ATTENTION: The current web site is designed and planned for students of 15 y.old, according to the educational schedule of Catalan Goverment's Educational Ministry, in order to easier fine art's knowledge. As you may appreciate, the language used here is catalan, and we do not plan to translate it in any other language. Furthermore from the point of being very difficult to gather in a single book the artistic works which are shown in this site, we've been copiyng them without any copyright. If there's any problem about this, please contact with the webmaster and we'll put them off.
ATENCIÓ:Aquesta pàgina està pensada per el crèdit de Pintura, Escultura i Arquitectura del segle XX, corresponent a 4t. d'ESO. La construcció de la mateixa s'anirà efectuant a mida que es realitzi el crèdit amb el treball dels i les alumnes de l'Escola Povill d'Olesa de Montserrat (Barcelona). Aquest fet no exclou la lliure untilització per part de tercers de la pàgina, amb o sense coneixement dels autors de la mateixa. El nivell explicatiu és pensat i dissenyat per l'edat que s'especifica, de manera que, conscients de la mancança que hi trobareu en quant a artistes que potser algú trobaria essencials, ja advertim de bon començament que aquesta no és una obra ni pretenciosa ni exhaustiva. |
En aquesta pàgina web trobaràs informació bàsica i, sobretot, imatges d'obres que anirem tractant a classe. A través dels hipervincles podràs fer un recorregut estructurat en les tres disciplines artístiques del crèdit.
L'avantguarda té el seu orígen en els importants canvis econòmics, socials i polítics generats per la Revolució Industrial a finals del s.XIX; en l'art, l'impressionisme transformarà definitivament la creació provocant una interpretació radicalment diferent cap els primers anys del s.XX. El significat literal d'aquest terme és perfecte per acompanyar una època i un món -l'occidental- guiats pel clar desig expansionista d'una ideologia cultural basada en un model de civilització les bases de la qual són, fonamentalment, la tecnologia i la idea de progrés. Però l'avantguarda artística, per a desenvolupar-se, necessitava una base de dades des d'on actuar, i les preguntes, com a autèntic motor de canvis, se suceïren imparables. Tot i que en primer lloc hi ha la recerca de noves fórmules creatives -oposades a una tradició ben tancada i codificada en l'academicisme- i l'apertura cap a d'altres disciplines -posem per cas en relació amb tots els descobriments tècnics i científics del moment-, no podem dir que la seva finalitat sigui tan sols la d'aconseguir allò nou com a categoria estètica, sinó la de treballar des d'un principi de llibertat que constituirà la base de tot l'art modern.
La llibertat, qüestió de principis
La tendència a la llibertat obliga a l'artista a qüestinar-se moltes coses i, com a conseqüència, la seva és una actitud que pot ser de denúncia davant dels conflictes viscuts, però en definitiva aposta per la subjectivitat i el dret a expressar lliurement les emocions internes. Tanmateix la llibertat provoca l'apertura en tots els sentits i el primer pas de l'avantguarda serà no encorsetar-se a res estipulat prèviament, precisament per aplicar tots els elements que, de qualsevol procedència, els hi pugui arribar. És potser per aquest motiu que haguem d'entendre el concepte d'avantguarda com un camí progressiu que es basa en la contradicció continuada, doncs cada fita aconseguida es posa en dubte o tan sols serveix com a esglaó per aconseguir un altre lloc. Llibertat, novetat i rapidesa en cremar etapes seràn els tres factors claus per analitzar l'evolució de les vanguàrdies del s.XX. Els moviments vanguardistes exalten les noves tecnologies de la civilització de la màquina després de que l'impressionisme provoqués tota una sèrie de ruptures encadenades, enfrontant-se a tos els àmbits oficials de les arts. L'evolució de les diferents direccions artístiques actua com a enllaç o pont, i el coneixement del color, sensual i intens en Van Gogh o Gauguin, té la seva primera revolució en el fauvisme i en el primer expressionisme alemany, però la glorificació de la màquina arriba al seu punt més àlgid amb el futurisme i amb el constructivisme. Tanmateix, els moviments vanguardistes de la cultura occidental no només es solapen en els diferents països o prenen vies evolutives des d'un mateix gèrmen creatiu (color, llum, moviment, geometria, etc), sinó que plantejen importants interrogants sobre la realitat i la cada vegada més intensa necessitat d'unir l'art amb la vida. Desde la nostra perspectiva actual sembla impossible trobar una sola explicació pels moviments vanguardistes, ja que la única coincidència possible entre els teòrics és el concepte de ruptura i transgressió. La única cosa certa és que els els artistes etiquetats en les vanguardies cambiaren el sentit i la percepció de l'art, encara que al desitjar canviar també la vida -com pretenia el surrealisme- es trobaren amb l'efecte rebot que, en moltes ocasions, els canvià a ells. En aquest sentit hem de ser justos, ja que no deixa de ser una ironia que hagi estat precisament l'ordre burgès i institucional, tan atacat per la vanguàrdia, la que l'acabi canonitzant o consagrant.
 |
Webmaster:
|
|