EFECTES EN LA SALUT HUMANA DELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS DE LA CENTRAL DE CICLE COMBINAT DE LA PLANA DEL VENT (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona)
Informe realitzat per a la Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Autors:
Josep Ferrís i Tortajada
Júlia Garcia i Castell
Juan Antonio Ortega Garcia
Col·laboradors: Josep Ferrís i Garcia
Vicent Ferrís i Garcia
Alicia Cánovas Conesa
València, maig de 2002.
"La materia no es crea ni es destrueix, únicament es transforma",
Lavoisier,Antoine Laurent ( París, 1743-1794 )
"La salut no té preu" (vell proverbi popular)
INTRODUCCIÓ
Aspectes sanitaris o generals
Totes les malalties són el resultat final d'una combinació
variable de dos components, un endogen (constitucional, intern, genètic
i de vegades hereditari) i l'altre exogen (extern, mediambiental). El
component endogen determina la major o menor resistència o vulnerabilitat
davant d'una agressió o actuació del component exogen o
mediambiental. Cada component està constituït per una multitud
de factors, molts d'ells desconeguts actualment. Per tant, cada malaltia
és el resultat d'un procés d'emmalaltir, variable en el
temps (dies, setmanes, mesos, anys i, fins i tot, dècades), que
també és conegut com període d'incubació o
latència. És a dir, en tot efecte (malaltia) que apareix
en un moment determinat, els professionals sanitaris hem d'indagar-hi
quines causes, principalment exògenes o mediambientals, han intervingut
durant el període d'incubació. La majoria de les malalties
són multifactorials, és a dir, han intervingut moltíssims
factors.
Exceptuant les poques malalties hereditàries, que es transmeten
de pares a fills, la gran majoria són secundàries als factors
externs o mediambientals. No obstant, els factors constitucionals sempre
modularan el resultat dels factors mediambientals; per això es
diu que no hi ha malalties sinó malalts. A més a més,
la interacció variable entre tots els factors determina la impossibilitat
de quantificar predictivament d'una manera exacta o matemàtica
els problemes de la salut humana. Però d'una forma aproximada es
poden preveure els resultats finals davant d'una sèrie d'agressions
mediambientals.
Els factors mediambientals es classifiquen en tres grups: físics,
químics i biològics. Els factors, segons la capacitat de
respectar i/o agredir l'organisme humà, es consideren com a beneficiosos,
indiferents, i perjudicials. Entre aquests últims, de menor a major
efecte, es classifiquen en irritants, sensibilitzants o al·lergènics,
productors de malalties agudes, malalties cròniques i finalment
mortals. La central tèrmica de cicle combinat de 800 MW que l'empresa
Gas Natural SDG pretén instal·lar al terme municipal de
Vandellòs-Hospitalet de l'Infant (Tarragona) generarà contaminants
físics i químics que presentaran un impacte negatiu en les
persones i que sens dubte determinaran un increment de diversos tipus
de malalties en actuar conjuntament amb altres factors, que podran augmentar
les morts prematures com veurem a continuació.
Aspectes tècnics
L'ús dels combustibles fòssils per a generar energia produirà
contaminants físics i químics que ocasionaran diverses agressions
mediambientals sobre tots els components dels ecosistemes aeri, terrestre
i aquàtic, i afectarà directament o indirecta l'organisme
humà.
Els principals combustibles fòssils emprats són el carbó,
el petroli i el gas. Tots tres ocasionaran el mateix impacte des del punt
de vista dels contaminants físics, ja que no són originats
per la seua combustió sinó per les condicions tecnològiques
de les centrals i per la distribució de les línies elèctriques.
Fins i tot el gas que produeix una combustió amb menys contaminants
químics que el petroli i el carbó pot emetre més
contaminants físics, especialment soroll i radiacions electromagnètiques,
que la resta de centrals tèrmiques. Encara que els contaminants
químics sí que són més nombrosos en les centrals
tèrmiques (CTs) de carbó i petroli que en les de gas, tots
els efectes que produiran sobre la salut humana seran menys intensos però
importants i perillosos, especialment si els comparem amb altres fonts
d'obtenció d'energia com són les centrals solars i eòliques,
on la contaminació atmosfèrica pràcticament és
nul·la.
A les Taules I i II estan descrits els principals contaminants atmosfèrics
generats per la combustió del gasoil i del gas natural. Per als
lectors interessats en conéixer la resta de contaminants els remitim
al document "Profile of the Fossil Fuel Electric Power Generation
Industry" de l'Agència de Protecció Mediambiental dels
EUA (United States Environmental Protection Agency) i a la resta de cites
bibliogràfiques relacionades.
______________________________________________________________________
Taula I. Principals contaminants químics atmosfèrics generats
per la combustió del gasoil
A- Gasos i partícules:
- CO2
- NOx
- SO2
- CO
- Compostos Orgànics Volàtils
- Partícules
B- Substàncies Químiques Perilloses Inorgàniques:
- Arsènic
- Berili
- Clorur d'hidrogen
- Fluorur d'hidrogen
- Cadmi
- Crom
- Cobalt
- Plom
- Manganés
- Mercuri
- Fòsfor
- Seleni
- Níquel
C- Substàncies Químiques Perilloses Orgàniques:
- Acetaldehid
- Benzé
- Etilbenzé
- Metilcloroform
- Formaldehid
- Naftalé
- Fenol
- Tolué
- Tetracloretilé
- Acetat de vinil
- Xilé
______________________________________________________________________
Taula II. Principals contaminant químics atmosfèrics generats
per la combustió del gas natural
A- Gasos i partícules:
- CO2
- NOx
- SO2
- CO
- Compostos Orgànics Volàtils
- Partícules
B- Substàncies Químiques Perilloses Inorgàniques:
- Arsènci
- Cadmi
- Crom
- Cobalt
- Plom
- Manganés
- Mercuri
- Níquel
- Fòsfor
C- Substàncies Químiqies Perilloses Orgàniques:
- Benzé
- Formaldehid
- Naftalé
- Tilué
- Metilnaftalé
- Fluoranté
- Flouré
- Senantré
- Pirens
______________________________________________________________________
Aspectes ecològics
Durant milions i milions d'anys la composició natural dels gasos
atmosfèrics ha permés la biodiversitat i l'evolució
de totes les formes de vida inclosa l'espècie humana. La revolució
industrial del segle XIX ha generat una modificació dels gasos
atmosfèrics sense precedents en els darrers deu mil anys. Els nivells
de contaminació o pol·lució ambiental estan arribant
al límit de la capacitat autodepurativa natural. Segons paraules
de Robert T. Watson (President de l'Intergovernmental Panel on Climate
Change-IPCC), la vida actual i la de generacions futures dependrà
en gran mesura de la substitució de les fonts d'energia contaminants
( carbó, petroli, gas, nuclears, etc.) per alternatives netes i
respectuoses amb tots els ecosistemes biològics (energia solar
i eòlica).
MÈTODE I FINALITAT
Aquest estudi està basat en la revisió bibliogràfica
dels principals treballs publicats en la literatura científica
biosanitària sobre els efectes perjudicials que sobre la salut
humana originen els diversos contaminants atmosfèrics que generen
les CTs de gas natural de cicle combinat per a produir electricitat. Hem
rebutjat els treballs publicats en revistes i butlletins ecologistes per
a assolir el màxim rigor científic i serietat intel·lectual.
El present estudi té tres finalitats:
1) Divulgar al públic en general i a les persones potencialment
exposades (residents de Vandellòs- l'Hospitalet de l'Infant i la
resta de poblacions de la comarca del Baix Camp) els efectes reals i potencials
que sobre la salut humana ocasionaran els diversos contaminants atmosfèrics
generats per la Central Tèrmica de la Plana del Vent (Vandellòs-l'Hospitalet
de l'Infant).
2) Servir de base per a realitzar les al·legacions sanitàries
oportunes contra el projecte d'instal·lació de la central
tèrmica abans esmentada.
