Lleis

 

 

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo,
en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI

PREÀMBUL
Significat i situació de la llengua catalana
El marc jurídic
Els objectius d'aquesta Llei
El contingut i l'estructura d'aquesta Llei

CAPÍTOL PRELIMINAR
Principis generals
Article 1. L'objecte d'aquesta llei
Article 2. La llengua pròpia
Article 3. Les llengües oficials
Article 4. Els drets lingüístics
Article 5. Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat
Article 6. La unitat de la llengua catalana
Article 7. Reconeixement i protecció de l'aranès

CAPÍTOL I
L'ús institucional
Article 8. La publicació de les normes
Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya
Article 10. Els procediments administratius
Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les
administracions de Catalunya
Article 12. L'Administració de l'Estat
Article 13. Les actuacions judicials
Article 14. Els documents públics
Article 15. Els documents civils i mercantils
Article 16. Els convenis col·lectius de treball
Article 17. Els registres públics

CAPÍTOL II
L'onomàstica
Article 18. La toponímia
Article 19. L'antroponímia

CAPÍTOL III
L'ensenyament
Article 20. La llengua de l'ensenyament
Article 21. L'ensenyament no universitari
Article 22. L'ensenyament universitari
Article 23. La formació permanent i els ensenyaments de règim especial
Article 24. El professorat

CAPÍTOL IV
Els mitjans de comunicació i les indústries culturals
Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics
Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concesió
Article 27. Els mitjans de comunicació escrits
Article 28. Les indústries culturals i les arts de l'espectacle
Article 29. Les indústries de la llengua i la informàtica

CAPÍTOL V
L'activitat socioeconòmica
Article 30. Les empreses públiques
Article 31. Les empreses de servei públic
Article 32. L'atenció al públic
Article 33. Les empreses concertades o subvencionades
Article 34. La informació a les persones consumidores i usuàries
Article 35. La publicitat
Article 36. L'activitat professional i laboral

CAPÍTOL VI
L'impuls institucional
Article 37. Les mesures de foment
Article 38. Els centres de suport
Article 39. Les mesures de planificació

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Col·laboració amb altres institucions i entitats
Segona. Convenis de col·laboració amb institucions d'altres territoris
de llengua catalana
Tercera. Projecció exterior
Quarta. Grafia normativa dels noms i els cognoms catalans
Cinquena. Garanties de compliment
Sisena. Dotacions econòmiques
Setena. Funcions de vigilància i impuls
Vuitena. Règim de la funció pública

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Les normes d'usos lingüístics
Segona. L'adaptació empresarial
Tercera. Les emissores de radiodifusió i televisió

DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació del la Llei 8/1987, del 15 d'abril
Segona. Desplegament reglamentari
Tercera. Substitució i vigència de normes

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 7 de gener de 1998

JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya

PREÀMBUL
I Significat i situació de la llengua catalana

La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat
nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d'integració i de
cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen
geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla
catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg
dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal. A
més, ha estat el testimoni de fidelitat del poble català envers la seva terra i
la seva cultura específica.
Forjada originàriament en el territori de Catalunya, compartida amb altres
terres en les quals rep també denominacions populars i fins i tot legals
diverses, la llengua catalana ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal,
s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història de
Catalunya, que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda
a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició
legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i
socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres
dècades, i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al
d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la
comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la
mundialització.
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstàncies, la situació
sociolingüística de Catalunya és avui complexa. La realitat d'una llengua pròpia
que no ha assolit la plena normalització i que té un nombre de parlants
relativament petit en el context internacional conviu amb el fet que molts dels
ciutadans i ciutadanes del territori de Catalunya tenen com a llengua materna la
castellana, en la qual s'expressen preferentment i a partir de la qual han
contribuït, tot sovint, a enriquir de manera significativa la mateixa cultura
catalana, contribució feta així mateix per altres ciutadans i ciutadanes en
altres llengües.Aquesta realitat, doncs, exigeix una política lingüística que
ajudi eficaçment a normalitzar la llengua pròpia de Catalunya i que, alhora,
garanteixi un respecte escrupolós als drets lingüístics de tots els ciutadans i
ciutadanes.

II El marc jurídic

El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució
espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979.
La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l'Estat
espanyol, estableix a l'article 3 que "el castellà és la llengua espanyola
oficial de l'Estat" i que, com a tal llengua oficial, "tots els espanyols tenen
el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la". A més, la Constitució diu que "les
altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats
autònomes d'acord amb els seus estatuts".
L'Estatut d'autonomia, en l'article 3, disposa: "1. La llengua pròpia de
Catalunya és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com
també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat
garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures
necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que
permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans
de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial
respecte i protecció."
Aquestes disposicions estatutàries foren desenvolupades per la Llei 7/1983, del
18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, d'enorme transcendència en
la història de la llengua, que va comportar la despenalització del català i en
catorze anys de vigència ha permès que se n'estengués el coneixement entre la
gran majoria de la població i una política concertada entre tots els sectors de
la societat, que s'ha materialitzat en el procés de normalització lingüística.
En el temps de vigència de la Llei s'han produït canvis transcendents: en el
camp tecnològic, s'ha generalitzat l'ús de la informàtica i de les autopistes de
la informació; en el camp cultural i comercial, s'ha establert la llibertat de
comerç, que ha generalitzat els préstecs culturals, especialment en el món de
les comunicacions i de l'audiovisual; en el camp polític, d'una banda Espanya
s'ha incorporat a la Comunitat Econòmica Europea, avui Unió Europea, regida pel
principi del multilingüisme, i d'altra banda la Generalitat ha assumit moltes de
les competències previstes en l'Estatut; en el camp social i sociolingüístic,
s'ha generalitzat el coneixement del català generalització que no sempre ha
comportat un augment similar en els usos públics i s'ha produït un canvi notable
en els fluxos migratoris. També hi ha hagut una important evolució del dret
lingüístic al nostre país, deguda en part a la jurisprudència del Tribunal
Constitucional i en part a la legislació catalana i als estudis doctrinals.
Finalment, cal destacar el contingut de diverses resolucions del Parlament
Europeu: la del 30 de novembre de 1987, sobre les llengües i cultures de les
minories regionals i ètniques a la Comunitat Europea; la de l'11 de desembre de
1990, sobre la situació de les llengües a la Comunitat i la de la llengua
catalana, i la del 9 de febrer de 1994, sobre les minories culturals i
lingüístiques de la Comunitat Europea. També cal destacar la Carta europea de
les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comitè de
Ministres del Consell d'Europa el 5 de novembre de 1992, i la Declaració
universal de drets lingüístics, aprovada per la Conferència Mundial de Drets
Lingüístics el 6 de juny de 1996, a Barcelona, que va comptar amb el suport
unànime del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

