 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
DARRUTRI |
|
Espai poètic del jove poeta guinardorenc Daniel-Ruiz Trillo
ESQUITXARÉ
Esquitxaré
paraules
de lletra encesa i vermella,
vessaré flors,
ploraré tinta
i suaré sang majúscula apostrofada
a ritme del tam tan
frenètic.
Fóra ètic.
AQUEST TÍTOL ÉS D'UN POEMA
Llegiu-ne
detingudament les instruccions d'ús.
En cas de dubte, consulteu el vostre poeta.
SI
Si
jo fos de tu,
seria teu.
EL SENTIT
El
sentit de la pèrdua
duu a la pèrdua
de sentit.
LICOR
Licor
de canyella,
licor de tu.
CONTRAPET
Encerclo
la tecla.
Encerclo la teta.
LA ERRA
La
erra s'hi posa
i el vers esdevé
prosa.
FINS AVUI
Fins
avui
no m'havia adonat
que la meva barba
és un gatacels.
AQUEST POEMA CONTÉ UNA
Paraula
JOSEP PEDRALS 
ESSÈNCIA
Un
grupet d'andaluses, al pati,
xerraven davant del sorral
amb kimonos taronges,
i, vestides com algues, les nenes
feien rotllana…
Un parell de vailets mig suats
pretenien furtar tarongines
i enfilats a la tulia més alta
un cop dalt no sabien baixar,
perquè fent tres xiulets a la colla
deixarien de ser sois sospita
i amb la vara de freixe el gran iaio
i amb la vara de freixe el gran iaio
els faria miquetes el cul.
Tot
el clan es reunia amb antorxes
al voltant de la taula parada
quan el vespre no es feia pregar,
al jardí, amb el brunz de les noies,
les rialles dels descamlsats
i la mare matrona afaltant
la carona del nen poca-solta
d'un bolet, car no es menja amb les
mans.
El jardí i el sorral s'acollien
l'un a l'altre al racó, com amants
que apartant-se del gruix de la festa
s'arrebossen sota el taronger.
I és llavors que els pillards deixen
1 'arbre
i trepitgen la sorra, que a onades
s'abraçava a recer amb unes flors,
i amb farcells de taronges amargues
enllesteixen parant atenció
al sopar i a la gresca: s'escapen
fent tres bots sobre el mur.
Al banquet,
un renec surt de sota un bigoti,
la platxèria s'atura i tres mansos
s'escarrassen a córrer enfurits
cap a la tàpia, tot quisqui
deixa el plat, i la matrona
comença a fer escarafalls.
El menut de la carona
aprofita i fica els dits
a la pasta de cigrons;
hi
ha qul no perd els detalls.
SEBASTIÀ SANSÓ 
TU
Crees bellesa amb la mirada
De La mirada del cor ...
"Sols
tu i jo
perfilam figueres
perquè les contempli la lluna
i pugui dir a tots els astres de l'univers
que hi ha dos cossos que s'estimen"
"Si
tu vols
viatjarem cap un univers de fantasia,
on els al·lots de porcellana
juguen amb papallones d'or
i fan volar estels d'argent
amb cua de vidre,
damunt una platja d'il·lusió
i d'arena de diamants
de mil colors"
VOLDRIA PARLAR-TE AMB EL DESIG
(...)
però si no m'entens
t'hauré d'assaborir
escòpolament
amb la mirada (...)
CARLES HAC MOR 
Del Despintura del jo
"Si sóc reflectit en el qui em mira, on som jo i el qui em mira ?"
"El futur és d'aquí a un instant. Ja ha arribat el futur, que ja s'ha fet pretèrit"
"En arreplegar totes les engrunes, el dinar reneix en forma de sopar"
"Calcul. Càlcul de probabilitats. Càlcul. Cal cul. Cul. Cal."
"La mitja lluna roja feta de la sang de la Creu Roja prové d'una síndria"
MARTINA ESCODA 
"Et sóc joc de mans fins que descobreixis el truc"
POEMA ESPAI D'AIGUA
Traço
les mans
esbandint-me en petons de tinta.
Aquesta nit l'octubre té la sang blava.
POEMA ESPAI ANIVERSARI
Envelliran
les mevs mans
o perdré un altre petit espai d'aigua
I continuaré prenent sal del desert ...?
