 | El gran masturbador, 1929 Oli sobre tela, 110x150 cm (Museo de Arte Reina Sofia, Madrid) |
Pintor i escultor català. Fou un dels màxims exponents del surrealisme. El 1921 ingressà a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando (Madrid), d'on seria expulsat al cap de cinc anys. Fou en la residència d'estudiants on conegué Federico Garcia Lorca, Luis Buñuel i Rafael Alberti. El 1929 es traslladà a París, i al cap d'un any s'adherí al moviment surrealista, del que més tard fou relegat per les seves idees comercials. La producció daliniana d'aquesta època es basa en el seu mètode "paranoic-crític", inspirat en bona part en les teories de Freud: representació d'imatges oníriques i objectes quotidians en formes compositives insospitades i sorprenents, com els rellotges de La persistència de la memòria (1931).
| El gran masturbador, 1929 Oli sobre tela, 110x150 cm (Museo de Arte Reina Sofia, Madrid) |
Dalí es traslladà a EEU el 1940, i s'hi instal.là durant vuit anys. Les seves últimes obres, sovint de contingut religiós, poseeixen un estil més clàssic, entre elles cal citar-ne La crucifixió (1954) i L'últim sopar (1955).
 |
Premonicions de la Guerra Civil (1936) Museu d'Art. Filadèlfia Amb els elements que conformen el cos humà, crea una dialèctica agressiva entre les parts d'un mateix personatge que preludia el drama de les dues espanyes. |
La tècnica pictòrica de Dalí es caracteritza per un dibuix meticulós, d'una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls, amb un color molt brillant i lluminós.
Dalí també realitzà pel.lícules en col.laboració de Buñuel com Un gos andalús (1929) i L'edat d'or (1930), llibres il.lustrats, dissenys de joieria així com escenografies i vestuaris teatrals.
 | Poesia d'Amèrica - Els atletes còsmics, 1943 (Teatre-Muesu Dalí, Figueres) |
 | Dalí d'esquena pintant a Gala d'esquena eternitzada per sis còrnies, 1972-73 (Teatre-Muesu Dalí, Figueres) |
L'interès per l'òptica i els jocs visuals es manifesta en les pintures dels anys setanta. En aquesta obra, la recerca de la tercera dimensió està controlada per les rígides lleis de la perspectiva. Tanmateix, als aspectes tecnològics Dalí uneix un savi i minuciós estudi dels pintors de l'antiguetat, en particular de Vermeer i Gerard Dou, alumne de Rembrandt i un dels primers en interessar-se per la visió estereoscòpica.
L'obra és fruit de la unió de varies fotografies que, posteriorment, el propi Dalí reuní. L'ús dels efectes luminosos li permet fer palpable la seva pròpia figura, captada d'esquenes, mentre retrata la dona estimada. Gràcies a un joc de miralls, l'espectador veu la imatge reflexada al mirall situat a la paret del fons de l'estança, completament il.luminat per la llum procedent de la finestra de l'esquerra. Les lleis geomètriques per les que es regeix la composició es fan patents en la repetició de les dues cadires, vistes a contrallum, i de la paleta de Dalí, que repeteix la forma del mirall.
 | Gala d'esquena mirant la Mediterrània, que a una distància de 20 metres es converteix en el retrat d'Abraham Lincoln (homenatge a Rothko), 1976 (Teatre-Muesu Dalí, Figueres) |
En aquesta monumental obra, Dalí posa en pràctica els estudis realitzats sobre la possibilitat de reproduïr imatges amb sistemes digitals. L'artista pinta el quadre a partir del petit retrat d'Abraham Lincoln que apareix als bitllets de cinc dòlars. Observant-lo atentament en la part inferior esquerre apareix una petita imatge del president envoltada de molts rectangles de varis colors, sobreposats els uns amb els altres. En un d'aquests rectangles apareix un nu de Gala d'esquena. En allunyar-nos mica a mica de la imatge catalitzadora de Gala es va recomposant la silueta d' Abraham Lincoln, formada pels rectangles geomètrics multicolors. Altra vegada Dalí executa un savi joc que ens situa a mig camí entre la il.lusió i la realitat, demostrant la tendència de Dalí en l'exhibició de jocs visuals.