Pintor català. Les seves obres recullen motius extrets del regne de la memòria i el subconscinet amb gran fantasia i imaginació, i que es troben entre les més originals del s.XX.
Estudià a l'Escola de Belles Arts Gall de Barcelona. L'obra anterior a 1920 mostra una àmplia gama d'influències, entre les que es troben els brillants colors dels fauvistes, les formes fragmentades del cubisme i la bidimensionalitat dels frescos romàntics catalans. El 1920 es trasllada a París, on es feu amic de Picasso, i sota la influència dels poetes i escriptors surrealistes, el seu estil anà madurant. Miró parteix de la memòria, de la fantasia i de l'irracionalitat per crear obres que són transposicions visuals de la poesia surrealista. Aquestes visions oníriques, com El pagès català de la guitarra, El carnaval de l'arlequí (1925) o Interior holandès (1928), sovint comporten una visió humorística o fantàstica de la realitat a través d'imatges disorsionades d'animals jugant, formes orgàniques retorçades o extranyes construccions geomètriques. La composició d'aquestes obres s'organitza sobre fons plans de tonalitat neutre i estan pintades amb una gama limitada de colors brillants, especialment el blau, vermell, verd i negre. En elles es disposen sobre la tela, de mode arbitrari, siluetes d'amebes amorfes alternant amb línies accentuades, punts, rínxols o plumes.
|
|
Interior holandès 1, 1928 En aquesta pintura Miró s'inspira en l'obra de Hendrick Maertens Songh (El tocador de llaüt, 1661), del Rijksmuseum d'Amsterdam. Tant el personatge com l'instrument apareixen configurats com les formes orgàniques dels colors plans, típiques de la primera etapa surrealista de Miró. |
Posteriorment, Miró produí obres més etèries en les que les formes i figures orgàniques es redueixen a punts, línies i explosions de color. Encara que identificat amb la causa republicana, tornà a Espanya el 1940, just començada la Segona Guerra Mundial, on portà una vida retirada durant tota la dictadura franquista.
|
|
Dones envoltades pel vol d'un ocell, 1941
Pintura al tremp, guix, ou i pastel sobre paper, 46x38 cm |
Miró també experimentà amb altres mitjans artístics, com gravats i litografies, als que es dedicà a la dècada de 1950. També realitzà aquareles, pastels collages, pintura sobre coure, escultura, escenografies teatrals i cartons per a tapissos. Tanmateix, les creacions que han tingut més trascendència, juntament a l'obra pictòrica, són les escultures ceràmiques, entre les que destaquen els grans murals ceràmics de La paret de la Lluna i La paret del Sol (1957-1959) per a l'edifici de la UNESCO de París, i el mural del Palau de Congressos i d'Exposicions de Madrid.
 |
Dona amb la cabellera desfeta pel vent davant l'eclipsi, 1967
Oli sobre tela (240x195 cm) Col. particular, Palma de Mallorca
|
