| [Ad Hoc] | [Filoxarxa] | [Comentaris] |
 |
Si voleu, podeu fer-nos arribar els vostres comentaris, cliqueu aquí
Comunicado oficial
conjunto de FESOFI y MEC:
El Secretario General de Educación del Ministerio de educación y Ciencia,
Alejandro Tiana, se ha reunido en el día de hoy (1 de junio) con los
representantes de la Federación de Sociedades de Filosofía (FESOFI) para avanzar
en los acuerdos sobre el tratamiento de la Filosofía en la nueva Ley educativa
que prepara el
Gobierno.
Los acuerdos alcanzados por mayoría implican que habrá una presencia común de la
Filosofía en 1º de
Bachillerato, con énfasis en los contenidos de Filosofía social, moral y
política, de manera que, a
juicio del MEC, permita prolongar, dándole continuidad, la prevista Educación
para la Ciudadanía
de la ESO. El Ministerio se ha comprometido a proponer una denominación para la
nueva materia que integre ambas perspectivas.
El MEC también ha garantizado la existencia de una materia común de Filosofía en
2º de Bachillerato, con
la denominación de Historia de la Filosofía. Por otra parte, FESOFI ha
solicitado la revisión de la
denominación del Área de Educación para la Ciudadanía como Educación
ético-cívica, petición que el MEC se ha comprometido a estudiar.
FESOFI reclama todo el ciclo de Educación ético-cívica en la Secundaria.
Asimismo pide que la Filosofía de 1º de Bachillerato conserve su nombre. El
Ministerio se ha comprometido a estudiar ambos temas, aunque ha expresado
reservas sobre el primero. En breve ambas partes volverán a tener contactos.
La Asociación Andaluza de Filosofía no suscribe estos acuerdos.
EDUCACIÓN
El ministerio variará la LOE para dejar claro que
todos los bachilleres tendrán filosofía
LA VANGUARDIA - 28/05/2005
Redacción y agencias. MADRID
El Ministerio de Educación y Ciencia se comprometió ayer corregir el
anteproyecto de la ley orgánica de Educación (LOE) para dejar claro que todos
los estudiantes de bachillerato, en las tres modalidades, estudiarán la
asignatura de filosofía. El director general de Educación, Formación Profesional
e Innovación Educativa, José Luis Pérez Iriarte, aseguró ayer que "todos los
estudiantes de bachillerato estudiarán filosofía, pero quizá el texto no lo diga
con la suficiente fortuna, con lo que lo corregiremos".
El malentendido se debe a que el texto de la LOE presentado por la
ministra de Educación, María Jesús San Segundo, recoge la filosofía como materia
común sólo para una de las tres modalidades del bachillerato, Ciencias y
Tecnología, y no, por tanto, para las modalidades de Artes y Humanidades y
Ciencias Sociales. El gobierno del PP puso filosofía en el primer y segundo de
bachillerato, antes incluso de hacer la LOCE. El PSOE proponía que se estudiara
en un solo curso y en dos de las tres modalidades.
Siguiendo las pautas anunciadas hace unos días en Sevilla por el presidente del
Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, Pérez Iriarte recalcó que cuando se
diseñe el currículo reforzarán la lengua, la expresión oral y escrita y la
geografía y la historia. El texto especifica que todas ellas "son materias
obligatorias en todos y cada uno de los cursos", defendió el director de
Educación, uno de los representantes del Ministerio en el Consejo Escolar del
Estado, mientras ayer se seguían votando las enmiendas al dictamen de este
órgano consultivo sobre la LOE. Pérez Iriarte destacó también que el
anteproyecto no cambia la posición de las lenguas clásicas respecto a como las
trataba la LOCE, aprobada por el gobierno anterior.
MANIFIESTO EN DEFENSA DE LA FILOSOFÍA EN LAS ENSEÑANZAS MEDIAS
El Instituto de Filosofía del CSIC hace público su inequívoco rechazo del anteproyecto de Ley Orgánica de Educación de 30 de marzo de 2005 en todo lo referente a la presencia de la filosofía en el currículum académico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. La severa reducción de la docencia del Departamento de Filosofía en el Bachillerato y su desaparición en el nivel de la Secundaria Obligatoria carecen de toda justificación objetiva en vista de los altos fines formativos que la propia ley señala a estas etapas educativas. La condición marginal, si es que no residual, a que queda condenada la filosofía entrañaría más bien un grave daño a la formación intelectual de las futuras generaciones de estudiantes y una laguna, también lesiva, en la formación ético-política de los futuros ciudadanos adultos.
Como reflexión sistemática y crítica sobre la racionalidad en sus múltiples dimensiones, teórica y práctica, científica y valorativa, ética y política, experiencial y cultural, no hay sustituto posible de la filosofía en una educación orientada a la responsabilidad racional de los sujetos. El diálogo cuestionador que la filosofía siempre ha planteado, y sigue planteando, con los distintos saberes científicos y a propósito de los distintos ámbitos del hacer humano, es, sin ninguna pretensión de autosuficiencia, parte esencial de la aventura del conocimiento y contenido irrenunciable de la idea de libertad. La actividad filosófica, sus logros y su tradición son por ello mismo un rasgo característico de la identidad y la cultura europeas, de sus realidades más valiosas y de sus ideales universalizables. Pero las realidades y los ideales de libertad y justicia, de conocimiento y autoconocimiento, pierden vigor y vigencia si se dan por supuestos o por garantizados y si se desvirtúa el esfuerzo institucional por la trasmisión viva -crítica y autocrítica (es decir, filosófica)- de su sentido y valor.
Por las razones anteriores, ajenas a todo interés gremial, el Instituto de Filosofía del CSIC, como parte de la comunidad filosófica española, solicita del Ministerio de Educación la retirada de las modificaciones propuestas en relación con la enseñanza de la filosofía en el citado anteproyecto.
CARTA DE LA CONFERENCIA DE DECANOS A LA MINISTRA DE EDUCACIÓN Y CIENCIA
De un tiempo a esta parte nuestro país vive inmerso en un estado de reforma educativa permanente. Unas leyes son sustituidas por otras a tal velocidad, que antes incluso de que lleguen a aplicarse ya están siendo derogadas. Si el Anteproyecto de Ley Orgánica de Educación recientemente presentado por el Ministerio que Usted dirige es en efecto tramitado con alguna diligencia podrá aspirar a convertirse en la tercera Ley aprobada en quince años. No sería de extrañar, por tanto, que se hiciese popular el dicho: “dura menos que una Ley de Educación”. Por eso precisamente ha sido tan bien recibida la promesa que en su día hizo el Presidente del Gobierno de promover un gran pacto nacional en materia educativa.
Hay sin embargo un obstáculo que a nuestro juicio le impide al citado Anteproyecto ser una buena propuesta para ese gran pacto que todos deseamos, y que no quisiésemos ver malogrado una vez más. Probablemente no sea el único, ni quizá el de mayor importancia, por más que para nosotros se trate de algo primordial. Pero tenga por seguro, Señora Ministra, que si nos atrevemos a importunarla y a llamarle la atención sobre este asunto es por su alcance verdaderamente público, por lo mucho que para todos está en juego, pues pocas cosas le son tan necesarias a la ciudadanía como el que haya ciudad. Y ese obstáculo tiene que ver precisamente con la drástica disminución de la Filosofía entre las materias comunes u obligatorias de las distintas etapas de nuestra Educación Secundaria.
De la Educación Secundaria Obligatoria desaparece por completo la materia de Ética, que actualmente es obligatoria en toda España para todos los alumnos de su último curso. En el Bachillerato, que actualmente consta solamente de dos escasísimos años, y que cuenta con una materia común y obligatoria de Filosofía en cada uno de ellos, presente en todas sus modalidades, este Anteproyecto de Ley la consigna tan solo a una de las tres modalidades, la de Ciencias y Tecnología. Nos preguntamos por qué. Naturalmente, no se da en el Anteproyecto ninguna explicación de estas decisiones, pero de lo dicho en su preámbulo y en otras partes del mismo parecen desprenderse dos concepciones muy difíciles de compartir.
