En aquesta natura morta s'aprecien les característiques del cubisme sincrètic de Georges Braque: formes planes i fragmentades, predomini de la composició i del color i incorporació del collage
És, juntament amb Picasso, una de les figures més importants del cubisme.
Va néixer a Argenteuil-sur-Seine, prop de París, i estudià Belles Arts a la capital francesa a partir de 1905, començant a pintar seguint les tendències fauvistes, emprant colors purs i brillants en composicions d'estructura lliure.
El 1908 la seva atenció ja s'havia desplaçat cap a Paul Cézanne. L'interès d'aquest per les formes extranyament distorsionades i les seves perspectives poc convencionals portaren a Braque a pintar d'una manera que més tard es coneixeria com a cubista. Entre 1908 i 1913 realitzà un exhaustiu estudi sobre els efectes de la llum i la perspectiva, i els mitjans amb els que compten els pintors per representar aquests efectes. Braque qüestionà la majoria de les convencions artístiques a l'ús. Per exemple, en els seus quadres d'escenes de pobles, reduïa l'estructura arquitectònica a una forma geomètrica que s'apropava al cub (o, més exactament, a un prisma rectangular), però acudia al sombrejat per a reduïr-ne el volum, donant així als objectes una aparença plana i tridimensional al mateix temps. D'aquesta manera centrava l'atenció en la natura de la percepció i de la representació artística.
| Natura morta amb partitura d'Eric Satié En aquesta natura morta s'aprecien les característiques del cubisme sincrètic de Georges Braque: formes planes i fragmentades, predomini de la composició i del color i incorporació del collage |
Picaso, amb qui Braque començà a treballar en estreta col.laboració a partir de 1909, emprava un enfocament pictòric similar. Des de 1910 a 1912 ambdós artistes realitzaren obres estructurades en complexes formes geomètriques i pintades amb colors neutres, que avui són coneguts com a cubisme analític. Un exemple d'aquest estil pot trobar-se en el quadre Violí i gerra (1910, Kunstmuseum, Basilea). Els dos artistes començaren a experimentar amb el collage. La fèrtil col.laboració entre Braque i Picasso continuà fins el 1914, any en que Braque s'allistà a l'exèrcit francès. Fou ferit de gravetat durant la I Guerra Mundial i el 1917 tornà a la carrera artística.
 |  | Violon et palette, 1909-1910 | Piano et mandorle, 1909-1910 |
| Aquestes dues pintures Violí i partitura i Piano i mandolina són clàssics exemples de les primeres fases del cubisme. En les dues teles els objectes representats són ben identificables encara que els seus límits hagin estat fragmentats. Braque afirmava que aquesta defragmentació el permetia establir un element espaial alhora que un moviment espaial. Remarcà també que escollí pintar instruments musicals no només perquè estigués envoltat d'ells en el seu estudi, sinó també perquè ell estava treballant cap a un espai tàctil... i els instruments musicals tenen l'avantatge d'estar animats així que els toques. |
Acabada la guerra, Braque desenvolupà un estil més personal, que es caracteritzà pels colors més brillants i la textura de les superfícies i, després del seu tasllat a Normandia, per la reaparició de la figura humana. En aquesta època pintà moltes natures mortes i escenes de platja. Continuà treballant i produí una considerable quantitat de pintures, obra gràfica i escultures, imbuides d'una qualitat contemplativa. Morí el 31 d'Agost de 1963 a París.
