Artista francès. La seva obra dadaista exercí una forta influència en l'evolució de l'art d'avanguarda del s.XX.

Dona baixant per una escala, 1912 (Museu d'Art de Filadèlfia) En aquesta pintura l'artista demostrà com havia après en poc temps els sistemes pictòrics del futurisme italià.

Germà d'artista i pintor, començà a pintar el 1908. Després d'un inici en el fauvisme, es dedicà a l'experimentació i a l'art d'avantguarda, on feu la seva obra més famosa, la Dona baixant d'una escala, 1912 (també anomenat nu baixant per una escala), en la que expressa el moviment continu a través d'una cadena de figures cubistes sobreposades. Després del 1915 treballà ben poc, encara que no deixà la seva obra mestra: Els nuvis despullant la núvia (1923), una obra abstracta, coneguda també com El gran mirall. Realitzada en oli i filferro sobre mirall, fou rebuda amb entusiasme per part dels surrealistes.
En el camp de l'escultura fou pioner en dues de les principals innovacions del s.XX: l'art cinètic i l'art ready-made. Aquest últim consistia simplement en la combinació o disposició arbritària d'objectes d'ús quotidià, tals com un urinari o un portaampolles, que podien convertir-se en art per desig de l'artista, o millor dit, i tal i com pretenia Duchamp, senzillament treia els objectes del seu contexte habitual i els situava en uns altres (un urinal en una galeria d'art, per exemple), sense procedir a cap mena de transformació ni associació amb altres elements de l'entorn quotidià, creant un gran desconcert entre l'espectador, que no sap què pensar. La seva Roda de bicicleta (1913), estava muntada sobre una banqueta de cuina.
El seu periode creatiu fou curt i després deixà que fossin d'altres els que desenvolupessin els temes que ell havia ideat. Encara que no molt prolífic, la seva influència fou crucial per la desenvolupament del surrealisme, el dadaisme i el pop art.

	Roda de bicicleta, 1913 - 1969 126,5cm (Versió del Museu Ludwig, Colònia; l'original del 1913 està al Museu d'Art Modern de Nova York) La descontextualització de l'objecte "roda" i la seva integració en el tamburet blanc de cuina implica una total revisió del fet artístic en si. El mateix autor va dir d'aquesta obra seva "Aquesta màquina no té cap altra intenció que la de desfer-se de l'apariència de l'obra d'art. És una fantasia." No l'anomenava de cap manera. Volia posar fi al desig de crear obres d'art. Però Duchamp no sabia que acabava de posar-se en contacte amb el què, cinquanta anys més tard, seria l'escultura cinètica dels anys 60.
	Fountain, 1917 Versió de 1964, Galeria Schwarz, Milà Duchamp va renunciar a firmar aquest urinari amb el pseudònim de R.Mutt. Al convertir un objecte d'ús comú i seriat en una obra artística, va desmitificar la mateixa essència de l'estètica, posant en qüestió la mateixa finalitat de l'art.