·EL SAVATER
______________________________________________________________________________________________

El Fernando Savater és una persona ben simpàtica que té i ha tingut una capacitat encomiable per a parlar molt i assenyadament. Ha abocat una pila d'opinions en escrits i articles, i realitza un gran magisteri a través de les seues classes, conferències i col·loquis recollint sempre un bon grapat d'amics i adherents. Per tot arreu se'l respecta i admira i les seues opinions són sempre motiu de curiositat i interés dels especialistes i el públic interessat en trobar respostes als problemes que la vida i la societat plantegen. Ha conreat amb èxit notable l'assaig filosòfic i moral i ha estat sempre en la línia de foc de la discussió intel·ligent i de compromís, sense defugir cap tema per complicat o delicat que aquest fos. Hi ha temes, però, en que el Savater sembla perdre la brúixola i desbarrar com qualsevol fill de veí, cosa que el resitua entre els vulgars mortals, lluny de l'Olimp on hi ha la morada de Zeus i els deus més excelsos i en el que, sovint, tendiem a situar -també- al Savater. Entre eixos temes, serà ociós el dir-ho si algú ha seguit les seues recents opinions, hi ha el del nacionalisme.

En un recent article publicat al setmanari EL PUNT, Joan Dolç el caracteritza com una persona que exhibeix no sols tendències contradictòries, sinó també una indissimulada inclinació a la intolerància disfressada de despotisme il·lustrat. Les seues darreres declaracions, com la de l'article d'El País ¡Malditos pueblos!, a part de no aportar res de nou al debat, són d'allò més barroer i insufrible: que si el nacionalisme degrada l'individu, que si és producte de la inducció melèfica dels seus líders, que si és la porta oberta a l'Europa dels crims, etc.

Però la cosa ve de lluny, no us penseu. Mirem si no. L'any 1996 Alianza cien li edità un minúscul llibret que es deia El mito nacionalista, i la veritat és que el llibret constitueix una decepció en tota regla. Al Savater, no se li ocorre una altra cosa que fer-nos certes recomanacions com dir que serem més civilitzats, si i sols si, ens integrem harmònicament en un estat (un estat-nació) en el que convisquen religions, llengües, cultures i races diferents; que els estats moderns són bàsicament plurinacionals; que serem més humans si deixem de costat el fet de ser nacionalistes; que serem tan dignes i lliures com els altres, si acceptem l'autodeterminació (?!) que hem aconseguit dins l'entramat de l'estat, el qual ha propiciat la gestió voluntària en la gestió política i en la configuració plural de la unitat col·lectiva.

Ens diu, a més, que sols podriem parlar d'opressió si ens mancara aquesta autodeterminació aconseguida, i que convertir-la en un dret fonamental constituiria una agressivitat retòrica amb trampa; que amb l'administració de la cultura i l'educació, les autonomies nacionalistes ja tenim el que cal tenir. I que la llibertat i el pluralisme cultural sempre hi seran millor garantits en estats grans que es reconeguen plurinacionals i pluriculturals que no pas en estats petits i que vulguen ser homogenis des del punt de vista cultural i ètnicolingüístic. En definitiva: que el nostre projecte de vida material i espiritual al marge del marc espanyol de convivència és inviable.

Per descomptat que l'originalitat de l'opuscle és prou feble. Tot no és posar-se a dir xorrades i que te les aplaudisquen. Cal ser una mica més seriós i profund. En fi, res a dir, probablement, que ell no sàpia ja. Suposem que, fins i tot, li hauran aconsellat sobre el tema i li hauran dit que per a pamflets ja hi ha gent que ho fa molt millor, perquè aquest seu és una autèntica calamitat intel·lectual. Ala, Fernandito, fill, a millorar.

Consulta la "generació del 98" i els "enfants terribles" Amando de Miguel, Jesús Mosterín i Francesc de Carreras -perquè el feixista Alejo Vidal Quadras és insuportable- i et podràs il·lustrar una mica més. I vosaltres, lectors, consulteu si voleu la nostra WEB -la del Col·lectiu Alquibla- perquè hi trobareu, en els nostres articles i comunicacions, una crítica als punts de vista de tots aquests ja no tan "enfants" com l'Amando, el Jesús i el Francesc. Au, que acabeu de passar l'estiu, perquè n'hi hem dit prou al respecte.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA: S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,F.Camarasa,P.Carreres,M.Mengual, J.M.Llàtzer,Lluís Andrés.El Punt.5/9/99.