En primer lugar, se concibe la Filosofía como una suerte de “complemento cultural” para los alumnos del Bachillerato Científico-tecnológico, del que no estarán necesitados quienes cursen las modalidades de Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales, que sí habrán menester en cambio de un “complemento científico”, la novedosa materia que el Anteproyecto denomina Ciencias para el mundo Contemporáneo. De llevarse adelante esta propuesta, y a falta de ulterior desarrollo, nuestros bachilleres, unos más que otros ciertamente, se verán privados de la ocasión propicia para una sustantiva formación filosófica, para la crítica razonada de los conceptos que se hallan en la trastienda de nuestro pensamiento, para la discusión con las doctrinas sobre las que se asienta nuestra propia cultura y cuya historia es uno de los instrumentos principales con que contamos para entender la identidad europea. Perderán la oportunidad de comprender cómo, gracias a la abstracción y a la argumentación, se abre esa distancia respecto de las tradiciones, la vida social, los valores y las ideologías que es condición indispensable para su posterior reapropiación crítica y meditada, de modo que a partir de unas culturas puede surgir algo así como la ciudad: ese lugar privilegiado en que se produce el reconocimiento mutuo de los ciudadanos como personas libres y responsables. Se verán privados de ese momento de reflexión hacia el que todo el sistema educativo habrá estado conduciéndolos en vano, ese momento en que los mismos educandos se hallen en condiciones de juzgar no solo sus propios prejuicios, sino también los de sus educadores y, ¿cómo no?, los prejuicios de la mismísima Ley de Educación. No podremos decir que son demasiado jóvenes para escrutar con ojo crítico la sociedad en que han crecido y de la que, quiéranlo o no, son herederos; pero no les habremos dado los instrumentos imprescindibles para discernir y juzgar. Por eso entendemos que la disminución o eliminación de la Filosofía implicará una pérdida sustantiva en la formación de nuestros bachilleres, que se compadece mal con las necesidades educativas más profundas de nuestro país y con lo que creemos entender como el espíritu de este anteproyecto de Ley.
Por otra parte, sus autores piensan, según parece, que ciertos objetivos importantes de la Educación, relacionados con el ejercicio de la libertad y de la ciudadanía, se alcanzan mejor con una asignatura de corte jurídico que con una materia de inspiración filosófica. Una prueba de ello es que se introducen al menos tres años (dos en la ESO y al menos uno en el Bachillerato) de una asignatura completamente nueva con el nombre de Educación para la Ciudadanía, de la que nada se sabe a ciencia cierta. Sin embargo, una materia de Filosofía Práctica se distingue claramente de otras en las que predomine un enfoque histórico o jurídico, sin que ello implique que la asignatura de Filosofía sea mejor que las demás ni más necesaria, sino tan solo que no pueden sustituirse las unas por las otras. Estamos convencidos de que un país que pretende educar a sus jóvenes para el ejercicio de la libertad no puede limitarse a transmitir valores o inculcar creencias, por muy compartidas que sean y por convenientes que resulten para la paz civil, sino que necesita fomentar en ellos el desarrollo de un pensamiento autónomo, racional, crítico, con una sólida base científica y de dominio lingüístico, así como acostumbrado a la discusión y a la argumentación dialéctica. Y en esa tarea tiene la Enseñanza Filosófica un papel muy preciso que cumplir, en el que no puede ser sustituida, tanto como ella misma no puede sustituir a otras enseñanzas.
Por todo ello, en fin, solicitamos de nuestras autoridades educativas que reconsideren el citado Anteproyecto y promuevan un amplio consenso por lo que respecta a las normas por las que ha de regirse nuestro sistema educativo. Así como que en el texto de la Ley Orgánica se mantenga la Ética como materia común en el cuarto curso de la E.S.O. y la Filosofía como materia común y obligatoria para todos los alumnos, de todas las modalidades del Bachillerato y de toda España, en sus dos cursos.
La Conferencia de Decanos de todas las Facultades en que se imparte la Licenciatura de Filosofía quiere expresarle que puede contar con toda su colaboración para aportar mejoras al Anteproyecto de Ley en beneficio de nuestro sistema educativo.
Comunicarle también que, habiendo conocido este escrito, se suman al mismo la “Sociedad Académica de Filosofía”, la “Sociedad de Lógica y Filosofía de la Ciencia” y la “Sociedad de Ética y Filosofía política”, que presiden los Profesores Vicente Sanfélix, Eulalia Pérez Sedeño y Roberto Rodríguez Aramayo respectivamente.
Reciba un cordial y respetuoso saludo.
Juan Manuel Navarro Cordón
Decano de la Facultad de Filosofía de la U.C.M.
Presidente de la Conferencia de Decanos de Filosofía
Reunidos los representantes de La Federación de Sociedades de Filosofía (FESOFI) abajo citados con los representantes de la Administración Educativa:
D. Alejandro Tiana Ferrer. Secretario de Estado,
D. José Luis Pérez Iriarte. Director General de Educación
Y dos asesores del MEC y de la Presidencia del Gobierno
Les han trasladado las siguientes peticiones de sus respectivas sociedades así como de la comunidad filosófica y educativa en general:
Peticiones de Fesofi:
1) Ser reconocidos como interlocutores válidos en el proceso de negociación ante el MEC.
2) La redenominación de la materia Educación para la Ciudadanía como Ética o Educación Ético-Cívica en la ESO. La creación de un área de Ética en la ESO en la que se incluyan las diversas materias de Ética o Educación Ético Cívica de los diferentes cursos y la adscripción de la misma al Departamento de Filosofía.
3) El reconocimiento de la materia Filosofía I como una materia común a todas las modalidades del Bachillerato así como la supresión de la Educación para la Ciudadanía en el mismo o en todo caso la inclusión de sus contenidos en el currículo de la materia Filosofía I (como de facto así sucede).
4) La inclusión de la Historia de la Filosofía y de la Ciencia o Filosofía II como materia común del Bachillerato a impartir en el segundo curso.
Compromisos de la Administración:
1) Considerar la posibilidad de redenominar la Educación para la Ciudadanía como Educación Ético Cívica y asignarla, en todo caso, en 4º de la ESO a los profesores de filosofía. No descartan, aunque lo ven más improbable, la creación del área de Ética en la ESO y su adscripción al Departamento de Filosofía.
2) Reconocer la materia Filosofía I como una materia común a todas las modalidades del Bachillerato. Considerar la inclusión de los contenidos de la Educación para la Ciudadanía del Bachillerato en el currículo de la Filosofía I, aunque en este último caso, proponen que se pueda precisar el nombre de la materia denominándola Filosofía y algo más.
3) La consideración de la inclusión de la Historia de la Filosofía y de la Ciencia como materia común de todas las modalidades del bachillerato (como materia de modalidad está asegurada, han dicho) la han condicionado a cómo quede la situación de la Filosofía I y de la Educación para la Ciudadanía en el punto anterior.
4) Quedar emplazados a una reunión posterior en fecha no superior a quince o vente días (finales de mayo o principios de junio) en donde se den respuesta a todas las cuestiones que han quedado pendientes de considerar en los puntos anteriores.
Madrid, Lunes, 16 de Mayo de 2005
El Govern prevé que la
asignatura de educación para la ciudadanía sea transversal
EDUCACIÓN
LA VANGUARDIA - 00:00 horas - 10/05/2005
Educació no está de acuerdo en que educación para la ciudadanía, nueva
asignatura prevista en la LOE, se imparta como tal sino que "sus contenidos son
tan importantes y ambiciosos que deben ser básicos y tener un carácter
transversal"; es decir, deben impregnar todo el currículum, según explicó ayer
la consellera Marta Cid durante la presentación de un programa de innovación
educativa en torno a esta materia.
En su opinión, "reducir en una asignatura los valores de igualdad y democracia"
que, entre entre otros, se pretender divulgar en esta materia sería un error" y
propone que los contenidos sean básicos "y que sea Educació la que decida cómo
se imparten".
Educació destinará para primera fase de este programa 115.000 euros.
Inicialmente, se implantará el curso próximo en 80 centros. Se trata de un
programa con el que se pretende contribuir "a fomentar personas autónomas,
responsables, participativas y comprometidas con la sociedad". La paulatina
introducción de prácticas de participación democrática de los estudiantes en los
procesos de enseñanza y aprendizaje es otro de los propósitos que prevé el
programa.
Los centros que se acojan a este deben comprometerse a realizar durante tres
cursos el proyecto. A cambio, Educació proporciona la formación del profesorado,
así como material didáctico para desarrollar el programa.
Como ejemplo, Cid explicó que cuando el profesor del área social aborde los
mecanismos propios de la democracia sería deseable que explicara cómo funcionan
unas elecciones municipales; o cuando en ciencias experimentales se hable del
uso del agua, también se podría abordar una reflexión sobre el consumo
responsable y los sistemas de reciclaje.
