Presentacio | Marc teoric | Contexte urba | Comparacio esp i fr | Historia galeries | Definicio galeria| Jerarquitzacio galeries | Treball de camp | Geografia sociocultural | Geografia sectors culturals | Geografia artistica | Geografia galeries | Marxants i espai | Conclusions | Bibliografia | Taules i grafics | Retorna a index

LES GALERIES A BARCELONA: ANÀLISIS DE LES ZONES DEL MERCAT I LES ESTRATÈGIES DELS MARXANTS

4.1 Anàlisi de la geografia de les galeries d’art

4.1.1 Introducció

El mercat de les arts plàstiques és com un joc de nines russes: en destapes una i en trobes a dintre una de més petita. I així consecutivament. En efecte, l’anàlisi de la geografia del mercat de l’art es així mateix. Si mires un mapa internacional veus l’art concentrat en determinats estats o països, si mires el mapa d’un estat, el veuràs concentrat per regions; i dintre d’aquestes regions, el veus concentrat en la capital o en determinades ciutats. I, si analitzes la ciutat, el que és el nostre objecte d’estudi, trobaràs les galeries en determinats barris o zones del barri, i si t’aproximes encara més, arribaràs a comprendre que estan ubicades en determinats carrers...i de tot el carrer, estan en un cert tram, a uns números concrets!

De fet, en tota guia de turisme cultural que es valori com tal, trobarem un mapa per orientar el visitant potencial. També editen mapes les guies que s’adrecen al públic local, al visitant ocasional que vol conèixer altres galeries. I també ho fan les associacions de galeries per tal de informar als visitants habituals o a la mateixa gent del sector (ja que aquestes es troben a les mateixes galeries i no es distribueixen en quioscos) d’on es troben situades les altres galeries d’art de la ciutat. És el cas de la revista Expoart que ofereix al lector dos mapes: una del que anomena Zona Eixample i Gràcia, i un altre de la Zona Raval-Gòtic-Born. O el del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya que, en la seva llista mensual d’exposicions dels associats inclou (a part d’un mapa de Catalunya en portada) un plànol a l’interior de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Eixample i, a la contraportada, un de Ciutat Vella (que inclou el Raval, Gòtic i Born).

No obstant, aquests mapes no són utilitzables per a un anàlisis rigorós de la cartografia de les galeries d’art ja que: 1/ No són exhaustives. No situen totes les galeries, per raons d’espai o per altres que no expliquen, deixen fora del mapa les zones que no són cèntriques o que no consideren apropiades. 2/ Són parcials. Només situen les galeries que consideren apropiades –sense mai explicitar el criteri- o, en el cas de les associacions, de les que estan afiliades i, 3/ Estan plenes d’errors i confusions en la situació de les galeries i tenen molt poca precisió en el context urbà de la galeria.

Per tot això hem decidit fer l’esforç de confeccionar uns mapes originals que situïn: 1/ Tots els barris de Barcelona, 2/ Totes les galeries de Barcelona (totes les que hem arribat a la conclusió que ho eren i 3/ A on es pugui situar exactament i amb precisió la galeria dins un context urbà concret. Hem partit per tant, del millor mapa de Barcelona, que és el que confecciona el Servei de Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona, a on es pot observar amb el màxim detall l’entramat de carrers de la ciutat. I hem confeccionat a la fi dos tipus de mapa que recomanem consultar al VOLUM III de mapes: un mapa de Barcelona (centrat però a les zones on hi ha galeries i que deixa fora parcialment algunes zones perifèriques, industrials o no urbanes). I uns altres mapes que complementen a aquest primer de menor escala que es centren en les zones de major aglomeració de galeries i que ajuden a observar la zona. Es tracta de quatre mapes: un de Consell de Cent, un del Raval, un altre del Barri Gòtic, i un quart del Born.

I com que el nostre objectiu no és només geogràfic sinó utilitzar la geografia, i en aquest cas un dels mètodes de representació, el cartogràfic, per a entendre el món de les galeries i la professió de marxant, utilitzarem el mapa com un mitjà per a explicar la diversitat d’ubicacions, de galeries i d’art exposat que podem trobar pels carrers de la ciutat de Barcelona.

Per ser sistemàtics, de cada galeria (encara que sigui feixuc) comentarem l’ubicació per tot seguit (si l’ informació de la que disposem ens ho permet) l’any de fundació, el nivell de puntuació d’importància té (i en quin grup jeràrquic l’ham classificat) i, altres informacions que tinguem sobre l’art que exposen: estil i formats.

A la hora de comentar la distribució de les galeries ens trobem que aquestes estan repartides en quatre dels deu districtes de la ciutat, el que ens farà passejar en el mapa per distàncies que en la realitat suposen quilòmetres. Per això intentarem no desviar-nos de ruta i ser sistemàtics, començant pel nord de la ciutat i anar baixant fins arribar a la vora del mar.

