EL VERB KWENYA

VERBS ELEMENTALS I VERBS DERIVATS

També podem dir que no existeixen gaires exemples en el cas dels verbs kwenyans. Si bé n'hi ha prous com per a deduir-ne una gramàtica senzilla, hi ha molts elements que originen divergències entre els estudiosos de la llengua tolkiniana.
Existeixen dos tipus de verbs en kwenya: els verbs elementals i els verbs derivats. Els primers són d'arrel protoèlfica, i, com gran part dels cultismes de la nostra llengua, són verbs que no han patit conversions al llarg de l'evolució lingüística (o molt poques) i que no presenten afegits de cap mena. Els verbs elementals estan formats per: consonant/s + vocal + consonant/s. Ruk- (témer, sentir por o angoixa), fir- (morir, pansir-se), har- (seure), kir- (tallar, clavar, ferir) o nikw- (fer fred, gelar-se, gelar) són verbs elementals que segueixen l'esquema anterior, per exemple. En aquests verbs, doncs, només hi intervé l'arrel pura, sense cap afegit. Els verbs derivats, en canvi, són aquells que presenten una arrel més una mena de terminació. Habitualment, aquesta acaba en vocal, i les més comunes són -a, -ya i -ta. Tana- (indicar, mostrar, manifestar), panya- (fixar, sostenir, mantenir) o luhta- (embruixar, encantar) en són tres exemples.
Alhora de formar temps verbals, com veurem tot seguit, haurem d'afegir morfemes flexius a les arrels verbals. Aquestes terminacions s'adjunten directament en els verbs elementals, ja que aquests són arrel pura. Contrariament, quan hem de conjugar els verbs derivats, n'haurem d'extreure l'arrel suprimint les partícules citades de la forma següent: eliminarem l'última vocal del verb sencer en tots els casos excepte si, com succeeix en alguns casos especials, per raons fonètiques (i d'altres) se n'ha d'extreure tota la terminació. Per exemple:

 

NOMBRE I PERSONA

En kwenya, el verb pot presentar-se bé en singular si el subjecte està en singular, bé en plural si el subjecte està en plural simple, plural partitiu o plural dual. Per formar el plural senzillament afegirem la terminació -r a les formes del verb en singular:

Un altre aspecte a señalar és el següent: quan el subjecte de la oració està present en aquesta, el verb no necessita cap terminació de persona, però si aquest no hi és explícitament, és obligatori que el verb es conjugui. Com ja hem estudiat en l'apartat de pronoms, tenim dos tipus de pronoms, els independents i els afixos. Referiu-vos a l'apartat de pronoms per tenir-ne més detalls. 

EL VERB SER O ESTAR

Existeixen diverses maneres per expressar el verb ser o estar. La primera correspon al verb ná-, de plural nar-. La negació d'aquest verb és uin o umin, verbs elementals forts i que tenen com a forma de passat úme. També s'utilitza el verb ea, però només s'aplica al món i a Eru, ja que té un significat que s'apropa més a "existir", molt més rotund i complet de significació. Una altra variant és la de ye, uye, yeva, úva, és a dir, "ser", "no ser", "serà" i "no serà". Tanmateix, aquestes formes verbals estan pràcticament en desús, tot i que encara es veuen en textos no gaire recents i en autors clàssics.

MODES VERBALS: IMPERATIU I SUBJUNTIU

L'imperatiu

Per formar l'imperatiu kwenya, posarem la partícula á (o a) abans (és a dir, davant) del verb conjugat en present. Generalment aquesta partícula no precisa de canvis quan el verb està en singular o en plural, però podem optar per afegir-ne els pronoms reduïts de segona persona -t (pel singular) o -l (pel plural), és a dir, át, ál (recordeu que tots els pronoms es formaven a partir d'una consonant específica). Això és, com hem dit, optatiu, però l'ús d'aquesta regla dóna un punt d'elegància i estructuració en qualsevol composició en kwenya, fet pel que encoratjo enèrgicament a l'escriptor iniciat a utilitzar-lo sempre que pugui.
Per construir la forma negativa de l'imperatiu, colocarem la partícula áva abans del verb en present sense conjugar. Així mateix, podem conjugar la partícula mitjançant els pronoms de primera persona del singualar, -n (que, com hem vist en el quadre de pronoms, és la forma reduïda de -nye), o de primera persona de plural exclusiu -mme, és a dir, ávan (avanye potser seria massa llarg...), ávamme.

