Així, es denomina PLANETA a cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel.

El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament.

Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta (1543), i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho.

Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis.

L'any 1781 Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Tombaugh va descobrir Plutó.

Actualment, els que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són nou: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a planetes extrasolars.
Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol.

L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol.

Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis.