Fou representant de varis moviments d'avanguarda a començaments del s.XX. Nasqué a Chatou, prop de París, i abandonà els estudis d'ingenieria per dedicar-se a l'art. El 1905, juntament amb Matisse i Maurice de Vlaminck, formà part dels fauvistes. La major part de les obres d'aquest periode són escenes de camp i urbanes, com el Pont sobre Londres i mostra les típiques característiques del fauvisme: colors purs (sovint aplicats sobre la tela directament del tub), pinzellades irregulars, composició delirant i despreocupació per la perspectiva o la representació realista.
El Tàmesi
Després de 1908 començà a experimentar amb altres estils. La influència de Cézanne el portà a una tendència de color més calmat i a un major control de les composicions. La seva gran obra, Els banyistes (1908, Galeria Narodi, Praga), suposa un intent de combinar les innovacions de pintors anteriors, com Monet i Cézanne, en una síntesi global. El 1910 produí obres geomètriques, d'influència cubista com El pont vell de Cagnes (National Gallery, Washington). Les últimes obres, posteriors a 1912, mostren la influència de molts estils diversos, des de l'art francès clàssic a l'escultura africana, i una tendència cada vegada més gran cap allò tradicional, caracteritzat per un canvi en el color i una tècnica extremadament elaborada. D'aquesta etapa destaca Taula de cuina (1924, Musée du Louvre, París). També feu gravats en planxa de fusta per il.lustrar llibres i, el 1919, realitzà escenografies pels ballets russos de Sergej Djaguilev.
L'arbre verd (1904-1905) Museu Pompidou, París