4.1.2 Les galeries d’art a Sarrià-Sant Gervasi

Les galeries del districte de Sarrià-Sant Gervasi, els barris de la zona alta, són les que estan més disperses, potser per la intenció d’aquestes galeries de situar-se a la cantonada del seu possible comprador. L’únic estructurador geogràfic és la Diagonal, aquella gran via del nord de la ciutat que forma un gran eix de edificis de galeries i botigues de luxe. Però el que és més rellevant, és que en aquesta zona hi ha moltes galeries fora de tot circuit, "outsiders". D’Oest a Est, a l’esquerra de la Via Augusta trobem al carrer Santa Amàlia 51 la Sala Cezanne (amb una valoració de 2) i, a la dreta de la Via Augusta, molt a prop d’aquesta via, hi ha, al C. Doctor Roux, 62, 5é pis la galeria d’Ernest Fleck. Fundada al 94 (2) no fa exposicions sinó que té només un fons d’art del qual no en sabem la tendència artística. A dues cantonades, al C. Alacant número 4, hi trobem l’establiment de la marxant Helena de Saro, obert l’any 1978 però amb una importància petita (3). Enfilada amunt, prop de l’Avinguda del Tibidabo, al Passatge Forasté 1, hi ha des de fa poc una galeria anomenada Toranto (2) que fa exposicions individuals i col·lectives de pintura i escultura de bronze. Més avall de la Ronda del Mig, també bastant aïllada, al carrer Balmes 354 (cantonada amb Pàdua) hi ha oberta des del 1975 la galeria Gimeno (2) que exposa pintura catalana tradicional. Per sota de la Via Augusta, augmenta la densitat de galeries i, trobem a la Plaça Gregori Taumaturg un petit nucli de galeries. A la mateixa plaça hi ha situada la galeria Alcolea (4), per sobre d’ella hi ha una de les galeries de la zona alta que no és del grup menys important: la Galeria Greca, situada al C. Ganduixer 45. Té set punts, el que la situa al segon grup, el que hem anomenat tronc i exposa art contemporani consagrat (per exemple Saura, Miró, Gordillo) juntament amb altres artistes contemporanis menys coneguts. Per altra banda, a un carrer que surt de la plaça Gregori Taumaturg, el carrer Bach hi trobem tres galeries de costat: la Galeria Bach 4 – Art contemporani, Granero i la Sala Nonell. La primera (com diu el seu nom, situada al número quatre del carrer) és fundada al 1997, es proclama d’art contemporani però quasi no arriba al mínim per considerar-se galeria (1). La segona (al n. 14) fundada al 79 i té 2 punts. I la tercera, la Sala Nonell (nom d’un il·lustre pintor català de finals del XIX) fou oberta al 72 (5) i exposa segons la llista del GGAC "grans mestres". Més a l’Est, al C. Calvet 63 trobarem la delegació barcelonina d’American Prints (3), una cadena de comerços d’art i que organitza un cop a l’any un supermercat de l’art (coincidint amb les dates nadalenques) un supermercat en la que ven obres figuratives originals i reproduccions seriades de petit format d’artistes joves i de cotització "barata". A tres illes de cases més a l’Est podem veure la Foc Gallery (C. Rector Ubach 29) que des del 97 comercialitza obres d’art i objectes artístics (en particular esmalt, però també ceràmica, vidre, etc.) que té una valoració de 4. Molt aprop d’allí, al C. Tavern hi ha una galeria del mateix nom fundada al 87 que ven obra d’artistes catalans figuratius.

I ja parlant de les galeries properes a la Diagonal (que són quasi la meitat de les ubicades en aquest districte) començarem per la del C. Beethoven 15, 7é pis, anomenada Friends Art, fundada al 94 i que té un fons d’art que ensenya "sur rendez vous" de pintors catalans classificats pel mateix marxant com "Escola de Paris". A la Plaça Francesc Macià, que talla la Diagonal, hi ha des del 99, la Galeria Hàbit (1). Al Santaló 26 hi ha la Galeria Roglan també amb una valoració mínima, un 1. Al C. Muntaner 239, la galeria Salvat hi és des del 91 i esposa artistes espanyols contemporanis (6). Al C. Aribau hi ha la Sala Deschamps que diu vendre art de l’Escola de Paris de forma permanent, de forma que no fa exposicions temporals (1). Al C. Tuset hi trobem dues galeries: al n. 19, quarta planta, la Galeria Sabata (1995) i amb un 2, on s’exposa una col·lectiva permanent de pintors de la galeria. I al n. 3 una galeria que agafa el nom del carrer, Galeria Tuset, fundada el 1990 (6) que mostra pintura figurativa d’artistes joves (El seu lema és: "Los artistas del mañana...hoy!"). Al C. Compte Salvatierra es troba l’actual seu de Grifé & Escoda (oberta ininterrompudament a partir de l’any 1947, el que la converteix en la tercera galeria més antiga de Barcelona), d’importància 6 i, que exposa pintura i escultura figurativa d’artistes vius. Acabarem de fer llista de les galeries del districte amb la més important en aquesta zona: la Galeria Alejandro Sales (instal·lada al C. Julian Romea 16) oberta al 95 i amb una puntuació de 15 el que la col·loca, evidentment, en el primer grup. Aquesta galeria exposa art contemporani espanyol d’alt nivell.

En definitiva, hem de dir que les galeries del districte Sarrià-Sant Gervasi, són de diverses èpoques (encara que predominen les creades als anys setanta i els norantes), estan molt disperses i allunyades entre si, encara que n’hi ha moltes properes a la Diagonal (que no a la mateixa Diagonal on no n’hi ha cap, a causa potser, dels preus del lloguers). N’hi ha algunes que no fan exposicions sinó que mostren l’obra "sur rendez vous" en pisos. I moltes exposen o tenen un fons d’art de tipus figuratiu tradicional o art figuratiu contemporani (amb alguna notable excepció, és cert). I finalment, cal dir, que la majoria tenen uns índexs d’importància molt baixos.

