>>Anàlisi del jovent català (VI)

[tornar... 10> Ecologisme als Països Catalans]

11 > Món associatiu, política, lleure i cultura

Pel que fa al temps lliure, el jovent català el dedica, sobretot a mirar la televisió i a estar amb amics, tant en el cap de setmana com entre setmana. Un 61’9% del jovent passa sovint l’estona amb els amics entre setmana, i un 75’4% ho fa sovint als caps de setmana. Pel que fa a la televisió, un 48’5% la mira sovint els caps de setmana, i un 47’2% els dies feiners. A partir d’aquí, les activitats realitzades varien segons si es tracta de cap de setmana o entre setmana.

Com es pot comprovar, els dies feiners, després d’estar amb els amics i mirar la televisió, les activitats més realitzades són estudiar, llegir diaris i revistes i practicar esport; els caps de setmana, en canvi es passeja més, i se surt molt més de nit a la discoteca. Les activitats com anar al cinema o al teatre, queden relegades, sobretot, els caps de setmana, mentre que els joves declaren llegir més sovint entre setmana. Tot i així, el percentatge de joves que llegeixen sovint entre setmana, no arriba al 30%. Els ordinadors, sembla que són utilitzats sovint per un 20’3% del jovent, encara que l’enquesta utilitzada no té una pregunta específica per als videojocs o les videoconsoles, i potser una pregunta així hauria fet variar les dades.

Actualment, la publicitat determina —o almenys ho intenta—, bona part de les hores d’oci de la joventut. Ja sigui d’una manera directa, assimilant-la a través d’anuncis a la televisió, o bé, marcant les pautes del consum d’oci de milers de joves. La joventut és un mercat de potencial elevadíssim, segons la mentalitat neoliberal imperant, i com és lògic, no es desaprofita. Molta d’aquesta publicitat dirigida a la joventut, ho fa en el sentit de posar-li a l’abast mètodes d’escapar de la realitat diària, mètodes basats en el consum, ja sigui de videojocs, o bé d’alcohol en grans quantitats els caps de setmana, etc. L’oci, entre setmana, tendeix a ésser realitzat, cada vegada més, de manera individual, i en el cas de la televisió, a més, de manera passiva. El percentatge de joves que miren sovint la televisió entre setmana (47’2%), ha augmentat respecte l’any 1984, en que només el 40’3% declarava mirar-la sovint en els dies feiners; sembla que l’oci entre setmana passa més aviat a ser una manera de “matar el temps”. L’oci del cap de setmana —en concret l’oci nocturn—, en canvi, pren cada vegada més importància; es tracta, per a molts, de la única motivació, el fet de poder escapar-se el cap de setmana en zones de ball, o de bars i de consum d’alcohol, on se sol anar vestit d’una manera determinada i s’assumeixen certs rols de comportament. El tipus d’oci nocturn varia segons el grup de comportament al qual pertanyi la jove, determinant, aquest, el tipus de llocs freqüentats, la manera de vestir i comportar-se, etc.

Com a exemple dels diferents tipus d’oci nocturn, es pot citar un estudi realitzat als instituts (d’FP, BUP i ESO) de la població principatina de Terrassa , que diferencia entre tres grups juvenils bàsics a l’hora de sortir de nit. Aquests grups els anomena pel tipus d’ambient de la seva preferència: “màkina”, “màkina pija” i “tirat”. Cada grup resta associat a uns patrons determinats pel que fa als ambients de consum de l’oci nocturn, els consum de la roba, un rol específic de comportament, etc. Els autors identifiquen el 69% dels entrevistats que els agrada sortir de nit com a membres del grup que han anomenat “màkina”, són assidus a les discoteques de música màquina, majoritàriament castellanoparlants, i sobretot de classe obrera, a part de la música màkina, sobretot escolten música pop o el que anomenen “lolailo”. El segon grup més estès, seria el “tirat”, i representaria un 14% dels que surten de nit; estaria format sobretot per catalanoparlants del centre de la ciutat, amb una composició equitativa entre les diferents classes socials, amb una tendència política més marcada i vers les esquerres en general, i unes preferències musicals tirant al grunge, el rock, el heavy, el punk...