III Els objectius d'aquesta Llei

Totes aquestes circumstàncies han fet aconsellable de modificar i actualitzar la
Llei del 1983 i de renovar l'acord polític i social que hi va haver aleshores,
per a poder consolidar el procés impulsat per la Llei de normalització
lingüística en l'àmbit de l'administració i de l'ensenyament, adaptar a les
necessitats d'avui la regulació dels mitjans de comunicació i les indústries
culturals i establir una normativa lingüística destinada al món socieconòmic,
tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la generalització del coneixement complet
i de l'ús normal de la llengua catalana, la qual cosa ha de permetre donar un
nou impuls a l'ús social de la llengua.
La modificació i l'actualització de la Llei del 1983 han de permetre també
consolidar el compromís estatutari d'arribar a la plena igualtat pel que fa als
drets i els deures lingüístics i, de manera especial, els de conèixer les dues
llengües oficials i usar-les, cosa que comporta que, d'acord amb el marc
estatutari vigent, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de conèixer la
llengua catalana i la castellana i tindran el dret d'usar-les.
Per a continuar aquest impuls, esdevé també del tot indispensable modificar la
normativa estatal i l'europea, i refermar les polítiques de foment i les
dotacions pressupostàries corresponents.

IV El contingut i l'estructura d'aquesta Llei

Aquesta Llei formula els conceptes jurídics de llengua pròpia i de llengua
oficial. Així, el concepte de llengua pròpia aplicat a la catalana obliga els
poders públics i les institucions de Catalunya a protegir-la, a usar-la de
manera general i a promoure'n l'ús públic a tots els nivells. El concepte de
llengua oficial aplicat al català i al castellà garanteix als ciutadans i
ciutadanes els drets subjectius, que són proclamats explícitament, a aprendre
les dues llengües, a poder usar-les lliurement en totes les activitats públiques
i privades, a ésser atesos en la que escullin en llurs relacions amb les
administracions i, de manera gradual i progressiva, amb tots els agents socials
que ofereixen serveis al públic, i a no ésser discriminats per raó de llengua.
Tenint en compte aquests principis, la Llei regula l'ús de les dues llengües
oficials a Catalunya, i estableix mesures d'emparament i promoció de l'ús del
català per a aconseguir-ne la normalització i mesures de foment per a
garantir-ne la presència en tots els àmbits.
En l'àmbit oficial i administratiu, aquesta Llei estableix que les
administracions i les institucions catalanes han d'emprar de manera general el
català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a adreçar-s'hi en la
llengua oficial que triïn, i proclama la plena validesa de tota la documentació
pública i privada en qualsevol de les dues llengües oficials, amb plena
independència de l'una respecte a l'altra, en tots els àmbits, inclosos
l'Administració de l'Estat, l'Administració de justícia i els registres públics.
Pel que fa a l'ensenyament, aquesta Llei garanteix a tota la població el ple
coneixement de les dues llengües i, alhora, garanteix que l'alumnat no sigui
discriminat ni separat en grups diferents per raó de la llengua, tot mantenint
el sistema de conjunció lingüística aplicat a l'empara de la Llei del 1983, i
d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional. També estableix
mesures de foment de la docència universitària en català.
En l'àmbit dels mitjans de comunicació, i en el marc de les competències de la
Generalitat, regula l'ús del català en les emissores de radiodifusió i de
televisió, per tal de garantir la presència de la llengua pròpia en l'espai
radiofònic i televisiu, i estableix mesures de foment de la premsa escrita. Pel
que fa a les indústries culturals, manté i reforça les mesures de foment que ja
establia la Llei de normalització lingüística per a la cinematografia, el
llibre, la cançó i les arts de l'espectacle, i incorpora referències a la
informàtica, les xarxes de comunicació telemàtiques i els productes d'enginyeria
lingüística, que han esdevingut la base del tractament de la informació en tots
els camps.
Pel que fa a l'àmbit socioeconòmic, adopta mesures de regulació de la presència
de la llengua catalana i de foment de l'ús d'aquesta llengua en tots els camps
en què, per raons de mercat o d'altres, no es garanteixen prou.D'aquesta manera,
les empreses públiques, les concessionàries i les de serveis públics
s'incorporen activament al procés de normalització lingüística, amb la finalitat
de garantir els drets lingüístics dels consumidors i consumidores. L'objectiu és
aconseguir, en el món econòmic, una situació d'equitat entre les dues llengües
de manera progressiva, a mesura que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya
vagin adquirint un coneixement complet de la llengua catalana, i sempre per
mitjà de la concertació social propiciada des de la Generalitat.
Finalment, aquesta Llei reconeix, empara i fomenta l'ensenyament i l'ús de
l'aranès a la Vall d'Aran, amb una referència a la Llei 16/1990, del 13 de
juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i amb ple respecte per les
competències de les institucions pròpies de la Vall d'Aran.
Aquesta Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes i només crea
obligacions per a les administracions i per a determinades empreses si el
caràcter de servei públic de llur activitat i la protecció dels drets
lingüístics dels ciutadans i ciutadanes ho fan aconsellable. D'aquesta manera,
només poden ésser objecte d'actuació administrativa, d'acord amb la normativa
sectorial aplicable, els funcionaris i funcionàries i les empreses esmentades si
incompleixen les obligacions establertes per aquesta Llei.
Pel que fa a l'estructura, aquesta Llei consta de trenta-nou articles, vuit
disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals. L'articulat es
distribueix en set capítols, que regulen els principis generals (capítol
preliminar), l'ús institucional (capítol I), l'onomàstica (capítol II),
l'ensenyament (capítol III), els mitjans de comunicació i les indústries
culturals (capítol IV), l'activitat socioeconòmica (capítol V), i l'impuls
institucional (capítol VI). Segueix, per tant, l'estructura de la Llei 7/1983, a
la qual s'addicionen els capítols específicament destinats a l'onomàstica i a
l'activitat socioeconòmica.
CAPÍTOL PRELIMINAR

