3.- LA FASE PRE-EXPERIMENTAL DE LA TELEVISIÓ A ESPANYA.-
3.1.- Els germans Guijarro i el xalet del Paseo
de la Habana.-
3.2- L’acondicionament del xalet.-
3.3.- Les primeres emissions des del xalet del
Paseo de la Habana-
3.4.- Arias Sagado i el Ministerio de Información
y Turismo.-
3.1.- Els germans Guijarro i el xalet del Paseo de la Habana.-
Amb els elements del capítol anterior configurant els inicis del mitjà a Espanya, comencem a entreveure el naixement de la televisió a l’Estat, malgrat les oposicions presentades des de Madrid pel Govern.
És en aquest moment quan la ràdio a espanya aconsegueix el seu màxim desenvolupament, de mans dels germans Guijarro, que aconsegueixen que la ràdio arribi a la majoria de racons de la Península. Espanya continuava tancada a la resta del món, i es va considerar que la ràdio era un mitjà força econòmic que aconseguia unir al poble. Però Luís Guijarro continuava amb el fascinament de la televisió londinenca i va començar a moure els fils, aprofitant-se del seu important càrrec i les possibilitats que oferia un règim autoritari, per crear la televisió. La gran oportunitat la va veure quan es va decidir que es crearia una emissora de ràdio en freqüència modulada, la primera a espanya. Des del seu càrrec de Director Tècnic de Radiodifusió s’encarrega de gestionar la compra d’un xalet, proper a casa seva, situat al Paseo de la Habana madrileny.
3.2- L’acondicionament del xalet.-
D’aquesta manera als inicis de 1948, amb l’excusa de la formació d’una emissora FM, Luis Guijarro va portar a terme dos treballs de vital importància inicial: l’acomodament i tecnificació de l’edifici, i la contractació i formació d’un grup de tècnics especialitzats en la televisió. Cal remarcar l’esforç de Guijarro, ja que tots aquests fets es feien de manera semi-oficial, ja que ell no comptava amb els recursos que altres països donaven per a la creació de la televisió.
El primer treball que van tenir aquest tècnics –entre els que destaquen Sterling, Nubina i Navascués- va ser l’alçament d’una gran torre metàl·lica que serviria per transmetre el futur senyal cap a diferents emissores. També calia adaptar el xalet per a les necessitats d’una estació televisiva, sense oblidar que allà també s’estava creant un emissora de FM. Els tècnics van haver de rebre una formació teòrica, a través de llibres i contactant amb tècnics de l’estranger, i pràctica a través de l’experimentació amb l’antic Fonovision i el Teledem. Amb aquest últim la cosa va ser més seriosa i els tècnics van aconseguir entre les primeres imatges realitzades a Espanya. Amb aquesta adquisició i les que es van fer a continuació, l’equip va comptar amb un grup emissor de senyal de TV, un grup generador de sincronismes, un equip d’il·luminació, una càmera de tub iconoscopi, una càmera de tub supericonoscopi, un telecinema, una taula de mescla de senyals d’imatge i una quinzena de receptors de 14 polsades. Tot això va ser muntat en ràpides, tenint en compte la inexperiència de la majoria de membres de l’equip, a l’hivern de 1950-1951, quan s’iniciaren les primeres pràctiques realment televisives.
3.3.- Les primeres emissions des del xalet del Paseo de la Habana-
Podem concretar que a principis de 1951 i la primavera de 1952, al xalet del Paseo de la Habana es donen les primeres emissions televisives pròpiament espanyoles. En un rudimentari plató mínim i improvisat de la unió de dos despatxos, una aparatosa il·luminació de mercuri i dos càmeres desiguals del primitiu equip del Teledem, juntament amb el material aconseguit mitjançant el telecinema i el treball d’aquell equip de tècnics ho fan possible.
Mentre a la resta de països eren milers d’espectadors, les primeres emissions a Espanya només eren seguides per quinze receptors, als quals se’ls avisava per telèfon abans d’emetre. Els receptors eren els rebuts amb el paquet del Teledem i que havien estat distribuïts entre les autoritats del Ministeri d’Educació, estratègia de Guijarro per convèncer els alts càrrecs, que varen gaudir d’aquest singular caràcter de familiaritat en el que es donaren multitud d’anècdotes. Les primeres emissions que van poder veure tenien un caire experimental, eren defectuoses, però ja oferien documentals i pel·lícules passats pel telecinema, musicals i entrevistes a artistes coneguts del moment.
3.4.- Arias Sagado i el Ministerio de Información y Turismo.-
Una data: 19 de juliol de 1951. És en aquesta data quan es crea, per Decret-Llei, el Ministerio de Información y Turismo, cartera que va anar a parar a mans de Gabriel Arias Salgado, qui també va rebre plenes competències per dirigir l’antiga Dirección General de Radiodifusión.
Tot el projecte engegat per Guijarro quedava anul·lat. La rivalitat existent entre els germans Guijarro i el nou ministre va fer que els noms esmentats fins ara anessin perdent els seus càrrecs i la seva importància dins el panorama polític, fet que suposa la seva desaparició del panorama de creació de la televisió. Arias Salgado va configurar un equip pel d’homes de la seva confiança i mica en mica, va anar apartant les antics membres.
El 15 de febrer del 1952 es publica un decret que regula i reorganitza el funcionament i l’estructura de la Dirección General de Radiodifusión, en el que es citava per primera vegada de mode oficial la televisió. Aquest fet suposa la plenitud de competències d’Arias Salgado i del seu equip.
Guijarro va desaparèixer, però no per això hem d’oblidar la seva importantíssima tasca en el desenvolupament de la llavor televisiva a Espanya, ni tan poc la feina dels seus tècnics, que va tirar endavant un projecte que semblava impossible.