Historia i cultura medieval. Tema 4.
L'art preromànic és,en realitat "una amalgama de distintos
estilos generados por los diferentes pueblos que en este citado periodo
habitaban la Europa Occidental",bàrbars, francs i visigots.
(6,7).L'art bizantí està tractat al T5, tot i que s'inclou
el link ací.
L'art dels bàrbars.-(6,8)
- L'art dels pobles germànics fou el que acabàrà
imposant-s'hi "en laparte occidental de lo que había sido el Imperio
romano unitario.".(6,9)).
d Ariosto.(L'home de blau?) |
|
- L'ambient artístic de la Venecia del canvi de segle :
la revolució naturalista de Giorgione, 1/15. "Sin embargo, la capital
artística de la pintura del siglo XVI fue Venecia. Giorgione, Debastiano
del Piombo, Tintortto, Tiziano y Veronés son algunos de los pintores
venecionanos más destacados,unidos por su interés por la luz, la
sensualidad y el color."4/141.
- Els anys de formació : estada als tallers de Gentile
Bellini, Giovanni Bellini, -"estilo seco y duro", 1/16-, i Giogione: " (...) a
través de sus años de formación Tiziano
habríarecorrido, una a una todas las fases a través de las cuales
se prdujo la evolución de la pintura veneciana, desde el quatrocentismo
de Gentile Bellini a la revolución giorgionesca". 1/15,22.
- Giorgione i Tizià al Fondaco dei Tedeschi : la legenda
del millor quadre : Tizià demostrà haber sobrepassat el seu
mestre : "Y era en un ambiente de este tipo, como el que podía
represetnar el Jardín de Asolo, el único posible para la
recepción de la pintura de Giogione, un hombre qu ene los años
iniciales del siglo abandona los temas religiosos para concentrarse en un nuevo
tipo de retrato, profundamente personal, que le sirve tanto como soporte de
sofisticadas aproximaciones al tema del paragone, - en el San Jorge
o el Hombre desnudo, ambos inmersos en un complicado juego de
reflejos especulares - y la écfrasis - Retrato de un guerrero con su
paje ( hacia 1501, Florencia, Galleria degli Uffizi) -, como para
efectuar una profunda reflexión en clave neoplatónica sobre el
amor y la belleza, resuelta muchas veces en términos musicales."
1/25.
- Els primers retrats de Tizià, la caracterització
psicològica : Retrat d'home (1507, Washington, National
Gallery), Retrat Goldman (1508-1510, Washington, National Gallery),
l'Home de blau (Londres, National Gallery), La Schiavona
(1510-1512, Londres, National Gallery), Ariosto (1508, Londres, National
Gallery). 1/25,26.
d Autoretrat.
(1562, Gemäldegalerie, Berlin)
|
|
- Amor i música; música i pintura. 1/28 : "Al
igual que Giorgione, buen tañedor de laud, Tiziano era un músico
experto - (...)-, y como en aquél la música y el amor van a ser
dos temas fundamentales en su pintura de ese momento, que, en ocasiones, llega
a un grado de hermetismo que nunca más volverá a alcanzar. (...)
en el Concierto campestre (1509-1510, Paris, Museo del Louvre), " (...)
pertenece al momento de máximo giorgionismo de la pintura de Tiziano
(...)", 1/35. "(...) nos encontramos con un ejemplo perfecto del
carácter enigmático de este grupo de obras (...) simple
descripción visual de la Arcadia (...) lo que aproximaría mucho
este cuadro al algo más tardío de Amor sacro y Amor
profano ( 1514-1515, Roma Galleria Borghese)" 1/30,32. Vore també
Concert (1508-509, Florència, Palau Pitti), 1/14. "Todo este
conjunto de pinturas realizadas por Tiziano entre 1508 y 1515, aproximadamente
en las que reflexiona sobre el amor y la música y las que con temas
similares realizó Giorgione, debieron hacerse necesariamente para un
mismo grupo de clientes." 1/34.
- Amor i bellesa : "La primera de ellas nació sin la
participación de mujer, suando los testículos cortados de Uranoa
cayeron al mar; la segunda nació de manera natural, fruto de los amores
de Zeus y Hera. Las dos represetan grados distintos de perfección de la
belleza y suscitan amores diferentes (...)" 1/33 La primera, nua, representa la
Veritat, l'Ànima, l'Amistat, la Felicitat Eterna, la segona, vestida
"con ricas vestiduras que no son otra cosa sino un símbolo de los velos
que, en el pensamiento platónico, nublan la capacidad del entendimiento
humano." 1/33.
- Tizià gravador. 1/38
- Alfons de l'Est, Duque de Ferrara, mecenes de Tizià.
1/53.
- Tres poesies mitològiques eròtiques :
- Baco i Ariadna, 1522-1523, Londres, National Gallery.
