L'emigrant
Dolça
Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
Hermosa
vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes
del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
On
trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai! On
trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc
veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
Adéu,
germans: adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh
mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra,
que hi vull morir!
Jacint Verdaguer
|
El
Virolai
Rosa
d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb
serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba
naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels
catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu
consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística
Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos
ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre
gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb
vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa
d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Jacint
Verdaguer
|
El
Cant de la Senyera
Al
damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Au,
companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleii! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Al
damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Oh
bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
Al
damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
I
et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Al
damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Joan
Maragall
|
El cant del poble
Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l'ànima!,
Un crit i una sola veu,
Visca la pàtria!
La nostra terra és redimida!
El gran moment es arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l'estel
de la senyera!
Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
Josep M. De Sagarra
|
La
Santa Espina
Som
i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol!
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs!
Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta a Montserrat!
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol!
Àngel
Guimerà
|
La
Balanguera
La
Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com
una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap
que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent.
De
la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Joan
Alcover
|
Juny
Oh sol brunzent,
oh mar blava remorejant
que dansa amb el vent;
harmonia del Juny cremant
que la terra i el cel
fon en un anhel.
Com un bressol
la barca es gronxa;
sospira el ventijol.
Boca encesa
plena de sol!
La vela estesa
se l'endurà com prenent vol.
I el foc de l'amor
que en ton llavi guspira,
eixam d'abella d'or,
joia d'estiu,
serà flam que gira
i covar de niu.
(Homes)
La plana rossa per l'oreig s'escabella,
l'ocell pren el vol.
El blat ja és madur i el volant
és lluent de sol.
Seguem arran, arran,
que a la fatiga l'amor és consol.
(Dones)
L'aigua del càntir durà fresca a tos llavis;
quan el jorn mor
els teus ulls lluint em diran,
dolçament cantant,
un gran secret d'amor
que en farà batre amb foc el cor.
(Homes)
Els camins són perfumats,
canten les fontanes dolçament,
els estels, al cel penjats,
fan com una llum esporuguida.
Si et deixessis tu besar,
tot el viure meu fóra cantar.
|
(Dones)
Cada bauma és un traïdor,
cada estel que guaita un delator;
deixa'm anar
que em crema el teu besar.
(Homes)
Oh, nit de l'estiu tota foc!
(Dones)
Ben a poc a poc,
que ningú et senti!
(Homes)
D'un amorós neguit
s'abranda el pit.
(Dones)
Juny esplendent
els cors ajunta.
D'eix dolç turment
etern
la vida fes
per sempre més.
(Homes)
La plana rossa per l'oreig s'escabella,
l'ocell pren vol,
el blat ja és madur i el volant
és lluent de sol.
Seguem arran, arran.
Per la fatiga l'amor és un consol.
(Dones)
Oh sol brunzent.
Oh mar blava remorejant.
Oh sol brunzent.
Oh mar blava remorejant,
que danses al vent;
harmonia del Juny cremant
que la terra i el cel
fons en un sol anhel.
Ambrosi Carrion
|