|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1: La nau Sagittarius
La nau Sagittarius té forma de cilindre aplanat, o de disc gruixut, de 4.770 metres de radi i 530 metres de gruix. Del centre a la perifèria hi distingim diverses zones. La part central està ocupada pels dipòsits de combustible fins a un radi de 400 metres. Més a l'exterior hi ha una gran zona buida, fins una distància de 4.275 metres del centre on es troben els hangars de les naus de descens. L'anell entre 4.275 i 4.300 metres de l'eix està ocupat per les estacions de descens i les cobertes dels animals. Entre 4.300 i 4.743 metres hi ha les 140 cobertes de la zona reservada a les persones. Finalment, la part més exterior està ocupada pels dos anells del reactor de fusió que és la seva font d'energia i per 2.240 motors, igualment espaiats a l'entorn de la perifèria de la nau. Les grans dimensions de la nau venen justificades per la mida del reactor, impossible de realitzar amb un anell més petit.
La seva massa en sortir de la Terra era de 1,7·1012 quilos. (1,7·1012 vol dir 1,7 multiplicat per deu elevat a la dotzena potència o sigui 1.700.000.000.000. O el que és el mateix: un bilió set-cents mil milions de quilos).
El sistema de propulsió consta de 2.240 motors iònics expulsen nuclis d'heli i de carboni a velocitats properes a les de la llum. El rendiment del sistema motor és del 78%. La potència total és de 4,78·1015 wats, cada motor és una mica més potent que mil centrals nuclears de fissió de l'any 2000. L'energia s'extreu de la reacció de fusió que transforma quatre nuclis d'hidrogen lleuger, H1, en un nucli d'heli, He4, dins de dos anells de quasi 30 quilòmetres de circumferència. La reacció nuclear és la mateixa que subministra l'energia al sol. La massa total d'hidrogen embarcada és de 2,2·1010 quilos. L'hidrogen s'emmagatzema combinat amb carboni en forma de metà (CH4). En total la nau embarca 8,8·1010 quilos de metà.
Els motors proporcionen a Sagittarius una acceleració axial de 0,012 m·s-2, 816 vegades menys que l'acceleració de la gravetat a la Terra, totalment imperceptible sense instruments. Funcionant en continu durant 4 anys i quinze dies, subministren a la nau una velocitat de 1.530 quilòmetres per segon, aproximadament un cent noranta-sisè de la velocitat de la llum. En arribar a destinació la nau inverteix pràcticament el mateix temps en frenar.
La nau Sagittarius gira a l'entorn del seu eix cada 129,2 segons a fi de crear una gravetat artificial dirigida cap a l'exterior. La gravetat augmenta amb la distància a l'eix de la nau. Al mateix centre s'anul·la i a la perifèria, que és la part habitable, és màxima.
2: La zona habitable
La zona reservada als homes té forma d'anell de secció rectangular, amb un radi exterior de 4.743 metres, radi interior de 4.300 i una amplada de 516 metres. Interiorment té 140 cobertes concèntriques regularment espaiades, a 3,16 metres l'una de l'altra. La superfície total de les cobertes és de 2.050 quilòmetres quadrats. La coberta més baixa, la número 1, té una llargada de 29.796 metres, allà l'acceleració de la gravetat val 11,21 m·s-2, un 14% més que a la Terra i la coberta 140 que és la més alta —aquí alta vol dir propera al eix de la nau— mesura 27.036 metres de circumferència amb una gravetat de 10,18 m·s-2, un 4% superior a la de la Terra. El volum total d'aire de la zona habitable és de 6,48 km3. Tot aquest espai està dividit en 140 sectors que es poden aïllar completament els uns dels altres. Els sectors estan disposats en quatre anells concèntrics de 35 sectors cadascun.
Forma i dimensions de la zona habitable
L'atmosfera està composta d'un 29% d'oxigen, 69% de nitrogen i la resta és principalment argó. La pressió és de 46.300 pascals, un 46% de la normal a la Terra. En aquestes condicions l'aigua bull aproximadament a 79°. La temperatura es manté constant a uns 22° i la humitat a un 55%.
3: Els sectors
Cada sector té 35 cobertes d'alçada (111 metres), 516 metres d'amplada i una llargada que varia entre els 772 i els 851 metres, els sectors baixos són més llargs que els més alts, naturalment. Tots els sectors són diferents en configuració de cambres i corredors. Un sector típic, descomptades les parets i zones de serveis inaccessibles com ara els pous dels ascensors, té una superfície habitable de 12,5 km2 i un volum de 37,5 hm3. Té aproximadament uns 15.000 corredors amb una llargada global de més de 600 km. Està dividit en més o menys unes 225.000 cambres per a persones, 45.000 d'us agrícola, 9.000 lavabos, 180 escales i 160 ascensors. També hi ha uns 55.000 terminals
La població mitjana prevista de cada sector és de 75.000 persones. La potència energètica disponible per a il·luminació, forns i terminals és de 30 megawats. El cabal d'aigua potable és de 0,6 m3 per segon i el d'aigua d'ús agrícola de 8 m3 per segon.
4: El viatge
La distància entre la Terra i el primer planeta és de 33,2 anys llum que a la velocitat de la nau, 1.530 quilòmetres per segon, es trigarien 6.509,5 anys a recórrer comptant amb els quatre anys d'acceleració i els quatre de frenada. Això és amb el temps que marquen els rellotges de la Terra. Segons els rellotges de la nau, en no ser la velocitat de Sagittarius menyspreable comparada amb la de la llum, cal aplicar una correcció relativista i el viatge dura aproximadament un mes menys. Dit d'una altra manera, quan a Sagittarius és el primer de gener del 9075 a la Terra és el primer de febrer del mateix any.
