Aquesta entrevista és original de la revista Animerica i està parcialment adaptada per part meva, com per exemple en la reconstrucció de les frases o l'eliminació de parts que no m'han semblat interessants.
ANIMERICA: Al Japó, els seus treballs gaudeixen d'un gran èxit entre els seus fans. Entre els fans japonesos i els americans hi deu haver alguna cosa en comú...
TAKAHASHI: Perquè precisament ofereixo una finestra a la vida diària japonesa, amb festivals, Dia d'Any Nou... De vegades em pregunto si els lectors americans entenen el que explico o simplement els agraden els meus manga per exòtics...
ANIMERICA: Segur que hi ha alguns lectors sense cap coneixement dels costums japonesos. D'altra banda, els lectors de manga solen estar interessats en altres aspectes de la cultura japonesa. Per exemple, a molts lectors no els estranyarà que en un sopar la família s'assegui al tatami, al voltant d'una taula. Pensa que els lectors desconeixedors de la cultura japonesa se sentiran intimidats per tantes referències culturals?
TAKAHASHI: Quan dibuixava Maison Ikkoku volia dibuixar una història d'amor que ens podia passar a tots en la vida quotidiana, i li vaig preguntar a un periodista americà què atreia els lectors no japonesos del meu treball... i em va respondre que les emocions són iguals a tot el món, com per exemple quan estimem i no ens atrevim a dir-ho, i que els lectors empatitzen amb aquests sentiments. Llavors vaig pensar "pensant-ho bé, és veritat".
ANIMERICA: Certament, la comèdia pot tenir elements difícils d'entendre, però degut al seu talent artístic, se sobreentenen. Per exemple, abans d'un gag, el personatge obre la boca i dilata les narius... el lector sap que alguna cosa passarà.
TAKAHASHI: La majoria de lectors japonesos d'Urusei Yatsura han estat alumnes de la Universitat o de preparatòria (curs anterior per preparar els exàmens), i això és un problema en certa manera, però per altra banda quan dibuixava Urusei Yatsura tenia la mateixa edat que ells, i em feia feliç tenir èxit entre gent de la meva generació. També m'agradava tenir tant d'èxit entre els lectors masculins, però s'ha de tenir en compte que es publicava Urusei Yatsura en una revista per a nois. Però també em sap greu que Urusei Yatsura no fos interessant per als nens, ja que penso que el manga és essencialment per als nens.
ANIMERICA: A Amèrica també l'edat mitjana dels lectors és d'uns vint anys, i fins i tot hi ha lectors que ronden els 30. Quan va dibuixar Ranma 1/2, també a la Shônen Sunday, després d'Urusei Yatsura, va intentar acostar-la més als nens?
TAKAHASHI: Sí, era la meva intenció. També volia fer-la popular entre les dones, a part dels nens, però per altra banda no va tenir tant d'èxit entre els nois. La tendència a Urusei Yatsura era cap als lectors homes majors d'edat, mentre que la tendència de Ranma 1/2 és de noies joves.
ANIMERICA: El fet que en Ranma es transformi en dona quan se mulla, se li va acudir tenint en compte que la societat estava dominada pels homes?
TAKAHASHI: No sóc la mena de persona que dibuixa pensant en aquestes qüestions, simplement vaig dibuixar el tipus de manga que m'hauria agradat llegir de petita. Vaig fer que es convertís en dona com també altres personatges es transformen en animals. Com un conte de fades...
ANIMERICA: A part del folklore japonès que vostè posa a les seves obres com a ornament, ha rebut influències d'altres menes?
TAKAHASHI: Doncs sí. Yasutaka Tsuitsui i les seves novel·les absurdes m'han influït molt. Sempre he volgut dibuixar històries tan absurdes com les seves.
ANIMERICA: L'ha influït alguna vegada l'animació tal i com Tezuka va crear el manga actual a partir d'haver vist les pel·lícules de Disney?
TAKAHASHI: Directament, no, però com que Tezuka va inventar el manga tal i com l'entenem, a partir de Disney, i jo vaig créixer llegint aquells manga, doncs es podria dir que sóc d'aquella escola.
ANIMERICA: Vostè està molt ocupada. Segur que els artistes americans no se poden imaginar el que significa dibuixar i escriure 100 pàgines cada mes.
TAKAHASHI: A Amèrica els dibuixants tenen un infinit talent com a dibuixants i els guionistes escriuen grans històries, però al Japó és diferent. Normalment el mangaka dibuixa i escriu, tot sol. L'esforç és diferent, per tant és difícil fer una història amb un gran dibuix i un gran text. Si dibuixes molt bé però no crees bones històries, fes-te ilustrador, però no dibuixant de manga. S'ha de ser bo en les dues coses.