Nasqué a París, i abans de convertir-se en artista plàstic, havia treballat de músic. En gran mesura fou un autodidacta que atacà els principis de la pintura acadèmica fins al punt de declarar que es sentia orgullós de no haver trepitjat el Louvre. Després de 1900 compartí un estudi amb el seu amic Derain durant un curt període de temps; ambdós formaren part del grup que exposà en el Saló de Tardor de 1905. L'obra de Vlamink està molt influenciada pel color i la pinzellada de Van Gogh, sobre el qual s'havia mostrat una retrospectiva a parís el 1901. Realitzades amb pigments purs i intensos, les seves obres fauvistes produeixen brillants contrastos cromàtics, com és el cas de Arbres vermells (1906, Musée d'Art Modern, París). Tanmateix, abans que el fauvisme s'esgotés, el 1908 la seva obra -bàsicament paisatges- es torna més suau en color i composició, tal i com es reflexa en les teles La casa del pintor a Valmondis (1920, Musée d'Art Modern de París) i El camí de la vila (1935, Col.lecció Arthur McRae, Londres).

Poble Oli sobre tela, 60x73 cm. (Stedelijk Museum, Amsterdam) Com a hereus dels impressionistes, els fauvistes tornen a l'aire lliure, però aquests hi apliquen un punt de vista més viu, emotiu fins i tot, i per sobre de tot, amb un estil d'aplicar el color totalment autònom. En aquest exemple, tots els elements situats en primer terme estan pintats amb pinzellades contínues de vermell, verd o groc, per tal de provocar un efecte intencionadament fort, que reflexi el desig de l'autor de transmetre els seus propis sentiments.

La cuina (Centre Georges Pompidou, París)