4.1.3 Galeries al districte de Gràcia

Al districte de Gràcia hi ha poques galeries però és rellevant comentar-les: totes estan situades a la part sud d’aquesta zona, sota de la Travessera de Gràcia, al barri antic en definitiva. De Nord a Sud trobem primer la galeria H2O al C. Verdi 152 (al mateix carrer dels cines d’aquest nom, però una mica més amunt) amb un índex d’importància del 5, que mostra pintura però també altres arts visuals com còmic, disseny, etc. Més avall a la Plaça Rovira i Trius 9, hi ha l’Atelier, galeria oberta al 1990, valorada amb un 7, el que l’inclou dins el tram mitjà, i que exposa pintura figurativa del XIX i XX. En el cor de la Vila de Gràcia, trobem tres galeries molt properes: Rrose Selavy, Safia i Metropolitana de Barcelona. La primera que hem esmentat, la Rrose Selavy (que agafa el sobrenom del alter ego provocador de Duchamp) amb una valoració de 3 i instal·lada al C. Sant Lluís 19 exposa art figuratiu contemporani. La segona, Safia, que trobem a Bruniquer 9 (amb un 3) és oberta des del 1993. I la tercera, la Galeria Metropolitana de Barcelona, inaugurada l’any 95 que exposa art contemporani barceloní i internacional i és, amb un 11, la galeria més important de Gràcia i la segona que està al tram mig.

No gaire lluny de la Via Augusta, al C. Vic 8, hi podem trobar ACEA’S, una sala d’exposicions comercial d’una associació d’artistes, oberta no fa gaire (al 98), amb un 3 i que esposa les obres dels seus artistes associats, generalment pintors de figuració contemporània. I, finalment, al 415 del carrer Còrsega, a tocar ja de l’Eixample, trobem Grisart (3), una escola d’art que des del 85 exposa i comercialitza el treball dels seus alumnes.

Com a conclusió direm que Gràcia no té un gran nombre de galeries però si que es pot observar a la part central del barri, un petit nucli de galeries que, encara que amb orientacions una mica diferents, exposen art contemporani.

4.1.4 Galeries del districte de l’Eixample

El districte de l’Eixample té gairebé tot sol la meitat de les galeries de Barcelona. N’hi ha moltes de desperdigades per bona part de la seva quadrícula, però si ens hi fixem bé, veurem que la majoria es troben entre Pau Claris i Balmes (o Enric Granados), un interval de carrers que inclou dues les vies més renombrades de la ciutat, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. Al llarg d’aquests dos carrers, que limiten per dalt amb la Diagonal i per baix amb la Gran Via, ens trobem la més gran densitat de galeries de la ciutat i, és on hi ha l’epicentre galerístic: Consell de Cent.

A. Part dreta de l’Eixample

Començarem la descripció de les galeries de l’Eixample per l’extrem Nord-Est i anirem avançant cap a l’Oest. Seguint aquesta direcció trobarem la única galeria per sobre la Diagonal pertanyent a aquest districte: la Galeria Arnau, al C. Provença 376, amb un 3, i de la que no sabem gaire més que esposa obra d’artistes vius. També aïllada, trobem al C. Girona 122, la galeria Dubé, oberta des del 88, amb una valoració de 2, i que exposa el seu fons de pintura. Al costat de la Diagonal, al número 367 hi ha D Barcelona (2). I continuant aprop d’aquella via però ja més cap al Passeig de Gràcia, hi ha la Baixeras (5), fundada al 91 que exposa artistes vius i figuració contemporània. També hi ha, a la mateixa illa de cases, a Roselló 281 Bis, la Galeria Les Punxes, oberta el 90 i amb un 4 (és una galeria associada amb la Galeria Pilar Riberagua d’Andorra la Vella) que exposa pintura i escultura d’artistes contemporanis catalans. A l’altre cantó, al C. Roselló, al número 254, hi ha establerta a partir del 84, la Galeria Diagonal, amb una valoració de 4. Abans d’arribar al centre de l’Eixample, hi ha Prestige, galeria i sala de subhastes, al C. València 277, oberta el 85 i amb no gaire prestigi ja que compta amb un 1 pelat. I al C. Pau Claris 120 hi ha la galeria de Barcelona del Grup Escolà, anomenada Mar (que en té una altra a Lleida anomenada Terraferma) que fa individuals o col·lectives d’artistes catalans actuals. Fou oberta el 95 i compta amb un 3.

I ja parlant de les galeries que estan situades a Passeig de Gràcia o als seus voltants, baixant des de la Diagonal trobem la Galeria Comas. Fundada fa més de vint anys (el 1979), amb un 5, exposa art figuratiu i realista actual. Una illa de cases més avall, hi ha davant per davant la Sala Vinçon i la Galeria Oriol. La primera, oberta al 73 i amb un 5 fou en la seva primera etapa zona d’experimentació del moviment conceptual i ara continua exposant art contemporani. La segona, la Galeria Oriol, a Provença 264, inaugurada el 74 i que compta amb un 7 (el que la col·loca al segon grup) encara que no fa exposicions i només mostra el fons de la galeria.

A la cantonada sud d’aquesta illa, al mateix C. Provença 304, hi ha el local de la galeria d’Ana Ruiz, oberta el 88 i amb un 5, que mostra i comercialitza pintura catalana del segle dinou i vint. També de pintura catalana figurativa, encara que sempre d’artistes vius, és la Galeria Mayte Muñoz, inaugurada el 75, amb un 3 i situada al C. València 263, molt aprop de l’artèria de l’Eixample, el Passegi de Gràcia. Al l’esmentat Passeig de Gràcia i no gaire lluny de Consell de Cent, hi ha dos altres marxants: la Galeria Noucents i la Pinacoteca. Noucents (al número 55), amb un 3, exposa des del 79 pintura catalana tradicional i, la Pinacoteca, la segona sala d’art més antiga amb que compta la ciutat, fou oberta el 1939, amb un 3, mostra un fons d’art figuratiu i realista d’artistes vius o ja morts.

