Les portes del temps - Mercè Canela

	Un dia, quan torna de l'institut amb l'autobús, el Daniel troba els ulls foscos i escrutadors d'una noia, que sembla que li vulgui dir alguna cosa molt important. Aquella mateixa tarda apareixerà el mapa: un mapa antic, ple de noms i de figures estranyes que, tal com li confirmarà el professor Iusef Belkasim, no serveix per indicar el camí a ningú, sinó per explicar el viatge que, sis-cents anys enrere, vafer un mercader barceloní a la Xina i que, pel que sembla, va acabar molt malament. La noia dels ulls foscos i el mapa arrosegaran el Daniel a una aventura fantàstica, on l'amor i l'ambició hi faran el seu paper.	Editorial Cruilla 2a edició, 1996 ISBN 84-8286-005-4
Un fragment:
Ella es va posar els dits als llavis perquè callés i li va fer signe de seguir-la. Anava a protestar quan alguna cosa li passà xiulant a frec d'orella i se sentí un cop sec. En Daniel tombà el cap i va veure un punyal clavat a la porta de fusta que tenien al darrere. De l'ensurt, va tenir la impressió que el cor li pujava a la boca i s'hi va posar la mà, com si li volgués impedir que saltés. -En Xang-Poh! -exclamà la noia-. De pressa, fugim! L'agafà pel braç i l'arrossegà carreró avall. Corrien com dos esperitats i ell es deixava dur, incapaç de reaccionar. Es notava les cames fluixes i tenia por que li fallesin i que caigués de genolls allà mateix. Darrere seu, uns passos lleugers i ràpids no els deixaven de petja. La noia trencava a dreta i esquerra amb llestesa i en Daniel estava segur que es perdien pel laberint de carres vells i estrets de varri antic. Finalment, van deixar de sentir-se els passos que els perseguien.