Principis generals

Article 1
L'objecte d'aquesta Llei

1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la
llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de
garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.
2. Els objectius principals d'aquesta Llei són:
a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes.
b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del castellà, sense cap
discriminació per als ciutadans i ciutadanes.
c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en l'Administració, l'ensenyament, els
mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món socioeconòmic.
d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i
ciutadanes.
3. És també un objectiu d'aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets
i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les
accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.

Article 2
La llengua pròpia

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.
2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de
l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions
públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació
institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.
b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a Catalunya
en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en
general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.
3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions
per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i
ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.

Article 3
Les llengües oficials

1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el
castellà.
2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades
indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i
privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues
llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.

Article 4
Els drets lingüístics

1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una política
activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d'arribar a la
igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té
dret a:
a) Conèixer les dues llengües oficials.
b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per
escrit, en les relacions i els actes públics i privats.
c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que
aquesta Llei estableix.
d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.
2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció
judicial del dret a emprar la seva llengua.
3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de
Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per
garantir-li els drets lingüístics de forma específica.

Article 5
Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat

1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i
ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de
les dues llengües a tota la població, la capacitació i l'habilitació
lingüístiques del personal al servei de les administracions i la igualtat plena
dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els
àmbits.
2. La Generalitat ha de fer actuacions d'emparament, de protecció i de promoció
i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció de les
mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.

Article 6
La unitat de la llengua catalana
1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres
territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La
Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de
fomentar l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els
diferents territoris de parla catalana.
2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans
l'autoritat lingüística.

Article 7
Reconeixement i protecció de l'aranès

L'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d'Aran, es regeix,
pel que fa a l'ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim
especial de la Vall d'Aran, i, supletòriament, pels preceptes d'aquesta Llei,
els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l'ús de l'aranès.

CAPÍTOL I
L'ús institucional

Article 8
La publicació de les normes

1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions
simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya. Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana.
2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau,
de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, de
l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions
locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà.

Article 9
La llengua de les administracions de Catalunya

1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions
públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions
internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les
comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques
residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i
ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions
reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots els
òrgans de la seva competència.
3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en
l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1.
També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions
públiques.

Article 10
Els procediments administratius

1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de la
Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de
Catalunya s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i
ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a
rebre notificacions en castellà.
2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin,
en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els
afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al
sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els
terminis establerts.

Article 11
La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de
Catalunya

1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les
institucions públiques de Catalunya ha detenir un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en
l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc
de treball.
2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha
de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de
la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de
l'Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge
d'aquest personal.
3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de
l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració
i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar
el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en
l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es
tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.

Article 12
L'Administració de l'Estat

1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de
l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya
en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de
l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li
pot exigir cap mena de traducció.

Article 13
Les actuacions judicials
1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes
en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de
justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir
cap mena de traducció.
3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les
testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten, sense
retards per raó de llengua.
4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals
eclesiàstics i als arbitrals.
5. En la provisió de places del personal al servei de l'Administració de
justícia dependent de la Generalitat s'ha d'aplicar el que disposa l'article 11,
d'acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin
establerts per reglament.

Article 14
Els documents públics

1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües
oficials.
2. Els documents públics s'han de redactar en la llengua oficial que esculli
l'atorgant, o, si n'hi ha més d'un, en la llengua que acordin. Si no hi ha acord
pel que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'han de redactar en totes
dues llengües oficials.
3. Abans de redactar el document, s'ha de preguntar explícitament als atorgants
quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra no ha de
comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull
expressament la llengua, el document es redacta en català.
4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho
sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de
traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur
responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el
fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la.
5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions d'atendre els
ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de
comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per a
exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Article 15
Els documents civils i mercantils

1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són
vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que
les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el
cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya.
2. Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la
naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són
vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o
extrajudicialment el compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.
3. Els documents a què es refereix l'apartat 2 s'han de redactar en la llengua
oficial que les parts acordin. Nogensmenys, si es tracta de contractes
d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals,
s'han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i
han d'estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats
en català i en castellà.
4. Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que representen
accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües
oficials.
5. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les
entitats financeres a llurs clients i clientes han d'ésser redactats, si més no,
en català.

Article 16
Els convenis col·lectius de treball

1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les
dues llengües oficials.
2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial
que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en
exemplars separats.

Article 17
Els registres públics

1. Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües
oficials.
2. En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que tenen només
caràcter administratiu, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en
què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Si el document és
bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre.
3. Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua oficial
emprada en la petició.
4. Les oficines dels registres han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans
i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb
personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per a
exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5. S'ha de garantir que a l'oficina del registre es pugui fer amb immediatesa i
fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de qualsevol
assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.
6. Els formularis i els altres impresos que estiguin a disposició del públic a
les oficines dels registres han d'ésser redactats, almenys, en català.

CAPÍTOL II
L'onomàstica

Article 18
La toponímia

1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana,
d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte
els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.
2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix
per la legislació de règim local.
3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota
mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon
al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en
sigui la dependència.
4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a
tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar. Correspon al Govern de la
Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant
en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del
dret intern.