Aquest segon grup seria l’antítesi del mencionat inicialment, declarant-se’n els seus membres, com a antagònics del primer. Una curiositat sobre aquest grup, és que el conformen el doble de nois que de noies. Un tercer grup, més minoritari i present gairebé exclusivament a la classe alta és el de la “màkina pija” és al voltant del 5% dels entrevistats que els agrada sortir de nit, i està format sobretot per catalanoparlants sense una ideologia política marcada; i els agrada freqüentar certs locals nocturns exclusius (i cars), on escolten música màkina. La resta dels entrevistats que surten de nit, (un 12%), es troben entremig dels grups ja definits.

El de l’associacionisme és un cas a part; la xifra d’associats al principat és força baixa; encara que això ressalta amb la de les illes, on un 53% del jovent pertany a alguna associació, tendència més marcada a Menorca.

Es pot comprovar que dins l’associacionisme, les associacions amb més èxit en totes les edats, són les esportives (això també és així a les Illes i al País Valencià). La resta d’associacions són encara més minoritàries entre el jovent, essent, l’escoltisme, la menys representada. Les associacions escoltes, estan dirigides per voluntaris, i com les associacions d’esplai, formen part d’allò anomenat “educació en el lleure”, però l’escoltisme, en teoria almenys, es basa en una sèrie de valors, provinents de “les lleis escoltes”, formulades per primer cop per Baden Powel. Actualment, els dos tipus d’associacions estan patint una caiguda del seu nombre de membres amb poques excepcions, i sense cap explicació aparent. L’escoltisme, originalment catòlic, en alguns casos ha evolucionat vers un moviment nou i laic; aquest és el cas d’alguns agrupaments de les Illes Balears i de l’associació principatina “Escoltes Catalans”. Si bé l’escoltisme al principat, fou introduït originàriament amb la intenció d’educar els nens en el coneixement de la muntanya, i en uns valors determinada a través d’una disciplina paramilitar; amb la intenció de crear individus capacitats per a defensar el país; les coses han canviat molt. Actualment, Escoltes Catalans s’està allunyant força del caràcter revolucionari i independentista de molts dels seus membres durant el franquisme i la transició, i ha abandonat en bona part —per bé o per mal—, la disciplina originària de l’escoltisme. Mentre que els agrupaments de base es troben inserits de ple en la realitat dels propis barris, la cúpula dirigent del moviment es troba pròxima al PSC, CiU, i també a ERC; però no s’hi poden trobar postures més a l’esquerra o independentistes revolucionaris. De fet, cal dir que no hi ha cap organització propera a l’independentisme revolucionari, en la franja d’edat a què es dediquen les organitzacions d’esplai i escoltes; no hi ha cap organització propera a el MCAN que es dediqui a l’educació en el lleure, amb uns valors d’acord amb el nostre moviment. Caldria reflexionar sobre aquesta mancança.

Pel que fa a l’associacionisme polític, cal parlar primer de la consciència política. La percepció entre el jovent és de que les coses no van bé. Però, en canvia això no es tradueix en una consciència social i política conseqüent. Segons les dades obtingudes , el 83% de la joventut de 15 a 17 anys, mai s’ha dedicat a cap activitat política, xifra que es manté i s’eleva en altres grups d’edat. Per tant, la despolitització del jovent és un fet, perquè els que realitzem activitats polítiques, difícilment superem un 5%, i dels quals una minoria —no comptabilitzada—, militem a l’esquerra independentista catalana.