 

El subjuntiu

El subjuntiu es forma mitjançant la partícula nai (que ve de na+i -sigui que- i ve a significar "tan de bo", "potser") situada davant del verb en un temps d'indicatiu. Com que no existeixen formes verbals pròpies per al subjuntiu, aquest es diferenciarà pel verb que l'acompanyi. S'expressa generalment en funció del moment previst de l'acció. Així, si diem "tan de bo guanyi el premi" indiquem que la acció que desitjem que ocorri està en futur (guanyarem el premi, en tot cas); si diem, en canvi, "tant de bo que hagi aprovat l'examen" parlem d'una acció ja realitzada (l'examen ja l'hem fet), encara que no en sabem el resultat. En kwenya expressarem això amb la particula nai + verb en indicatiu en el temps que volem que passi l'acció. El present de subjuntiu seria doncs nai + futur d'indicatiu (no tenim exemples d'altres subjuntius però la hipòtesis sembla coherent).

 

MODES VERBALS: L'INDICATIU

El present

Els verbs derivats formen el present afegint -a (en singular) o -ar (en plural) a l'arrel pura. Això vol dir que primer n'hem d'extreure les terminacions -a, -ya, (de -ta només l'última vocal, la -t- resta com a part de l'arrel). De fet només hauríem d'incloure el singular perquè ja sabem que el plural es forma mitjançant -r sobre el singular, però la primera nomenclatura ens anirà millor per a la taula de referència. Els verbs elementals que formen el present de la mateixa manera que els derivats s'anomenen verbs elementals dèbils (l'alemany té un sistema semblant. Serveixi com a referència). N'hi ha alguns, emperò, que afegeixen la terminació -e si el verb és "pelat" (si no presenta cap terminació com ara la -r del plural o alguna terminació pronominal), i afegeixen -i- si no ho és (noteu que -i- es situa abans de la terminació que es presenti): són els verbs elementals forts. Finalment cal saber que el present d'indicatiu, a més d'emprar-se com en català, també equival a la perífrasis verbal estar + gerundi ("està passant el tren", "estic menjant", etc), que no s'ha de confondre amb un gerundi sol.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

-a / -ar

-a / -ar

-e / -i-

 

 

El futur

Es forma afegint les terminacions -uva en singular i (és clar) -uvar en plural, al radical del verb (el radical és l'arrel pura en els verbs elementals, i és la part del verb que resta quan eliminem l'última vocal dels verbs derivats: de tir-, el radical i l'arrrel són el mateix, tir-. Però de nuhta-, l'arrel protoèlfica deu ser nuh-, mentres que el radical, que queda en eliminar l'última vocal, és nuht-).

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

 

Un aspecte a senyalar sobre la formació dels temps verbals en aquest punt és l'afecció nasal. Aquesta irregularitat es troba en els verbs que acaben en vocal + -t, com a enkwat-. Quan conjuguem aquest verb en qualsevol temps que no sigui el present, l'afecció nasal provoca la inserció d'una -n- entre la vocal i la -t. És probable que l'afecció nasal també afecti als verb acabats en vocal + -k o en vocal + -p formant -nk i -mp respectivament.