Article 19
L'antroponímia

1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma
normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la
conjunció "i" entre els cognoms.
2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma
normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil,
qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la
persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció
lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.
3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la
normativa lingüística aranesa.
CAPÍTOL III
L'ensenyament

Article 20
La llengua de l'ensenyament

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament,
en tots els nivells i les modalitats educatius.
2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle
d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les
internes com les externes.

Article 21
L'ensenyament no universitari

1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i
d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.
2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua
habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de
garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els
pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.
3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència
adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que
sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar
normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació
obligatòria.
4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar
polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement
i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge
instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments.
5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per
raó de la seva llengua habitual.
6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne
que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà
propis d'aquesta etapa.
7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas
d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part
d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de
Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir
per reglament.
8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de
rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català.

Article 22
L'ensenyament universitari

1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i
l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la
llengua oficial que prefereixin.
2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions
d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han
d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la
llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de
recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions.
3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè
l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la
llengua catalana.
4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús
lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

Article 23
La formació permanent i els ensenyaments de règim especial

1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu
l'ensenyament del català i del castellà.
2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir
l'ensenyament de les dues llengües oficials.
3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la Generalitat
en què no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als
alumnes que en tinguin un coneixement insuficient.

Article 24
El professorat

1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de
l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha
d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.
2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de formació del professorat
han d'ésser elaborats de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació en
les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat
docent.
3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de
conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de
la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a
altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i
els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.
CAPÍTOL IV
Els mitjans de comunicació i les indústries culturals

Article 25
Els mitjans de radiodifusió i televisió públics

1. En els mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats per la Generalitat i
per les corporacions locals de Catalunya la llengua normalment emprada ha
d'ésser la catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les corporacions
locals poden tenir en compte les característiques de llur audiència.
2. Sens perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i 5 de
l'article 26, els mitjans a què fa referència l'apartat 1 de l'article present
han de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es
produeixen en llengua catalana.
3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació
regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.
4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta a Catalunya
de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana.

Article 26
Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió

1. Sens perjudici de l'aplicació de la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de
regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, les entitats a
què fa referència la Llei esmentada han de garantir que com a mínim el cinquanta
per cent del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol mena
i dels altres teleserveis que ofereixin sigui en llengua catalana.
2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de televisions
de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya.
3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la Generalitat han de
garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en
llengua catalana, bé que el Govern de la Generalitat, atenent les
característiques de llur audiència, pot modificar per reglament aquest
percentatge.
4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en
percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en
l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de
canals de televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió.
5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la
programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons
produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin
cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.
6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen
per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en
llur programació.

Article 27
Els mitjans de comunicació escrits

1. En els mitjans de comunicació escrits i en les publicacions periòdiques
editades per la Generalitat i per les corporacions locals la llengua normalment
emprada ha d'ésser la catalana.
2. El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les
publicacions periòdiques de difusió general redactades totalment o
majoritàriament en català.
3. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals han de fomentar i poden
subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal redactades
totalment o majoritàriament en català.
4. L'atorgament de les subvencions a què fan referència els apartats 2 i 3 ha de
seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del català, dins les
previsions pressupostàries i sota control del Parlament o dels plens de les
corporacions locals.

Article 28
Les indústries culturals i les arts de l'espectacle

El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar:
a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de
l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i
científiques en català, i la traducció al català d'obres escrites en altres
idiomes.
b) L'edició, la distribució i la difusió de llibres i de publicacions
periòdiques en català.
c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en
català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en
qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes.
d) La producció, la distribució i la difusió d'enregistraments sonors i de
material audiovisual en català.
e) La producció i la representació de les arts de l'espectacle en català.
f) La creació, la interpretació i la difusió de música cantada en català.
g) La producció, l'edició i la distribució de material escrit i auditiu en
llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en
català, per a aquest mateix sector.
h) Qualsevol altra manifestació cultural pública en català.
2. Totes les mesures que s'adoptin per a fomentar l'ús del català en les
indústries culturals i d'altres s'han d'aplicar amb criteris objectius, sense
discriminacions i dins les previsions pressupostàries.
3. Per tal de garantir una presència significativa de la llengua catalana en
l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament
quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes
cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una
llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions
cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el
cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i
s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer
en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, del 8 de juny, de protecció i foment
de la cinematografia, i segons el règim que aquesta estableix.

Article 29
Les indústries de la llengua i la informàtica

El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures
adequades:
a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes
en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de
reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles
d'acord amb els avenços tecnològics.
b) La producció, la distribució i la comercialització dels programaris
informàtics, dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres
multimèdia en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al
català.
c) La presència de productes i d'informacions en català a les xarxes
telemàtiques d'informació.
CAPÍTOL V
L'activitat socioeconòmica

Article 30
Les empreses públiques

1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i
també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei
concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació
internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en
l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.
2. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 han d'emprar normalment el
català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i els
altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic
català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en
castellà o, si és el cas, en català, si ho demanen.

Article 31
Les empreses de servei públic

1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis
públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i
d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les
comunicacions megafòniques.
2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents
a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1,
incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en
català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en
castellà si ho demanen.
3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents
de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar
els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves
empreses i entitats.

Article 32
L'atenció al públic

1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la
prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en
condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en
qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.
2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades,
l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els
documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels
establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta
norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per
la legislació de la propietat industrial.

Article 33
Les empreses concertades o subvencionades

Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb la
Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries
d'ajuts o subvencions d'aquestes, han d'utilitzar, almenys, el català en la
retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim
quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni.

Article 34
La informació a les persones consumidores i usuàries

1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les instruccions
d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya
poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió
Europea.
2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren
en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, de
denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals
que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'ésser
necessàriament, com a mínim, en català.
3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les
persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les
instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen
en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels productes
alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a
garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d'aquesta
Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic.