5: El Primer Planeta
L'anomenat "Primer Planeta" —estava previst que fossin els primers viatgers els que li posessin nom— va ser el cent-dotzè candidat a planeta habitable descobert pel gran telescopi interferomètric situat al punt de Lagrange L2 del sistema Sol-Júpiter, en conseqüència el seu nom en codi era una mica prosaicament H112. Està situat a 33,2 anys llum de la Terra, això representa aproximadament poc més de l'u per mil de la distància que ens separa del centre de la Galàxia.
Des d'aquest planeta les figures de les constel·lacions no són les mateixes que des de la terra, per efectes de la perspectiva, però hi ha una excepció notable: Orió. Les set estrelles que dibuixen la seva figura són tan allunyades, i tan grans, que des d'un punt situat a trenta i escaig anys llum la seva figura és substancialment igual.
A: La constel·lació d'Orió vista des de la Terra. Els números són les distàncies dels estels en anys llum.
B: La constel·lació d'Orió vista des del primer planeta.
H112, estrictament, no és un planeta, sinó un satèl·lit d'un planeta gegant gasós anomenat G15222.
La major part de les estrelles de la Galàxia formen part de sistemes estel·lars múltiples, amb dues o més estrelles en òrbita les unes de les altres. No és el cas de l'estel del nostre sistema planetari, la seva estrella és solitària, com el Sol.
La massa de l'estrella és un 80,5% de la del Sol i la seva lluminositat arriba a un 39% de la del nostre estel. Amb un diàmetre com el 84% del solar, la seva densitat és un 35% més elevada. Vista des de la Terra és just al límit de la visió a simple vista en una nit molt fosca.
A una distància de 91 milions de quilòmetres de l'estrella hi orbita el planeta gegant G15222 compost fonamentalment d'hidrogen i d'heli. La seva massa és 905 vegades més gran que la de la Terra, o el que és el mateix, 2,85 més que Júpiter. Aquesta mena de planetes són molt abundants a l'entorn de les estrelles similars al Sol. L'any del planeta gegant dura 189 dies.
Els planetes gegants, segons la teoria i els quatre exemples que tenim al sistema solar, tenen satèl·lits relativament grans, G15222 en té un de més gran que la Terra: H112. Cada 48 hores i 32 minuts, circula a l'entorn del planeta gegant a una distància de 653.500 km.
H112 presenta sempre la mateixa cara a G15222, com la Lluna a la Terra. La combinació dels moviments fa que allí, el dia solar tingui una durada de 49 hores i 3,5 minuts aproximadament.
H112 és un cos una mica més gran que la Terra, la seva massa és 1,57 vegades la del nostre planeta; el seu diàmetre és de 15.300 quilòmetres, un vint per cent més gran i la seva superfície és un quaranta-tres per cent més gran que la de la Terra. La gravetat que en resulta a la superfície és de 10,7 metres per segon cada segon, un deu per cent més que al nostre món, però exactament la mateixa que a la coberta 70 de Sagittarius. La seva densitat és de 5,01 g·cm-3, un deu per cent inferior a la de la Terra, cosa que s'explica per la presència propera del planeta gegant que va acumular al seu nucli els elements més pesants, fonamentalment ferro, de la nebulosa primitiva que va originar els dos astres. La velocitat d'escapament és de 11,8 quilòmetres per segon un 14% més gran que la de la Terra.
L'eix de rotació de H112 està inclinat uns 17° respecte el pla orbital del sol. Això afegit a la curta durada de l'any fa que les estacions siguin menys acusades que a la Terra. En contrapartida, la llarga duració del dia, i de la nit, fa que les oscil·lacions diàries de temperatura siguin molt importants. Des del planeta, el sol es veu un 40% més gran que el nostre Sol des de la Terra i una mica més grogós, però en ser la seva temperatura més baixa, la quantitat total de llum rebuda és molt similar.
L'atmosfera del planeta està composta en un 87% per nitrogen, l'oxigen representa el 10%, l'argó i l'heli un 1% cadascun i la resta són traces de neó, de diòxid de carboni i quantitats variables de vapor d'aigua. La pressió és de 218.500 pascals o el que és el mateix 2,15 atmosferes. Aquesta composició i pressió fan que l'aigua bulli a una temperatura de 123° i que encendre foc sigui bastant més difícil que a la Terra.
|
|
|
Esquema de comunicacions
Cada nació (o zona específica de la nau),
està envoltada per una línea blava. Alguns llocs
significatius estan indicats dins de rectangles negres d'angles
arrodonits. Una nació pot abastar un sector, més d'un o
parts d'un sector.
Les línies negres representen camins pels que poden circular
persones encara que sigui arrossegant-se. Les línies vermalles
són tubs d'aire des dels que es pot veure una zona però
no penetrar-hi.
Localització de sectors
Només hi ha el número en els sectors que s'esmenten al llibre. La gravetat fictícia, generada per la força centrífuga, empeny els cossos vers l'exterior de la nau, en el sentit indicat per les fletxes interiors. L'escala vertical (radial) dels sectors està molt exagerada a efectes de legibilitat. Las fletxes exteriors indiquen el sentit de rotació.
Secció de la zona habitable
No estan representades en aquest esquema ni les cobertes humanes (excepte a l'ampliació) ni escales ni els pous d'ascensor que les travessen.
Calendari (gregorià) de 9075
