S'ha de ser animal! - Mercè Canela

T'imagines que un dia a la teva escola aparegués una serp amb ganes de fer servir la biblioteca? O que arribés una cebra que volgués estudiar el mateix curs que tu? Doncs això és el que va passar en una universitat construïda enmig d'un bosc immens.
Els alumnes i, sobretot, els professors estaven dividits: uns volien que els animals es quedessin; els altres creien que no els havien de permetre l'entrada. I hi havia qui anava més lluny: volia caçar els animals i fer-hi experiments..

pixel10.gif (49 bytes)
Editorial Cruilla
4a edició, 1995
Il.: Teresa Martí
ISBN
84-7629-708-4

Un fragment:

     Després que el rector exposés breument el motiu que els havia dut allà, el doctor Llorer va prendre la paraula i va dir que no veia exactament quin era el problema. La situació era una mica insòlita, certament, però tant la serp com el talp havien donat mostres d'una capacitat intel·lectual suficient (molt més elevada, fins i tot, que la d'alguns dels qui freqüentaven la casa) per tenir dret a utilitzar els serveis de la biblioteca. Tal com els responsables havien constatat, ni els estatuts de la universitat ni el reglament de la biblioteca no deien res contra l’admissió de les serps ni dels talps (ni de cap altre animal) i, fins aquell moment, ni la serp ni el talp no havien trencat cap de les normes establertes, cosa que hauria pogut donar peu a la seva expulsió. Tampoc ni hi havia hagut cap queixa dels altres utilitzadors de la biblioteca ...
      -Discrepo! -va cridar el doctor Ciscalbert, interrompent el doctor Llorer-. Jo he rebut queixes, queixes d'un dels alumnes més brillants d'aquesta casa, que s'ha vist apartat de la biblioteca a causa de la presència de dues bèsties repugnants...
      -Un moment, un moment! -va ficar cullerada el doctor Quim Pica, cap del departament de Zoologia-. No veig què tenen de repugnant una serp i in talp.
      -A més, la queixa d'un sol estudiant no és prou per prendre una decisió tan dràstica -va fer el degà de la facultat de Lletres...
      -La d'un estudiant con el senyors Llepafils no és una queixa qualsevol -va contestar el doctor Ciscalbert, cada vegada més vermell d'indignació.
      -Senyors, una mica de calma, siusplau! -va reclamar el rector-. Hem vingut aquí per tenir un intercanvi d'impressions i veure quines mesures s'han de prendre
      -L’única mesura que s'ha de prendre és agafar aquests dos animalots i fer-los fora! -va concloure el doctor Ciscalbert, rotund.