3) Conscienciar i estimular els estaments empresarials, judicials i polítics,
perquè abandonen l'ús massiu de combustibles fòssils,
sustituint-los per les restants fonts d'energia (solar, eòlica
i biomassa), més respectuoses amb els ecosistemes naturals i la
salut de les persones.
CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS
Des del punt de vista sanitari constituiran els principals i quasi únics
contaminants ambientals, que per la seua enorme quantitat i gran radi
d'acció ( igual o superior a 50 Km.) afectaran un extens territori
de Catalunya. Els vessaments residuals líquids, tòxics i
perillosos derivats del funcionament de les instal·lacions, si
es manipulen, dipositen i transporten correctament, tindran un impacte
negatiu mínim, encara que gens desdenyable per la seua gran quantitat
i mala qualitat.
Hi ha dos tipus de contaminants atmosfèrics: els físics
i els químics.
Contaminants físics
Els dos principals contaminants físics atmosfèrics generats
per la CT seran els acústics i les radiacions electromagnètiques.
L'impacte advers sobre la salut humana serà menor que el que s'origina
pels contaminants químics per dos motius: a) l'afectació
únicament de les persones que habiten o treballen en zones pròximes
a la CT i a les línies de distribució elèctrica d'alta
tensió; i b) l'evidència científica dels efectes
potencials sobre l'organisme humà no són tan concloents.
1) Contaminació acústica
El soroll generat pel funcionament de la CT afectarà totes les
persones que hi estiguen en un radi de distància d'uns quants kilomètres
depenent de la intensitat del soroll i de la força dels vents.
La contaminació acústica alterarà el bioritme natural
de somni-vigília, i produirà alteracions neurològiques
(cefalàlgies, migranyes, marejos, cansament, etc.) i psicològiques
(irritabilitat, canvi de caràcter, etc.). També afectarà
negativament el rendiment físic i intel·lectual de les persones
com a conseqüència de no poder dormir en condicions adequades.
2) Radiacions electromagnètiques
La funció de les cèl·lules humanes i de tots els
sistemes orgànics està basada i coordinada per impulsos
o radiacions electromagnètiques. Aquesta activitat s'hi objectiva
gràficament amb els electroencefalogrames, electrocardiogrames,
electromiogrames, etc. L'acció d'un excés de radiacions
electromagnètiques externes lògicament interferirà
i distorsionarà el funcionament de l'organisme humà.
Encara que en la bibliografia científica hi ha certa controvèrsia,
s'han publicat amb suficient rigor diversos efectes en les persones exposades.
Destaquen alteracions: neurològiques (cefalàlgies, tremolors,
hipotonia o disminució del to muscular, pèrdua de concentració,
marejos, cansament, malestar general, etc.); cardiovasculars (alteracions
del ritme cardíac i de la pressió sanguínia); psicològiques
(irritabilitat, ansietat, depressió, etc.). També s'han
descrit alteracions del ritme menstrual, disminució de la líbido
sexual i avortaments. Els suposats efectes cancerígens són
dubtosos.
Les persones que siguen portadores d'aparells tecnològics metàl·lics
poden patir greus conseqüències com en el cas dels marcapassos.
Contaminats químics:
Estan constituïts pels gasos i partícules sòlides que
rebran especial atenció en el present estudi. Les emissions i quantitats
anuals obtingudes de la "Memòria-Resumen del Estudio de Impacto
Ambiental de la Central de Ciclo Combinado de Gas Natural de 800 MW de
La Plana del Vent (Tarragona)" excepte en els apartats nº 7
i nº 8, dels quals no hi ha constància, estan desglossades
a continuació. Posteriorment analitzarem els efectes de cadascun
d'ells sobre la salut humana. Cal recordar i insistir que cada contaminant
aïllat o en combinació amb els altres components tindran efectes
locals, comarcals, regionals i fins i tot podran afectar províncies
veïnes, segons les condicions climatològiques, especialment
les direccions del vent.
______________________________________________________________________
GAS GASOIL
1) CO2 2.540.400 tones 3.864.912 tones
2) NOx 2.190.000 Kgr 3.836.880 Kgr
3) SO2 130.524 Kgr 4.460.592 Kgr
4) Partícules 189.216 Kgr 665.760 Kgr
GAS GASOIL
5) CO 718.320 Kgr 1.112.520 Kgr
6) COV 291.708 Kgr 254.040. Kgr
7) Substàncies químiques perilloses ??? ???
8) Substàncies radioactives ??? ???
______________________________________________________________________
1- CO2
Les emissions de diòxid de carboni contribueixen a augmentar el
que s'anomena efecte hivernacle amb un increment de la temperatura que
ocasiona l'escalfament global o canvi climàtic. Produeix efectes
locals, regionals i globals, tant en el micro com en el macroclima amb
repercussions sobre la salut humana.
Els impactes sobre la salut humana són per via directa (exposició
a l'estrés tèrmic i incidents patològics de les temperatures
extremes) i indirectes (increment en alguns contaminants de l'aire, pòl·lens
i espores de fongs; malnutrició; increment del potencial de malalties
tranmeses per insectes i per l'aigua; afectació d'infraestructures
de salut pública, etc.).
a) Estrés tèrmic.
Ocasionarà un escalfament de les zones temperades amb un increment
dels dies molt calorosos. Les ones de calor causen un excés de
mortalitat secundari a l'excessiva demanda del sistema cardiovascular
requerida per a la refrigeració fisiològica. El calor també
agreuja algunes malalties preexistents en poblacions vulnerables (vells,
joves i malalts crònics). La mortalitat davant d'els dies de calor
intens s'associa predominantment a alteracions cardiovasculars, broncopulmonars
i cerebrovasculars.
També ocasiona una important morbiditat que origina esgotament
físic, rampes musculars per calor, síncope calorós
o lipotímies i alteracions cutànies eritematoses.
Tant la mortalitat com la morbiditat generada pel calor extrem s'incrementen
per condicions concomitants de vent fluix, humitat alta i radiació
solar intensa.
b)Qualitat global de l'aire.
L'empitjorament de la qualitat de l'aire exacerbarà les malalties
respiratòries agudes, cròniques i al·lèrgiques.
L'acció conjunta amb altres contaminants atmosfèrics incrementa
les conseqüències dolentes sobre la salut pública.
Afecta a persones sanes i especialment a persones amb bronquitis crònica,
asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica. Fins i tot a nivells
d'exposició relativament baixos els individus sans poden experimentar
dolor toràcic, tos, oixos i dificultat respiratòria.
Els investigadors també reconeixen que la combinació de
temps calorós i pol·lució atmosfèrica incrementa
els efectes nocius sobre la salut. Les altes temperatures poden accelerar
la producció i increment de les concentracions d'oxidants fotoquímics
en àrees urbanes i rurals, els quals irriten i danyen les mucoses
nasals, orofaríngies, laríngies, traqueals i broncopulmonars.
L'escalfament global pot afectar l'estacionalitat d'algunes al·lèrgies
respiratòries per l'alteració en el creixement i la floració
de les plantes que originen els al·lergens aeris. També
repercuteixen negativament en altres malalties al·lèrgiques
com la febre del fenc i en les manifestacions digestives i dermatològiques.
Diversos estudis han demostrat que el nivell i grossor de la capa d'ozó
arran de terra està afectat pel temps i el clima. Hi ha una relació
no lineal entre la temperatura i les concentracions d'ozó arran
de terra: en temperatures per sota de 22-26ºC no hi ha relació
entre les concentracions d'ozó i temperatura; per dalt de 32ºC
hi ha una intensa relació positiva.
c) Incidents en temperatures extremes.
Aquestos incidents també anomenats "desastres climatològics
naturals" ocasionen un fort impacte sobre la salut humana amb importants
pèrdues de vides i greus repercussions socioeconòmiques.
Les inundacions són el tipus més freqüent de desastre
climatològic.
