humans hem sobrepassat la capacitat de càrrega del sistema i ja tenim el planeta més superpoblat que els calçotets del Lequio. Ara ja, si volem reintegrar-nos en la natura, toca morir-se.

De fet, la gent del 3er món també viu molt més integrada en la natura que nosaltres, i segueixen la llei natural de morir-se gana. Que se’ls alimentés amb productes transgènics seria –segons alguns neohippies– antinatural i també, no se sap ben bé per què, “poc ètic”.

I protegir-se de la SIDA amb un condó, diuen els cures que no només és antinatural sinó que també és pecat! I de fet suposo que qualsevol intent de controlar la natalitat és antinatural, tan antinatural com la medecina, suposo... Però potser tampoc és gaire natural que la gent es comuniqui de punta a punta del planeta, ni que els individus pensin massa, o sigui que si hem de tornar a la vida natural podríem començar carregant-nos internet i la xarxa telefònica i –per què no?– cremant biblioteques.

Els que adoren la natura com si fos un déu potser no s’han aturat mai a pensar que el seu “equilibri natural” no és més que un fotut caos, un període de transició cap a un altre equilibri natural, el definitiu: l’equilibri absolut, allò de la fotuda entropia, el final de les reaccions químiques unidireccionals... I em temo que quan (seguint lleis naturals) el Sol s’apagui, poc importarà si els tomàquets que ens cruspíem al planeta blau estaven cultivats biològicament o tenien conservants. Potser la decadència cap aquest inevitable (però natural) destí és lenta, però mentrestant podem gaudir d’altres fenòmens naturals com els terratrèmols, les sequeres, els aiguats, les epidèmies...

I per altra banda, no sona ben nazi allò de la selecció natural i la supervivència del més apte?

Sí, nens, oblideu el que deien els dibuixos animats, perquè la Natura és una mala puta!

Ara bé, això no justifica que estiguem utilitzant els recursos d’aquest fotut planeta amb una manca de solidaritat intergeneracional que és com si ens estiguéssim pixant a la cara dels nostres fills.

No dic ja solidaritzar-se amb altres espècies i permetre que d’aquí a 100 anys pugui viure algun animaló que no sigui un pollastre transgènic, un estúpid gos-mascota o una rata de claveguera mutant, perquè salta a la vista que això és una ingènua utopia; però passa que si seguim així aviat aquest lloc no serà habitable ni per als éssers humans (ni tan sols per als que tinguin aire acondicionat), entre altres coses perquè ja no quedaran boscos, ni petroli ni peixos als mars (i no es pot sobreviure menjant les pròpies ungles i respirant els propis pets).

Que sí, que ho diuen de veritat que els recursos són finits; i encara que alguns potser s’acabin quan nosaltres haguem mort, els nostres descendents no podran dir el mateix.

Com dèiem abans, que la Mare Natura sigui una mala puta, no justifica que ens estiguem comportant com a fills de tal!

I ara sí que això és tot. Amb l’esperança que deixem de reproduir-nos com conills i comencem a prendre polítiques de supervivència una mica raonables, s'acomiada (segurament per sempre) el vostre gurú espiritual, moral i carcamal, etcètera.

Pau i amor, i a cascar-la.