I ja a l’esquerra del Passeig de Gràcia, de dalt a baix una altra vegada, ens trobem amb la Barcino Art, oberta al 1995, situada a la Rambla Catalunya 124, amb un 3 i que exposa permanentment pintura catalana. Per sota de la Gran Via i prop de la concorreguda zona de la Plaça Catalunya hi ha dues galeries: Maragall Marabello i Marc 3. Les dues dedicades a l’obra gràfica. La primera, Maragall essent una sucursal de la Sala Parès és oberta des dels anys cinquanta i amb una valoració de 6. Marabello (Gran Via) oberta el 1990, té un 2. I la tercera, botiga principal d’una cadena de marcs i pòsters, des del 97 s’anuncia com a galeria però només té una valoració mínima d’un 1.

A mesura que ens acostem a Consell de Cent, trobem però galeries més importants. És el cas de les quatre situades a la illa de cases entre Rbla. Catalunya i Balmes, Provença i Mallorca: Hipotesy, Subex, Kowasa i Estrany-De la Mota. Hipotesy fou fundada el 86 al 105 de la Rbl. Catalunya i té avui una importància valorada amb 4. Subex apareix el 73, any en que va obrir un local al C. Mallorca 253 i, ara, té una valoració de 6 tot exposant art contemporani actual. Al mateix carrer Mallorca però al número 235, hi ha Kowasa, una llibreria i sala comercial des del 97 especialitzada en fotografia d’entreguerres i contemporània. Kowasa té un 8 el que la col·loca en el tram mig de la piràmide jeràrquica. Es troba en un petit carreró que talla la illa, el Passatge Mercader, la galeria Estrany-De la Mota (unió de les galeries dels marxants Antoni Estrany i Àngels de la Mota) fundada a partir del 1990, que exposa art contemporani nacional i internacional, el que els val estar al mig del grup mig amb un 10.

Per altra banda, a la zona on es creuen els carrers Balmes i València, hi ha sorgit un altre petit nucli de galeries format per la Galeria Matisse, Kreisler, Junyent i Cortina. La Galeria Matisse (Balmes 86) que no obstant el seu nom exposa art contemporani actual des de l’any 72 i està en el grup mitjà (8). També hi està la galeria Kreisler (que compta amb una galeria a la capital de l’Estat, Madrid) instal·lada al C. València 262 a partir del 79, que exposa artistes actuals amb un 7 de valoració. Aquestes dues i la Galeria Junyent (oberta a Aragó el 1983 i a que actualment compta amb un 8) son el cas típic de galeries del tronc mig amb una trajectòria estabilitzada (ja són força antigues) i que estan en una posició geogràfica "mitjana", ni perifèriques, ni a la zona central de Consell de Cent només "properes a", i que esposen un art ni desacreditat (com és el figuratiu tradicional ni consagrat internacionalment. En canvi, passant el C. Balmes, que marca en certa manera una frontera, hi ha la galeria Cortina funcionant des del 91 i que està a la base de les galeries amb un 3.

B. Zona de Consell de Cent

I per fi, ja entrant a Consell de Cent, que és –repetim- el nucli central de galeries de Barcelona, d’esquerra a dreta, o sigui, arrencant del Passeig de Gràcia fins arribar a Enric Granados, anirem descrivint la seva vintena de galeries. Seguint aquest recorregut, la primera que trobarem és la Sala Dalmau (al 349 de Consell de Cent) que el 1979 va obrir agafant el nom del històric marxant introductor de les avantguardes a principis de segle a Barcelona. I exposa des d’aleshores art cubista històric (constructivisme uruguaià, sobretot) i pintors neo-cubistes actuals. Té una valoració de 9 i està doncs al tram mig. Al costat, al número 337 hi trobem a partir del 1992 el marxant Jordi Barnadas, que exposa joves artistes catalans de figuració contemporània i té una valoració de 10, o sigui, també està al tram mig. A la mateixa illa de cases, però a la Rambla Catalunya 347 hi té la seu la galeria Joan Prats (oberta el 1976) que, amb 17 punts està, segon el nostre índex, al capdavant de les galeries barcelonines (és per altra banda, l’única galeria de Barcelona que té una sucursal a l’estranger, a Nova York concretament) i exposa artistes barcelonins i estrangers de nivell internacional.

Si passem a l’altra banda de la Rambla Catalunya, entrarem al cor mateix de la zona de Consell de Cent: a la illa de cases d’aquest carrer entre Rbla. Catalunya i Balmes hi tenen la seu quinze galeries. A l’acera nord del carrer, d’Est a Oest, hi veurem en primer lloc, al número 337 la nova seu de Senda de Senda dirigida per Carlos Duran, marxant que va entrar al món galerístic al 91 (i es va establir al Passatge Mercadé, a l’Eixample) però que ha aconseguit situar-se en una posició important, el que mostra el seu 15 de valoració (dins, per tant, el grup de la cim). Aquesta galeria comercialitza art jove i contemporani, espanyol i internacional. Al 331 hi ha la Gothsland, antiquari des del 78 amb un 5 de valoració. Al mateix número 331 també hi consta la històrica galeria René Metras (oberta el 62 i dirigida a partir de la mort del seu fundador als anys vuitanta pels seus fills) que exposa art contemporani modern (segones avantguardes, abstracció, etc.) i artistes contemporanis actuals. Té un 12 el que la situa a la part alta del tram mig. A una petita distància hi trobem la seu de la galeria d’art Serrahima (fundada al 96 al Raval, fa un any que es va traslladar a Consell de Cent), que exposa artistes joves, alguns figuratius, altres no. I té, ara per ara, una valoració de 7. És al tram mig. Més a l’oest hi ha dos antiquaris: al número 325, Pinós (obert al 96) que comercialitza pintura tradicional i objectes d’art (té un 1) i, al número 321, Barbié, que ven antiguitats i pintura del XIX i principis del XX. Barbié és una família d’antiquaris que va començar obrint botiga al 71 però que és al carrer des de fa ben poc, el 1999. Té un 6. Al final d’aquest tram de carrer hi ha la nova seu de la galeria de Llucià Homs, marxant que va començar al 1988 i fa un any que es va traslladar a Consell de Cent 315 i exposa un art figuratiu actual (ell les anomena "figuracions avantguardistes"). Té un sis, encara està a la base (encara que a la part alta).