 

El pretèrit perfet simple o el pretèrit perfet perifràstic

Aquests dos pretèrits tenen si fa no fa el mateix significat. La oració "Caminà durant molta estona" en pretèrit perfet simple seria exactament igual que dir "Va caminar durant molta estona". El castellà no té aquest últim pretèrit en la seva gramàtica; "Caminó durante largo rato" no té cap més expressió equivalent. En les traduccions intentaré emprar el primer pretèrit quan l'eufonia no sigui extremadament formal i el segon en la resta de casos (en el verb témer no s'utilitza massa el pretèrit "temí", per la qual cosa usaria la forma composta "vaig témer").
Els pretèrits perfets es formen en kwenya mitjançant la partícula -ne a la forma completa dels verbs derivats (completa, és a dir, que no n'extraiem el radical) i -e a la forma completa dels verb elementals, allargant-ne la vocal principal (la que es troba en l'arrel del verb).
La formació del passat és força irregular, però generalment les formes que surten de la norma general són citades a la majoria de vocables kwenya que es poden trobar.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

Pret. Perfet

forma compl. + -ne

rad(voc. all.) + -e

rad(voc. all.) + -e

 

 

El pretèrit indefinit [i l'infinitiu compost]

El pretèrit indefinit el podem trobar en la frase "He fet un gran sopar per als comensals", i l'infinitiu compost el trobaríem a "Ja hauries d'haver servit el primer plat".
També en aquest cas hi ha moltes incerteses i, com sempre, pocs exemples, però en general el pretèrit indefinit es forma afegint la partícula -ie al radical de qualsevol verb. La vocal principal (la de l'arrel) s'allargarà, i, a més, afegirem com a prefix aquesta mateixa vocal. Dels casos i les excepcions que es coneixen se'n podria fer un anàlisi profund respecte a la formació d'aquest temps, però serien necessaris coneixements més avançats, i no es pretén empatxar al lector amb més informació de la que ja s'ofereix, que és molta.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

Pret. Perfet

forma compl. + -ne

rad(voc. all.) + -e

rad(voc. all.) + -e

Pret. Indefinit

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

 

 

El condicional

No es tenen indicis de condicionals en kwenya. Potser ni tan sols existeix aquesta forma, però, ja que el finès i l'anglès la tenen, és probable que tingui alguna formació possible.
En moltes llengües, com en català, la formació del futur es fa a afegint darrera d'infinitiu la terminació de passat. Així, de "He menjat" es forma "Menjar-he", que s'ha elisionat i s'ha convertit en "Menjaré". El condicional simple s'acostuma a formar amb l'infinitiu i la terminació de passat simple (pretèrit perfet). Per la influència del castellà, però, el condicional en català quedarà substituït. Així, tenim "Menjava ® Comía" que forma "Menjar-ía" (enlloc de "Menjarava").
Amb tot això, s'ha proposat el condicional com al passat del futur, donant lloc a les terminacions -uvane i -uvaner per al condicional simple i les terminacions -uvie i -uvier per al condicional compost.

 

INFINITIU I GERUNDI

L'infinitiu i el gerundi en kwenya tenen la mateixa forma. Es construeix amb la terminació -ie després del radical verbal. Aquesta forma sembla que coincideix amb el pretèrit indefinit, però amb la diferència que no ha de portar com a sufix la vocal principal del verb.

Sovint l'infinitiu és substituït per la forma completa del verb. Quan això passa, és possible que el nom que acompanyi el verb estigui en nominatiu o en acusatiu. Per distingir l'un de l'altre afegirem al verb una a- per l'acusatiu i res per al nominatiu. Aquesta regla és incerta i poc segura.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

Pret. Perfet

forma compl. + -ne

rad(voc. all.) + -e

rad(voc. all.) + -e

Pret. Indefinit

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

Infinitiu

rad + -ie

rad + -ie

rad + -ie

 

 