Segons dades de l'IPCC, l'escalfament global augmentarà els incidents
de les temperatures extremes. Les precipitacions més intenses,
associades a l'escalfament de l'aigua del mar i el contrast amb baixes
temperatures en nivells atmosfèrics alts, causen pèrdues
humanes (ofegament) i danyen la salut per increment de ferides traumàtiques,
malalties infeccioses, estrés i efectes adversos associats amb
problemes socials, ambientals i emigració forçosa. La inundació
pot ajudar a ampliar la destrucció de suministres d'aliments i
l'inici de malalties infeccioses secundàries al trencament d'infraestructures
sanitàries i al vessament i alliberament de substàncies
químiques perilloses dels llocs de dipòsit contaminant les
aigües i aliments animals i vegetals.
d) Malalties transmeses per insectes.
Les condicions de l'efecte hivernacle poden ajudar a escampar-se cap a
països temperats ( Estat Espanyol) les malalties infeccioses típiques
de països més càlids. La transmissió de moltes
malalties infeccioses està afectada pel factor climàtic.
Els agents infecciosos i els insectes que les transmeten són sensibles
a factors ambientals com la temperatura, aigües de superfície,
humitat de la terra i de l'aire, vents i canvis en la distribució
dels boscos. La malaltia més important en el nostre medi és
la leishmaniosis i altres com la malària, encefalitis víriques
i malaltia de Lyme, ens poden afectar.
e) Malalties transmeses per l'aigua.
- Aigua dolça:
Moltes malalties gastrointestinals o diarreiques són causades per
microorganismes que contaminen les aigües dolces, com bacteris (Salmonella,
Tiphi i Paratiphi, Shigella i Campylobacter), virus (rotavirus i enterovirus)
i protozous (Giardia Lamblia, Toxoplasma i Criptosporidium). Els canvis
climàtics afecten la distribució i qualitat de l'aigües
superficials i subterrànies, incrementant aquestes malalties tant
en la fase d'inundació com de sequera, impedint les mesures mínimes
d'higiene personal i col·lectiva, així com danyant els sistemes
de conducció d'aigües potables o d'aigües residuals.
En casos de precipitacions fortes, com s'ha suggerit prèviament,
s'afavoreix la contaminació de les aigües dolces pel filtrat
ràpìd dels abocadors de residus perillosos i per la contaminació
d'activitats agrícoles i pous sèptics.
- Aigua salada o marina
L'escalfament excessiu de l'aigua marina afavoreix el creixement d'organismes
tòxics com algues que afecten inicialment els peixos i finalment
les persones, produint intoxicacions amb diarrees, paràlisis i
amnèsies.
El zooplàncton que s'alimenta d'algues pot servir de reservori
per al Vibrio Cholerae i altres patògens entèrics, especialment
bacils gram negatius. Les formes quiescents o dormides de Vibrio Cholerae,
poden romandre en les algues i passar a ser infeccioses quan els nutrients,
el pH i la temperatura de l'aigua ho permet.
2- NOx
El NOx és el terme genèric que engloba els òxids
de nitrogen, gasos altament reactius que contenen Nitrogen i Oxigen en
proporcions variables. La majoria dels gasos són incolors i inodors,
però uns dels més importants, el NO2, pot adquirir tènuament
un color roig-marró. S'originen per la combustió dels combustibles
fòssils.
El NOx i els seus contaminants poden ser transportats a llargues distàncies
per l'acció del vent i ocasionar problemes locals, comarcals i
regionals.
Els diversos mecanismes secundaris a la contaminació atmosfèrica
dels NOx i els efectes negatius per a la salut se comentaran a continuació.
a) Smog (boira tòxica)
Es forma quan els NOx i components volàtils orgànics reaccionen
en presència del calor i de la llum solar i generen la formació
d'ozó a prop del nivell del sòl. Ocasiona els següents
problemes respiratoris:
- Irritació del sistema respiratori: produeix tos, irritació
nasal i de gola i molèsties internes en el tòrax. Després
d'una - dues hores d'exposició, les molèsties es tornen
doloroses. Apareixen mucositat i esbufecs.
- Reducció de la funció pulmonar: La funció pulmonar
es refereix al volum d'aire que s'inhala amb una inspiració profunda
i a la velocitat amb que s'inhala, per tant fa més difícil
la respiració profunda i rigorosa. La reducció de la funció
pulmonar pot ser un problema important per als treballadors a l'aire lliure,
els atletes i la resta de persones que visquen al voltant.
- Agreujament d'al·lèrgies respiratòries i asma:
produeix una major sensibilitat de les persones al·lèrgiques
als al·lergens ambientals ( àcars de la pols, fongs, pol·len,
etc.). Els malalts requereixen més medicaments i major atenció
mèdica i hospitalària.
- Lesiona les cèl·lules mucoses que cobreixen l'interior
dels pulmons de forma semblant a l'efecte del sol sobre la pell. És
degut als efectes de l'ozó i de les partícules menors de
2,5 micres. Afavoreix les bronquitis i bronconeumònies bacterianes
i víriques.
- Empitjorament de les malalties respiratòries cròniques
com l'emfisema pulmonar i la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
A més a més, es suggereix que l'ozó redueix la capacitat
del sistema immunològic de l'aparell respiratori.
Tots aquests efectes són a curt i mitjà termini, però
hi ha persones de major risc:
- Els xiquets: els xiquets actius són el grup de major risc per
la seua activitat quotidiana i de vacances a l'aire lliure i per l'immaduresa
anatòmica i funcional del sistema respiratori. Normalment els xiquets
són els que pateixen més asma i altres malalties respiratòries.
L'asma és la malaltia crònica més freqüent dels
xiquets.
- Adults que viuen a l'aire lliure. Els adults saludables de totes les
edats que facen exercici o treballen vigorosament a l'aire lliure són
un altre grup de risc pel seu nivell més alt d'exposició
als contaminants del smog.
- Persones amb malalties cròniques respiratories i cardiovasculars.
- Persones saludables amb major sensibilitat a l'ozó i a altres
irritants o contaminants de l'aire.
Altres impactes del smog són el dany de la vegetació i reducció
en collites dels camps.
b) Pluja àcida.
Els NOx per la humitat ambiental i les radiacions ultravioletes solars,
reaccionen amb radicals hidròxils per a formar àcid nítric
que conjuntament amb els àcids sulforós i sulfúric
que es formen des del SO2 modifiquen el pH de l´aigua, i formen
les anomenades precipitacions àcides. Les persones respirem aire,
bevem aigua i mengem aliments que estan contaminats i impregnats de precipitació
àcida. Els problemes més importants són els respiratoris:
asma, bronquitis, tos, irritació de gola i nasal. També
produeixen conjuntivitis i cefalàlgies. Indirectament la pluja
àcida dissol metalls tòxics que estan en la terra, passant
als vegetals, arbres, aigua i animals, i a través de la cadena
alimentària als humans. Les persones més vulnerables són
els xiquets i els vells, produint alteracions gastrointestinals, renals,
hepàtiques i neurològiques (deteriorament sensorial i cognitiu,
pèrdua de memòria, malaltia d´Alzheimer) que poden
desencadenar morts prematures.
Afecta desfavorablement la fertilitat dels terrenys, la vegetació
i els ecosistemes aquàtics.
c) Tòxics químics.
En l´aire el NOx reacciona ràpidament amb químics
orgànics, i formen una ampla varietat de productes químics
tòxics, alguns dels quals poden causar mutacions biològiques:
radicals nitrats, nitroarenes i nitrosamines.
d) Escalfament global.
Un dels membres de la familia dels NOx, l´òxid nitrós,
és un gas d´efecte hivernacle. S´acumula en l´atmosfera
amb altres gasos i causa un gradual augment de la temperatura de la terra.
Incrementa els perills per a la salut humana enumerats en l´apartat
del CO2.
e) Disminució de la visibilitat.
Les partícules de nitrat i diòxid de nitrogen poden bloquejar
la transmissió de llum, que redueix la visibilitat i contribueix
potencialment a un major risc d´accidents.
3 - SO2
Gas transparent que per l´acció de diversos components atmosfèrics
(radiació ultravioleta solar, oxigen, ozó, humitat ambiental,
radicals peròxidics i hidròxids) es transforma en SO3 i
finalment en àcid sulfúric (SO4H2). Aquest àcid conjuntamen
amb l´àcid nítric, és el responsable de generar
les anomenades precipitacions àcides o pluja àcida, que
ocasiona un fort impacte medioambiental.