Abans de travessar el carrer Balmes per continuar pel carrer ens fixarem amb la galeria Artgràfic que és a la cantonada (Balmes 54), una sucursal de la Joan Prats dedicada a l’obra gràfica (també anomenada a vegades Polígrafa) i que compta amb un set de valoració. I si travessem el carrer, com hem comentat, travessarem una frontera psicològica, social i artística, ja que les galeries de l’altre cantó són bastant diferents. Es tracta de Cincomonos i Contrast. Cincomonos (número 283) és des del 98 una llibreria-galeria d’art que té una valoració de tan sols 2. I Contrast, galeria oberta el 92 i que compta amb una delegació al carrer Montcada del Born) exposa art contemporani i objectes decoratius i, els indicadors li donen un 3. Com veiem, res a veure amb els valoracions (si exceptuem els antiquaris) de les galeries de la banda del carrer.

Si canviem d’acera, tornem al punt de partida i recomencem el camí d’Est a Oest que abans hem fet, la primera sala artística que ens trobem és S-292 (com diu el nom es troba al 292) que és una delegació de la galeria Senda que li queda davant (de fet es tracta de l’antic local que el marxant ha volgut conservar per poder fer més exposicions i exposicions no comercials o més arriscades). La sala ha estat (re)inaugurada el 99 i ja compta actualment amb 7 punts de reconeixement, el que vol dir que està al tram mig. Al costat hi podem veure la Galeria de Carles Taché, un dels nous "clàssics de Consell de Cent, ja que el 86 es va establir al carrer i es valorada actualment 16 punts (al segon lloc de l’escala jeràrquica segons les nostres dades). I exposa art contemporani (abstracte generalment) ja bastant consolidat internacionalment d’artistes espanyols o estrangers. Passant quatre números més hi ha la Galeria Mayoral que exposa grans noms de l’art figuratiu o contemporani. Oberta després del 1986, compta amb cinc punts. I, al costat, hi ha la galeria Mestre que comercialitza el seu fons de pintura i té una valoració de 2, encara que va ser inaugurada el 1981. Continuant pel carrer, hi podrem trobar Edicions T- Toni Tàpies, la galeria del fill d’Antoni Tapies artista, que des del 1994 exposa art contemporani consagrat internacionalment i és també al grup líder amb una valoració de 14. Al mateix número 282 hi consta la galeria d’art contemporani Àmbit, fundada a mitjans dels 80s (1985 concretament) i amb una valoració (7) que la situa al tram mitjà. També està classificada en aquest grup d’importància la veterana (és oberta a partir del 1975) Galeria EUDE amb un 8, que també exposa art contemporani. I per últim, al final del tram de carrer hi ha la Galeria Maria José Castellví (1990 és la seu any d’obertura, encara que va arribar al carrer a finals dels anys norantes). Malgrat la seva joventut aquesta galeria ha aconseguit col·locar-se a la darrera posició del primer grup (amb 14 punts).

En definitiva, al carrer de Consell de Cent hi ha una gran concentració (gran en relació al mercat artístic barceloní, que és molt més petit que el d’altres capitals artístiques, és clar), ja que les galeries d’aquesta zona representen el 15% del total de la ciutat. Però el que és més rellevant és que concentra cinc de les set galeries més importants del mercat local i per extensió, de Catalunya. El carrer, a més, estructura de més a menys les galeries a través de la proximitat o llunyania respecte a la Rambla Catalunya. Veiem sinó aquest esquema:

GRÀFIC 2 – La zona de Consell de Cent

Font: elaboració pròpia

Veient aquest quadre podem afirmar, que si deixem de banda els antiquaris (assenyalats amb un* i que formen un món professional relativament a part i tenen i els canals d’avaluació de les galeries no els hi són apropiats) les galeries s’ordenen de més a menys importància des de Passeig de Gràcia a Rambla Catalunya (9, 10, 17) i de més importància a menys de Rambla Catalunya a Balmes en la part nord (15, 12, 7, 6, 6, 2, 3). A la part sud la cosa no és tan clara ja que hi ha dues excepcions a aquesta tendència: la S-292 que com hem dit és la sucursal de la Galeria Senda (que té un 15) i la Castellví que tot i ser una galeria jove ha arribat lluny (un 14). En aquest cantó l’ordre de valoracions és: 7, 16, 5, 2, 13, 7, 8, 14). Malgrat que aquest cantó sembla contradir la lògica exposada, cal assenyalar que la galeria més important d’aquest és la Taché que està també a tocar de la Rambla Catalunya. Les causes d’aquest ordre jeràrquic dins el carrer es pot trobar en el preu dels lloguers que aniria de forma decreixent a mesura que ens allunyem de la via que marca aquest terreny de les galeries, la Rambla Catalunya.

No obstant, hem de reconèixer que al carrer hi ha una certa heterogeneïtat que han introduït els antiquaris o les galeries especialitzades en pintura antiga, d’arribada més recent que les galeries d’art contemporani. El que és símptoma sens dubte d’una nova configuració del món de l’art i d’un relaxament de l’oposició entre art contemporani i art tradicional. Una barreja que, per cert ha arribat al extrem de que es plantegi a Barcelona una fira del col·leccionisme en la que s’exposi i es comercialitzi en un mateix recinte art contemporani, art tradicional i antiguitats, però d’alt nivell.

