L'ofici de futuròleg, o de profeta, darrerament va de baixa. Lentament, la societat ha començat a acceptar que l'escenari evoluciona, i també que aquesta evolució no depèn tan sols d'unes lleis immutables de la història. L'atzar, la reunió casual de circumstàncies, mou el fil dels esdeveniments d'una banda a l'altra. És molt difícil —o impossible— preveure el futur.

Cada vegada hi ha més consens: futur és imprevisible. Però sense previsió del futur no hi ha evolució social, no hi ha solució per als nous problemes. Preveure les conseqüències de les nostres accions és l'essència de la intel·ligència. Si volem tenir futur ens cal imaginar-lo.

Amb aquestes idees al cap vaig començar el llibre. Com descriure un futur llunyà sense caure en l'anacronisme? Segurament és impossible, però respectant els principis de les ciències —tan socials com físiques—, i amb la llibertat de l'autor per escollir l'escenari adequat, es pot intentar. Que els anys ho jutgin.

És realment aquest un llibre de ciència ficció?
No és de ciència ficció si entenem com a paradigma del gènere "La guerra de les galàxies" o "Star Treck". No hi trobarem aquí ni extraterrestres ni telepatia ni robots humanoides ni teletransports ni camps de força ni l'hiperspai. Tampoc hi trobarem un futur apocalíptic, i també força incoherent, tipus "Cyber Punk". El futur que hi descobrirem és més de l'estil de "1984" o de "Un món feliç", però en un escenari molt diferent.

Sí és de ciència ficció si apliquem definicions com les que segueixen:

• Obra que desenvolupa la resposta a: què passaria si canviéssim alguna regla fonamental del món?

• Obra en que algun fet de la ciència present o futura —social o física— té una importància cabdal a l'argument.

És aquesta una obra de gènere?
Diria que no. En tot cas barreja bastants gèneres: escenari futurista, novel·la d'aventures, especulació sobre el destí de l'home, obra iniciàtica. De tot una mica. Va adreçada a un públic ampli, internacional (no hi ha cap referència a cap cultura actual), d'ambdós sexes i no necessàriament motivat per la ciència.

És una novel·la juvenil? (si és que realment existeixen obres juvenils)
Tampoc, l'excusa argumental és d'aventures, té protagonistes adolescents i segurament això la pot apropar al públic més jove, però també a la major part de l'adult.

I per què les edats dels protagonistes?
Si l'acció passés a Catalunya a començaments del segle XXI, els protagonistes tindrien tres o quatre anys més. Però en moltes societats l'a maduresa arriba molt més aviat. A més, sempre hi ha qui és precoç i en determinades circumstàncies, són precisament aquests els escollits.

És doncs una novel·la d'aventures?
Més que d'aventures és una obra d'escenari, és més important com és el món que no pas que hi passa. Seguint la trama reseguim el descobriment d'un món, un món conseqüencia d'uns fets anteriors alguns dels quals restaran per sempre més en el misteri.

Cal preparació científica per entendre-ho tot?
A diferencia d'altres llibres que havia escrit anteriorment —de divulgació—, en aquest no li cal al lector una cultura científica de determinat nivell, tot i que si la té, es podrà divertir refent els càlculs o resolent un petit (enorme per a els profans) enigma numèric.

Dins de les meves limitacions, la ciència inclosa és correcta sense massa especulacions. He deixat un forat als meus càlculs: el rendiment termodinàmic de tot l'invent és molt, molt gran (si no les volatitzaria tot instantàniament). És l'única llicència conscient que m'he permès, especulo que en 400 anys es pot haver fet alguna millora substancial en motors iónics que permeti coses com les que he imaginat.

I encara dius que no cal preparació científica?

Sí. La gran majoria dels càlculs que he fet no apareixen en absolut a la novel·la, senzillament els he fet per evitar descriure escenaris impossibles. Són càlculs sobre dimensions, gravetat, acceleració, energia, cabdals de canonades i desguassos, composició atmosfèrica, descompressió, biomassa, resistència de materials, explosius, corrents i renovació d'aire, magatzemament i procés de dades i mil coses més. Segurament hi ha algun punt on m'he equivocat i hi ha alguna incoherència. És feina del lector descobrir-ho ( i fer-m'ho saber)

Una consideració m'ha animat a escriure aquesta obra. Cal que la cultura catalana sigui el més universal possible, abastant tots els dominis. La immensa majoria d'obres de temàtica o intencionalitat similars a les d'aquest llibre, arriben a casa nostra provinents del món cultural anglosaxó, amb una mentalitat i uns prejudicis molt diferents als nostres. I tot i així tenen un públic ampli. En conseqüència, he de suposar que el lector agraïrà una mica més d'intencionalitat política, una mica més de passió i un projecte social més llibertari que els que està de moda darrerament en alguns països dits civilitzats.

Jordi Domènech, Barcelona, 1999 - 2003