Definició: pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, que hom encén des de l’interior perquè esdevingui carbó vegetal per carbonització de la llenya. És anomenada també pila de carbó o sitja.

PROCÉS:

• El primer pas és distribuir el terreny per ubicar la carbonera. Tenir una bona plaça i una bona terra és molt important. Hi ha tipus de terra com l'argila que no va gaire bé per tapar la fusta, ja que al ser aterrossada deixa passar el fum provocant que la llenya es faci cendra. Distribució de tres eixos de troncs per a que els demés no toquin a terra i facilitin el pas de l’aire per la part inferior de la carbonera.
• Distribució de tres eixos de troncs per a que els demés no toquin a terra i facilitin el pas de l’aire per la part inferior de la carbonera.
  
• Col·locació de l’espitllera central fent un clot i posant-hi una teula subjectada amb fang. Es tapa amb rametes de pi per a que no pugui caure cap objecte.

• Es van col·locant els troncs (en aquest cas son de pi) ben alineats per la banda de fora i procurant deixar el mínim cap espai entre ells.
• Aquest tipus de carbonera és la típica feta pels homes de Vandellòs.
  També es feien carboneres valencianes en la que els troncs s’apilaven verticalment i el foc es començava al mig de la carbonera. Cada cert temps s’havia d’alimentar ficant-hi més llenya a la boca central.

• A la part davantera es posa llenya prima per encendre el foc. També hi ha dos pedres que formaran la boca de la carbonera.
  
  

• L'espitllera central està formada per una teula subjectada amb fang.
  
• Al ribàs (petita paret de terra on es repenja la carbonera) si posen uns troncs prims amb l’objectiu de deixar un espai per a que passi l’aire.
  

• Els buscalls (troncs prims fets de rames) es fan a mida per a que no surtin cap fora.
  

• La llenya ja està totalment apilada i es fica la llosa del damunt de la boca.

• Una vegada apilada la llenya es fica l'embalum.
  L'embalum està fet de rames de pi col·locades de tronc cap endins i al damunt terra. De vegades també s’hi posava branques de romer.
  
• A la part inferior es comença un marge que aguantarà l'embalum i la terra. També evitarà que quan la carbonera es vagi cremant es faci un forat provocant que el carbó es torni cendra.
  En fer el marge es formen dos espitlleres, una a cada costat, amb dos pedres i una llosa al damunt.

• Cada vegada que fiquem una filera de pedres s’ha de pitjar la terra entre el marge i les rames de pi per evitar que quedin espais.

• Aspecte final de la carbonera que ja està a punt per posar-hi foc. Damunt la teula de l’espitllera central es fica una altra teula per allargar el forat per on sortirà el fum. D’aquesta manera s’evita que la terra caigui per l’espitllera i tapi el forat.

• Es fica a la boca de la carbonera una argelaga o fenàs i es posa foc.
  
• A mesura que el foc va avançant, la terra del damunt s'enfonsa. D’aquesta manera sabem on és el foc en tot moment.
  Una vegada s’ha cremat la llenya prima del davant cau la terra que tenia al damunt i tapa (ella sola) el forat de la boca. Si no és així l’ajudem ficant-hi terra.
• Veiem la carbonera fumejant en una escena del IV Pessebre Vivent de la masia de Castelló.
  Se li ha fet un forat a la terra del damunt per a que el foc de dintre tingui més tiratge cap aquesta banda de la carbonera.

• Les mides aproximades de la carbonera acabada amb les seves espitlleres són les marcades en el dibuix.

• Veiem els autors d’aquesta carbonera feta el 30 de desembre de 2001 pel IV Pessebre Vivent de la masia de Castelló (Vandellòs), (d'esquerra a dreta)
  • Santiago Saladié (Cal Moquet).
  • Jordi Castellnou (Cal Antonio mas d'en Gil).
  • Salvador Boquera (Cal Radin)
  • Jaume Arbós (Cal Calcó).