C. Zona esquerre de l’Eixample

Molt aprop de Consell de Cent es troba el rombe de la Plaça Letamendi, on hi ha ubicades, davant per davant, la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona. La Galeria Joan Gaspar es presenta com a continuadora de la històrica Sala Gaspar de Consell de Cent que va tancar fa uns anys. Aquesta sala exposa art contemporani i té una valoració de 11, el que la coloca al tram mig. I la Galeria Barcelona, dirigida per Antonio Niebla, actual President del GGAC, exposa art abstracte català i internacional des de que va obrir, l’any 1989. Té una valoració de tram mig, 10 punts. Una valoració que no es tornaria a repetir a la zona esquerra de l’Eixample si no fos perquè al 99 una jove galeria del Barri Gòtic, Tres Punts, es va traslladar al carrer Aribau 75, on continua art jove contemporani, tot tenint un reconeixement que hem avaluat en 8, grau mitjà encara que justet.

Com diem, les altres no passen del grup de base. De nord a sud comencem per trobar tres galeries als voltants del carrer Roselló: Xarrié, Saavedra i Tandem. Xarrié (2), Aribau 129, a partir del 88 és un antiquari que ven pintura catalana. Saavedra (Enric Granados) oberta el 99, té una galeria que compta amb un 1. I Tandem (2) és una galeria a instal·lada a l’altra cantó del carrer, al número 86-88, de la que no es sabem gaire més. Es tracta, per tant, de galeries bastant perifèriques. Al Sud-oest d’aquestes, a bastant distància hi ha, completament aïllada la sala Catalonia (Avda Roma 139), fundada al 86, amb valoració de 4 que, fent honor al seu nom, exposa artistes catalans vius. Finalment, per acabar les galeries de l’Eixample, més avall hi ha la galeria Edicions 6A amb un 2 (carrer Diputació 188) dedicada principalment a la obra gràfica. I ja a la zona popular de Sant Antoni trobem al C. Villarroel 43, Pun J Art amb un 1 i, la Master Art Gallery, a Rocafort 35-37 amb una valoració molt baixa també de dos punts, tot i que hi està oberta des del 1974.

Com a conclusió general per a la zona de l’Eixample direm que és la zona molt poblada de galeries d’art molt variats , amb un epicentre molt dens i important i una perifèria dispersa però amb nuclis secundaris que, a mesura que estan més lluny del centre són menys valorats. L’art que s’hi exposa és heterogeni però en general més contemporani que per exemple la zona alta. I a on hi existeixen sub zones identificables. Una sub zona a dalt de Eixample d’art contemporani ja consolidat, una sub zona a la dreta de l’Eixample (prop de Passeig de Gràcia) d’art figuratiu, tradicional i objectes decoratius. Una altra petita sub zona al centre, sota la Gran Via dedicada a l’obra gràfica pel gran públic i el turisme. Una sub zona central que simbolitza l’art contemporani local consolidat i l’art internacional (amb una presència palpable encara de les segones avantguardes abstractes) però que avui en dia està convertint-se en un lloc cada cop més heterogeni. I una sub zona a l’Esquerra de l’Eixample (en la zona de renda més baixa del districte, precisament) a on hi ha galeries totalment perifèriques.

4.1.5 Galeries a Ciutat Vella

Les galeries de Ciutat Vella apareixen en el mapa, en termes generals, al voltant de tres nuclis situats en cada una de les zones en que es divideix el districte: Barri Gòtic, Born i Raval. Les comentarem en aquest ordre. Es tracta, com sabem, de zones molt diferents que a causa d’una llarga història, tenen un contingut històric i traçat de carrers molt marcat, al que se li han afegit, com sabem, institucions artístiques que fan de la geografia artística d’aquest territori un fenomen complex.

A. Barri Gòtic

Al Barri Gòtic trobem les galeries generalment agrupades al nord, a la zona antigament on hi havia les grans comerços i actualment comercial i turística. De dalt a baix, la primera galeria que hem d’esmentar és Canuda al número 4 del carrer del mateix nom que té un 1. Menys aïllades estan les galeries Pergamón, Espai Vaho i Sala Güell. La primera, Pergamón, fundada al 88 al C. Duc de la Victòria 12 exposa art contemporani barceloní i té una valoració de 5. Espai Vaho, oberta el 75 al carrer Cucurulla 9 només té un 2. I la Sala Güell (2), des del 97 funciona com a sala comercial que exposa art figuratiu actual (al C. Dels Arcs 5). Per sota de Portaferrisa, trobem el nucli principal de galeries del Gòtic, entre dos carrers: carrer Petritxol i carrer de la Palla. Al C. Petritxol hi ha, evidentment, la Sala Parès (al número 5), la sala d’art més antiga de Barcelona, que exposa pintura figurativa històrica i actual, amb un 11 (és al tram mig). Davant, hi ha la seva sucursal d’art actual, la Sala Trama (al número 8), dirigida a l’art jove figuratiu. Oberta al 91, té un 12. I al costat de Trama hi trobem a partir del 87, al número 8 també, la galeria Petritxol que exposa i ven pintura catalana de figuració tradicional. I més avall, al principi del carrer (número 1) hi ha la galeria Artbox, única supervivent d’una cadena de galeries, oberta el 90 que exposa art contemporani i té una puntuació de 6.