Los centros que se acojan al programa -la convocatoria pública se hizo la semana
pasada- deberán presentar propuestas relacionadas con los valores democráticos,
la recuperación de la memoria histórica, la creación de actitudes de
participación democrática de los estudiantes a través de distintas capacidades
cognitivo-lingüísticas y proyectos relacionados con el entorno y el fomento de
los derechos humanos, la paz y la solidaridad.
Artículo 34. Organización.
a) Artes
b) Ciencias y Tecnología
c) Humanidades y Ciencias Sociales
2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.
3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias, así como el de optativas, que deben cursar los alumnos.
(...)
7. Las materias comunes del bachillerato serán las siguientes:
|
Ciencias para el mundo contemporáneo (en las modalidades a y c). |
|
Educación física. |
|
Educación para la ciudadanía. |
|
Filosofía (en la modalidad b). |
|
Historia de España. |
|
Lengua castellana y literatura y lengua cooficial, si la hubiere, y su literatura. |
|
Lengua extranjera. |
18
de novembre de 2002
BUTLLETÍ
OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 356
Resolució
1570/VI del Parlament de
Catalunya,
sobre la matèria d’ètica en
l’ensenyament
secundari obligatori
Tram.
250-02793/06
Adopció:
Comissió de Política Cultural
Sessió
núm. 39, 24.10.2002, DSPC-C 386
COMISSIÓ
DE POLÍTICA
CULTURAL
La
Comissió de Política Cultural, en sessió tinguda el dia 24 d’octubre de
2002, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre la matèria d’ètica
en l’ensenyament secundari 0bligatori (tram. 250-02793/06), presentada pel
G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya, pel G. P. d’Iniciativa per
Catalunya Verds, pel G. P. Popular, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel
Canvi, i pel G. P. de Convergència i Unió.
Finalment,
d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El
Parlament de Catalunya insta el Govern a considerar, en l’ensenyament
secundari obligatori, la matèria d’ètica com una matèria independent de
caràcter filosòfic i, en conseqüència, mantenir-ne la situació actual de
crèdit variable amb caràcter obligatori.
Palau
del Parlament, 24 d’octubre de 2002
El
secretari en funcions El president de la Comissió
Francesc
Vendrell i Bayona Joaquim Ferrer i Roca
La Ética ya no es obligatoria en la ESO Los profesores denuncian la práctica desaparición de esta materia en Cataluña La Asociación Ad Hoc de profesores
catalanes solicita que por su valor educativo la Ética sea
considerada una materia independiente de las Ciencias Sociales y se
asigne a los docentes de Filosofía LA VANGUARDIA - 03.03 horas -
21/07/2002
BARCELONA. - "Hace diez años que
recibimos palos y ahora que habíamos conseguido que la Historia de la
Filosofía fuese obligatoria en el bachillerato, hacen desaparecer la
Ética en la ESO. Parece una venganza." Así se expresaba una
responsable de la Asociación Ad Hoc de profesores de Filosofía de
secundaria en Cataluña tras la última reunión en el Departament
d'Ensenyament. CiU apoya a los profesores de Filosofía LA VANGUARDIA - 03.03 horas - 21/07/2002 "Es sintomático que los políticos se llenan la boca de que hay que dar más formacion en valores y en moral, y luego suprimen la Ética", dice Àngels Baldó, portavoz de Ad Hoc. Y, sin embargo, su última esperanza vuelve a ser el Parlament.Hace un año lograron que se aprobase por unanimidad una proposición no de ley en la que se instalaba al Govern a "disponer un horario para la Filosofía parecido al resto de materias comunes del bachillerato, con una asignación lectiva mínima de tres horas en primero y segundo". Y eso lo han logrado. El pasado 15 de mayo entraba otra proposición no de ley en el Parlament en la que se insta a "considerar la materia de Ética como una materia independiente de carácter filosófico y, en consecuencia, a mantener su situación actual de crédito variable con carácter obligatorio en la ESO". Lo bueno del caso es que después de arduas negociaciones firman la propuesta Josep Bargalló (ERC), Joan Boada (ICV), Dolors Nadal (PP), Joaquim Nadal (PSC) y... Pere Lladó (CiU), es decir, también el partido del Govern que acaba de suprimir la Ética. La propuesta deberá debatirse después del verano. |
Copyright La Vanguardia Ediciones S.L. y La Vanguardia Digital S.L. All Rights Reserved
Data:
15 de juliol de 2002
Òrgan
a qui es dirigeix: Sra. Carme-Laura Gil i Miró - Conselleria d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya
Recurrent:
Associació Ad Hoc- per l’ensenyament de la filosofia a secundària.
Acte
reclamat: Decret 179/2002, de 25 de juny de 2002
Raons
de la reclamació:
L’Associació
Ad Hoc (per l’ensenyament de la filosofia a secundària) demana la
rectificació del Decret 179/2002, de 25 de juny de 2002 en base als arguments
que es detallen a continuació:
El
Decret 179/2002, de 25 de juny modifica aspectes bàsics del currículum dels
ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, en base al Reial
Decret 3473/2000, de 29 de desembre que regula els ensenyaments mínims a
l’ESO.
1)
L’esmentat Decret ofereix dues opcions respecte de l’ètica:
a)
Com a matèria independent de caràcter filosòfic i ubicada netament fora de
l’àmbit de Ciències Socials. (Annex III del R.D. 3473/2000)
b)
Com un bloc de continguts d’ètica dins la matèria de Ciències Socials de
quart curs d’ESO. (Annex I, Currículum de Ciències
Socials, que inclou: “Sobre la vida moral i la reflexión ètica”)
El
Departament d’Ensenyament en el nou Decret a l’article 1, dedicat als crèdits
comuns de segon cicle d’ensenyament secundari obligatori, afirma:
“Un
dels 6 crèdits de ciències socials tindrà continguts d’ètica”.
El
redactat ambigu de la norma no s’ajusta als mínims exigits pel Reial Decret.
Tot i que sembla que desenvolupa l’opció b) anteriorment esmentada, de fet,
no explicita l’exigència de la normativa bàsica, quan es diu:
“En
este cuarto curso se introduce,
además, un último bloque de contenidos sobre "La vida moral y la
reflexión ética", en el que se plantea al alumnado una serie de
problemas morales del mundo actual, a partir de los que se establece una
reflexión sobre los fundamentos de la eticidad humana. Esto determina que
hayan de ser incluidos unos objetivos y criterios de evaluación específicos
para este cuarto bloque. Este bloque sólo se tendrá en cuenta en el caso de
que no se imparta la materia de Ética.”
(Annex
I, Currículum de Ciències Socials, que inclou: “Sobre la vida moral i la
reflexión ètica”)
Com
a conseqüència, a l’article 3 del Decret 179/2002 es modifica l’apartat
6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març, (pel qual s’estableix l’ordenació
dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria), que deixa
sense efecte la vigència de l’obligatorietat de cursar un crèdit variable
tipificat amb continguts d’ètica. El nou redactat és:
"6.3 A
l’annex 1 es determinen els crèdits variables tipificats de ciències
socials amb continguts d’ètica."
El
text modificat deia:
“6.3
El crèdit variable de ciències socials que haurà de cursar obligatòriament
l’alumnat versarà sobre continguts d’ètica i l’escollirà d’entre
els crèdits variables que li ofereix el centre i que figuren a l’annex 1”
2)
El Departament d’Ensenyament en el Decret 179/2002, que implementa el RD
3473/2000, quan especifica els
continguts de Ciències Socials els dedica únicament i exclusiva a Geografia
(tercer curs) i Història (quart curs), obviant completament el bloc de
continguts d’ètica prescrits en el Reial Decret: “Sobre la vida moral y
la reflexión ètica”, citats més amunt.
L’únic
esment a continguts d’ètica que hi ha en l’actual Decret fa referència a
l’Annex 1 de l’article esmenat
6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març,
el qual es refereix als crèdits variables tipificats de ciències socials amb
continguts d’ètica, però en cap cas s’expliciten els continguts del bloc
comú de la modificació de l’actual Decret.
D’altra
banda, cal destacar que els esmentats crèdits variables (abans de caràcter
obligatori, segons Decret 75/1996,
de 5 de març) no cobreixen el mínims establerts pel RD 3473/2000
de 29 de desembre. Aquests crèdits variables són: Drets humans i
ciutadania, Els valors de la convivència, Ètica de la ciència i la
tecnologia i Reflexió i argumentació ètica.
(Annex 1 del Decret
75/1996, de 5 de març)
Transcrivim
els continguts exigibles per a tot l’alumnat, segons RD 3473/2000, Annex 1:
CUARTO
CURSO
CONTENIDOS
LA
VIDA MORAL Y LA REFLEXIÓN ÉTICA
1.