Article 35
La publicitat

1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions
locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres
institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial
de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català.
2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i
fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la
de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.

Article 36
L'activitat professional i laboral

1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar
l'ús del català en les activitats professionals.
2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del català en els
centres de treball, en les relacions laborals i en els convenis col·lectius, en
els pactes d'empresa i en els contractes de treball i ha de promoure la
participació directa dels sindicats i les organitzacions empresarials per a
assolir aquest objectiu.
3. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir
clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del català dels
treballadors i treballadores i a garantir-ne l'ús en els centres de treball i en
els contractes laborals, els fulls de salaris i tota altra documentació. El
Govern de la Generalitat ha d'estimular que els convenis col·lectius incorporin
aquestes clàusules.
4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han
de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi
treballen han de figurar, almenys, en català.

ANTEPROYECTO DE LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN

ÍNDICE

PREÁMBULO
CAPÍTULO I. DISPOSICIONES GENERALES
Artículo 1.- Objeto.
Artículo 2.- Lenguas oficiales.
Artículo 3.- Fomento del aragonés y del catalán.
Artículo 4.- Tutela por los Tribunales.


CAPÍTULO II. ZONAS DE UTILIZACIÓN PREDOMINANTE DE LAS LENGUAS PROPIAS
Artículo 5.- Zonas de cooficialidad.
Artículo 6.- Modalidades o variantes locales.


CAPÍTULO III. CONSEJO SUPERIOR DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN
Sección 1ª. Disposiciones generales
Artículo 7.- Constitución.
Artículo 8.- Estatutos.


Sección 2ª. Miembros del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón
Artículo 9.- Composición.
Artículo 10.- Nombramiento.
Artículo 11.- Incompatibilidades.
Artículo 12.- Cese.


Sección 3ª. Funciones
Artículo 13.- Normalización lingüística.
Artículo 14.- Efectos de la normalización.


CAPÍTULO IV. PATRIMONIO LINGÜÍSTICO ARAGONÉS
Sección 1ª. Disposiciones comunes
Artículo 15.- Definición.
Artículo 16.- Alcance.
Artículo 17.- Ámbito.
Artículo 18.- Atribuciones.


Sección 2ª. Conservación
Artículo 19.- Bienes materiales.
Artículo 20.- Bienes inmateriales.


Sección 3ª. Promoción de las lenguas propias.
Artículo 21.- Zonas de cooficialidad.
Artículo 22.- Zonas de utilización no predominante.


CAPÍTULO V. ENSEÑANZA DE LAS LENGUAS PROPIAS
Artículo 23.- Voluntariedad.
Artículo 24.- Inmersión.
Artículo 25.- Enseñanza.
Artículo 26.- Educación Esp

ecial.
Artículo 27.- Educación permanente de adultos.
Artículo 28.- Disciplinas universitarias.
Artículo 29.- Profesorado.
Artículo 30.- Zonas de utilización no predominante.


CAPÍTULO VI. UTILIZACIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS
Artículo 31.- Procedimiento administrativo en las zonas de cooficialidad.
Artículo 32.- Procedimiento administrativo en las zonas de utilización no
predominante.
Artículo 33.- Publicaciones oficiales.
Artículo 34.- Las Cortes de Aragón.
Artículo 35.- El Justicia de Aragón.
Artículo 36.- Corporaciones Locales.
Artículo 37.- Toponimia.
Artículo 38.- Antroponimia.
Artículo 39.- Empleo público.
Artículo 40.- Servicios públicos y sociales.
Artículo 41.- Medios de comunicación.


Disposición Transitoria Primera.- Elección y renovación de los miembros del
Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
Disposición Transitoria Segunda.- Normalización lingüística.
Disposición Transitoria Tercera.- Gradualidad en la aplicación de la Ley.
Disposición Transitoria Cuarta.- Opción por modalidades o variantes locales.


Disposición Derogatoria Única.
Disposición Final Primera.- Habilitación al Gobierno de Aragón.
Disposición Final Segunda.- Entrada en vigor.
Anexo I. Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización
predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de
utilización predominante del aragonés normalizado.
Anexo II. Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización
predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de
utilización predominante del catalán normalizado.




ANTEPROYECTO DE LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN


PREÁMBULO

I.- Aragón es una Comunidad multilingüe en la que junto al castellano, lengua
mayoritaria y oficial en todo su territorio, conviven otras lenguas en
determinadas zonas, como son el aragonés y el catalán, con sus distintas
modalidades y variantes.
Esta pluralidad lingüística constituye un rico patrimonio de la Comunidad
Autónoma de Aragón, reflejo de una historia y cultura propias, patrimonio
lingüístico que debe ser conocido y valorado por sus habitantes, así como
protegido y fomentado por todos los poderes públicos aragoneses, mediante las
medidas normativas y las acciones de gobierno más adecuadas.


II.- Las legislaciones española y aragonesa, tras la instauración del régimen
democrático en nuestro país, no han sido ajenas a la realidad plurilingüe
existente en España y también, a los efectos de esta Ley, en Aragón. En este
sentido, el Tribunal Constitucional, en varias Sentencias, ha hecho referencia a
"las líneas maestras del modelo lingüístico" diseñado por la Constitución
Española de 1978.
Ya en el preámbulo, la Constitución de 1978 alude a la voluntad de la Nación
española de "proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio
de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones."
En el Título Preliminar, dispone en el apartado primero del artículo 3 que "El
castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen
el deber de conocerla y el derecho a usarla". En el apartado segundo señala que
"Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas
Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos". El apartado tercero de este
artículo 3 CE establece que "La riqueza de las distintas modalidades
lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial
respeto y protección".
Finalmente, el artículo 148.1.17ª CE atribuye a las Comunidades Autónomas la
competencia en materia de fomento de la cultura, de la investigación y, en su
caso, de la enseñanza de la lengua de la Comunidad Autónoma.
Por su parte, el Estatuto de Autonomía de Aragón, tras la reforma aprobada por
la Ley Orgánica 5/1996, de 30 de diciembre, establece en el artículo 7 que "Las
lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se
garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que
establezca una ley de Cortes de Aragón para las zonas de utilización
predominante de aquéllas".
También nuestro Estatuto de Autonomía, en el artículo 35.1.30ª, reconoce a la
Comunidad Autónoma la competencia exclusiva en materia de cultura, con especial
atención a las manifestaciones peculiares de Aragón y a sus modalidades
lingüísticas, a su conservación y a la promoción de su estudio. Igualmente, debe
destacarse que Aragón, desde el 1 de enero de 1999, ha asumido la competencia de
desarrollo legislativo y ejecución de la enseñanza, en toda su extensión,
niveles y grados, modalidades y especialidades, de conformidad con lo previsto
en el artículo 36 del Estatuto de Autonomía.
En aplicación de lo dispuesto en la norma institucional básica de la Comunidad
Autónoma, la Ley 3/1999, de 10 de marzo, de Patrimonio Cultural Aragonés, afirma
en el artículo 4 que "El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón,
en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una
riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración".

