Emil Nolde, 1867-1956
Biografia i obra
Pintor alemany. El seu esbojarrat pinzell, la utilització de colors vius i estridents i les figures de rostre a mode de màscara pretenien provocar en l'espectador un xoc visual i emocional. Influenciat per Van Gogh, Edvard Munch i James Ensor.
 |
L'últim sopar, 1909
Fundació Nolde, Seebüll |
El 1913-14 realitzà un viatge a Nova Guinea en que es cristalitzaria en ell el gust per l'art tribal, que incloia tremendes distorsions de les formes, models plans i violents contrastos de color. Cambià poc d'estil al llarc de la seva carrera, i es dedicà sobretot a paisatges i a les escenes de l'interior amb figures humanes. El 1941 el nazis el declareren un artista degenerat i el prohibiren pintar, encara que algun temps més tard encara produí una sèrie important de material expressionista.
|
|
Bodegó
(Museu de Carolina del Nord, EEUU). |
Amb els seus bodegons i paisatges de forts i brillants colors, Emil Nolde obrí noves possibilitats representatives a la tècnica de la pintura a l'acuarela
|
|
Flors d'Estiu, 1930
(Fundació Thyssen-Bornemisza, Lugano) |
Tot i pertànyer al grup de "Die Brücke", aquest fou el que mantingué el caràcter més independent, ja que el seu estil ja estava format quan s'hi incorporà. Apassionat de la natura, i fervorós religiós. Les seves obres religioses foren tractades d'una manera fortament dramàtica. L'obscenitat i l'erotisme tribal d'algunes escenes bíbliques provocaren un gran escàndol per ser molt properes a la representació sacrílega.
tornar a l'Expressionisme
tornar a Pintura
tornar a l'inici