-Efectes sobre la salut: actuen sinergísticament amb les partícules
fines i en ocasions fins el 20% de les partícules estan compostes
de gotetes microscòpiques d´àcid sulfúric i
altres sulfats formant els anomenats aerosols acídics.
Ocasionen irritacions oculars i de vies respiratòries: rinitis,
sinutisis, faringitis, laringitis, bronquitis agudes i cròniques
i bronquiolitis. També redueixen la capacitat i funció pulmonar,
actuant com a factor predisponent per a desenvolupar asma i altres al·lèrgies
respiratòries. Desencadenen crisis asmàtiques, emfisemes
i insuficiències respiratòries. Alguns d´aquests casos
són mortals.
Els efectes de la pluja àcida ja van ser tractats amb els òxids
de nitrogen (NOx).
Les poblacions més susceptibles als efectes del SO2 són
com en altres contaminants, els xiquets, els vells i les persones amb
malalties respiratòries de qualsevol edat.
4 - Partícules
El terme partícules designa una barreja de components sòlids
i líquids (gotetes) que estan en suspensió en l'aire atmosfèric,
amb una grandària igual o menor de 10 micres (una setena part del
diàmetre d'un pèl humà). Segons la dimensió
es classifiquen en partícules grosses (entre 2,5-10 micres) i fines
(menors de 2,5). Els principals efectes nocius per a la salut humana es
produeixen per la penetració en vies respiratòries. Les
més perilloses són les partícules fines, ja que poden
arribar a les parts més profundes de les estructures anatòmiques
broncopulmonars. La combustió dels materials fòssils, inclós
el gas natural, genera majoritàriament partícules fines.
Infinitat de treballs científics han associat les partícules,
especialment les fines (aïllades o en combinació amb altres
cotaminants) amb una sèrie de problemes significatius sobre la
salut humana com: morts prematures, major nombre de visites i ingressos
hospitalaris, agreujament de crisis asmàtiques, tos persistent,
dificultat respiratòria i dolor en respirar, bronquitis crònica,
disminució de la funció pulmonar i absentisme laboral i
escolar.
Grups de persones amb major risc.
a) Població pediàtrica: està especialment exposada
per dos motius: perquè respiren un 50% més d'aire per Kg
de pes que els adults i per tindre un sistema respiratori immadur i per
tant més vulnerable a l'acció de les partícules fines
i grosses. Ocasionen irritacions, inflamacions i infeccions tant en les
vies respiratòries altes (picor nasal, estornuts, mocs, dolor de
gola, estossec, tos) i baixes (tos seca i amb expectoració, dificultat
respiratòria, fatiga, dolor toràcic en respirar) provocant
absentisme escolar. També tenen efectes a mitjà i llarg
termini hipotecant la futura capacitat i desenvolupament pulmonar i augmentant
les possibilitats de patir asma. En països industrialitzats moren
actualment per asma tres vegades més que fa 20 anys, malgrat els
avanços sanitaris que s'han produït en aquest temps. La població
pediàtrica encara que sols abasta el 25% de totes les persones,
inclou el 40% de tots els casos d'asma. Així doncs, incrementa
tot tipus de malalties respiratòries amb major consum de medicaments,
major nombre de visites i ingressos hospitalaris i morts prematures per
asma.
b)Persones majors: diversos estudis han demostrat que l'exposició
a partícules fines ocasiona milers d'ingressos hospitalaris per
haver originat i descompensat malalties respiratòries i cardiovasculars,
amb les consegüents despeses medicamentoses, també extensives
als malalts domiciliaris.
c)Persones amb malalties respiratòries i cardíaques cròniques:
respirar ambients contaminants amb partícules fines origina un
efecte advers entre les persones amb malalties respiratòries cròniques
(faringitis, bronquitis, emfisema i malaltia pulmonar obstructiva crònica)
i cardíaques (arrítmies, insuficiència cardíaca,
angina de pit, infarts de miocardi), ja que augmenta les necessitats de
tractament farmacològic, nombre de visites i d'ingressos hospitalaris
i morts prematures.
Impacte global sobre la mortalitat:
Les partícules grosses i fines, a més de les seues accions
poden servir de vehicles per a transportar fins als pulmons la resta de
components contaminants ambientals com gasos, àcids i substàncies
químiques perilloses orgàniques i inorgàniques. Estudis
realitzats per a mesurar l'impacte global sobre la mortalitat en persones
adultes seguides durant tres dècades, han evidenciat un increment
del 26% de morts analitzant únicament el factor de la contaminació
ambiental independentment dels restants factors confundidors (tabac, ocupació
professionals, malalties prèvies, sexe, edat, alcohol, nivell socioeconòmic,
etc.).
5 - CO.
És un gas no irritant, transparent, inodor i insípid. És
produeix per la combustió incompleta de la matèria orgànica
. Es difon ràpidament per l´aire ja que té la mateixa
densitat.
-Efectes sobra la salut: al no ser irritant no produeix símptomes
en les vies respiratòries, però ràpidament passa
a la sang on es combina amb l´hemoglobina (proteïna dels globus
rojos vital per a transportar oxigen) formant carboxihemoglobina. El CO
té una afinitat 250 vegades major que el O2 per a combinar-se amb
l´hemoglobina, i la carboxihemoglobina és incapaç
de transportar l´oxigen, per tant, produeix una asfíxia cel·lular
a nivell de tots els teixits. Ocasiona una disminució progressiva
de totes les funcions del´organisme humà essent més
acusades en pacients amb malalties cardiovasculars i respiratòries.
En casos extrems produeix coma i la mort.
6 - Compostos orgànics volàtils
El més abundant i important de tots els compostos orgànics
volàtils és el gas metà (CH4). Té una vida
mitjana d'entre 5-10 anys i desapareix de l'atmosfera a mesura que va
reaccionant amb els radicals OH i formant, conjuntament amb els NOx, l'ozò
troposfèric. També participa i influeix de forma significativa
en l'efecte hivernacle, conjuntament amb el CO2.
Els principals efectes adversos en la salut humana són les malalties
respiratòries, especialment broncopulmonars, i cardiovasculars
secundàries a la formació de l'ozò troposfèric
(vegeu smog en l'apartat de NOx a la pàgina 12). També produeix
les malalties secundàries a l'efecte hivernacle (vegeu l'apartat
de CO2 a la pàgina 9).
7 - Substàncies químiques perilloses.
L'Agència de Protecció Mediambiental dels EE.UU (EPA) en
el document "Profile of the Fossil Fuel Electric Power Generation
Industry" enumera en les Taules 23 (pàgina 64) i 26 (pàgina
71) les substàncies químiques perilloses que generen les
centrals elèctriques per combustió de gas natural. Com hem
comentat abans en la "Memoria-Resumen del Estudio de Impacto Ambiental
de la Central de Ciclo Combinado de Gas Natural de 800 MW de la Plana
del Vent", no estan descrites ni quantificades. Esperem que l'empresa
Gas Natural SDG puga aclarir l'oblit i especificar i quantificar aquestes
substàncies. Però, mentrestant, per la nostra responsabilitat
de vetlar per la salut de les persones potencialment exposades, ens obliga
a descriure quins efectes poden produir aquestes substàncies.
Com veurem a continuació, malgrat poder estar presents en xicotetes
quantitats, són uns tòxics molt perillosos per a la salut
humana, arribant alguns d'ells a ser considerats com agents cancerígens
humans. Els efectes que descriurem estan majoritàriament documentats
en exposicions professionals on lògicament les concentracions són
més elevades. Seguint l'esquema de l'EPA es classifiquen en dos
grups: orgàniques (contenint àtoms de carboni en la seua
molècula) i inorgàniques. A continuació descriurem
els components de cada grup.
a) Inorgàniques:
1)Arsènic
-Efectes aguts: l'exposició aguda de les persones, via inhalació,
produeix efectes gastrointestinals ( nàusees, vòmits, dolor
abdominals i diarrea), alteracions hematològiques ( hemòlisi
i anèmia) i del sistema nerviós central i perifèric.