Això reforça el paper de Maulets com a minoria política activa destinada a transformar la situació del jovent. En totes les franges d’edat entre els 15 i els 29 anys, l’orientació política es bescanta cap a l’esquerra; fet que es corrobora amb l’alta consciència existent entre els de valors socials com “el respecte”, “la solidaritat”, o “l’honradesa”. Les xifres electorals no son útils ni representatives perquè no contemplen la joventut com un sector social específic, i es limiten a una manera de fer i pensar la política que sols contempla la delegació del vot emès cada quatre anys. Si bé les xifres estimades d’abstenció electoral relatives al jovent estan molt per damunt de la mitjana. Les baixes xifres d’associacionisme polític i estudiantil corroboren aquestes dades (figura1). Actualment, la política està de baixa entre la joventut del nostre poble. Sembla que el jovent, tot i ser capaç de veure que les coses no van bé, per norma general és incapaç d’unir-se i lluitar per un país millor, per un món millor.

12 > Salut i drogodependències en la joventut catalana

La joventut (especialment si arranquem per definir-la del subperíode de l’adolescència) implica una sèrie de canvis fisiològics –i l’assoliment dels mateixos- i també canvis a nivell psicològic, ja que ens conduïm a noves formes de comportament. També es tracta d’una època de riscos des del punt de vista de la salut, especialment en quatre apartats:

- Usos i abusos de les drogues.

- Transtorns alimentaris.

- Accidents de cotxe, motocicleta...

- Malalties de transmissió sexual.

Ens centrarem en les dues primeres problemàtiques ja que, a banda de les complicacions que puguin ocasionar al nostre cos, ambdues tenen un rerefons i origen social i polític, i per aquest motiu és tasca nostra analitzar-les i proporcionar un posicionament del qual puguin sortir-ne alternatives. A més a més afecten majoritàriament el jovent i tendeixen a augmentar la seva incidència significativament.

a) Usos i abusos de les drogues

Per començar, cal definir que una droga és una substància química que s’introdueix a l’organisme amb la finalitat de modificar les condicions psíquiques, i que per tant crea en el subjecte que la pren, més o menys fàcilment, una situació de dependència.

A l’actualitat, és un fet evident que l’acte massiu de prendre tot tipus de drogues s’ha anat convertint en una patologia social, que té unes característiques epidèmiques. Per tractar aquest problema en la seva globalitat, caldrà que coneguem com es donà l’inici d’aquests consums i quan i per què comença a suposar un problema. El consum de certs tipus de drogues al territori dels Països Catalans és anterior a la nostra existència com a poble.

Els primers catalans i les primeres catalanes van gaudir d’aquestes substàncies, principalment vi, bolets i certes herbes, en la seva vida quotidiana. Aquest consum, arrelat a la cultura popular, va patir un daltabaix considerable a finals del segle XV i a principis del segle XVI, amb l’inici del comerç a escala mundial. L’arribada de noves substàncies va provocar un trencament, i en menys de 200 anys les drogues que es consumien havien canviat radicalment. És llavors doncs, quan es comencen a gestar les condicions que crearan posteriorment el problema.

Amb la creació de les grans aglomeracions urbanes als Països Catalans, es van donar uns canvis en els modes de vida i en la salut de la gent. Per a persones d’origen majoritàriament camperol, les condicions de vida i treball en les noves ciutats ( cadenes de muntatge, horaris estrictes, canvis en les relacions socials...) els hi provocava una greu crisi. És davant d’aquesta situació que el consum de drogues utilitzat com a eina per matar penes esdevé ja un greu problema social.

Amb el pas dels anys, els gestors del capitalisme mundial van aprofitar aquest consum en el seu benefici, tant pel que fa a la vessant econòmica (beneficis generats pel tràfic de substàncies prohibides) , com la de control social (crear “sensació d’inseguretat” per justificar més policia o com a arma per acabar amb determinats moviments contestataris). Així doncs, a la nostra societat el problema de les drogues es produeix per la dissociació entre les aspiracions socialment induïdes als seus habitants i els mitjans que se’ls hi ha proporcionat per satisfer-les.

A l’actualitat, el consum de drogues en la joventut catalana evoluciona constantment. Les últimes tendències podrien resumir-se en una progressiva reducció del consum de l’heroïna, LSD i el tabac (només en els nois), un augment gradual del consum d’alcohol, haixix, èxtasi i un d’espectacular de la cocaïna (les decomissions han augmentat un 482%). Aquestes tendències, pel que fa a les substàncies prohibides, es veuen condicionades més per la situació geogràfica dins de les rutes del tràfic a nivell mundial, que no pas pels gustos del jovent, o la realitat social i cultural del nostre poble.

