Paul Klee, 1879-1940


Biografia i obra

Pintor suís. Considerat com un dels representants més originals de l'art modern. Seguint un estil artístic específic, creà una sèrie d'obres per reflexar imatges de somni fantàstiques, enginyoses i imaginatives.
Ciutadà alemany, visqué la major part de la seva vida a Suïssa. Els seus primers treballs foren estudis per paisatges realitzats a llapis que mostren la influència de l'impressionisme. Fins el 1912 realitzà fins i tot aiguaforts en blanc i negre; les insinuacions de fantasia i sàtira d'aquests treballs mostren la influència de l'expresionisme del s.XX, així com la dels mestres gravadors Francisco de Goya i William Blake. Entre els anys 1920 i 1931 Klee fou professor a la Bauhaus, l'escola alemana d'art més vanguardista.

Jardí de roses

Jardí de Roses (1920)

Oli sobre cartulina, 49x42,5 cm.
Städtische Galerie im Lenbachlaus, Munich


Un viatge que realitzà a l'Àfrica el 1914 el feu descobrir definitivament el color i marcà el començament del seu estil madur, en el que arribà a declarar-se posseït pel color. Durant els següents vint anys, les seves pintures i aquarel.les mostren el domini d'unes armonies cromàtiques delicades i de somni, que generalment emprà per crear composicions senzilles i semiabstractres, o fins i tot efectes que les fan semblar a mosaics, com en Pastoral (1927). Klee fou també un mestre del dibuix i molts d'ells són complicades línies amb un contingut que deriva d'una imagineria fantàstica o de somni; va descriure la tècnica d'aquests dibuixos com treure a passejar una línia. A Màquina tremolosa (1922), per exemple, amb els seus elements fluïds, metàl.lics, com ocells, creà una composició de formes lineals i circulars interconnectades, amb un efecte evocador molt més important que la pròpia obra significa.
A partir de 1935, afectat d'esclerodermia, Klee adoptà un estil clar, senzill, caracteritzat per línies gruixudes com carbonet i grans àrees de colors matisats. Els seus temes artístics durant aquest període adopten un tò pessimista i dramàtic, com a La Mort i el Foc (1940).

Insula dulcamara

Insula dulcamara (1938)

Oli sobre paper de diari sobre yute, 88x176 cm.
Kunstmuseum, Berna


Va morir a Locarno, Suïssa, el 1940. La seva obra influí en els surrealistes posteriors, així com en els artistes no objectius, i fou una font d'inspiració fonamental per al naixement de l'expressionisme abstracte.


anar a pàgina principal anar a la pàgina de pintura tornar a les escoles abstractes

[Inici] [Pintura] [Escoles abstractes]