Problemas morales de nuestro tiempo.
Problemas
derivados de factores sociales, políticos y económicos.
Problemas
derivados de factores científico-tecnológicos.
2.
La racionalidad y la estructura de la vida moral.
El
hombre, estructuralmente moral.
El
bien y el mal moral.
Valores
y virtudes morales.
Teorías
éticas.
3.
La democracia como ámbito de los proyectos éticos contemporáneos.
Los
Derechos Humanos.
Los
valores de la libertad, justicia, ciudadanía y pluralismo político.
Otros
proyectos éticos.
En
el nou Decret de la Generalitat (179/2002 de 25 de juny) no hi ha tampoc cap
esment a criteris específics d’avaluació del bloc comú d’ètica, tal
com prescriu el RD 3473/2000 de 29 de desembre.
“Esto
determina que hayan de ser incluidos unos objetivos y criterios de evaluación
específicos para este cuarto bloque.” (Annex 1)
3)
El nou Decret contravé, doncs, parcialment el que s’ha vingut fent fins ara
(Decret 75/1996, de 5 de març). L’ètica era un crèdit variable obligatori
per a tot l’alumnat de Cicle Superior d’ESO, dins l’àrea de Ciències
Socials, i assignat preferentment al professorat de filosofia (d’acord al
redactat esmenat de l’article 6.3 del Decret 75/1996, de 5 de març)
4)
El nou Decret deixa sense efecte la proposició no de llei en tràmit sobre la
matèria d’ètica en l’ensenyament secundari de 15 de maig de 2002,
signada per tots els grups parlamentaris, que transcrivim a continuació:
Proposició
no de llei sobre la matèria d’ètica en l’ensenyament secundari
obligatori Tram. 250-02793/06
Presentació:
Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds, Grup Parlamentari Popular, Grup
Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Sr. Pere Lladó i Isàbal, del
Grup Parlamentari de Convergència i Unió Reg. 42614 / Admissió a tràmit:
Mesa del Parlament, 21.05.2002
A
LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació:
els diputats i diputades i els grups parlamentaris sotasignants presenten la
següent; Document/proposta: Proposició no de llei sobre la matèria d’ètica
a l’ensenyament secundari obligatori «El Parlament de Catalunya insta el
Govern de la Generalitat a considerar la matèria d’ètica com una matèria
independent de caràcter filosòfic i, en conseqüència, a mantenir la seva
situació actual de crèdit variable amb caràcter obligatori a l’Ensenyament
Secundari Obligatori.
Palau
del Parlament, 15 de maig de 2002
Josep
Bargalló Valls, portaveu adjunt G. P. d’ERC; Joan Boada i Masoliver,
portaveu G. P. d’ICV; Dolors Nadal i Aymerich, portaveu G. P. Popular;
Joaquim Nadal I Farreras, portaveu, G. P. PSC-CPC; Pere Lladó i Isàbal, G.
P. de CIU
(BOP
núm 302 de 27 de maig de 2002, pàgina 79).
En conseqüència, els continguts
d’ètica no s’integren a Ciències Socials sinó que en l’esmentat
Decret del Departament simplement desapareixen. El problema s’amplifica quan
en la prevista Normativa que dóna les instruccions d’inici del
Curs 2002-03, no es fa ni tan sols esment al bloc d’ètica que,
normativament, ha de cursar tot l’alumnat de quart d’ESO. L’única referència
indirecta és la següent, la qual determina què no s’ha de fer però no
fixa el que cal per assegurar el compliment de l’obligatorietat del bloc
d’ètica:
“L’alumnat
no té cap obligatorietat
de cursar
crèdits variables
específics d’un àrea
concreta, atès que aquells sobre els quals existia aquesta obligatorietat han
quedat assimilats a crèdits comuns.”
Tanmateix,
com ja s’ha dit en els punts anteriors el Departament no ha legislat res al
nou Decret sobre els continguts d’ètica obligatoris, ara “assimilats a crèdits
comuns”.
A
partir de les normes dictades pel Departament d’Ensenyament, se segueix
manifestament que hi ha una desregularització de l’ensenyament de l’ètica
a Catalunya. Com a conseqüència, no pot haver cap control
ni garantia sobre el compliment de la normativa bàsica en relació al
bloc de continguts d’ètica i a la seva avaluació, perjudicant de forma
irreparable l’alumnat i deixant desatès l’ensenyament de l’ètica als
centres de secundària a Catalunya.
Per les argumentacions que hem donat, demanem una revisió urgent d’aquests apartats en el Decret 179/2002 per tal de garantir l’ensenyament de l’ètica als Centres docents de Catalunya durant el curs 2002-03.
L’éducation
du futur devra apprendre une éthique de la compréhension planétaire.
Edgar Morin,
Les sept
savoirs nécessaires à l'éducation du futur. Unesco,
2000
Barcelona
15 de maig de 2002
Senyores i
senyors diputats de la Comissió de Política Cultural del Parlament de
Catalunya
L’associació
Ad Hoc – pro filosofia a secundària — volem exposar les nostres demandes
en relació als canvis previstos pel Departament d’Ensenyament respecte de
l’ètica en el currículum de l’ESO, en virtut de l’aplicació del RD
3473/2000.
1)
L’esmentat Decret ofereix dues opcions respecte de l’ètica que, al nostre
entendre, plantegen una paradoxa.
a) Com a matèria independent de caràcter filosòfic i ubicada
netament fora de l’àmbit de Ciències Socials. (Annex III del R.D.)
b) Com un bloc de continguts d’ètica (“Sobre la vida moral i la
reflexió ètica”) dins la matèria de Ciències Socials de quart
curs d’ESO.
2) El
Departament d’Ensenyament vol optar per la segona fórmula, contravenint
parcialment el que s’ha vingut fent fins ara. L’ètica era un crèdit
variable obligatori per a tot l’alumnat de Cicle Superior d’ESO, dins l’àrea
de Ciències Socials, i assignat preferentment al professorat de filosofia.
3) El
Departament d’Ensenyament en la proposta de Decret que implementa el RD
3473/2000, quan especifica els continguts de Ciències Socials els dedica únicament
i exclusiva a Geografia (tercer curs) i Història (quart curs), obviant
completament el bloc de continguts d’ètica prescrits en el Real Decret.
4) En conseqüència,
els continguts d’ètica no s’integren a Ciències Socials sinó que en
l’esmentat esborrany de Decret del Departament simplement desapareixen.
Atès el caràcter
universal, alhora que específic de l’ètica, així com el seu valor
educatiu en la formació de la personalitat adolescent i, en representació
del professorat de filosofia, que està qualificat tant per l’ adient
formació acadèmica com per l’experiència didàctica en l’ensenyament de
l’ètica,
DEMANEN de la
Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya que l’ètica
sigui considerada com una matèria independent de caràcter filosòfic.
Filosofia al Batxillerat
Ens
plau comunicar-te que el Parlament de Catalunya ha rebut finalment la
confirmació del Departament d’Ensenyament que, en aplicació a la
Resolució 951/VI del propi Parlament aprovada per unanimitat l’11
d’octubre de 2002, assigna finalment una càrrega lectiva de tres hores a
primer de batxillerat i tres hores a segon, per a Filosofia I i Filosofia II
(Història de la filosofia) prescrites en el Real decreto de enseñanzas
mínimas 3474/2000 del MEC com a matèries comunes per a totes les
modalitats.
Una
representació d’Adhoc, recentment, vam ser rebuts pels diputats i
diputades de la Comissió de Política Cultural del Parlament de tots els
partits parlamentaris, promotors de l’esmentada Resolució, originada per
la bona acollida que el legislador va dispensar a la nostra demanda raonada
de dotar les matèries comunes de filosofia, no amb dues hores setmanals com
pretenia el Departament, sinó amb tres hores igual que les altres matèries
de batxillerat. Els vam agrair que el text de la Resolució, a més de forçar
a rectificar el despropòsit del Departament, fes esment del paper rellevant
que la filosofia mereix com a nexe entre tots els sabers humanístics i
científics que constitueixen els continguts del batxillerat. Els ho vam
testimoniar amb un present simbòlic per subratllar la importància històrica
que aquesta declaració de principis clara i unànime del Parlament de
Catalunya té per a l’ensenyament de la filosofia a secundària a
Catalunya, trencant amb el perseverat intent de suprimir aquesta matèria
dels currículums escolars.