Davant d’aquesta situació, Maulets, el jovent independentista i revolucionari, ens hem de plantejar assolir objectius a dos nivells. Per una banda, hem d’informar els i les joves sobre els efectes, usos i conseqüències del consum de les diferents drogues. Un/a jove ben informat/da serà capaç de prendre decisions més crítiques i conseqüents, i per tant això ens interessa. Per altra banda, cal centrar els nostres esforços en denunciar públicament els interessos que oculten l’Estat espanyol i l’Estat francès i les seves respectives classes dominants. Si som capaços de mostrar al poble treballador català com l’estat utilitza certes drogues per adormir al jovent potencialment contestatari, i quins interessos econòmics tenen les classes dominants en la prohibició, estarem començant a esquerdar l’hegemonia que exerceixen ocupants i explotadors.

b) Trastorns alimentaris

Els mitjans de comunicació estableixen, d’acord amb els interessos de les grans multinacionals, uns cànons de bellesa molt concrets i inciten directament al jovent català a imitar-los. Parlem de figures primes i esveltes, en les noies, i cossos fibrosos i musculosos, en els nois. Així doncs, apareix la necessitat i/o obsessió del culte a uns cossos estereotipats que ens inciten a una mena de carrera competitiva per arribar a aquests models.

Però, com que a molts i moltes joves no ens és possible equiparar-nos a semblants estereotips, el resultat és una gran frustració, de fet el 80% de les adolescents principatines se senten insatisfetes amb el seu cos. És tracta d’una dada prou esfereïdora en ella mateixa, perquè a part de mostrar-nos la poca autoestima que tenim les noies catalanes (no és pas una casualitat que el 90-95% dels afectats i afectades per anorèxia i bulímia siguin dones), ens confirma la influència que poden arribar a tenir els mass-mèdia en les relacions amb nosaltres mateixes. A més a més, aquesta insatisfacció és un factor clau per a l’inici de dietes restrictives que poden derivar en un trastorn alimentari.

L’anorèxia i la bulímia són dues malalties mentals de caire alimentari, però amb manifestacions diferents. Mentre que els i les anorèxiques redueixen el consum d’aliments i practiquen exercici desmesurat, els i les bulímiques davant al mateix temor d’engreixar-se, però per la falta d’autocontrol de la seva alimentació, practiquen la ingesta excessiva d’aliments que després intenten compensar amb vòmits, abusos de laxants...

Ara mateix el més preocupant és el fet que aquestes tendeixin a augmentar la seva incidència en els i les joves, en el sentit de nombre (una de cada 70 persones pateix anorèxia) i edat (en poc temps, la franja d’edat ha variat dels 12-25 anys, als 9-25 anys). Sobretot si tenim en compte que el 20% de malalts i malaltes d’anorèxia moren, i que l’índex de suïcidis entre els i les anorèxiques és 200 vegades superior a l’índex general de suïcidis.

Com ja hem esmentat abans, l’anorèxia i la bulímia afecten majoritàriament a les dones, però el culte al cos no es redueix només al col·lectiu femení. Cada cop són més els homes que, manipulats pels interessos del capital, treballen el seu cos per tal d’adquirir més massa muscular, i posen en perill la seva salut a base d’anabolitzants.

Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari volem recordar que no tenim un cos, és a dir que aquest no és una possessió, sinó que som un cos, i que aquest som nosaltres. I per tant hem de cuidar-lo, mimar-lo, estimar-lo, però el que no té sentit és voler comparar-lo amb els altres. Ens hem d’acceptar tal i com som, defugint qualsevol model estètic que ens vulguin imposar, perquè cadascun i cadascuna de nosaltres és irrepetible. Perquè creiem en la diversitat: que no ens globalitzin els cossos.

[continuar ...13 Sexualitat i jovent]