Al Carrer de la Palla, carrer tradicionalment d’antiquaris hi podem visitar tres sales d’exposicions: Artur Ramon, Segovia Isaacs i Lleonart. Artur Ramon és un antiquari des dels anys quaranta que, a partir del 86 es presenta també com a galeria d’art. Instal·lat al número 23-25 exposa art figuratiu actual o històric. Té un 8 i està al tram mig. En canvi, la Galeria Segovia Isaacs, al número 8, té un 2. I la Galeria Lleonart, oberta a partir del 1964 al costat d’aquella, al 6 del carrer, té un fons permanent dels seus artistes amb un 3 de valoració.

Ja al centre del Barri Gòtic, al costat de la Plaça de Sant Jaume, tenim Art Espai, una escola d’art amb una sala on comercialitza obra, que té un 2. I més al sud, apareix una d’aquelles galeries que, tot i estar isolades tenen una bona valoració: es tracta de la Galeria del marxant Antonio de Barnola, oberta al 1991 al carrer Palau 4, que té un 11 i està sens dubte al tram mig. Finalment, tocant al Passeig Colom hi ha un establiment anomenat Taller Picasso, al C. Plata 5 amb un 2.

B. El Born

A la zona del Born apareixen dues zones de galeries molt diferenciades: una al nord, al costa del la Via Laietana i, una altra al sud, al barri de la Ribera, que és on més galeries hi ha. No obstant, aquesta zona sud també es podria dividir entre la que està al carrer Montcada i la que té com a eix el Passeig del Born. Començant per la zona nord, al C. Regomir (que va a parar a la Via Laietana) número 10, a diferents pisos, hi ha obertes les galeries Espai Miquel Gaspar i Miguel Marcos. La primera és allà a partir del 94 i té 4 punts i, la segona, al 98 i té 9 (nivell mig). Les dues exposen art contemporani figuratiu i abstracte. Més avall, al C. Sant Pere Mes Alt 25 hi ha la Sala Gespa que al 1990 va com a sala d’exposicions comercial encara que pertany a una associació molt més antiga. Té només un 1.

I ja a la zona de la Ribera, al C/ Princesa 16, hi ha la Sala Almirall, oberta al 78, una llibreria i sala d’exposicions que té un 3. Més a la dreta del mateix carrer, concretament al número 52, s’hi ha establert fa poc, el 99, la sala d’exposicions i punt de venda d’obra gràfica del Circulo de Arte (secció de l’empresa Circulo de Lectores).

Ara bé, el carrer tradicional de galeries del barri és el carrer Montcada on s’hi troben cinc galeries, encara que de diferents tipus. El carrer esdevingué galerístic després de ser consagrant a l’art amb diverses institucions artístiques (amb el Museu Picasso sobretot) al número 15-17 d’aquest carrer. Al carrer Montcada doncs hi trobem la Galeria Beaskoa (número 16) oberta al 75 que exposa obres d’artistes actuals. Té un 3. També tenim al número 27 la sucursal de la Galeria Contrast (de Consell de Cent) oberta al 99 i que exposa obra d’artistes vius i té igual que l’anterior un 3. A un altre nivell està l’històrica sala Maeght (la més propera al Museu Picasso, per cert, al número 25). Fundada ja al 1965 és la pionera en instal·lar-se a Born. Ha exposat grans figures de l’art contemporani (Miró, Tàpies, etc.) i ara exposa art jove, sobretot francès, que és d’on és la casa mare. Té un 10. Està per tant situada en el grup mitjà d’importància. Al final del carrer, a la Placeta Montcada 1 hi ha la Sala Principal Sombrerers que, a partir del 98 exposa art contemporani d’artistes joves, però encara és valorada amb un 3. I la seva galeria germana, la Sala Principal Sombrerers, fundada poc després, al 99, està situada davant de la bonica i turística església Santa Maria del Mar. Té la mateixa línia expositiva i de moment té un 1.

L’altre nucli de galeries dintre el barri de la Ribera és la que gira entorn del Passeig del Born. Allà hi ha unes cinc galeries en tres carrers que donen a l’esmentat Passeig. Una està al carrer Flassaders. Es tracta de la Galeria Pretexto, oberta al 94, però que al 99 va canviar de nom i de línia artística i ara es diu –com fan moltes galeries- el nom i el número del carrer a on està situada: Flassaders 44. Exposa art contemporani emergent barceloní i té un 3 de valoració. A l’altra banda del Passeig, a la cantonada del carrer Antic de Sant Joan 1, hi ha des del 94 l’Espai Blanc, que exposa art contemporani i se la valora amb un 4. I per últim, al carrer del Rec hi ha actualment tres galeries: Aspectos, Art al Rec i Toni Berini. Aspectos (Rec 28) que va engegar al 91 exposa art contemporani, disseny, fotografia i li hem adjudicat un 5 de importància. Art al Rec, la última a arribar al carrer, el 1999, exposa pintura i fotografia contemporània i té un 4. I, la Galeria Toni Berini, la més antiga, hi vingué el 87, amb un 14 és la galeria més important del barri ja que això la situa al grup capdavanter. Exposa pintura jove contemporània, normalment figuració.

