Rellinars és citat des dels segles X i XI en documents dels monestirs de Sant Llorenç del Munt i de l'Estany. Rellinars sempre ha estat molt lligat al terme de Vacarisses, ja que depenia del seu castell. El castell de Vacarisses va ser propietat dels Muntanyola (que es van anomenar Montcada, més tard), i després va passar a mans dels Desfar, que al segle XVI es van enllaçar amb els Amat, marquesos de Castellbell. El poble no va assolir la seva independència municipal fins el segle XIX.
L'antiga església de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars també va ser sufragània de la parròquia de Vacarisses, de la qual es va emancipar a finals del segle XIX.
Rellinars també ha estat històricament vinculat al Bages, ja que el territori va formar var del comtat, vegueria i corregiment de Manresa, i eclesiàsticament sempre ha formar part del bisbat de Vic, dins el deganat o arxiprestat de Manresa.
Economia:
La vinya havia estat el conreu principal, però va decaure ràpidament a partir de la fil·loxera. Actualment, només queden unes quantes vinyes residuals, i el seu producte no es comercialitza. També ha estat molt important el olivar, però es va abandonar a partir de les gelades del 1956. L'abundància de fonts i corrents d'aigua ha afavorit de sempre el conreu d'hortes, que és una de les riqueses de la població. Són abundants els conreus de tomàquets, mongetes filaires i patates.
Tradicionalment, la ramaderia es limitava als ramats d'ovelles i a la cria de bestiar de les grans masies, a més d'altre bestiar gros per a les feines agrícoles. Ara, els tractors i els motocultors s'han imposat per sobre dels animals, i només hi ha una granja de garrins (prop de Can Cotits). També han desaparegut les activitats industrials tradicionals, com les fàbriques d'aigua ardent, les ferreries, els forns de calç i els molins fariners.
Demografia:
La població de Rellinars sempre ha estat escassa: en el 1553 consta una població de 12 focs, repartits en diverses cases de pagès. Va assolir un màxim el 1873 amb 519 habitants, i des d'aleshores ha tingut un dencens demogràfic lent i gradual, una mica més accelerat a les ultimes dècades del segle XX, ja que es va passar de 230 habitants al 1970 a 157 el 1980.
L'establiment humà sempre ha estat de tipus disseminat. En canvi, ara moltes de les grans masies del terme han estat abandonades com a centres agrícoles productius, i la població es concentra al poble de Rellinars, també conegut pel nom de Raval, i en veïnat i urbanitzacions.
També s'ha de tenir en compte, però, que el poble té una funció d'estiueig, especialment per famílies de Terrassa. Això ha enfortit els vincles amb la ciutat i fa que la població augmenti en més d'un miler de persones cada estiu.