PARTICIPI PRESENT

El nom de participi present no és massa comú en català. S'utilitza com a adjectiu per expressar acció en present respecte del verb principal. Per exemple a "Avui veurem els foc d'artifici espurnejant a tort i a dret". Molts lingüistes afirmen que això és més aviat un gerundi. Però com que el kwenya en fa distinció i l'hem d'estudiar com un temps diferent, la millor manera per entendre el seu funcionament és veure que a "espurnejant" no hi ha una acció que estem realitzant en aquell instant. Un gerundi podria ser a "Els focs d'artifici espurnegen a tort i a dret", que és diferent del cas anterior.
En els verbs derivats, el participi present es forma amb la terminació -la a la forma completa, allargant la vocal principal. S'ha suposat que els verbs elementals dèbils el formen afegint -ila i allargant la vocal principal, mentre que els elementals forts afegeixen la vocal principal allargada com a sufix més la terminació -la. Aquest complement d'afegir la vocal principal es deu únicament al fet que afegint només la terminació -la, obtindríem segurament una combinació consonàntica prohibida. En el cas que això no es produís, estaria permès d'ometre la vocal com a sufix.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

Pret. Perfet

forma compl. + -ne

rad(voc. all.) + -e

rad(voc. all.) + -e

Pret. Indefinit

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

Infinitiu

rad + -ie

rad + -ie

rad + -ie

Participi pres.

forma compl. + -la

rad(voc. all.) + -ila

rad(voc. all.) + v + -la

 

 

EL PARTICIPI PASSAT

És el participi que tots coneixem, el de "un llibre obert" o "un ou ferrat". No s'utilitza excessivament, tot i que més que el participi present, però en veurem la seva formació. Els verbs elementals dèbils el formen afegint -ina i allargant la vocal principal. Els elementals forts afegeixen -na al radical i allarguen també la vocal principal. Si la combinació de sons, com en el participi present, és invàlida, afegiran com a sufix la vocal principal allargada. Quant als verb derivats no se'n tenen exemples. El més probable és que afegeixi -na a la forma completa, però són hipòtesis poc determinants.

 

Derivats

Elementals dèbils

Elementals forts

Present

rad + -a / -ar

rad + -a / -ar

rad + -e/-i-

Futur

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

rad + uva / uvar

Pret. Perfet

forma compl. + -ne

rad(voc. all.) + -e

rad(voc. all.) + -e

Pret. Indefinit

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

v + rad(voc. all.) + -ie

Infinitiu

rad + -ie

rad + -ie

rad + -ie

Participi pres.

forma compl. + -la

rad(voc. all.) + -ila

rad(voc. all.) + v + -la

Participi pass.

forma compl. + -na

rad(voc. all.) + -ina

rad(voc. all.) + v + -na

 

 

LA VEU PASSIVA

No es coneix amb exactitud la formació dels verbs en passiu. En alguns textos antics s'utilitza el participi més el verb ye, que actua d'auxiliar. Una oració més recent ens indica que el verb està en passiu i el complement agent (a "la taula fou modelada pel fuster", el complement agent seria "pel fuster") està en instrumental. No l'adjudicarem com a temps verbal, ja que no tenim prou fonts per treure'n una dedució mínimament estable.

 

VERBS TRANSITIUS, VERBS INTRANSITIUS

En kwenya, la transitivitat del verb és quasi sempre indiferent. "Adormir" i "Adormir-se" serien en kwenya totalment iguals, ja que poden o no ser transitius o intransitius. Tot i això hi ha algunes excepcions en les que els verb varien segons el temps verbal. A més, n'hi ha alguns que són exclusivament transitius o intransitius. No apregonarem més en aquest tema perquè gran part d'aquesta informació ja està inclosa en els vocables del kwenya.

 

COMPOSICIÓ VERBAL O VERBS COMPOSTOS

Tampoc cal profunditzar molt en aquest apartat. Només dir que sovint podem formar verbs compostos a partir d'un verb simple i una preposició o un adverbi. Aquests últims es situarien com a prefixos davant del verb, perquè aquest pogués adquirir terminacions verbals. El verb resultant es conjugarà de la mateixa manera que el verb simple amb el qual s'ha format.

 

<< Anterior - Home - Continuar >>