- Federic Gonzaga, Duque de Màntua, mecenes de
Tizià. 1/59
- Els grans retaules : "Tiziano había conseguido el
milagro de alcalnzar la perdección en la pintura al unir la verdad de la
naturaleza y la venustas de Rafael con la terribilità y
grandeza de Miguel Ángel." 1/46. En referència la retaule de
l'Asunció.Miguel Àngel als apòstols, Rafael al plà
de la Verge i els amorets i Tizià a Déu. La llum hi és la
clau del quadre : proyectada per darrere de Déu "compiteix amb la llum
natural, aquest detall no agradà als monjos." 7/x, 1/60
- Una dècada conservadora : pintura religiosa i retrat :
" En todo este grupo de retratos Tiziano ha abandonado ya el aire de misteriosa
ensoñación que caracterizaba los de Giorgione, utilizando
recursos exlusivamente pictóricos para suballar la presencia
física y psicológica del modelo."1/59. La sèrie dels
Emperadors coneguda pels gravats de Egidio Sadeler.
d Home
amb guant |
|
- Tizià i Carles V : un ducat d'or pel Carlos V a
la batalla de Mülhlberg, 1548, Muesu del Prado. 1/63 : l'emperador
s'agenolla davant Tizià al demanar-li una humiliatzió per
favor : Tizià representa allò contra el que ha lluitat i
vençut materialment al camp de batalla, però alhora, s'hi sent
derrotat espiritualment al camp de la creació artística. Per la
qual cosa necessita humiliar a l'artista despreciant-lo com si fora el
més miserable dels captaires,. No s'adona, però, que el
veritablement humiliat és ell mateix. xisco, 2006. Davant la
còpia del retrat de Seiss¡enegger (1532, Viena, Kunsthistrorisches
Museum) que li va encarregar a Tizià, - Retrat de Carles Vè,
1533, Museu del Prado ( l'emperador amb el gos)1/105-, l'emperador
s'haguè de rendir finalment " A partir de ese momento las relaciones
entre el pintor y la Corona española no se interrumpirían
jamás, (...)." 1/65.
- Els retrats de Carles V : "Son cuatro retratos muy diferentes
entre sí (...) en los que muestra distints facetas complementarias del
la personalidad del Emperador (...)." 1/107
- "Aretino pinta las
cosas con las palabras tan bien como Tiziano con sus pinceles y he visto
algunos de sus sonetos sobre retratos de Tiziano en los que se produce tal
adecuación entre ambos que resulta difícil decidir si el soneto
ha tenido su origen en el retrato o el retrato ha nacido del soneto; el soneto
pone voz al retrato y éste reviste de carne al soneto". 6/?". 1/107
- Tizià i la cort Delle Rovere d' Urbino .1/66. La
Venus d'Urbino ,1583, Florència, Uffizi.1/68º.
- Del naturalisme a la crisi manierista. 1/77 : " La crisis
manierista había afectado profundamente a la pintura religiosa de
Tiziano, per tendrá un efecto mucho menor sobre su concepción del
retrato, (...)." 1/88. No hi estic gens d'acord : no veig cap manierisme
enlloc. xisco, 2006.
- El retrat de Pietro Aretino. 1/91.
d Bella.(xxxx, Galeria Pitti,
Florència) |
|
- Tizià a Roma : Miguel Àngel i Tizià : el
dibuix i el color. 1/96
- Resulta clarificadora la pintura La resurrecció de
Làzar de Sebastiano del Piombo, - "que había
intentado la empresa imposible, pero soñada por todos como el culmen de
la perfección pictórica, de combinar la pintura veneciana con el
dibujo miguelangelesco." 1/98 -. S'hi pot comparar molt clarament el dibuix de
Miguel Àngel a Làzar i els personatges que el desvenen - s'hi
conserven tres bocets de Miguel Ángel d'aquest persontages , 5/81 - amb
la resta del personatges de la pintura on apareix molt evident l'estil
venecià del color i la llum però sense el dibuix
anatòmicament perfect dels romans.
. |
d Bocet per
a la Batalla d'Spoleto. (detall) |
- Tanmateix Tizià el consegueix a El martiri de Sant
Llorenç, 1548-1557, Venècia, Esglèsia dels
Jesuites. Pintura plenament manierista, certament i miguelangelesca : "Poco
tiempo después de regresarde Roma y aún bajo los efectos del
shock que el viaje le había producido, Tiziano recibe el encargo
del Martirio de San Lorenzo." 1/101.
- La Venus amb un amoret i un gos, Galeria dels Uffizi.
"Esta Venus le sirvió como punto de partida para (...) una serie de
lienzos, pintados aproximadamente entre 1548 y 1560, con el tema común
de Venus y la música. (...) serie en la que Pallucchini , 1969,
ve tqmbién el "retorno a una concpeción giorgionesca de las
relacines entre las figuras y su entorno para evocar el momento profundamente
sensual de la escena". 1/108
- Les Fúries a partir de Les Metamorfosis d'Ovidi.