Problemes en l’ètica a ESO
Per
una altra banda hem endegat gestions per resoldre el problema que amenaça
la continuïtat de l’Ètica: El Departament, en el projecte de decret per
a ESO, preveu un increment de les hores dedicades a algunes matèries
comunes a costa dels crèdits variables sobretot els que s’havien fixat
com a obligatoris. Això inclou el crèdit obligatori d’ètica entre el
sis crèdits de Ciències Socials del segon cicle d’ESO. Per tant, el crèdit
d’ètica, en primer lloc, queda exclòs de l’oferta dels 7 crèdits
variables que resten al cicle. En segon lloc, és absorbit, per no dir
dissolt, en la matèria comuna de socials. Finalment,
queda sense efecte la vigent assignació de l’ètica al professorat
de filosofia.
Per
tot això, d’una banda, hem exigit al Departament el manteniment del
status jurídic actual de l’ètica. No hem obtingut cap més resposta que
haver d’esperar un dictamen del Consell Escolar de Catalunya, que no és
vinculant, i permet al Departament fer el que vulgui. D’altra banda, hem
encetat contactes per la via política que ha qualificat de raonable i
necessària la nostra demanda per instituir definitivament una matèria
obligatòria d’ètica assignada a filosofia i posar remei a la precarietat
de l’agonitzant “crèdit variable de ciències socials amb continguts
d’ètica”, proper a desaparèixer. Creiem que una correcta educació en
valors és més que necessària. Seguirem treballant aquesta línia.
També
ens vam posar en contacte amb el Ministerio de
Educación, i vam adreçar una carta personal a la ministra. En
ella sol·licitàvem que la Ley de Calidad de la Enseñanza (que serà
una llei Orgànica), actualment en tràmit, revisés el status de l’ètica.
Posteriorment, quan s’ha donat a conèixer el document de bases
d’aquesta llei, efectivament, Ètica apareix entre les assignatures
comunes del segon cicle de l’ESO —també una Educació Cívica i Ètica
figura en la contraproposta presentada recentment pel PSOE—. En resposta a
la carta, el Ministerio es va mostrar receptiu i va organitzar una
reunió que es va celebrar a Madrid fa pocs dies a on va comparèixer una
comissió d’Adhoc, acompanyada del president de SEPFI (Sociedad Española
de Profesores de Filosofia), Luís Cifuentes, societat pionera i activa
en la lluita per la filosofia a nivell d’estat espanyol. Del contingut de
l’encontre cal destacar les demandes que vàrem portar a l’assessor del
Ministerio, que va trobar força raonables i es va comprometre a elevar a
les instàncies polítiques responsables:
1)
Cal que l’Ètica sigui considerada com a assignatura amb caràcter filosòfic,
independent de Ciències Socials.
2)
Cal que estigui assignada preferentment al professorat de filosofia
3)
Cal que es doti una càrrega lectiva suficient, no inferior a 2 hores
setmanals al llarg del quart curs d’ESO.
4)
En cap cas, no ha de ser considerada com una alternativa a la religió, atès
el seu caràcter universal.
5)
En cap cas, atesa la importància educativa de la qüestió, aquestes
demandes no han de formar part dels aspectes de negociació a la baixa
de la redacció final de Ley de Calidad de la Enseñanza.
Coordinació de les PAU
També
us podem informar que el Coordinador de Filosofia de les PAU, tal com
s’havia compromès, convocarà properament, dins del tercer trimestre,
reunions de zona per a tractar amb suficient anticipació qüestions
relatives a les PAU de l’any 2003. Ens felicitem que el nou titular de la
Coordinació hagi pres aquesta iniciativa que de bon segur facilitarà que
tot el professorat pugui tenir prou aviat, a inici de curs, la informació
necessària referent a aquestes proves, i així evitar canvis o sorpreses
amb el curs en marxa.
Suport i convocatòries
Volem
agrair, en nom d’Adhoc, el suport rebut de molts companys i companyes, uns
amb la participació activa a les reunions ordinàries, obertes a tothom,
que el primer dimecres de cada mes fem a les 6 de la tarda al Col·legi de
Llicenciats, a Barcelona, d’altres, des de la distància, mitjançant
correus electrònics que constantment rebem per fer-nos suggeriments o
simplement, per encoratjar-nos. Gràcies a tothom.
Si
et complau la tasca duta a terme per Adhoc, i encara no n’ets, fes-te
membre de l’associació. Només cal emplenar un formulari que pots trobar
a la nostra pàgina web d’Adhoc http://oocities.com/adhocfilo/Filia
. La quota anual és de 12 euros (2000 ptes.).
Finalment
et convidem a participar a la reunió general d’Adhoc
convocada pel
dimecres,
5 de juny de 2002, a les 18 hores
al
Col·legi de Llicenciats, Rambla de Catalunya 6, Barcelona,
per
fer el seguiment i valoració de les múltiples accions que hem realitzat
durant el curs, i estudiar les iniciatives de futur en aquest moment
transcendental i esperançador per a la filosofia a secundària.
T’esperem.
ADHOC
(abril
de 2002)
FILOSOFIA
INTRODUCCIÓ
Al
llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des
d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb
l’existència i l’experiència humana, al temps que, com activitat intel·lectual,
ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la
filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions,
dels seus canvis i vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que
ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.
Aquest
potencial formatiu, per si sol, justificaria la presència de la Filosofia com
a matèria comuna de batxillerat. Tanmateix, no hi ha una única Filosofia, ni
una sola Història de la filosofia, raó per la qual és necessari considerar
quins han de ser els seus continguts i quina la seva orientació en el marc
dels estudis d’aquesta etapa.
Com
a matèria comuna de batxillerat, la Filosofia hauria de col·laborar en la
formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i
estratègies perquè pugui avançar en l'adquisició de nous coneixements i
augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció
de caràcter genèric, la Filosofia hauria de facilitar l’adquisició
d’una visió integrada dels diferents sabers, tot creant un espai de reflexió
sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l'especialització del
currículum. A la vegada, hauria d'ajudar a l'anàlisi i valoració crítica
dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i,
en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l'alumnat assolis una
comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a
persona i ciutadà.
Des
d'aquest punt de vista, l’educació filosòfica en el batxillerat hauria de
proporcionar a l'alumnat:
| un bagatge de conceptes que li permeti organitzar els coneixements que va adquirint al llarg dels estudis i de la pròpia experiència; |
| les raons que donen suport als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions humanes; |
| els grans models d'anàlisi filosòfica del coneixement, la realitat, l'ésser humà, l'acció i la societat, elaborats al llarg de la història; |
| els recursos per a la pràctica de la reflexió, l'argumentació crítica, la creença i la valoració racional i l’acció responsable. |
Per
a complir aquestes funcions, la Filosofia en el batxillerat s’articula en
dues fases o moments, que corresponen als dos cursos de l’etapa: en primer
lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió
filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l'ésser humà,
l'acció i la societat. En segon lloc, es fa un recorregut històric per les
solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i
pensadores, més significatius de la Història de la filosofia. Hom entén que
sense aquesta referència històrica és difícil orientar-se en el terreny
filosòfic i, per tant, es considera un complement indispensable de
l’apropament temàtic. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti
la reflexió crítica, però és funció de la Història de la filosofia
afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història
del pensament.
L’educació
filosòfica en el batxillerat inclou també procediments a través dels quals
l’alumnat ha de millorar la seva capacitat d’interpretar problemes teòrics
i d’expressar raonadament les seves opinions, i un conjunt de valors, normes
i actituds favorables a la reflexió, la racionalitat, el respecte crític i
el diàleg.
El
desenvolupament en dos cursos dels diferents continguts del currículum ha de
ser rigorós i coherent, i ha de presentar una visió completa i ordenada de
la Filosofia i la seva història. Tanmateix, l’organització dels continguts
pot ser flexible. Es pot dedicar el primer curs a fer una anàlisi conceptual
dels temes que tracta la filosofia, i treballar la seva dimensió històrica
en el segon curs de l’etapa (aquest és el plantejament triat a l’hora de
fer la seqüenciació que es presenta com a model). Però també es poden
treballar simultàniament ambdós aspectes (a partir dels temes filosòfics,
conèixer alguns elements de la Història de la filosofia o, a partir de la
Història, prendre consciència de quins són i com es poden analitzar els
problemes filosòfics).
En
resum, el currículum de Filosofia és obert i permet al professorat un ampli
marge d’actuació, amb l’única condició d’abordar les qüestions
fonamentals de la Filosofia i atendre la dimensió històrica dels problemes.
OBJECTIUS
GENERALS
L'alumnat,
en acabar el cicle, ha de ser capaç de:
- Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques.
- Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l'expressió raonada, en temes propis de la matèria.
- Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació a temes filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions.
- Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les pròpies conviccions.
- Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la Història de la filosofia en relació amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.
- Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, tot situant-les en el seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat.
- Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, tot identificant el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen.
- Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l'acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d'idees.
- Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d'informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes.
- Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència.
CONTINGUTS
Fets,
conceptes i sistemes conceptuals
1.
Els grans temes de la Filosofia.
| El saber filosòfic. |
| El coneixement. |
| La realitat. |
| L’ésser humà. |
| L’acció humana. |
| La societat. |
2.
Elements d’Història de la filosofia.
| Pensament antic i medieval. |
| Pensament modern. |
| Pensament contemporani. |
Procediments
- Definició de conceptes bàsics i caracterització de teories filosòfiques sobre el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l'acció i la societat.
- Reconeixement de temes i problemes filosòfics i establiment de relacions amb els principals corrents filosòfics en què han estat plantejats.
- Lectura i comentari de textos filosòfics significatius. Identificació de tema i tesi, estructura expositiva i conclusions.
- Establiment de relacions entre el contingut d’un text i les idees de l’autor o l’autora, del corrent al què pertany, així com amb les circumstàncies de l’època i influències.
- Preparació i realització d'exposicions orals i debats sobre temes de la matèria.
- Realització de treballs escrits, individualment i en equip, sobre algun tema o problema filosòfic, emprant informació que provingui de fonts diverses.
- Argumentació dels propis punts de vista en relació a qüestions filosòfiques.
- Elaboració de fitxes, diagrames, esquemes i resums que permetin sintetitzar informació i establir relacions entre els autors i autores de la Història de la filosofia i altres esdeveniments de l’època.
Valors,
normes i actituds
- Interès i atenció per l’adquisició de nous coneixements.
- Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.
- Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les accions pròpies i alienes.
- Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la presa de decisions pràctiques.
- Autoformació del caràcter i responsabilitat.
- Solidaritat i consciència planetària.
PRIMER
CURS
Fets
conceptes i sistemes conceptuals
Els
grans temes de la Filosofia
1.1
Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic.
1.2
Sentit i necessitat de la filosofia.
1.3
La filosofia i la seva història. El paper de la dona a la Història de la
filosofia.
2
El coneixement.
2.1
Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic.
2.2
Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement.
2.3
L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies.
3.
La realitat.
3.1
El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques.
3.2
La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i
materialistes.
3.3
Els grans problemes de la metafísica occidental.
4.
L’ésser humà.
4.1
L'espècie humana: evolució i cultura.
4.2
El comportament humà.
4.3
La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.
5.
L’acció humana.
5.1
L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística.
5.2
L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins.
5.3
L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica.
6.
La societat.
6.1
Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social.
6.2
Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social.
6.3
Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.
SEGON
CURS
Fets,
conceptes i sistemes conceptuals
Elements
d’Història de la filosofia
S’haurà
de treballar les grans línies de pensament de cada període i aprofundir en
l’estudi de, com a mínim, tres autors de cada apartat.
-
Pensament antic i medieval.
1.
Pensament grec (I): la realitat i el coneixement. Monisme i pluralisme;
idealisme i empirisme.
2.
Pensament grec (II): l’ésser humà i la societat. Teories ètiques i
polítiques.
3.
Pensament hel·lenístic i greco-romà: saviesa pràctica i ciència
empírica.
4.
Pensament medieval: religió i filosofia.
Autors:
Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca; Agustí de Hipona, Anselm de Canterbury,
Averrois, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockam.
2.
Pensament modern.
- Pensament renaixentista: Humanisme i Reforma. Filosofia i política.
- La revolució científica. Matemàtiques i experimentació.
- Pensament barroc: el coneixement i la veritat. Racionalisme, empirisme i escepticisme.
- Pensament il·lustrat: raó i progrés.
Autors:
Maquiavel, Montaigne, Galileu; Descartes, Spinoza, Hobbes, Locke, Hume,
Voltaire, Rousseau, Kant.
3.
Pensament contemporani.
- Pensament i societat industrial: economia i treball.
- La crisi de la raó il·lustrada: irracionalisme, vitalisme, nihilisme.
- La reflexió sobre el ser i l’existència.
- Pensament actual: filosofia i llenguatge; la reflexió sobre la ciència i la tecnologia; la reflexió sobre la ètica i la política.
Autors/es:
Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Heidegger, Ortega, Zambrano, Wittgenstein,
Popper, Arendt, Foucault.
OBJECTIUS
TERMINALS
- Reconèixer temes i problemes filosòfics, identificar els conceptes a través dels quals es formulen i establir relacions amb els sistemes filosòfics que els plantegen.
- Comprendre les diferents solucions que han rebut aquests problemes per part de pensadors i pensadores de diferents èpoques, i situar-les en el seu context històric i cultural.
- Analitzar el paper de les dones filòsofes en la història del pensament, les seves aportacions i les circumstàncies socials i culturals que n’han dificultat la difusió i reconeixement.
- Comentar textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics, des d’un punt de vista comprensiu i crític, identificant tema, tesi, estructura expositiva i conclusions, valorant els supòsits dels què parteixen i les solucions que proposen.
- Comparar i relacionar textos filosòfics de distintes èpoques i autors, a fi d’establir entre ells semblances i diferències de plantejament.
- Realitzar, de forma individual i en grup, treballs monogràfics sobre algun tema o problema filosòfic, sobre algun filòsof o sistema filosòfic, utilitzant informació procedent de fonts diverses.
- Analitzar les diferències o coincidències entre dos o més opinions filosòfiques que tractin d’una mateixa qüestió, en el mateix moment i al llarg de la història.
- Preparar i realitzar exposicions orals i debats que fomentin l’escolta activa, l’intercanvi d’idees i l’argumentació sobre temes i problemes filosòfics.
- Argumentar els propis punts de vista, oralment i per escrit, en relació amb qüestions d’interès suggerides per la matèria.
- Elaborar, individualment o en equip, esquemes de les diferents èpoques de la Història de la filosofia, que sintetitzin i recullin semblances i diferències entre els filòsofs estudiats i els posin en relació amb altres esdeveniments històrics i culturals de l’època.
- Caracteritzar la filosofia com activitat de coneixement i com a discurs racional, valorant el seu paper, sentit i utilitat per a la vida humana.
- Identificar els grans períodes en què es divideix la Història de la filosofia occidental i els temes que són objecte d’atenció filosòfica en aquell moment.
- Relacionar les característiques socials i culturals d’una època amb el tipus de reflexió filosòfica que hom practica.
- Situar correctament els principals filòsofs estudiats en el seu context històric, cultural i filosòfic, i estudiar amb profunditat tres filòsofs de cada un dels períodes assenyalats de la història del pensament.
- Exposar, de forma clara i ordenada, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat.
- Reconèixer les característiques del coneixement humà, el seu origen, possibilitats i límits, i justificar que tant les teories com els fets han de tenir una fonamentació suficient i raonada.
- Identificar els trets distintius del saber científic i valorar la seva aplicació pràctica per mitjà de la tecnologia.
- Distingir veritat i certesa, així com diferents concepcions filosòfiques sobre la veritat.
- Identificar premisses i conclusions, i analitzar la validesa d’argumentacions inductives i deductives.
- Reconèixer els reptes cognoscitius i explicatius que planteja la realitat i adoptar una actitud crítica davant les respostes de les cosmovisions científiques i de la metafísica.
- Distingir les posicions filosòfiques materialistes i espiritualistes en relació a la interpretació de la realitat.
- Identificar algun de les grans qüestions que ha abordat la metafísica al llarg de la història de la filosofia.
- Conèixer i valorar distintes interpretacions, científiques i filosòfiques, sobre l’ésser humà i el seu comportament.
- Entendre la dimensió natural, social i cultural de l’ésser humà.
- Conèixer i analitzar la naturalesa de les accions humanes, en tant que lliures, responsables, transformadores i ajustades a normes.
- Analitzar els trets de racionalitat de les accions humanes, i de les creences i fins que les fonamenten, i incorporar-los a la pròpia conducta.
- Identificar i analitzar els elements de l'acció moral.
- Entendre i distingir diferents concepcions filosòfiques que s’han donat al llarg de la història sobre el bé, el deure i els drets morals.
- Reconèixer les característiques i les funcions de la vida en societat, l’organització social i les diferents formes de govern.
- Analitzar la relació entre l’individu i la societat i les dificultats i avenços aconseguits en l'afany per construir una societat justa, democràtica i solidària.
