·ELS PARANYS LAINIANS
______________________________________________________________________________________________

Una vegada més, com no podia ser menys, l'inefable P. Laín Entralgo, acadèmic de la Llengua Espanyola (aquella que ens déien limpia, fija i da esplendor), reapareix a les pàgines d'un important periòdic estatal amb la cantinela de sempre, entrant de nou a la batalla ideològica que es lliura contra Catalunya i es dedica a alliçonar-nos (ara que aquesta fa una passa endavant amb la nova llei de normalització lingüística) sobre la manera en què els catalanoparlants devem celebrar els avantatges de tenir per companys de viatge, la cultura i la llengua veines i congratular-nos del nostre bilingüisme natural que no cal perdre per tal com representa un enriquiment inestimable, dignificador i salvífic.

Creiem que un mínim de lògica i perspectiva per la seua banda no li vindria gens mal i, a més, li faria veure les coses d'una altra manera a fi de no mesclar qüestions ni fer de la veritat objectiva, un embolic ideològic com vol el PP i al qual ell sembla apuntar-s'hi al final del seu article. Un tal canvi el portaria a veure més acuradament les raons, els interessos i les necessitats -per dir-ho a la manera del mestre Aracil- dels altres, és a dir, dels catalanoparlants.

Allò seu ¿és en el fons una lamentació més de les tantes com escoltarem dels Unamuno, Ortega, Menéndez Pidal, Américo Castro, Sánchez Albornoz i Salvador de Madariaga, que constitueixen la malaltissa ideologia espanyolista del Pero ¿qué es España? ¿Són els darrers brams d'un discurs ratllat al que s'havia enganxat, fins i tot, la socialdemocracia espanyola, que es prolonga en els enfants terribles com Amando de Miguel, Fernando Savater o Jesús Mosterín i arriba fins alguns altres personatges més o menys pamfletaris i patètics? Siga com siga, les seues plataformes de difusió ja les voldriem nosaltres: els mass media de l'estat, del seu estat, els quals han mostrat en més d'una ocasió la seua presència, veu i poder, i sens cap dubte de quina part estaven. A nosaltres ens toca patir-los amb la sensació d'estar continuament atrapats, abocats a la més absurda de les situacions, aculats a la més absoluta de les indefensions i amb la sospita que en aquestes jugades fan trampa i utilitzen plantejaments absolutament deslleials.

I fan trampa perquè el problema sempre som nosaltres, mai ells. Fan trampa perquè ells s'atribueixen com a cosa normal el dret de solucionar-nos-el. Fan trampa perquè ens venen a dir que la nostra situació ideal és el bilingüisme; però ells, clar, se'l poden estalviar. Fan trampa perquè ells tenen l'estat a favor seu; nosaltres, en canvi, el tenim massa sovint en contra. Fan trampa perquè no diuen que, utilitzant els mateixos trucs dels nazis, empren l'Estat on faça falta amb l'excusa de defensar la comunitat castellanoparlant. Fan trampa perquè la normalitat nacional sota la que viuen li la neguen als altres pobles i cultures de l'Estat Espanyol, els quals caldria que normalitzaren la cultura, la llengua i allò que fos necessari a través de les pròpies institucions d'autogovern.

Fan trampa perquè algunes institucions i individus, efectuant extralimitacions intolerables als territoris perifèrics, es converteixen en contrapoders i quintacolumnistes que esdevindrien insoportables en qualsevol altre lloc dels Països Castellans, amb intromissions constants en els assumptes propis de territoris que volen tenir un poder legítim i com cal sobre la seua societat. Fan trampa perquè ens diuen que l'estat natural dels catalanoparlants és el bilingüisme, quan sabem que aquest ha estat fruit d'una llarga imposició històrica i representa, des del punt de vista de la sociolingüística, no una situació estable sinó una moment del procés cap a l'extinció d'una llengua sense estat.

Fan trampa perquè no ens diuen que les llengües sense un estat que les recolze es converteixen ràpidament en infravalors i infrainstruments que cal abandonar perquè passen a ser prescindibles, car l'espai públic -controlat pel castellà- fa d'ella l'única llengua dominant, hegemònica, necessària, útil i vàlida per a tots els usos i l'única que circula massivament i sense cap entrebanc. Fan trampa perquè no diuen que la Constitució Espanyola, amb la despenalització de les llengües perifèriques, discrimina 3 de les 4 llengües de l'Estat per tal com les llengües d'una part substancial dels espanyols no són cap assumpte de l'estat, com el castellà, que s'imposa a tot ell, sinó sols de les respectivas autonomies on queden relegades i confinades.

Fan trampa perquè, l'Estat Espanyol, a l'única llengua que li aplica el principi de territorialitat lingüística és al castellà amb l'excusa que és la llengua de l'Estat. Fan trampa perquè aquest mateix principi no el poden aplicar aquells territoris que tenen llengua pròpia i poden legislar sobre ella. Fan trampa perquè amaguen que en els territoris amb llengua pròpia els mitjans de comunicació de cobertura estatal no respecten cap bilingüisme i, fins i tot, alguns d'eixos mitjans propis (per ex. Canal 9 al País Valencià), ens diuen que la seua programació ha de ser bilingüe (és a dir, pràcticament quasi tota en castellà) perquè el País Valencià és una comunitat amb 2 idiomes.

Fan trampa perquè els bilingües sempre som els mateixos i no pas els castellanoparlants que han fet del seu unilingüisme una fe i un dogma intransigent a defensar. Fan trampa perquè els unilingües castellanoparlants són els qui imposen les lleis de bilingüisme als bilingües valencianoparlants. Fan trampa perquè patir la defensa de la vertadera llengua valenciana per part de certs individus no és una altra cosa que la idealització d'un incunable lingüístic atribuible a la superior virtut dels oprimits, com diria B.Russell, concepte al que li acompanya un lingüicidi sistemàtic que en certs llocs del domini catalanoparlant es porta a cap de manera brutal.

Fan trampa perquè les seues explicacions escamotegen el problema del poder, els seus detentadors i els seus interessos a la nostra societat en marginar de l'anàlisi la qüestió del control sobre els negocis, les subvencions, els privilegis i els valors importats, com la cultura i la llengua castellana, que superposen.

Algú com el mateix Russell ens diria que aquest fenomen de persuasió/consell lainià és correlatiu amb la pèrdua evident de poder que les classes dominants experimenten sobre un territori del que temen que algun dia no puguen passejar-se com si fos casa seua i fer-se entendre de tothom, comoditats a les que no volen renunciar posant com a pretext l'avantatge de l'oprimit en pertànyer a la civilització a la que níngú -menys encara els mateixos oprimits- estarien en condicions de poder renunciar. Altrament deixariem de ser pobles virtuosos per esdevenir bàrbars. Però per si falla l'adhesió a la virtuositat, ja tenen a la seua disposició alguns que els organitzen el desordre. Bon profit!
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,J.Antón,F.Camarasa,P.Carreres,M.Mengual, B.Hernandis.Diari LEVANTE.Tardor/97.