1/108
|
d Venus amb
organista i amoret. (1548, Museu del Prado,Madrid) La trilogia de pintura,
música i amor hi és un tema recurrent tant a Tiziano, com al seu
mestre Giorgone. Ambdòs experts músics i amants. |
- Les poesies per a Felip II, de nou inspirades a les
Metamorfosis d'Ovidi, - analitzar les diferencies respecte al texte
d'Ovidi-. 1/114
- Altres poesies : de nou l'amor i la música: la
música i la pintura "Tiziano reflexionaba (...), sobre la precendencia
de los sentidos de la vista y el oído. (...) Finalmente, la
última pintura dedicada al tema de Venus es una reflexión en
clave neoplatónica sobre el amor; concretamente sobre la
oposición entre eros y anteros (Panofsky, 1972)."
1/120.
- Les darreres pintures religioses en clau contrareformista, el
quadre devocional. Felipe II, el destinatari d'aquestes pintures.
1/123
- El San Sebastià, 1576, Museu de l'Ermitage.
|
d San
Sebastià. (1548, Museu del Prado, Madrid) |
- "En este último periodo de su vida, Tiziano desarrolla
una actividad febril (...)" 1/130. "(...) vuelve a enfrentarse son sus viejos
motivos, (...) lo hace tanto bajo la presión de una nueva
situación espiritual, cada vez más dramática, como
ante el deseo de revisarlos segun una nueva manera, cada vez más
atrevida, de interpetar la superficie pictórica." 1/133
- La Pietat : "el propio Tiziano fue el destinatario de su
última pintura religiosa (...) su testamento pictórico(...)"
1/138 i 139. Va moure el 27 d'agost de 1576. El seu cos reposa a Santa Maria
Gloriosa dei Frari.
|
d La
Pietat/ Descendiment de Crist. ( 1575, Galeria de
l'Academia,Venecia).
"(...) cierra con un canto dliente de
piedad cristiana la obra secular de Tiziano, obra destinada a la eternidad, en
una sufrida pacificación de llos dramas, de los fastos,de los mitos
paganos que constituyeron la espléndida trama y el tejido
fantástico de su creación."
9/281.
"El propio Tiziano fue el destinatario
de su última pintura, de hecho, pues, inacabada aún a su muerte,
fue terminada por Palma el Joven (...) Tiziano destinaba La Piedad para su
propia tumba."1/138. |
http://arthistory.heindorffhus.dk/frame-Titian.htm :
Titian died in Venice on August 27, 1576. His work, which permanently
affected the course of European painting, provided an alternative, of equal
power and attractiveness, to the linear and sculptural Florentine tradition
championed by Michelangelo and Raphael; this alternative, eagerly taken up by
Peter Paul Rubens, Diego Velázquez, Rembrandt, Eugène Delacroix,
and the impressionists, is still vital today. In its own right, moreover,
Titian's work often attains the very highest reach of human achievement in the
visual arts.
http://www.viaartis.org/fr/Tiziano/ART_Tiziano.php:
Le style de Tiziano est passé par des phases que nous
résumons de cette manière:
- Classicisme dans les années 1520 à 1535.
- Maniérisme: de 1535 à 1545.
- Monumentalité:1545 à 1560.
- Spiritualisme et Expressionnisme: à partir de 1560-1576
Une de ses uvres la plus admirée est Amour sacré
et profané (1515). Il sagit dune allégorie dans
laquelle deux femmes, lune delles nue (lamour sacré)
et lautre complètement vêtue (lamour profané),
sereines, sont assises lune en face de lautre. Par ailleurs,
malgré quelle ait été faite des années
après, (1538), il est à signaler la Venus de Urbino, car
cest une des uvres plus représentatives de la
maturité de Tiziano.
http://freenet.am/~nn4/im3.html : molt bones
fotografies.
(1) L'anotació nº/nº, correspon a [nº de ordre de
Bibliografia/pàgina nº]
Bibliografia:
- MORAN TURINA, MANUEL : Tiziano, Descubrir el arte, Biblioteca
grandes maestros, nº7, Arlanza Editores,Madrid, 2005.
- ARETINO, P. : Lettere sull'arte di P. Aretino, ed. F. Pertile
y E. Camesaca, Venecia-Roma, 1965.
- DOLCE,L. : Dialogo della pittura...intitolato l'Aretino,
Venecia, 1557.
- CIROT, LOURDES (coord.) : Museos del Mundo, Washington, The
National Gallery of art, Planeta Agostini, BCN, 2005.
- CIROT, LOURDES (coord.) : Museos del Mundo, Londres, The National
Gallery, Planeta Agostini, BCN, 2005.
- SPERONE SPERONI : Diáleg sobre l'amor, 1550.
- MARTINA CAVICCHIOLI: Tiziano, La técnica veneciana, DVD
Los genios de la pintura de CINCO DIAS, Ed. www.seventh-art.com
productions.
- Metamorfosis
d'Ovidi.
- Historia del arte, tomo 10, El Renacimiento, el Cinquecento,
Savat-El País, Mdrid, 2005