|
UN
UNIVERS MORAL
La condensació
formal de les imatges té una correspondència amb la condensació
moral i argumental dels seus films. En tots els seus films, ja des de
Ciudadano Kane, es pot dir que la trama, entesa com la successió
d'accions realitzades pels personatges encaminades cap a un objectiu ,
sol ser complicada i confusa però no és important sinó
que el vertader sentit dels seus films és descriure la moral dels
seus personatges.
A Ciudadano Kane tracta el tema de la nostàlgia de la infància.
Kane perdut per la seva ambició ha aconseguit dominar el món
però en l'únic moment que va aconseguir ser realment feliç
va ser en la seva infància, en que només posseïa un
trineu. El personatge de Georges Minafer comparteix aquesta mateixa tragèdia
d'una infància arrabassada que marcarà la seva vida. En
ambdós llargmetratges Welles utilitza el simbolisme en les imatges;
així, la neu significa puresa que es veu encarnada per kane en
la seva infància i Georges en el seu enamorament. Quan els dos
personatges arriben a la decadència se'ns presenten a l'interior
d'una casa en que podem veure el sostre i endevinar que el personatge
es troba pres, que ja no té cap sortida.
La Dama de Shanghai , en ser una de les seves obres en que la trama és
menys acurada es concentra en una gran simbolisme moral. És la
història d'un personatge honrat que es veu seduït per una
dona rica que l'endinsa en un món en que tots els personatges estan
corromputs per l'ambició, cosa que els portarà a devorar-se
els uns als altres. El tema fonamental és la lliure elecció
entre el bé i el mal. Ell finalment tria el bé però
això no li aporta cap tipus de satisfacció; els altres trien
el mal però no estar clar que aquesta elecció sigui tan
lliure sinó que ha estat fruit de la fatalitat. Es troba un important
simbolisme en l'escena dels miralls en què els personatges es maten
els uns als altres sense saber exactament a qui disparen, els personatges
estan tant encegats i atrapats en la seva ambició i venjança
que només poden disparar, encara que sigui sense un objectiu clar.
A Sed de mal i a El proceso reflexiona sobre la justícia de la
llei, que és mostrada com una cosa corrupta i que no té
cap sentit. En la primera, finalment aquesta corrupció és
vençuda per una justícia vertadera i noble, però
en el segon cas el protagonista és vençut per aquest obscur
i rocambolesc món. També se serveix de les seves adaptacions
de Shakespeare : Macbeth i Othelo per expressar els grans drames morals
universals.
En tots les seves pel·lícules apareixen uns grans personatges
amb una certa ambigüitat moral, ni els bons són del tot bons
ni els dolents del tot dolents. Així trobem els personatges de
Kane i Mr Arkadin que posseeixen un gran poder i que creuen poder controlar
el món, però la seva ambició els porta a la seva
ruïna moral i a la decadència. El missatge que ens transmeten
és bastant convencional: el poder econòmic porta a la decadència
moral; però també se'ns mostra la part més humana
d'aquests personatges. Així doncs, se'ns mostra les justificacions
de les accions dels personatges; la de kane el fet que va ser arrencat
de la seva feliç infantesa per a ser criat per un banc que no li
va donar cap tipus d'afecte; i la de Mr ArKadin que mata a tots el que
descobreixen el seu passat obscur per tal que la seva filla Raina no ho
descobreixi i es pugui sentir avergonyida d'ell. El públic arriba
a odiar aquest personatges en alguns moments de la trama, però
en canvi en d'altres sent pena per ells.
Un altre exemple d'aquesta ambigüitat moral és el personatge
de Quinlan a Sed de mal , un policia corrupte que falsificava les proves
per tal d'inculpar els que ell per intuïció creia culpables.
Tot i que és descobert i les seves accions queden condemnades amb
la mort, ell no era una mala persona creia sincerament que aquells a qui
acusava eren culpables i que no podien quedar en llibertat.
En els seus films shakesperians Welles troba dos dels grans personatges
universals, Machbeth amb la seva ambició de poder desmesurada i
Othelo amb la seva gelosia incontrolada. Aquests dos personatges estan
condemnats moralment però sens dubte també tenen una justificació
pels seus actes. Othelo va ser la víctima d'una conspiració
i Machbeth d'un auguri.
A la Dama de Shanghai la noia és realment dolenta però sembla
que la seva decisió de fer el mal no hagi estat lliure sinó
com si estigués sotmesa al seu destí.
És el que ell mateix defineix amb les següents paraules:"…Doy
a mis enemigos no sólo los mejores argumentos, sino todo aquello
que les parezca más conveniente para defender sus puntos de vista.
Sin embargo, no creo que puedan justificar sus actos invocando su carácter,
aunque admito que es muy tentador" Orson Welles
El sentit moral de la narració de Welles troba el seu màxim
exponent en les petites fàbules introduïdes en tota la seva
filmografia, i que ha mesura que passen els anys van sent més importants
pel conjunt de la narració. Podem trobar doncs, múltiples
exemple com la història de l'indi a El Cuarto mandamiento, la del
vigilant de la porta de la llei a El Proceso; però se'ns dubte
la que més ens transmet la seva filosofia és la fàbula
de la granota i l'escorpí a Mr Arkadin. En aquesta ens dóna
a entendre que la vida no segueix cap lògica.
|