La via digestiva a baixes dosis té efectes sobre l'aparell digestiu(nàusees,
vòmits), sistema nerviós central (cefalàlgies, debilitat,
deliri), fetge, ronyons, alteracions hematològiques (anèmia
i leucopènia) i sistema cardiovascular (hipotensió i shock).
En dosis de 0,6 mg/Kg pot produir la mort, així com la inhalació
durant ½ hora a baixes dosis.
-Efectes crònics: la inhalació crònica està
associada amb irritació cutània i de les mucoses membranoses
(dermatitis, conjuntivitis, faringitis i rinitis). La ingestió
crònica produeix alteracions gastrointestinals, anèmia,
neuropaties perifèriques, lesions cutànies, hiperpigmentació,
lesions vasculars, gangrena de les extremitats, lesions renals i hepàtiques.
-Efectes reproductius: l'arsènic pot travessar la placenta humana
i exposar el fetus a la seua toxicitat. En animals, a altes dosis, és
fetotòxic i causa malformacions. Estudis epidemiològics
en persones exposades ambientalment i professional a concentracions d'arsènic
derivades d'indústries amb continguts mixtes amb altres contaminants
(fundicions metal·lúrgiques) han presentat major nombre
d'avortaments espontanis i retardament del creixement intrauterí
que els esperats.
- Risc de càncer: La inhalació humana està fortament
associada a un major risc de càncer de pulmó. La ingestió
d'arsènic inorgànic també està relacionada
amb un increment del risc de càncer de pell, bufeta urinària,
fetge i pulmó. Per tant, l'arsènic està considerat
com un segur agent cancerigen tant per l'Organització Mundial de
la Salut (International Agency for Research on Cancer), com pel National
Cancer Institute d'EE.UU.
2)Cadmi:
Element que persisteix en el medi ambient amb potencial tòxic i
bioacumulatiu.
-Efectes aguts: l'exposició respiratòria d'alts nivells
de cadmi produeix irritació bronquial i pulmonar, i genera, fins
i tot després d'una inhalació aguda, una disminució
a llarg termini de la funció pulmonar.
-Efectes crònics: la inhalació i la ingestió afecta
el ronyó amb proteïnúria, disminució de la filtració
urinària i litiasi renal. També produeix toxicitat respiratòria
amb bronquitis, bronquiolitis i emfisema.
-Efectes reproductius: hi ha evidències limitades en humans sobre
efectes de baix pes i retard de creixement intrauterí després
de l'exposició materna per via digestiva i respiratòria.
-Risc de càncer: diversos estudis han evidenciat un excés
de risc, respecte al previst, de càncer de pulmó després
de l'exposició inhalada dels humans. Per altra part, per l'existència
de factors de confusió, el cadmi està catalogat com a probable
agent carcinogen humà.
3)Crom:
Metall que és insípid i inodor.
-Efectes aguts: per via inhalada produeix irritació de l'aparell
respiratori (rinitis, sinusitis, faringitis, laringitis i bronquitis).
També desencadena i incrementa la intensitat i freqüència
de les crisis asmàtiques així com d'altres al·lèrgies
rspiratòries. Per via digestiva ocasiona alteracions gàstriques
i intestinals (nàusees, vòmits, diarrea i úlceres
d'estómac).
-Efectes crònics: ocasiona alteracions de la mucosa nasal (picor,
dolor i hemorràgies) i del teixit broncopulmonar (bronquitis cròniques,
emfisema, disminució de la capacitat pulmonar, fibrosi pulmonar
i malaltia pulmonar obstructiva crònica). També pot causar
alteracions hepàtiques, renals, dermatològiques i del sistema
nerviós central que poden desencadenar convulsions i, fins i tot,
la mort.
-Efectes reproductius: no hi ha suficients dades per a conéixer
amb exactitud si l'exposició al crom afecta la capacitat reproductora
humana o el fetus.
-Risc de càncer: diversos estudis han trobat un risc incrementat
de càncer pulmonar entre les persones exposades professionalment
al crom. Està considerat com un segur agent cancerigen humà.
3) Cobalt:
La població general pot ésser afectada per via aèria
i digestiva (aquosa i alimentària).
-Efectes aguts: l'exposició per inhalació produeix efectes
broncopulmonars amb disminució de la funció ventilatòria,
congestió, edema i hemorràgia pulmonar.
-Efectes crònics: la inhalació produeix irritació
de les vies respiratòries, tos, dificultat respiratòria,
asma, bronconeumònia i fibrosi pulmonar. També presenta
alteracions cardiològiques com augment de la grandària del
cor i insuficiència cardíaca, congestió hepàtica
i renal. És irritant ocular i té efectes dolents sobre el
sistema immunològic. L'exposició oral produeix efectes gastrointestinals
(nàusees, vòmits i diarrea), hematològiques, lesions
hepàtiques i dermatològiques (dermatitis).
-Efectes reproductius: Sols evidenciats en animals d'experimentació.
En els humans els resultats no són suficients per a establir la
toxicitat sobre el sistema reproductor.
-Risc de càncer: resultats molt limitats suggereixen que el cobalt
pot incrementar el risc a desenvolupar càncer de pulmó.
4) Plom:
Metall molt tòxic, que origina una varietat d'efectes perjudicials,
fins i tot, a dosis molt baixes. Té un gran potencial de bioacumulació
i persiteix molt de temps contaminant el medi ambient.
-Efectes aguts: produeix símptomes gastrointestinals com dolor
abdominal, vòmits, diarrea i pot ocasionar la mort per enverinament.
-Efectes crònics: presenta toxicitat en la sang (anèmia),
sistema nerviós (disminució de les capacitats sensorials
i motores), retarda el creixement en els xiquets, toxicitat renal i alteració
en la pressió de la sang.
-Efectes reproductius: afecta els testicles, la próstata i les
vesícules seminals (disminució dels espermatozoides i del
volum del semen), incrementa els avortaments i els lactants presenten
retard de creixement físic i mental
-Risc de càncer: no són concloents però dades limitades
suggereixen un major risc de càncer pulmonar, renal i d'estómac.
El plom és considerat com un probable cancerigen humà.
6) Manganés
-Efectes aguts: no hi ha informació disponible sobre els efectes
aguts en humans.
-Efectes crònics: ocasiona toxicitat neurològica (fatiga
mental, letàrgia, dificultat per a parlar, inexpressió facial,
tremolors i alteracions mentals) i respiratòries ( tos, bronquitis
i neumònies).
-Efectes reproductius: per inhalació produeix impotència
i pèrdua de la líbido en els homes exposats ocupacionalment.
-Risc de càncer: no hi ha estudis respecte al potencial cancerós
del manganés.
1) Mercuri:
Substància molt tòxica, bioacumulable i amb gran persistència
mediambiental.
-Efectes aguts: produeix efectes gastrointestinals (sabor metàl·lic,
nàusees, vòmits i dolor abdominal), respiratoris (tos, dificultat
de respirar, dolor toràcic, disminució de la funció
pulmonar i neumònia bilateral), i principalment sobre el sistema
nerviós central (alteracions visuals i ceguesa, sordesa, disminució
de la consciència, al·lucinacions, deliri, tendències
suïcides i mort).
-Efectes crònics: Ocasiona alteracions neurològiques (molèsties
en les extremitats, visió borrosa, fatiga muscular, sordesa i dificultats
del llenguatge, hiperexcitabilitat, irritabilitat, insomni, excessiva
salivació, tremolors, etc.) i lesions renals. En xiquets ocasiona
rampes fortes en les cames, sensació de irritació en la
pell i engrossiment dolorós dels dits de la mans i dels peus.
-Efectes reproductius: dades limitades suggereixen un augment dels avortaments
i de les malformacions en els xiquets.
-Risc de càncer: els estudis sobre el risc de càncer no
són concloents essent considerat com a possible agent cancerigen
humà.
8) Níquel.
-Efectes aguts: ocasiona mal de cap, vertigen, cianosi, sudoració,
símptomes gastrointestinals, alteracions visuals i cansament extern.
