Rumiko Takahashi
Rumiko Takahashi va néixer el 10 d'octubre de l'any 1957 a Niigata, Japó. Estava estudiant a la Universitat de Dones del Japó, la Nihon Jôsei-Dai, quan es va apuntar a l'escola per a artistes de manga de Kazuo Koike (autor de Crying Freeman i Lone Wolf and Club), la Gekiga Sonjuku. És on va aprendre que l'important d'una història són els personatges i que si estan ben fets, aquesta té èxit. Això ho ha aplicat en tots els seus treballs.
La seva primera obra com a mangaka professional fou Urusei Yatsura (Lamu), que començà el 1979 i que es convertí en sèrie d'anime el 1981. Només començar, ja va tenir un gran èxit i continua venent milions de còpies de les seves obres a tot el món. Allò que fa especial la Rumiko Takahashi és que sap obtenir l'èxit amb històries molt diferents, i diferents gèneres: arts marcials, històries d'alienígenes, boxa, terror-gore, històries romàntiques... De tot. Però en tots els seus manga hi ha elements en comú, més o menys presents: un noi i una noia protagonistes que semblen destinats a estar junts, amb l'acceptació d'un dels dos o, sovint, de cap dels dos, en un principi... Personatges secundaris molt importants i estimats pel públic, que normalment hi són per posar en situació incòmoda els protagonistes o dificultar-los la vida; noies violentes... Fins i tot entre Urusei Yatsura i Ranma 1/2 trobem personatges amb caràcters gairebé clavats, però l'art de Takahashi-sensei fa que no les trobem gens semblants, aquestes dues grans obres. Avui dia, l'autora continua dibuixant sense descans, mentre que altres autors van a un ritme més baix o decideixen no tornar a crear obres llargues, com seria el cas d'en Toriyama. També és cert que per això és una dona molt rica, tenint en compte que d'impostos paga més o menys 1 milió d'euros cada any!!! Per tant, quant cobrarà? Ni ho imaginem!
Malgrat que és l'única (o única coneguda) autora que dibuixa shônen, manga per a nois, en el seu estudi hi treballen 4 assistents femenines, segons ella "per evitar certes situacions". Rumiko Takahashi és una dona senzilla, reservada, i li fa molta gràcia, li sorprèn, tot l'èxit que té i que la gent es disfressi dels seus personatges. Diu que les escenes romàntiques solen ser espatllades per alguna situació divertida, perquè li fan pena, s'emociona... Podeu llegir la traducció d'una entrevista aquí
OBRES
RUMIC WORLD (1978-1984) Primera recol·lecció de les seves històries curtes
Tom 1: Katte na Yatsura (Those selfish aliens) 1978
Hara Hara Hôru (Time warp trouble) 1978
Faiyâ Torippâ (Fire Tripper) 1983
Sûpâgyaru (Maris the Chojo) 1980
Warau Hyôteki (The laughing target) 1983
Tom 2: Ôgon no binbô shin (The golden gods of poverty) 1978
Dasuto supâto: Misutâ bû no maki 1979
(Wasted minds: Mr.Pig)
Dasuto supâto: Gokiburi wa ikiru. Buta wa shine!! no maki 1979
(Wasted minds: The Pig is dead! Long Live the Roach)
Dasuto supâto: Marin bôzu 79 no maki 1979
(Wasted Minds. Water Wirled)
Dasuto supâto: Yukue fu-meiro no maki 1979
(Wasted Minds. The Forest of no return)
Dasuto supâto: Dasuto shîn no maki 1979
(Wasted Minds. A total Waste)
Shôkon (The Entrepreneurial Spirit) 1980
Tom 3: Fûfu (Wedded Bliss) 1980
Kai byô min (That Darn Cat) 1981
Warae! Herupuman (A cry for help) 1981
Sengoku seito-kai (War Council) 1982
Yami o kakeru manazashi (When My Eyes Got Wings) 1982
Wasurete nemure (Sleep and forget) 1984
Warera feisharu pakku [ganmen nakama] (The Face Pack) 1984
Es pot aconseguir en italià, en tres toms respectant els originals. Planeta DeAgostini ho va editar però incomplet.
URUSEI YATSURA (més coneguda aquí per Lamu):
Publicada a la revista Shônen Sunday entre 1978 i 1987, resultant en 366 capítols que es van recopilar en 34 volums.
Es pot obtenir en italià, en 48 números. Planeta DeAgostini va editar 8 miserables números en format comic-book.
MAISON IKKOKU
Publicada a la revista Big Comic Spirits entre 1980 i 1987, resultant en 162 capítols, recopilats en 15 toms.
