Pintor i dissenyador francès d'orígen rus. Se'l reconeix com un dels pintors i artistes gràfics surrealistes més rellevants del s.XX. D'orígen jueu, el seu treball està impregnat d'un humor i una fantasia que troben la seva ressonància en el subconscient. Les personals i singulars imatges de Chagall estan sovint imbuides d'una exquisita inspiració poètica.
Chagall rebé instrucció artística a Sant Peterburg i París, tornant a la primera el 1915, on hi romangué fins passada la revolució bolxevic. Chagall pintà diversos murals i escenografies. El 1923 es traslladà a París, on s'hi quedà.
L'ús singular del color i la forma en Chagall deriva en part de l'expressionisme rus, rebent també una influència decisiva del cubisme francès. Una mostra del seu estil inicial és el quadre Jo i la vila (1917), així com episodis de la seva pròpia vida com la sèrie La meva vida (1922), tot això unit al tractament de personatges jueus dels que es bona mostra El jueu Orland (1914). La seva obra és una combinació d'evocacions, fantasia i folclore. Els temes bíblics de l'Antic Testament són el motiu central de les sèries d'aiguaforts executats entre 1925 i 1939, i de les 12 vidrieres per a la sinagoga de l'Hospital Universitari Hadassah, prop de Jerusalem. Il.lustrà obres de Gogol i Lafontaine, així com els sostres de l'Ópera de París i el vestíbul de la Metropolitan Opera House de Nova York.

A la meva dona (1933-1934)

tornar al Surrealisme
tornar a Pintura
tornar a l'inici