També produeix fibrosi pulmonar i alteraccions renals.
-Efectes crònics; ocasiona lesions dèrmiques (dermatitis),
respiratòries (bronquitis, asma), renals i disfunció immunològica.
-Efectes reproductius: no hi ha estudis vàlids.
-Risc de càncer: diversos estudis de l´exposició ocupacional
evidencien un major risc de càncer de cavitats nasals i pulmonars.
El níquel és considerat com un segur agent cancerigen humà.
9) Fòsfor.
-Efectes aguts: produeix símptomes gastrointestinals, lesions renals,
hepàtiques i sobre el sistema cardiovascular.
-Efectes crònics: ocasiona a més a més dels òrgans
afectats agudament, lesions òssies especialment a la mandíbula.
-Efectes reproductius: no hi ha cap informació vàlida
-Risc de càncer: no hi ha dades significatives.
b) Orgàniques.
1) Benzé.
-Efectes aguts: produeix irritació ocular, cutània i de
vies respiratòries, vòmits, mareig, somnolència,
convulsions, coma i mort.
-Efectes crònics: destaca la toxicitat sobre la medul·la
òssia (teixit on es formen les cèl·lules de la sang)
que origina anèmia, hemorràgies, disminució dels
globuls blancs de la sang i major propensió i gravetat de les infeccions.
Ocasiona alteracions en el nombre i en l´estructura dels cromosomes
(material gènetic de les cèl·lules).
-Efectes reproductius: produeix trastorns menstruals i disminució
de la gràndaria dels ovaris en les dones exposades professionalment.
-Risc de càncer: s´ha demostrat que produeix un major risc
de leucèmies (càncer de les cèl·lules blanques
de la sang). El benzé està considerat com un segur agent
cancerigen humà.
2)Formaldehid.
-Efectes aguts: per inhalació ocasiona irritació ocular,
nasal, faríngia, laríngia, traqueal i broncopulmonar (tos,
dificultat respiratòria, bronquitis i atacs d´asma). La ingestió
produeix diversos graus de lesions, segons les dosis, des d'inflamacions
de la mucosa oral i digestiva fins a ulceracions i perforacions de l´esòfag
i l'estómac.
-Efectes crònics: produeix alteracions dermatòlogiques (irritació
de la pell, dermatitis al·lèrgiques), oculars (conjuntivitis)
i de vies respiratòries (rinitis, faringitis i bronquitis crònica).
-Efectes reproductius: en les dones ocupacionalment exposades s´ha
documentat alteracions en la menstruació i problemes en la fertilitat.
-Risc de càncer: dades limitades per la possible coexistència
d´altres factors, evidencien un major risc de càncer broncopulmonar,
cavitat nasal i faringe. Està considerat com a un probable cancerigen
humà.
3) Naftalè.
-Efectes aguts: l´exposició humana via inhalatòria,
digestiva o per contacte cutani ocasiona cefalàlgia, nàusees,
vòmits, diarrea, malestar general, confusió, anèmia,
icterícia, lesions oculars (cataractes) i renals, convulsions i
coma.
-Efectes crònics: ocasiona lesions oculars com cataractes, hemorràgies
retinianes i pèrdua de visió.
-Efectes reproductius: per via transplacentaria ocasiona anèmia
hemolítica en els xiquets.
-Risc de càncer: resultats molts limitats suggereixen un major
risc de càncer de gola i d'estómac, però no està
classificat com agent cancerigen humà.
4) Tolué.
-Efectes aguts: ocasiona alteracions neurològiques (somnolència,
fatiga, mal de cap, nausees, coma i, fins i tot, la mort), cardiològiques
(arritmies, angina de pit i infart miocàrdic), respiratòries
( irritació vies aèries, congestió i hemorràgia
pulmonar), toxicitat hepàtica i renal.
-Efectes crònics: produeix depressió del sistema nerviós
central (marxa insegura, tremolor, atròfia cerebral, moviments
involuntaris oculars, dificultat del llenguatge, alteracions visuals i
auditives), irritació de les vies respiratòries, conjuntivitis,
mal de cap, insomni, dermatitis, lesions hepàtiques i renals.
-Efectes reproductius: alguns estudis suggereixen un major risc d´avortaments
espontanis i malformacions fetals, amb disfuncions neurològiques
i retard mental en els xiquets exposats intrauterinament.
-Risc de càncer: no hi ha suficients evidències en els pocs
estudis realitzats. No està classificat com agent cancerigen humà.
5) Pirens.
-Efectes aguts: produeix toxicitat cutània, ocular, digestiva,
respiratòria i neurològica.
-Efectes crònics: ocasiona diverses alteracions gastrointestinals
i respiratòries.
-Efectes reproductius: no hi ha suficients dades per a la seva avaluació.
-Risc de càncer: està associat a diversos càncers
respiratoris i gastrointestinals, essent reconegut com un segur agent
cancerigen humà.
8 - Substàncies radioactives
Igual que les substàncies químiques perilloses, aquest apartat
tampoc està ressenyat en la "Memoria-Resumen del Estudio de
Impacto Ambiental de la Central de Ciclo Combinado de Gas Natural de 800MW
de la Plana del Vent (Tarragona)". Les dades que presentem estan
basades en el document de l'EPA, Estimates of Health Risks Associated
with Radionuclide Emissions from Fossil-Fueled Steam-Electric Generating
Plants i el 9th Report on Carcinogens.Radon, CAS Nº 10043-92-2.(vegeu
bibliografia)
Els tres principals combustibles fòssils (carbó, petroli
i gas) contenen quantitats variables de substàncies radioactives
naturals dels grups de l'Urani-238, del Thori-232 i del Potasi-40. En
cremar-se els combustibles per a produir electricitat, les substàncies
radioactives poden emetre's a l'atmosfera i contaminen l'aire, la terra,
la vegetació i tots els animals incloent-hi l'home. La radioactivitat
en el gas natural és quasi exclusiva pel Radó-222 (del grup
de l'Urani-238), el qual emigra des de les formacions geològiques
veïnes fins als reservoris de gas.
El risc potencial de les emissions radioactives de les CTs se sumarà
al que habitualment estem exposats de manera natural i que constitueix
la que s'anomena "radiació de fons ambiental". Convé
destacar que totes les exposicions són acumulatives de per vida.
La majoria de científics, conservadorament, assumeixen que qualsevol
dosi de radiació, independentment de la quantitat, per mínima
que siga, pot posar en risc la salut humana.
La severitat de l'efecte cancerigen no és dosi-dependent, malgrat
que la probabilitat d'ocórrer està relacionada amb la dosi
de radiació. Tenen un risc incrementat de desenvolupar càncer
de pulmó els fumadors pels efectes additius amb el fum del tabac.
També la població pediàtrica té un major risc
per la major freqüència respiratòria i per la immaduresa
del teixit broncopulmonar.
Les emissions radioactives del gas Radó que afecten les persones
deriven de l'exposició externa (activitat suspesa en l'aire o dipositada
en terra) i interna ( inhalació dels contaminants atmosfèrics,
per l'ingesta d'aigua i aliments contaminats). Per a baixes dosis de radiació
els efectes potencials per a la salut humana poden aparéixer després
d'anys o dècades. Produeixen mutacions en el material cromosòmic
genètic i poden desenvolupar una malaltia cancerosa. El Radó
està considerat com a agent segur cancerigen humà, especialment
associat al càncer broncopulmonar.
CONCLUSIONS
Primera: La Central de Cicle Combinat de Gas Natural de 800 MW de la Plana del Vent (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona) generarà diversos contaminants físics i químics molt perillosos amb un impacte negatiu sobre la salut humana.
Segona: Els efectes adversos sobre l'organisme humà es manifestaran a curt, mitjà i llarg termini, i potenciaran i desencadenaran els produïts pels contaminants preexistents.
Tercera: Les repercusions negatives sobre la salut humana podran abastar un ampli ventall de malalties que oscil·laran entre patologies banals (conjuntivitis, rinitis, faringitis, cefalàlgia, etc.) i greus i potencialment mortals (bronquitis asmàtica severa, emfisema broncopulmonar, malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència cardíaca i increment del risc de càncer).