- Caracteritzar diferents concepcions filosòfiques sobre l’origen de la societat i la fonamentació de l’Estat.
- Valorar positivament l’esforç de la filosofia per donar solució als problemes cognoscitius, ètics i polítics que s’han plantejat els humans al llarg de la història. .
- Valorar positivament el debat entre posicions contràries com a mitjà per practicar el respecte als altres i l’actitud raonable, dialogant i solidària.
- Aplicar els coneixements assolits amb la Filosofia i la Història de la filosofia a l'anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques.
Mitjançant el Reial Decret 3473/2000, de 29 de desembre,
que té caràcter bàsic, s’ha modificat el Reial
Decret 1007/1991, de 14 de juny, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims
corresponents a l'educació secundària obligatòria.
Les modificacions afecten
els horaris mínims i els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments
de l'educació secundària obligatòria.
Els nous horaris de les àrees de
l'educació secundària obligatòria, que s’introduïren a Catalunya mitjançant
l’aprovació del Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen
determinats aspectes de l'ordenació curricular de l'educació secundària
obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn, satisfan les exigències
dels mínims estatals. Això no obstant la possibilitat d’augmentar
l’horari total de l'educació secundària
obligatòria permet ampliar l’assignació horària de l’àrea de ciències
de la naturalesa i completar la de l’àrea de ciències socials. Queda
després l’adequació del currículum de l'educació
secundària obligatòria als nous mínims establerts.
Amb independència de
l’exposat anteriorment s’aprofita l’avinentesa de l’obligada adequació
de la normativa per modificar els criteris de permanència atès que
l’experiència d’implantació del nou sistema educatiu aconsella
flexibilitzar els criteris de permanència en l’etapa possibilitant la
decisió que l’alumnat romangui un any més en qualsevol dels dos anys de
cada cicle.
Aquest decret modifica els
criteris de permanència en l’etapa previstos als articles 34 i 35 del
Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l'ordenació general
dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació
secundària obligatòria a Catalunya i a l’article 14.1
del Decret 96/1992, de 28 d'abril, modificat pel Decret 223/1992, de 25 de
setembre, pel qual s’estableix l'ordenació dels ensenyaments d'educació
secundària obligatòria.
Aquest decret també modifica el currículum comú
de les àrees de l’etapa regulat pel citat Decret 96/1992, 28 d’abril. Les
modificacions en la part comuna del currículum comporten la necessitat
d’ajustar alguns apartats del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual
s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l'educació secundària
obligatòria.
Per
tot això, a proposta de la consellera d’Ensenyament,
Decreto:
[...]
Article 2
b) Segon cicle.
Crèdits comuns:
Llengua catalana, llengua
castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits;
llengua castellana i literatura: 6 crèdits).
Llengües estrangeres: 6 crèdits.
Ciències de la naturalesa:
6 crèdits.
Ciències socials: 6 crèdits.
Educació
física: 4 crèdits.
Tecnologia: 4 crèdits.
Educació visual i plàstica:
2 crèdits.
Música: 2 crèdits.
Matemàtiques: 6 crèdits.
Tutoria: 2 crèdits.
Crèdits de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits variables: 10 crèdits.
Un dels 6 crèdits de Ciències
socials serà dels que amb continguts d’ètica consten entre els “crèdits
variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica”, que
consten a l’annex 1, del Decret 75/1996, de 5 de març.
En l’oferta de crèdits
variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que
voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de
cultura clàssica.
Les activitats d’estudi
alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits
que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que
es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes
activitats alternatives a la religió.
COMUNICAT
D’ADHOC, ASSOCIACIÓ PER LA FILOSOFIA A SECUNDÀRIA, ALS ASSOCIATS I
SEMINARIS DE FILOSOFIA DE SECUNDÀRIA.
Coincidint amb les reunions de les PAU que s’estan fent amb els sotscoordinadors de zona, ens hem posat en contacte amb el nou coordinador de Filosofia, Sr. Jesús Hernández Reynés, per tractar alguns aspectes de les proves del 2002 que pensem preocupen al professorat.
Pel
que fa a la prova de Filosofia, s’ha consolidat un canvi de temari (4
apartats) més reduït que l’anterior (8 temes). La modificació planteja
alguns problemes. En primer lloc l’aparició d’un apartat “Art-estètica”
no té correlació amb cap àmbit específic del programa de Filosofia. En
segon lloc, per bé que el altres tres apartats (Coneixement-ciència;
Llenguatge; Ètica-política) tenen certa correspondència amb bona part del
temari en vigor fins l’any passat (8 temes), els continguts de
l’anterior tema “Naturalesa i cultura” queden exclosos.
El
coordinador ens ha comunicat que, per a les PAU del 2002, sense modificar
l’actual temari, no hi haurà textos amb continguts de l’apartat “Art-estètica”.
Tanmateix, abans d’acabar el curs, en una nova tanda de reunions de zona
encaminades a parlar de les proves del 2003, es proposaria incloure un nou
apartat titulat “Home, naturalesa i cultura” que cobriria la llacuna
actualment existent, en substitució del controvertit apartat de “Art-estètica”.
Finalment,
i pel que fa referència a la redacció de les preguntes de les proves tant
de Filosofia, com d’Història de la Filosofia, la redacció no variarà
perquè encara tenen vigència exàmens proposats per l’anterior
coordinador, per tant, els nous també s’ajusten a model anterior. El
coordinador és conscient que el professorat ha fet propostes sobre els qüestionaris,
però lamenta que no es podran contemplar fins al 2003, any en que,
prescriptivament, s’hauran d’elaborar de nou totes les proves de les
PAU.
Vam
agrair al Sr. Jesús Hernández l’actitud receptiva i transparent respecte
de la seva tasca en la Coordinació de Filosofia de les PAU.
16 de gener de 200
2.ADHOC.
Joan
Boada i Masoliver, diputat del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya-Verds,
d'acord amb allò que preveu l'article 132 del Reglament de la Cambra, formula
les següents preguntes al Consell Executiu, per tal que siguin contestades per
escrit.
1. Com es portarà a terme el desenvolupament del nou Decret de Mínims de batxillerat, en relació a la matèria de Filosofia?
2. Pensa el Govern de la Generalitat augmentar el nombre d’hores de filosofia en el batxillerat en el disseny curricular de Catalunya?
3. En cas que la resposta a la pregunta número 2 sigui negativa, quines són les raons que han portat al Consell Executiu a adoptar aquesta decisió?
4. En cas que la resposta a la pregunta número 2 sigui positiva, com es durà a la pràctica aquesta decisió, en quins cursos i en quines matèries?
5. Creu possible el Govern de la Generalitat que una franja horària de dues hores a primer i segon de batxillerat permet assolir tots els objectius de continguts, procedimentals, de valor que se li atorga a la matèria de filosofia?
6. Considera el Consell Executiu que les dues hores de filosofia són suficient per afrontar les exigències de la prova de selectivitat que consisteix en un comentari de text d’un autor de filosofia d’entre una proposta que es preveuen de 8 autors?
7. El Consell Executiu ha valorat la possibilitat d’augmentar fins a 3 hores a 1r i 2n de batxillerat la matèria de filosofia a costa de reduir les hores d’optatives de la mateixa especificitat? En cas negatiu per quines raons?
Palau del Parlament, 1 de febrer de 2001
Joan Boada i Masoliver
Diputat
Núm. 168
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 3 d’abril de 2001
Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre l’ensenyament
de la filosofia en el disseny curricular del batxillerat a Catalunya
Tram. 314-04769/06
Resposta del Govern
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 27.03.2001
LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. d’expedient: 314-04769/06
Títol: Pregunta al Consell Executiu a respondre per
escrit sobre l’ensenyament de la filosofia en el disseny curricular del
batxillerat a Catalunya
Grup Parlamentari: Iniciativa per Catalunya- Verds
Proponents: Boada i Masoliver, Joan
D’acord amb allò que estableixen els articles
132 i 133 del Reglament del Parlament de Catalunya, i en nom del Consell
Executiu, em correspon informar del següent:
El Departament d’Ensenyament té previst
incorporar alguns canvis en el batxillerat que afecten la matèria comuna de
Filosofia. En l’actualitat, aquesta matèria té una assignació horària de 3
crèdits, els quals s’incrementaran a 4, distribuïts a 2 en cada curs. Amb
aquest augment es desenvoluparà el nou currículum, que inclourà continguts
d’Història de la Filosofia.
