Només per l'escriptura del nom, es va pensar que aquest podia provenir de Regulianos, derivat de regulinus. Però això no és possible, ja que la terminació -anos s'hauria conservat en -ans, segons la fonètica catalana normal, que no té cap excepció a aquesta zona.
Hi ha documentació que confirma la forma Linars o -ares. En la fixació ortogràfica dels topònims es va adoptar l'ortografia Rellinars, a conseqüència de que el nom vingués de Rivus Linaris, "la riera del llinar, dels camps de lli". Però això contradiu la pronunciació local Reinás, i una ll provinent de l- inicial llatina mai s'ha canviat en i.
Ha passat, doncs, com a molts altres noms de lloc, que s'han confós dos noms molt semblants utilitzats per designar zones molt properes. Tota la vall de Rellinars és una pineda, que produeix reïna en massa, així, tota la vall són reïnars. Però també neix allà un riu afluent del Llobregat, provinets dels linares. Aquest és Rivus Linaris, "el riuet del llinar".
Pero Reïnars i Re-llinars eren massa semblants, i es van confondre totalment. La gent del Llobregat prefereixen la pronunciació amb l, provinent del riuet que va a parar allà, i la pagesia de Rellinars, familiaritzada amb l'explotació de reïna, ha mantingut la forma de Reinars.