Quarta: Afectarà principalment la població pediàtrica, les persones majors i les que presenten malalties respiratòries o cardiovasculars cròniques independentment de l'edat.
Quinta: Contaminarà principalment el sud de la comarca del
Baix Camp (municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig
del Camp i Pratdip), el nord-est del Baix Ebre (municipis de l'Ametlla
de Mar i el Perelló), i el sud-est de la Ribera d'Ebre (municipi
de Tivissa), així com també altres municipis d'aquestes
tres comarques i de comarques veïnes, deteriorarà la qualitat
de vida i podrà contribuir amb altres factors a provocar morts
prematures en la població exposada.
Sexta: El desenvolupament industrial ha de ser compatible amb una millora
de la qualitat i quantitat de la vida humana i respectuós amb el
medi ambient. Això es pot aconseguir amb el foment de l'estalvi
energètic i de les energies no contaminants (solar, eòlica
i biomassa).
Sèptima: D'acord amb el concepte de Desenvolupament Sostenible
i del Principi de Precaució, els organismes governamentals competents
(locals, comarcals, autonòmics i estatals) han de defensar el dret
a la salut de les persones per damunt dels interessos econòmics
de les grans empreses.
BIBLIOGRAFIA
Introducció :
- Hansen JE, Sato M, Lacis A, et al . Climate forcings in the industrial
era . Proc Natl Acad Sci USA 1998 ; 95 : 12753-12758.
- Griffiths R, Saunders P. Reducing Environmental Risk. En : Detels R,
Holland WW, McEwen J, Omen GS, eds. Oxford Textbook of Public Health .
3ª Edition. New York : Oxford University Press, 1997 : 1601-1620.
- Schlatter C. Environmental pollution and human health. Sci Total Environ
1994 ; 143 : 93-101.
- Simpson D, Eliassen A. Tackling multi-pollutant multi-effect problems.
An iterative approach. Sci Total Environ 1999 ; 234 : 43-58.
Contaminants atmosfèrics :
- Shepherd M. Pollution, noise, and mental health. Lancet 1975; 1: 322-324.
- Van Raaij MT, Oortgiesen M. Noise stress and airway toxicity: a prospect
for experimental analysis. Food Chem Toxicol 1996; 34: 1159-1161.
- Ferrís Tortajada J, Garcia Castell J, López Andreu J.A.
Radiaciones electromagnéticas y cáncer. Conceptos básicos.
Rev Esp Pediatr 1998; 54: 37-46.
- Moulder JE, Foster KR. Biological effects of power-frequency fields
as they related to carcinogenesis. PSEBM 1995; 209: 309-324.
- Florig HK. Containing the costs of the electric and magnetic fields
problem. Science 1992; 257: 468-492.
- Intergovernmental Panel on Climate Change.
http://www.ipcc.ch/
- National Oceanic and Atmospheric Administration .
http://www.ncdc.noaa.gov/ol/climate/globalwarning.html
- US Global Change Research Program
http://www.usgcrp.gov
- US Environmental protection Agency. Global warning. Regional Impacts
Report. North America. Human Health.
http://www.epa.gov/globalwarning/publications/reference/ipcc/chp8/america15.html
- Kilbourne EM. Epidemiological Statistics. World Health Organization.
Regional Publications European Series. 1992; 42: 5-25.
- Canadian Global Change Program. Implications of global change for human
health: Final report of the health issues panel of the Canadian Global
Change Program. The Royal Society of Canada. Ottawa. Ontario. Canada.
1995.
- Katsouyanni K, Pantazopoulou A, Touloumi G. Evidence for interaction
between air pollution and high temperature in the causation of excess
mortality. Arch Environ Health. 1993; 48: 235-242.
- Dockery DW, Pope C, Xu X, et al. An association between air pollution
and mortality in six US cities. N Engl J Med 1993; 329: 1753-1759.
- Tenias JM, Ballester F, Rivera ML. Association between hospital emergency
visits for asthma and air pollution in Valencia, Spain. Occup Environ
Med 1998; 55:541-547.
- Martens WT, Jetten J, Rotmans J, et al. Climate change and vector-borne
diseases: a global modelling perspective. Global Environ Change 1995;
5: 195-209.
- Tester P. Red Tide : effects on health and economics. Health Environ
Digest 1991; 5: 4-5.
- Huq A, Colwell RR, Rahman R, et al. Detection of Vibrio Cholerae 01
in the aquatic environment by fluorescent-monoclonal antibody and culture
methods. Appl Environ Microbiol 1990; 56: 2370-2373.
- Dickey JH. Air Pollution : Overview of sources and health effects. Dis
Mon 2000; 46: 566-589.
- Schwela D. Air pollution and health in urban areas. Rev Environ Health
2000; 15: 13-42.
- Yassi A, Friesen B. Controlling air pollution: the plan to reduce nitrogen
oxides ( NOx ) and volatile organic compounds emissions in Canada. Can
J Public Health 1990; 81: 6-9.
- Yoshida K, Kasama K. Biotransformation of nitric oxide. Environ Health
Perspect 1987; 73: 201-205.
- Kagawa J. Evaluation of biological significance of nitrogen oxides exposure.
J Exp Clin Med 1985; 10: 348-353.
- US Environmental Protection Agency. El Smog- ¿A quién
perjudica?. Office of Air and Radiation. EPA 152/k-00-001. Washington,
D.C. 20460, February 2000.
- Rowland A, Murray AJ, Wellburn AR. Oxides of nitrogen and their impact
upon vegetation. Rev Environ Health 1985; 5: 295-342.
- Lippmann M. Background on health effects of acid aerosols. Environ Health
Perspect 1989; 79: 3-6.
- Folinsbee LJ. Human health effects of exposure to airbone acid. Environ
Health Perspect 1989; 79: 195-199.
- Franklin CA, Burnett RT, Paolini RJ, et al. Health risks from acid rain
: a Canadian perspective. Eviron Health Perspect 1985; 63: 155-168.
- Maugh TH. Acid rain's effects on people assesed. Science 1984; 226:
1408-1410.
- Gerhardsson L, Oskarsson A, Skerfving S. Acid precipitation. Effects
on trace elements and human health. Sci Total Environ 1994; 153: 237-245.
- U.S. Environmental Protection Agency. Environmental Issues: Acid Rain.
http://www.epa.gov/airmarkets/acidrain/index.html
- U.S. Environmental Protection Agency. Effects of Acid Rain.
http://www.epa.gov/airmarkets/acidrain/effects
( human health, forest, automotive coatings, lakes, materials, visibility
reduction ).
- The UK National Air Quality Information Archive. Acid Deposition Networks:
Rainfall Composition.
http://www.aeat.co.uk/netcen/airqual/
- Lippmann M, Ito K, Nadas A, et al. Association of particulate matter
components with daily mortality and morbidity in urban populations. Res
Rep Health Eff Inst 2000; 95: 5-72.
- Samet JM. Dominici F, Curriero FC, et al. Fine particulate air pollution
and mortality in 20 US cities, 1987-1994. N Engl J Med 2000; 343: 1742-1749.
- Schechter MT, Spitzer WO, Hutcheon ME, et al. Cancer downwind from sour
gas refineries: the perception and the reality of an epidemic. Environ
Health Perspect 1989; 79: 283-290.
- US Environmental Protection Agency. Profile of the Fossil Fuel Electric
Power Generation Industry. Office Compliance.Office of Enforcement and
Compliance Assurance. EPA/310-R-97-007. Washington, DC, September 1997.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Arsenic ( Draft ). US Public Health Service. US Departament
of Health and Human Services. Atlanta, GA, 1989.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Cadmium. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1992.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Chromium. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1993.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Cobalt. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1992.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Lead. US Public Health Service. US Department of Health and
Human Services. Atlanta, GA, 1993.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Manganese. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1990.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Mercury. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1992.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Nickel. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1993.
- U.S. Environmental Protection Agency. Integrated Risk Information System
( IRIS ) on Phosphorous. Environmental Criteria and Assessment Office.