C. El Raval

I finalment el Raval. El barri de galeries que està en permanent canvi. El que fa que les informacions caduquin contínuament. No obstant, el retrat que se’n podia fer el 1999 era el següent: tot el mapa galerístic de la zona s’estructura al voltant del MACBA i el seu entorn. Bàsicament les galeries són en tres carrers: Ferlandina, Doctor Dou i dels Àngels, encara que hi ha excepcions. Una d’elles és la Galeria Ferran Cano, que va arribar el primer al barri el 1995 i va agafar un lloc privilegiat davant del MACBA a la Plaça dels Àngels 4. Des d’aleshores exposa art jove i emergent d’artistes del barri, de la ciutat o espanyols en general. És de les galeries més important del Raval ja que té un 9 i està al tram mitjà. I ja començant pels carrers de galeries del Raval direm que a Ferlandina hi ha cinc galeries. Tres properes al MACBA (BAI, Claramunt, i Fòrum Ferlandina) i dues passat el carrer Joaquim Costa (Aunkan i Caligrama). La Galeria BAI es va fundar el 95 i exposa art contemporani amb un 2 de valoració. La Galeria Claramunt s’ha incorporat fa poc, el 1999 (i per això té un 1 de valoració) però està exposant art contemporani emergent espanyol i és promotora de l’associació de galeries d’art contemporani del Raval, anomenada 08001, el districte postal del Raval. Al número 31 hi ha el Forum Ferlandina, que comercialitza joies artístiques, creada al 1995 i que té un 2. Més cap dintre el barri del Raval "profund" hi trobem Aunkan, dedicada des de la seva creació al 1999 a la creació contemporània (japonesa sobretot) i té un 1. I prop d’allà hi ha Caligrama, una galeria especialitzada en la fotografia artística des del 95 que té un 4. Al sud del MACBA hi ha el carrer dels Àngels, i entre els seus bars i restaurants hi ha la Galeria dels Àngels (al número 16) que exposa art contemporani barceloní des de la seva creació al 95 i ha aconseguit estar al tram mig amb un 10, el que la converteix en la galeria més important del barri. Més avall, cap al carrer del Carme, trobem la Fundació Catalana del Vidre que exposa creacions contemporànies en vidre. Oberta al 95, té un 2.

Per acabar, anirem al carrer Doctor Dou, on hi ha cinc galeries d’art. Trencant per Eisabeths cap al sud, hi trobarem la galeria de fotografia, disseny i arquitectura Urania, fundada el 1995 al número 19. Té un sis. Tot seguit, al número 15 hi ha la Cotthem Gallery (oberta al 96 és però una sucursal d’una galeria belga) que exposa art contemporani modern. Té un 7 i està al tram mig. Al 15 del mateix carrer hi ha també des del 95 Alter Ego, una galeria que exposa pintura i fotografia contemporània i té un 8. Està classificada al tram mig, per tant. I, a l’altre cantó del carrer, al número 16 es pot trobar la cooperativa d’artistes La Xina A.R.T. que porta oberta des del 97. Exposa obres d’art contemporani dels artistes associats, o d’altres als que cedeixen l’espai i d’artistes estrangers amb els que fan intercanvis. Tenen un 4.

Com a conclusió del apartat referit a la Ciutat Vella direm que estem davant de tres zones molt diferenciades, tant pel tipus de galeria com pel el tipus d’art que exposen. En totes tres zones veiem un cert gran de heterogeneïtat (en els anys de fundació –menys en el Raval, on la major part són fundades just després de la creació del MACBA-, en la importància de les galeries, etc.) però això no ens impedeix definir a trets generals unes característiques específiques de cada barri. El Barri Gòtic, fortament marcat per l’història és un barri d’art figuratiu i antiquaris (les galeries figuratives almenys són les que donen el prestigi al barri) encara que hi ha galeries d’art contemporani que aprofiten el prestigi de les altres (free riders) o bé s’instal·len fora de tot circuit (outsiders), essent clarament perifèriques amb una, com hem comentat, remarcable excepció.

Més joves són les galeries del Born i més jove l’art que exposen. Encara que bona part d’elles són al barri per un càlcul oportunista d’aprofitar el turisme, si que es veu una certa associació entre els nous estils de l’art jove (siguin estil abstracte o bé noves figuracions com és ara de moda) i les galeries de la zona.

I en darrer lloc, el Raval és un barri de galeries focalitzat entorn el MACBA, a on es troben galeries que aprofiten l’impuls regenerador i l’associació amb l’idea d’art contemporani que proporciona la institució. Les galeries de la zona tenen dues característiques: 1/ efectivament, és on hi ha (amb una sola excepció) un art contemporani emergent (i no modern, consagrat com a l’Eixample) malgrat que amb diferents estils i nivells i 2/ veiem una representació d’altres disciplines de les arts visuals en vies de consolidació o en revaluació (creació en vidre, disseny, arquitectura), o de nous llenguatges arribats a les arts visuals (fotografia, instal·lació, net art) el que suggereix que el barri és la connexió de la ciutat amb les noves tendències internacionals de multidisciplinarietat i fusió en les arts visuals, de les que els galeristes del Raval se’n fan portaveus.

4.1.6 Una visió general sobre la cartografia de les galeries barcelonines

Creiem haver demostrat en aquest capítol que a Barcelona les galeries es concentren en un determinats barris, carrers, nuclis. I que tendeixen a agrupar-se a una zona central (Eixample), i dintre aquest, en un nucli dur, Consell de Cent que és dominant i, en petits nuclis secundaris satèl·lits. Ara bé, dins aquesta geografia de la gravitació, també cal destacar que hi ha sub zones relativament autònomes. Hi ha un sub nucli de figuració tradicional (Passeig de Gràcia), de figuració actual (Sarrià-Sant Gervasi), de figuració històrica (Barri Gòtic). I, també hi ha altres zones amb una dinàmica pròpia, sub zona de creació jove (Born), una altra d’art contemporani (Raval) encara que no acaben de crear un nou punt de gravetat prou potent ni escapar a l’atracció del centre. Ara bé, una vegada mostrat que existeixen diverses zones i sub zones dintre de la ciutat queda per respondre el perquè. El perquè els marxants trien una zona o sub zona de les que hem esmentat i quins són els factors econòmics, professionals, artístics o ideològics que influeixen en aquest procés i que és el que crea, reprodueix o varia aquest ordre geogràfic del món artístic. Tot això és el que intentarem respondre en el darrer capítol que ve a continuació.