Quant a les proves d’aptitud per a l’accés
a la universitat (PAAU), el Departament d’Ensenyament col·labora en la
Comissió Coordinadora de les PAAU a Catalunya, del Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació. Igual que en la resta de matèries objecte
d’examen, les proves de filosofia estan directament relacionades amb els currículums
establerts en els corresponents decrets del Govern de la Generalitat de
Catalunya.
La modificació dels horaris assignats a les matèries
de batxillerat que suposen un increment en les matèries comunes de Filosofia,
Història, Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i
Llengua estrangera, comporta una reducció en el currículum optatiu de l’alumnat.
Barcelona, 16 de març de 2001
Carme—Laura Gil i Miró
Consellera d’Ensenyament
FILOSOFIA
I BATXILLERAT A CATALUNYA
Benvolgut/da
company/a,
Com
ja saps en aquest moment, i especialment a Catalunya, l’ensenyament de la
Filosofia pateix una crisi que no només és teòrica sinó també pràctica.
Pensem que el fet va més enllà
de l’anomenada crisi de les
Humanitats i s’engloba en una de més ampla: la crisi de la nostra
civilització. No obstant, les persones que ens dediquem a l’ensenyament
de la Filosofia pensem que aquesta crisi global fa evident la necessitat
d’una educació filosòfica adequada i
digna “en una societat axiològicament
plural” i en consonància
amb els valors de la “llibertat, tolerància i solidaritat” (objectiu
prioritari de la LOGSE).
Per
aquest motiu, diverses comissions i institucions culturals vinculades a la
Filosofia, hem organitzat una taula rodona sobre la importància de la presència
de la Filosofia al Batxillerat. Aquesta taula intenta ser un primer pas per
iniciar un debat en profunditat sobre la situació de la Filosofia dins el
nostre entorn català, especialment després de l’anunci fet pel Departament
d’Ensenyament que la Filosofia i la Història de la Filosofia passen a ser matèries
comunes en el Batxillerat, conforme al Decret de mínims, però amb l’assignació
de només dues hores setmanals.
Considerem
que és molt important la teva presència
i participació amb les teves propostes. És per això que esperem que no hi
faltis.
Atentament,
Comissió
de Filosofia ICE-UB
Comissió
de Filosofia del Col·legi de Llicenciats
Societat
Catalana de Filosofia
Comissió
Filosofia Adhoc
Barcelona,
6 d’abril de 2001
TAULA RODONA: FILOSOFIA I BATXILLERAT A CATALUNYA
PONENTS:
Luís Cifuentes: President de la SEFPI
Pilar
Dellunde: Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Agustín
González: Degà de Filosofia de la
Universitat de Barcelona
Jordi
Sales: President de la Societat Catalana de Filosofia.
Manuel
Satué: Coordinador Comissió Filosofia Col·legi de Llicenciats
Antoni
Sitges: Cap de servei de Cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona
DIA: dijous
26 d’abril
HORA:
19’00
LLOC: Saló de Graus. Universitat de Barcelona
COORDINACIÓ:
Àngels Baldó: Ad hoc
J.M.Gutiérrez: ICE-UB
Carmen
Merchán: Societat Catalana de Filosofia
Ramon
Moix: Ad hoc
Emília
Olivé: Societat Catalana de Filosofia
Nota d'Ad Hoc: Darreres gestions amb els Partits Parlamentaris
7 de març de 2001
Volem informar-vos sobre les entrevistes que hem mantingut darrerament en relació a la proposta d'aplicació, per part del Departament, del Decret de mínims. Com ja vàrem informar en precedents notes, malgrat l'ampliació de la Història de la filosofia com a comuna a segon de batxillerat, el departament atorga només dues hores per cada matèria (2 per Filosofia de 1r, i 2 hores per Filosofia de 2n.), essent l'única matèria que no rep cap dotació horària per part de la Generalitat (tot i que disposa del 45% de l'horari per fer-ho). Per això, hem cregut necessari establir contactes amb els diversos partits parlamentaris, per tal d'informar-los i demanar el seu suport.
Fins avui hem mantingut 3 entrevistes:
1ª) 13 de febrer amb el diputat Joan Boada d'Iniciativa, qui va atendre i
estendre la nostra proposta a través d'una sèrie de preguntes parlamentàries
a les quals caldrà que el Govern doni resposta en les properes sessions.
2ª) 21 de febrer, a proposta d'ERC en la persona de J. Bargalló, qui ens va
preparar una reunió amb representants de tots els partits parlamentaris.
L'acollida de la nostra proposta fou molt bona i es van comprometre intentar
arribar a una posició conjunta de defensar-la davant el Govern.
3ª) 22 de febrer, a proposta de la Societat Catalana de Filosofia i
conjuntament amb els seus representants, vàrem mantenir una entrevista amb
Montserrat Duch del PSC (responsable d'educació del "govern a l'ombra").
Igualment que en els casos anteriors, la proposta va tenir una bona acollida i,
a més dels acords esmentats en el punt anterior, es va comprometre a
realitzar una interpel·lació parlamentària
sobre el tema de l'aplicació del Decret de mínims en la matèria de
Filosofia.
Esperem que els resultats d'aquestes entrevistes puguin ser satisfactòries
per a una reclamació que considerem justa.
Ramon Moix i Àngels Baldó
Comunicat de reunió d'Ad Hoc (gener 2001)
COMUNICAT D’ADHOC (Associació per la defensa de la filosofia a secundària)
Volem donar a conèixer a tot el professorat de filosofia dues informacions que creiem d'interès general:1) En relació a l'anomenat per la premsa "Decret d'humanitats"
2) En relació a l'entrevista mantinguda amb el coordinador de filosofia de les PAAU
27 de novembre de 2000
Volem posar en el vostre coneixement els canvis previstos pel departament d'Ensenyament per al proper curs en relació a l'aplicació del decret de modificació dels ensenyaments mínims, que havia de comportar un augment de la matèria de filosofia amb la seva presència a segon de batxillerat com a matèria obligatòria. La proposta del Departament d'Ensenyament és la següent:
1 BTX:
| Llengües (CAT, CST, ANG) 3 horas |
| EDF: 2 hores |
| Filosofia: 2 hores |
| Tutoria: 1 hora |
| 3 matèries de modalitat: 3 hores |
| Treball de recerca: 1 hora |
| 2 optatives: 3 hores. Total 30 hores |
2 BTX:
| Llengües (CAT, CST, ANG) 3 hores |
| Història: 4 hores |
| Filosofia: 2 hores |
| Tutoria: 0 hora |
| 3 matèries de modalitat: 3 hores |
| Treball de recerca: 1 hora |
| 2 optatives: 3 hores. Total 31 hores. |
Creiem que les dades parlen per elles mateixes. Sens dubte es tracta de una nova forma de procedir a l'eliminació de la filosofia a l'ensenyament secundari. Estem oberts a les vostres propostes. Hem sol·licitat una entrevista amb el Director General d'Ordenació Educativa que està pendent de confirmació.
10-11-2000
ADHOC ha traslladat al coordinador de filosofia de les PAAU, Sr. Jaume Casals, els múltiples suggeriments i queixes de part dels membres de l’associació i d’altres companys professors de filosofia de diversos centres de Catalunya respecte de les proves de selectivitat del 2000.
El coordinador s’ha mostrat força receptiu a les demandes que li hem formulat i obert a revisar diverses qüestions que l’associació li havia plantejat anteriorment, i més concretament durant la reunió convocada per la nostra associació amb el Sr. Casals el 29 de març passat al Col·legi de Llicenciats, aleshores amb molt poca receptivitat per la seva part.
El coordinador de filosofia, Sr. Jaume Casals, ha comunicat a ADHOC nous plantejament en tres aspectes:
En la forma de les proves: Revisar l’oferta d’un sol text a la prova d’Història de la filosofia.
En el contingut dels temaris: Concretar continguts i evitar el desconcert en les proves de Filosofia (comuna) a fi que l’alumnat pugui emparar-se amb més seguretat en els coneixements adquirits.
En la relació de la coordinació de les PAAU i el professorat: Tornar a convocar reunions durant el mes de novembre dels sots-coordinadors amb el professorat per a intercanviar opinions i recollir suggeriments, amb el compromís que arribin a la Coordinació.
ADHOC ho valora positivament i anima a tot el professorat que acudeixi a les reunions amb els sots-coordinadors perquè plantegi tots els dubtes i suggeriments relatius a les proves de selectivitat. ADHOC en farà posteriorment un seguiment amb el coordinador abans no quedin definitivament confegides les proves del 2001.
Per a qualsevol aclariment, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres:
Ramon Moix i Àngels Baldó
adhocfilo@telefonica.net