Es pot aconseguir en francès en 10 toms de luxe, a la llibreria Chunichi Comics, o bé encarregant-la a la FNAC. Recomano, però, l'edició italiana perquè a la francesa, que és traduïda de l'americana, hi falten capítols que no s'han editat per suposada "incomprensibilitat cultural". A la italiana hi ha 27 números. Planeta DeAgostini va editar 7 números en format comic-book, i només en aquests 7 números ja va eliminar capítols originals pel motiu estúpid de les referències culturals incomprensibles. La posterior edició per part d'aficionats de Maison Ikkoku demostra que si hi ha algun problema cultural es pot explicar a part.
RUMIC THEATRE (1987-1993) Segona recopilació d'històries curtes
P no higeki (The Tragedy of P) 1991
Rôman no akindo (The Merchant of Romance) 1987
Poi no uchi (House of Garbage) 1992
Hachi no naka (Hidden in the pottery) 1988
Hyaku-nen no koi (One Hundred Years of Love) 1993
L saizu no shiawase [kôfuku] (Extra Large Size happiness) 1990
Malgrat que el títol original és Rumic Theatre, Planeta DeAgostini va editar aquest tom recopilatori sencer, per fi, però li va posar el nom de "La Tragedia de P", el de la primera història que apareix.
Publicada a la revista Shônen Sunday entre 1987 i 1996, amb un total de 407 capítols recopilats en 38 volums. S'ha de dir que amb el tom 34 va aconseguir vendre més de 100 milions de còpies!
Es pot aconseguir en italià i francès, idioma en què me l'estic fent jo degut a que l'edició de Planeta DeAgostini va tancar "per falta de vendes" (no m'estranya, 34 volums editats en format comic-book era impossible, i en van treure només 17, de volums). Però uns anys després del tancament per part de Planeta DeAgostini, Glénat va assumir la responsabilitat de treure Ranma 1/2 en toms, i deixa en ridícul els editors de Planeta DeAgostini, que ho consideraven inviable.
ONE POUND GOSPEL
Amb el títol original Ichi Pound no fukuin, aquesta obra de Rumiko Takahashi es va començar a publicar el 1989 a la revista Young Sunday, i avui en dia encara no està acabada, però l'autora va prometre tancar la història d'aquí a poc temps, ja que és un manga que va avançant quan descansa de les obres llargues. Avui dia hi ha 4 toms però en podem aconseguir 3 en italià, i no més perquè s'entén que el 4 és molt recent, és a dir que... tot arribarà. Planeta DeAgostini va treure 5 números en format Biblioteca Manga (la meitat d'un tom original, per tant...els dos primers toms), però ha passat de continuar i editar el tercer i quart toms. Així que, a buscar a l'estranger!
NINGYÔ NO SHIRIZU (SAGA DE LES SIRENES - MERMAID SAGA)
És una compilació d'històries curtes però relacionades entre sí per dos factors: els personatges principals, Yôta i Mana, i el tema de les sirenes, que és tractat amb el gènere de terror.
De moment s'ha compil·lat en tres toms, i originalment es va publicar a la Shônen Sunday, des de 1984 fins a 1994. Està composta per diferents parts, anomenades Mermaid Forest (Ningyô no mori), Mermaid's Scar, Mermaid's Gaze i Mermaid's Mask. Es pot aconseguir en italià.
1 OR W (1978-1994)
1 or W és una altra compil·lació d'històries curtes de Rumiko Takahashi, no pas ordenades de manera cronològica, perquè com es pot veure hi ha històries de 1978 mentre que obres dels 80 apareixen al Rumic Theatre. Les històries compreses a 1 or W són:
Surimu Kannon (The Diet Goddess) 1991
Inu de warui ka!! (Excuse me for being a dog!) 1985
O-baba-san to issho (To Grandmother's house we go) 1985
Ganbari masse (Shake your Buddha) 1978
Gerando fâza (The Grandfather of All Baseball Games) 1991
Takarazuka e no shôtai (Reserved seat) 1993
1 or W (One or double) 1994
Happî tôku (Happy Talk) 1984
Uchi ga megami ja!! (Winged Victory) 1989
1 or W es pot aconseguir per Planeta DeAgostini, en un tom anomenat "Uno o dos".
SENMU NO INU (1994-1999)
La última recopilació d'històries curtes de la mestra Takahashi fins al moment. No es pot aconseguir més que en italià, sota el nom de Rumic Short. Les històries compreses són:
Senmu no inu 1994
Meisô Kazoku Fayâ 1995
Kimi ga iru dake de 1999
Cha no ma no rabusongu 1996
Oyaji rôtîn 1997
Orei ni kaete 1998
INUYASHA (DES DE 1996)
Inuyasha es va començar a publicar a la revista Shônen Sunday el 1996 i avui en dia Takahashi continua dibuixant-la, essent la seva última obra fins al moment, amb 27 toms, situant-se en número en tercer lloc, darrere els 38 de Ranma 1/2 i els 34 d'Urusei Yatsura.
