Aquesta sèrie d'inevitables confrontacions que suposa tota introducció d'un nou pensament en dialèctica amb el poder, recolzades per la delatació de Judes i l'acceleració de la crisi que comportarà la mort de Neil, menaran les accions cap a la ràpida i dràstica intervenció del poder. Des dels llocs més elevats de la comunitat, mestres i pares presionen els adolescents per lliurar-los del pecat, que recaurà sobre el Mestre. D'aquesta manera, els joves es trobaran sotmesos a fortes opressions tan sols suportades per Dalton, el rebel, i es sotmetran a les decisions del poder. Amb la culpa sobre una sola persona, i alhora exculpa de la resta de membres, la comunitat aconsegueix restablir l'ordre anterior expulsant l'intrús.

El Messies doncs, és sacrificat per voler introduir uns nous valors, i obligat a abandonar l'escola. El sacrifici serà doblement feixuc, ja que els ulls del mestre tan sols poden contemplar la buidor de tot ideal en l'interior d'aquells adolescents que ara abandona. Amb les seves signatures i els seus silencis temorosos, tots han passat a formar part del ramat que ara escolta la llum de la raó que difonen la resta de professors. L'abandó de les aules, és contemplat per uns alumnes cap cots, que s'avergonyeixen de la seva por, i d'altres que innocents, es creuen més a prop del poder, mirant el professor amb desdeix. El missatge del Mestre tan sols va quallar en les figures de Dalton i Neil, absents. Tots observen la mort del professor a la creu, i ningú s'atreveix a agrair el seu treball realitzat.