Office of Health and Environmental Assessment. Office of Research and
Development Cincinati, OH, 1993.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Benzene. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1991.
- Acheson ED, Garner MJ, Pannet B, et al. Formaldehid in the British chemical
industry. An ocupational study. Lancet 1984; 1: 611-616.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Naphthalene and 2-Methylnaphthalene. US Public Health Service.
US Department of Health and Human Services. Atlanta, GA, 1990.
- Agency for Toxic Substances and Disease Registry ( ATSDR ). Toxicological
Profile for Toluene. US Public Health Service. US Department of Health
and Human Services. Atlanta, GA, 1992.
- US Environmental Protection Agency. Estimates of Health Risks Associated
with Radionuclide Emissions from Fossil-Fueled Steam-Electric Generating
Plants. EPA 402/R-95-6. Office of Radiation on Indoor Air. Washington,
DC, August 1995.
- 9th Report on Carcinogens. (Revised January 2001). Radon, CAS Nº
10043-92-2. US Department of Health and Human Services. National Toxicology
Program.
http://www.ehis.niehs.nih.gov/roc/toc9.html#toc
RESUM
Fonament
La intenció d'aquest document és informar als habitants
del municipi de Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant i als dels municipis
veïns, així com a l'opinió pública en general,
dels efectes potencials, directes i indirectes, que sobre la salut humana
ocasionaran els contaminants físics i químics ambientals
generats per la central de cicle combinat de 800 Mw que l'empresa Gas
Natural SDG, S.A. pretén instal·lar al municipi de Vandellòs
i l'Hospitalet de l'Infant.
Material i Mètode
Anàlisi detallat de cadascun dels contaminants físics i
químics ambientals generats per la CT segons consta en la "Memoria-Resumen
del Estudio de Impacto Ambiental de la Central de Ciclo Combinado de Gas
Natural de 800 MW de la Plana del Vent (Tarragona)". També
s'han revisat altres contaminants, com substàncies químiques
perilloses i elements radioactius, no ressenyats a l'estudi oficial, i
que la bibliografia científica atribueix a les centrals de cicle
combinat de gas natural.
S'han analitzat i revisat les publicacions científiques més
rellevants dels darrers 25 anys, especialment en temes biosanitaris, referents
als efectes que sobre la salut humana ocasionen els diversos contaminants
generats per les centrlas de cicle combinat de generació d'energia
elèctrica utilitzant gas natural.
Resultats
I ) Contaminants Físics :
1.- Contaminants acústics. El soroll derivat del funcionament de
la CT produeix alteracions a l'organisme humà secundaries a la
interrupció del biorritme somni-vigília.
2.- Contaminants electromagnètics. Les radiacions electromagnètiques
generades per l'obtenció i la distribució elèctrica
produeixen alteracions principalment en el sistema nerviós i cardiovascular.
II ) Contaminants Químics :
Ocasionaran accions locals, comarcals i territorials. Els efectes sobre
la salut seran els resultats finals de la suma de la resta de contaminants
habituals secundaris a altres activitats humanes. Els principals contaminants
químics atmosfèrics són els següents :
1.- CO 2.
Generarà alteracions al micro i macroclima ( estrés tèrmic,
empobriment de la qualitat de l'aire, incidents a temperatures extremes,
malalties tranmeses per insectes i a través de l'aigua ) amb repercusions
indirectes negatives sobre la salut humana, que ocasionaran diverses malalties
i incrementaran la mortalitat.
2.- NOx.
Contribuirà a la formació de boira tòxica ( Smog
) que generarà importants problemes respiratoris ( bronquitis,
asma, emfisema pulmonar, etc.) i cardiovasculars. També contribueix
conjuntament amb el SO 2 a la formació de pluja àcida amb
efectes directes sobre les vies respiratòries ( rinitis, sinusitis,
faringitits, laringitis, bronquitis i asma ) i indirectes sobre el sistema
gastrointestinal, renal i neurològic. Conjuntament poden ocasionar
una important càrrega de malalties i morts prematures.
3.- SO 2.
Ocasiona irritacions oculars i de les vies respiratòries altes
(rinitis, sinusitis, faringitis i laringitis) i baixes (bronquitis i bronquiolitis).
També redueix la capacitat pulmonar, origina i desencadena al·lergies
respiratòries, especialment asma. Alguns d'aquests efectes poden
produir morts prematures.
És precursor de les precipitacions àcides i les poblacions
més susceptibles, com en altres contaminants, són els xiquets,
els vells i les persones amb malalties respiratòries o cardíaques
cròniques.
4. Partícules.
Especialment les partícules fines (menors de 2,5 micres), produeixen
alteracions de les vies respiratòries, que hipotequen el futur
desenvolupament pulmonar en l'època pediàtrica. Originen
un important absentisme escolar i professional per problemes pulmonars
i cardiovasculars. També ocasionen un increment de les visites
mèdiques, del consum de medicaments, d'ingressos hospitalaris i
de morts prematures.
5.- CO
No és un gas irritant i sols és tòxic en combinar-se
amb l'hemoglobina dels glòbuls rojos i dificulta l'oxigenació
de les cèl·lules de l'organisme humà.
6.- Compostos orgànics volàtils
El gas metà contribueix a la formació d'ozò troposfèric
i a l'efecte hivernacle. Ocasiona de forma indirecta diverses malalties,
especialment broncopulmonars i cardiovasculars.
7.- Substàncies químiques perilloses.
Estan constituïdes per l'arsènic, el cadmi, el crom, el cobalt,
el plom, el manganés, el mercuri, el níquel, el fòsfor,
el benzé, el formaldehid, el naftalé, el tolué i
els pirens. Encara que estiguen presents en quantitats mínimes
són substàncies perillosíssimes, ja que en les persones
exposades poden ocasionar greus malalties agudes i cròniques, alteracions
reproductives i increment del risc de càncer.
8.- Substàncies radioactives.
La presència del gas radioactiu Radó-222 incrementarà
l'exposició ambiental preexistent a la radioactivitat. Aquest gas
és un agent cancerigen humà especialment associat amb el
càncer pulmonar en les persones exposades.
Conclusions
1ª - La Central de Cicle Combinat de 800 Mw de l'empresa Gas
Natural SDG, S.A., generarà diversos contaminants físics
i químics molt perillosos amb un impacte negatiu sobre la salut
humana.
2ª - Els efectes adversos sobre l'organisme humà es manifestaran
a curt, mitjà i llarg termini i potenciaran i desencadenaran els
produïts pels contaminants preexistents.
3ª - Les repercusions negatives sobre la salut humana podràn
abastir un ampli ventall de malalties que oscil·laran entre patologies
banals (conjuntivitis, rinitis, faringitis, cefalàlgia, etc.) i
greus i potencialment mortals (bronquitis asmàtica severa, emfisema
broncopulmonar, malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència
cardíaca i increment del risc de càncer).
4ª - Afectarà principalment la població pediàtrica,
les persones majors i les que presenten malalties respiratòries
o cardiovasculars cròniques independentment de l'edat.
5ª - Contaminarà especialment el sud de la comarca del Baix
Camp (municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig
del Camp i Pratdip), el nord-est del Baix Ebre (municipis de l'Ametlla
de Mar i el Perelló), i el sud-est de la Ribera d'Ebre (municipi
de Tivissa), així com també altres municipis d'aquestes
tres comarques i de comarques veïnes; deteriorarà la qualitat
de vida i podrà contribuir amb altres factors a provocar morts
prematures en la població exposada.
6ª - El desenvolupament industrial ha de ser compatible amb una millora
de la qualitat i quantitat de la vida humana i respectuós amb el
medi ambient. Això es pot aconseguir amb el foment de l'estalvi
energètic i de les energies no contaminants (solar, eòlica
i biomassa).
7ª - Els organismes governamentals competents (locals, comarcals,
autonòmics i estatals) han de defensar el dret a la salut de les
persones per damunt dels interessos econòmics empresarials.
Josep Ferrís i Tortajada Júlia Garcia i Castell Juan Antonio Ortega Garcia
