Molta gent considera que les seves mascotes són especials. Hi ha que les fotografien
constantment, hi ha que no paren de dir que la seva mascota és molt intel·ligent i hi ha
fins i tot qui li dedica una pàgina web.
La Tecla podria ser considerada, doncs, com a una de tantes d'aquestes mascotes
venerades pels seus amos, una mascota sense cap interès especial fóra dels que la
coneixen.
Doncs no!. En aquesta secció donarem a conèixer algunes de les anècdotes que fan de la
Tecla realment una mascota molt especial, fins i tot única en la seva espècie.

Voleu saber per quina raó una gata amb una taca negra, una gata que sembla una gata
pirata, és diu Tecla?. En els primers mesos de la seva vida, la Tecla era extremadament
petita però li agradava passejar-se per tot arreu. Ja li podies prohibir que pugés aquí
o allà, que no et feia ni cas.
La seva curiositat era extraordinària, tant que fins i tot volia aprendre informàtica.
Per això li vam posar de renom "la gata informàtica". Sempre que l'autor d'aquestes línies
es disposava a treballar amb l'ordinador, aquesta gata informàtica acudia al despatx i
saltava damunt la taula, es passejava ràpidament per sobre el teclat i tornava per veure
com havia quedat la feina que estava fent. I el més curiós de tot és que mai ho feia amb
l'ordinador apagat, ni quan no em trobava fent servir un processador de textos!.
Per aquesta mania a passejar-se pel teclat, i per altres dues raons que no vaig a
exposar (aaah! misteri), vam decidir d'anomenar-la Tecla.

Durant la seva existència la Tecla ha interactuat amb altres animals a part dels seus
amos. Tot i que encara no l'hem portada al zoo, els animals que ha conegut són ocells
diversos, insectes, gossos, etc...

Sense cap dubte, l'experiència més agradable de la Tecla ha estat amb les mosques. Si nosaltres a l'estiu mengem un gelat de postres, la Tecla el que es menja és una saborosa i nutritiva mosca. Eeecs! El primer cop vaig veure que anava darrera d'una mosca, i després de no pocs esforços aconseguia abatre-la; de seguida la Tecla es va apropar a la seva víctima (jo pensava que per ensumar-la i prou) però efectivament ... se la va jalar! Altres insectes voladors que li encanten són les papallones de llum, però aquestes no se les menja ( o potser si ). Crec que algun cop també ha menjat alguna abella mig morta.

Un dia, el periquito d'una veïna, seguidor de l'Espanyol, va decidir anar a visitar
la Tecla. Va escapar de la seva gàbia i va caure en braços de la gata bigotuda, que se'l
va mirar (ensumar, de fet) molt estranyada de veure un bitxo blanc-i-blau. Al periquito no
li va passar rés, però la veïna el va venir a buscar abans que pogués fer-los una foto.

Una de les experiències més frustrants de la Tecla amb altres bitxos va ser un dia
que va veure uns pardalets menjant prop seu, al pati de casa. Enseguida la Tecla va adoptar
la postura d'atac de tot fèlid, va anar-se apropant lenta i pacientment a aquells pardals
que feien com si rés, fins que ja només li feia falta un saltet per atrapar-los. Es va
quedar quieta durant força estona, esperant el millor moment per a saltar damunt aquells
ocellots; quan va moure els primers muscles els ocells, que fins aleshores no semblaven
adonar-se del que podia passar, va i marxen volant fins al mur més proper. La Tecla estava
enfurismada i els pardalots feien el foteta a la pobra gateta, saltant pèl mur. La Tecla els
va dir de tot. Ja de més gran, la Tecla ha fet aquesta conya als seus amos, fent-se perseguir
fins que ella arriba al mur, salta i des de dalt se'ns queda mirant sense que la puguem agafar
(els ocellots li ho van ensenyar a fer!).

També, en aquell mateix pati, la Tecla s'ha trobat algun cop amb un llangardaix que anomenem
Oliporiso, l'únic rèptil (en el sentit biològic del terme) que ha vist la Tecla. Però l'Oliporiso
es mou massa ràpid i la pobra Tecleta mai aconsegueix atrapar-lo i ensumar-lo.


A l'estiu, el principal maldecap de la Tecla són les maleïdes formigotes, unes
formigues tant malvades que li prenen el menjar. El primer cop que la gateta Tecla va
veure el seu plat envaït per la marabunta, em va venir a buscar espantada per a demanar-me
que fes alguna cosa. I així va començar la primera gran batalla contra les formigues. Vam
inventar de tot, fins i tot vam envoltar el plat de la Tecla d'aigua amb llimona (moltes
formigues van caure intentant travessar-lo, però finalment entre elles van construir un
pont i van seguir robant-li el menjar).

I com a bon gat (gata, de fet), ha tingut diverses experiències amb gossos. El primer
cop que la vam portar al veterinari, pel camí ens vam creuar amb un skin acompanyat del seu
rotweiler (els dos portaven cara de mala llet) i en veure'ls la Tecla es va espantar molt.
Un cop a la consulta del seu veterinari van entrar dos enormes gossos que van mirar-la
entusiasmats, amb la boca oberta, traient la llengua i bavejant de tant maca que la trobaren
(però la Tecla no estava per festes, tenia por). També a la consulta del seu estimat veterinari
es va trobar un dia amb un gat, molt més tranquil que no pas ella (ja sé que això no és cap
anècdota, però m'ha vingut en gana d'escriure-ho).

Antigament, qui tenia un gat era per foragitar els ratolins. Que hauria passat si aquest
hagués estat el nostre cas?. Doncs bé, a la Tecleta li fan molta por els ratolins mecànics.
Encara no hem experimentat amb ratolins vius, però imagino que el resultat serà el mateix.
L'únic ratolí que de fet no espanta a la Tecli és el de l'ordinador: a la Tecla li torna boja
perseguir el cursor del ratolí, i si cal esgarrapa la pantalla per a atrapar-lo.

Ací va un petit recull de diverses activitats i gests graciosos que la Tecla ens ha
ofert durant el temps que ha viscut amb nosaltres (esperem que segueixi sent així !).

Per a evitar que esgarrapés els mobles i les catifes, li vam comprar un cartró perfumat
per a gats, un "esgarrapador". Però la Tecla no en feia ni cas, així que vaig oferir-li
l'"esgarrapador" perquè el fes servir, i ella em va respondre fent botifarra !.

I en una ocasió la Tecla va ballar una "jota" davant meu!. Jo estava assegut i movent
la cama dreta per a provocar que la Tecla em cacés el peu; va venir i abans d'atacar-me el
peu es va aixecar amb un dels braços aixecat i va començar a saltar talment com si estès
ballant la "jota".

La Tecla és molt activa. Quan sona el telèfon sempre va a veure qui truca, i quan el despenges marxa. També li agrada pentinar. Però el que més li agrada es veure la neteja: tant si escombres com si fregues, ella sempre es posiciona en el millor lloc per a veure aquest gran espectacle. I ja està !. Gràcies per la paciència, si ho has llegit tot.