 |
Història |
| Orígens
de la institució "Orfeó Lleidatà" L'orfeó Lleidatà fou fundat l'any 1919, en adoptar aquest nom l'Orfeó Lleidatà La Violeta, cor sorgit de la transformació en cor de veus mixtes, el 1915, de la societat Coral La Violeta, fundada l'any 1895. Fou el seu director el mestre Antoni Mateu, fins l'any 1923 en què el dirigeix el mestre Antoni Virgili. El 1937, amb la mort del director, durant la Guerra Civil, l'Orfeó es paralitza. A la postguerra, Lluís Virgili i Farrà, fill d'Antoni Virgili, pren la direcció de la societat Coral La Violeta, ressorgida el 1923, i inicia la seva transformació en un cor mixt, presentant-se el 1953, de nou, l'Orfeó Lleidatà. Aquesta segona etapa és la més fructífera de l'entitat, promogué el cant coral a les Terres de Ponent, creant els Cursos Internacionals de Música, el Patronat d'Art Juvenil, les colònies "Cantarelles d'Estiu" i el Centre Cultural de La Caparrella. La coral assoleix una reconeguda fama, realitzant actuacions per tot Catalunya, a la resta de l'Estat i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya i Txecoslovàquia. El 1991 Lluís M. Virgili i Trilla, fill de Lluís Virgili i Farrà, agafa el relleu en la direcció de la coral. |
Orígens
de les colònies "Cantarelles d'Estiu" La colònia "Cantarelles d'estiu" de Tírvia fou creada pel matrimoni Ricard Plana i Lluïsa Franch de Plana l'any 1968, per tant qui millor que ells mateixos per explicar com va començar tot. Transcripció de l'entrevista realitzada al matrimoni Plana Franch. (P) Que els va impulsar a crear la colònia? (R) Jo, hi vaig ésser molts anys a la Junta de l'Orfeó, i, ja feia molts anys, que duia pel cap crear una colònia. En Lluís Virgili ja havia muntat una colònia així una mica d'anar per casa, a Ulldemolins; hi va portar unes tendes de campanya que l'hi van deixar els militars; era una cosa que feia temps que ho portava pel cap. Per tant, no va ésser una cosa improvisada, - anem a fer una colònia -. A més teníem els criteris de com havia de ser la colònia, així era una cosa que s'havia anat forjant amb el temps. El que passa és que no sabíem on fer-la, perquè muntar una colònia... el primer que necessites és el lloc i els diners, sense diners ni lloc no es podia fer. Bé, anant remenant la colònia, llavors va sorgir, com passa amb totes les coses, un atzar, una autèntica casualitat. La casualitat fou que un dia, llegint el diari em crida l'atenció un anunci, el que es venien unes parcel·les a 10 ptes/m2, era doncs una cosa ridícula ara i aleshores, al poble de Tírvia que no sabíem ni on parava. Agafo el mapa, miro a veure on és Tírvia i veig que és a dalt de la muntanya (Pallars Sobirà). I no vam buscar Tírvia per anar a muntar la Colònia, vam buscar Tírvia perquè ens va cridar l'atenció que es venessin uns terrenys tant barats. Agafem el cotxe de línia, sortia a les cinc de la tarda, i anem a Tírvia. Arribem a Llavorsí ens posem a sopar a l'Hostal del Rei i a l'endemà preguntem: "On és Tírvia? que és molt lluny d'aquí?" No, per aquest caminet amunt, amunt, veuran un poble, allò és Tírvia. Bé, ens agafem el que dúiem i camí amunt, i cap a Tírvia, sense saber on anàvem. Arribem a Tírvia, preguntem pel secretari i ens diuen que anem a un xalet a peu de carretera, vam veure uns magatzems, ens vam interessar per ells i ens posarem d'acord amb l'ajuntament, per muntar allí la Colònia. Aleshores vam tenir els contactes per vestir la Colònia, això va costar diners. L'estiu de 1968 és va inaugurar la Colònia i el dia 1 de Juliol va començar el primer torn. Vam tenir contactes directes amb el Servei de Vacances per orientar-nos, perquè nosaltres no en sabíem d'aquestes coses, el que teníem era la nostra idea. Aleshores Catalunya necessitava una cosa, tenir una colònia que formes Catalans, aquesta era la idea principal. Una colònia que formes als nanos, que fos de Catalunya. Els primers anys hi havia més nens de Barcelona i Girona que de Lleida perquè costava diners, no era una colònia de beneficiències, no. Era una colònia que havíem d'eixugar les despeses que hi havia i gairebé el primer, segon i tercer any van ésser molt fluixets, ja que no hi havia gaires nens. Era una colònia nova, no saps com funcionarà ni coneixíem, vam orientar la divulgació de la Colònia a traves de totes les corals i a la revista Cavall Fort. Era una Colònia cantant més que res, i per això en diem Cantarelles d'Estiu, era cantant però patriòtica a la vegada. Ens pujava el Sr.Lladonosa a tots els torns a explicar la historia de Catalunya, o sigui, que ha tingut sempre una finalitat, llavors era necessari, no és com ara que ja es pot parlar de Catalunya. El que si sempre vam tenir era monitors de cant. Gran part del dia dedicada al llenguatge. Teníem professors de Català i la canalla s'havia d'esforçar d'anar ampliant el seu vocabulari i aplicar-lo correctament. Per la tria de monitors, intentàvem que fossin mestres que entenguessin de Pedagogia. Dificultats de permís no ens em vam trobar, van vindre a inspeccionar la colònia, van trobar-la amb tot lo necessari i van quedar tant contents que van dir: "si totes les colònies de Catalunya fossin com aquesta, que tinguessin aquests serveis, no hauríem de mirar res". Això va ésser tot el que van dir. I amb les qüestions del Català, que no era un Català discriminatori, nosaltres no volíem això, era una cosa més, no és donava a les escoles, aleshores ho fèiem com un complement de formació. La Colònia estava oberta a tothom que vingués. El Sr. Farreny ens va fer una guia de totes les excursions que es podien fer des de Tírvia. (P) Vostès van ser els començadors? (R) No vam ser nosaltres sols, hi havia molta colla que ens ajudaren i col·laboraren amb nosaltres, una sola persona no pot tirar endavant una feina tant important com era en aquell moment la Colònia CANTARELLES D'ESTIU. |
|
[Flash
presentació] [Presentació]
[Historia]
[Tírvia]
[Inscripcions]
[Altres]
[Dia
a dia] [Jocs]
[Excursions]
[Tot
cantant...] |