L'Onze de Setembre

Sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova, la Junta de Braços va acordar la resistència. Però només dues places fortes estaven preparades per resistir el setge durant alguns mesos: Barcelona i Cardona. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d'organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent. D'altra banda, en diverses comarques es van portar a terme accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per uns 5.300 homes. La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiració de bona part de l'opinió pública europea.

A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, prop de 20.000 soldats van iniciar l'assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular després d'haver pactat amb el duc de Berwick la rendició sense represàlies. Res d'això no fou respectat.