Asimismo, la Disposición Final Segunda de la Ley del Patrimonio Cultural
Aragonés se remite a una ley de lenguas de Aragón que habrá de proporcionar "el
marco jurídico para regular la cooficialidad del aragonés y del catalán, lenguas
minoritarias de Aragón, así como de los derechos de las respectivas comunidades
lingüísticas, tanto en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia,
como a la plena normalización del uso de estas dos lenguas en sus respectivos
territorios".


III.- Las Cortes de Aragón, sensibles a la difícil situación que atraviesan dos
de nuestras lenguas propias (aragonés y catalán), y sus diversas modalidades
lingüísticas, aprobaron por unanimidad, en sesión plenaria celebrada el 20 de
junio de 1996, la constitución de una Comisión Especial sobre la Política
Lingüística en Aragón, con el objetivo de emitir un dictamen sobre el estado de
la cuestión, que supusiera el punto de partida para la adopción de las medidas
necesarias de normalización del uso (reconocimiento legal, cooficialidad,
protección, promoción y enseñanza), en cada caso, de las lenguas minoritarias de
Aragón.
El dictamen de la Comisión Especial de las Cortes sobre la Política Lingüística
en Aragón fue aprobado por mayoría absoluta, sin ningún voto en contra, el día 7
de abril de 1997, siendo publicado en el Boletín Oficial de las Cortes de Aragón
núm. 105, de 21 de abril de 1997.
Las conclusiones de la Comisión Especial plantean, entre otras cuestiones, el
reconocimiento legal del aragonés y del catalán como lenguas propias de Aragón;
el respeto a las modalidades o variantes locales de ambas lenguas; su enseñanza;
la reglamentación de la toponimia tradicional, con un plan de señalizaciones; el
apoyo a publicaciones, manifestaciones y medios de comunicación en las lenguas
minoritarias; y la creación de un órgano administrativo encargado de la
normalización lingüística.


IV.- La presente Ley, partiendo del reconocimiento de la realidad plurilingüe de
nuestra Comunidad Autónoma, quiere transformar en norma jurídica vinculante las
conclusiones de la Comisión Especial de las Cortes sobre la Política Lingüística
en Aragón, de conformidad con lo dispuesto en la Constitución de 1978 y en el
Estatuto de Autonomía.
Así, el Capítulo I de la Ley proclama de cooficialidad del aragonés y del
catalán en determinadas zonas del territorio de la Comunidad Autónoma, que
aparecen especificadas en el Capítulo II y en anexos al texto legal, con una
mención expresa a las modalidades o variantes lingüísticas locales.
El Capítulo III crea y regula el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón,
concebido como un órgano esencial en el delicado proceso de normalización
lingüística que debe iniciarse con la aprobación de esta Ley. La composición de
este Consejo Superior, que deberá estar integrado por expertos en esta materia,
con una acreditada competencia científica, será una garantía de su objetividad,
independencia y eficacia.
El Capítulo IV profundiza en la caracterización de las lenguas de Aragón como
integrantes del Patrimonio Cultural Aragonés, estableciendo distintas medidas de
conservación, protección y promoción del Patrimonio Lingüístico Aragonés.
Tanto en este como en los Capítulos siguientes, en la búsqueda de patrones para
la construcción del sistema legal, se ha encontrado un buen conjunto de
elementos en la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias,
promovida por el Consejo de Europa, de fecha 5 de noviembre de 1992. Si bien el
Estado español no ha ratificado aún dicho tratado internacional, la Carta
Europea contiene técnicas variadas que, dentro de las competencias de la
Comunidad Autónoma de Aragón, ha parecido conveniente utilizar. No en vano,
tales técnicas marcan la línea de progreso de todos los países europeos en
materia de política lingüística.
La enseñanza de las lenguas propias, regulada en el Capítulo V de la Ley, está
presidida por el principio de voluntariedad, si bien la Ley asegura la efectiva
posibilidad del aprendizaje de las diversas lenguas y modalidades lingüísticas
por los habitantes de las zonas de cooficialidad, mediante la garantía del
establecimiento de las correspondientes enseñanzas lingüísticas en los distintos
niveles del sistema educativo aragonés.
El Capítulo VI contiene varias normas relativas al uso normal y oficial de las
lenguas propias de Aragón atendiendo a elementos variados, desde el
procedimiento administrativo a los servicios públicos y sociales, pasando por la
adecuada preparación lingüística de los empleados públicos. En este Capítulo se
hace referencia también a las publicaciones oficiales, la toponimia y la
antroponimia.
La Ley se completa con cuatro Disposiciones Transitorias, que establecen
diversos plazos para la efectiva aplicación del contenido de la misma; una
Disposición Derogatoria y dos Finales.
Coincidiendo en el 2001 con el Año Europeo de las Lenguas, esta Ley de Lenguas
de Aragón constituye un variado conjunto de normas de protección y promoción de
las lenguas propias de Aragón, que la Comunidad Autónoma quiere y puede
establecer en uso de sus competencias constitucionales.

CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 1.- Objeto.
1. La presente Ley tiene por objeto la protección del patrimonio lingüístico
aragonés y la regulación del uso normal y oficial del aragonés y del catalán,
lenguas minoritarias de Aragón, en los distintos ámbitos de la convivencia
social, así como en la enseñanza.
2. Son objetivos esenciales de la misma:
a) Hacer efectivo el derecho de los ciudadanos a conocer y usar las lenguas
propias de Aragón.
b) Fomentar la recuperación y desarrollo de las lenguas propias de Aragón,
impulsando las medidas precisas para ello.
c) Garantizar la enseñanza del aragonés y del catalán, con arreglo a los
principios de voluntariedad, gradualidad y respeto.
d) Delimitar los municipios en que el aragonés y el catalán son lengua propia.
3. Las modalidades o variantes locales del aragonés y del catalán serán objeto
de especial respeto y protección.


Artículo 2.- Lenguas oficiales.
1. El castellano es la lengua oficial en todo el territorio de la Comunidad
Autónoma de Aragón.
2. El aragonés y el catalán son lenguas oficiales en los respectivos territorios
donde son predominantes, junto con el castellano.


Artículo 3.- Fomento del aragonés y del catalán.
1. Los poderes públicos aragoneses garantizarán el uso normal y oficial, la
enseñanza y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en los
respectivos territorios donde son predominantes.
2. Asimismo, adoptarán cuantas medidas sean precisas para impedir la
discriminación de ciudadanos o actividades por el hecho de emplear cualesquiera
de las lenguas oficiales.


Artículo 4.- Tutela por los Tribunales.
Los ciudadanos podrán dirigirse a los Jueces y Tribunales, de acuerdo con la
legislación vigente, para ser amparados en el ejercicio de sus derechos
lingüísticos reconocidos por esta Ley.

CAPÍTULO II
ZONAS DE UTILIZACIÓN PREDOMINANTE
DE LAS LENGUAS PROPIAS

Artículo 5.- Zonas de cooficialidad.
A los efectos de esta Ley, la Comunidad Autónoma de Aragón tiene:
a) Una zona de cooficialidad del aragonés, que incluye los municipios
relacionados en el anexo I de la Ley.
b) Una zona de cooficialidad del catalán, que incluye los municipios
relacionados en el anexo II de la Ley.
c) Una zona de oficialidad exclusiva del castellano, integrada por los restantes
municipios.


Artículo 6.- Modalidades o variantes locales.
1. No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, los municipios relacionados
en los anexos I y II de esta Ley podrán declarar su término municipal como zona
de utilización predominante de la lengua o modalidad lingüística vernácula.
2. Corresponde a los Ayuntamientos, mediante acuerdo adoptado con el voto
favorable de la mayoría absoluta del número legal de miembros de la corporación,
ejercer dicha opción, expresando igualmente la denominación de la modalidad
lingüística vernácula.

CAPÍTULO III
CONSEJO SUPERIOR DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN


Sección 1ª. Disposiciones generales

Artículo 7.- Constitución.
Se constituye el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, como órgano
colegiado adscrito al Departamento competente en materia de patrimonio cultural,
que ejerce sus funciones con autonomía orgánica y funcional, con el fin de
garantizar su objetividad e independencia.


Artículo 8.- Estatutos.
1. Los Estatutos detallarán la organización, competencias, procedimiento y
funcionamiento del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
2. Corresponde al Consejo Superior la elaboración de los Estatutos y su
aprobación al Gobierno de Aragón, que podrá introducir los cambios que estime
pertinentes.

Sección 2ª. Miembros del Consejo Superior de
las Lenguas de Aragón

Artículo 9.- Composición.
El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón estará formado por nueve miembros,
que deberán ser expertos en las lenguas o modalidades lingüísticas propias de
Aragón con una acreditada competencia científica o destacadas personalidades de
las letras o de la enseñanza en materia lingüística o relevantes personalidades
de la cultura aragonesa.


Artículo 10.- Nombramiento.
Los miembros del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón serán nombrados por
el Presidente de la Comunidad Autónoma de Aragón, previa elección por el Consejo
Superior, en la forma dispuesta en sus Estatutos.


Artículo 11.- Incompatibilidades.
La condición de miembro del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón es
incompatible con la de parlamentario, miembro del ejecutivo o alto cargo del
Estado o de las Comunidades Autónomas, así como con la de concejal.


Artículo 12.- Cese.
Los miembros del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón son inamovibles y
únicamente cesarán en su condición por defunción, renuncia expresa,
inhabilitación declarada por resolución judicial firme, incompatibilidad o
incapacidad manifiesta para el ejercicio del cargo apreciada por dos terceras
partes del Consejo Superior.

Sección 3ª. Funciones

Artículo 13.- Normalización lingüística.
1. Corresponde al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón determinar y
elaborar, en su caso, las reglas de normalización definitiva del aragonés y del
catalán de Aragón, así como de las modalidades lingüísticas vernáculas.
2. El Consejo Superior cuidará de mantener y desarrollar en aragonés y en
catalán una adecuada terminología adminis-trativa, económica, comercial, social,
tecnológica y jurídica.


Artículo 14.- Efectos de la normalización.
1. Cuando deban utilizar la lengua o modalidad lingüística propia de Aragón, de
conformidad con lo establecido en esta Ley, los poderes públicos emplearán la
respectiva versión normalizada, según corresponda en las distintas zonas
declaradas conforme a lo regulado en el Capítulo II de la misma Ley.
2. No obstante lo anterior, los Ayuntamientos que hayan ejercitado la opción a
que se refiere el artículo 6 de esta Ley, podrán utilizar la modalidad
lingüística vernácula en el ámbito municipal, de conformidad con lo establecido
en el Capítulo VI de la presente Ley.

CAPÍTULO IV
PATRIMONIO LINGÜÍSTICO ARAGONÉS


Sección 1ª. Disposiciones comunes

Artículo 15.- Definición.
Forman parte del Patrimonio Lingüístico Aragonés todos los bienes materiales e
inmateriales y las actividades y equipamiento relacionados con la historia y la
cultura de las lenguas oficiales y de las modalidades lingüísticas propias en
Aragón, que presenten interés lingüístico.


Artículo 16.- Alcance.
Se adoptarán medidas para garantizar la conservación de los bienes del
Patrimonio Lingüístico Aragonés en cualesquiera de las lenguas y modalidades
lingüísticas que lo integran y, especialmente, para promocionar las actividades
y equipamientos culturales relacionados con el Patrimonio Lingüístico en las
lenguas y modalidades lingüísticas propias.


Artículo 17.- Ámbito.
Los elementos integrantes del Patrimonio Lingüístico Aragonés pueden estar
situados en las zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, en el resto del territorio de la Comunidad Autónoma e incluso,
tratándose de bienes inmateriales y actividades, fuera de aquél.


Artículo 18.- Atribuciones.
Corresponde al Departamento competente en materia de patrimonio cultural
garantizar la protección del Patrimonio Lingüístico Aragonés y coordinar las
acciones de las corporaciones locales en esta materia.

Sección 2ª. Conservación

Artículo 19.- Bienes materiales.
Los documentos, impresos, publicaciones y demás bienes materiales integrantes
del Patrimonio Lingüístico Aragonés serán protegidos de conformidad con lo
establecido en las Leyes de Archivos, Bibliotecas y Museos de Aragón o, en su
caso, por la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés.


Artículo 20.- Bienes inmateriales.
Los usos, costumbres, creaciones, comportamientos y demás bienes inmateriales
integrantes del Patrimonio Lingüístico Aragonés serán salvaguardados mediante la
investigación, la documentación científica y la recogida exhaustiva de los
mismos en soportes materiales que garanticen su transmisión a las generaciones
futuras.

Sección 3ª. Promoción de las lenguas propias.

Artículo 21.- Zonas de cooficialidad.
En materia de actividades y equipamientos culturales, particularmente de
bibliotecas, videotecas, centros culturales, museos, archivos, academias,
teatros, cines, así como con respecto a las obras literarias y de producción
cinematográfica, de expresión cultural popular, festivales e industria cultural,
en especial mediante la utilización de las nuevas tecnologías, corresponde a las
Administraciones públicas aragonesas, en las respectivas zonas de cooficialidad
de las lenguas y modalidades lingüísticas propias:
Fomentar la expresión y las iniciativas en las lenguas y modalidades
lingüísticas propias y favorecer los diferentes medios de acceso a las obras
producidas en estas lenguas.
Favorecer los diferentes medios de acceso en castellano a las obras producidas
en las lenguas y modalidades lingüísticas propias y favorecer los diferentes
medios de acceso a las obras producidas en estas lenguas.
Favorecer el acceso en las lenguas y modalidades lingüísticas propias a las
obras producidas en otras lenguas, apoyando y desarrollando las actividades de
traducción, doblaje, post-sincronización y subtitulado.
Procurar que las entidades encargadas de llevar a cabo o de fomentar
actividades culturales incluyan en una medida apropiada el conocimiento y la
práctica de las lenguas y modalidades lingüísticas propias y de sus
respectivas culturas en las operaciones que lleven a cabo o a las que
proporcionen ayuda.
Favorecer la disposición, por las entidades encargadas de llevar a cabo o de
fomentar actividades culturales, de personal que domine las lenguas y
modalidades lingüísticas propias, además del castellano.
Favorecer la participación directa, en lo relativo a los equipamientos y los
programas de actividades culturales, de representantes de los hablantes de las
lenguas y modalidades lingüísticas propias.
Fomentar la creación de entidades encargadas de recoger, recibir en depósito y
exponer o publicar las obras producidas en las lenguas y modalidades
lingüísticas propias.
Artículo 22.- Zonas de utilización no predominante.
En el resto del territorio de la Comunidad Autónoma, fuera de las zonas de
cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, las
Administraciones públicas aragonesas, si el número de interesados lo justifica,
fomentarán actividades o equipamientos culturales apropiados, conforme a lo
establecido en el artículo anterior.

CAPÍTULO V
ENSEÑANZA DE LAS LENGUAS PROPIAS

Artículo 23.- Voluntariedad.
La recepción de las enseñanzas de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, o en estas mismas como vehículo para la enseñanza, es siempre
voluntaria por parte de los interesados o de los respectivos padres o tutores
durante su minoría de edad.


Artículo 24.- Inmersión.
En las respectivas zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades
lingüísticas propias, para los alumnos cuyos padres o tutores lo deseen, siempre
que su número total se considere suficiente, se procurará que una parte
sustancial de la educación preescolar y primaria se imparta en la lengua o
modalidad lingüística propia que corresponda.


Artículo 25.- Enseñanza.
En las respectivas zonas de cooficialidad, se garantizará la enseñanza de la
lengua o modalidad lingüística propias que corresponda, dentro del horario
escolar, durante la educación preescolar, primaria, secundaria y formación
profesional.


Artículo 26.- Educación Especial.
En los centros de educación especial para alumnos con deficiencias en el
aprendizaje se procurará emplear como lengua instrumental aquella que, teniendo
en cuenta las circunstancias familiares y sociales de cada alumno, mejor
contribuya a su desarrollo.


Artículo 27.- Educación permanente de adultos.
En las respectivas zonas de cooficialidad, se garantizará la enseñanza de la
lengua o modalidad lingüística propia que corresponda, y asimismo la impartición
en la misma de una parte significativa de los cursos de educación permanente de
adultos.


Artículo 28.- Disciplinas universitarias.
Se adoptarán las medidas necesarias para la incorporación efectiva de los
estudios filológicos de las lenguas y modalidades lingüísticas propias como
disciplinas universitarias.


Artículo 29.- Profesorado.
1. Se garantizará la adecuada formación y capacitación del profesorado necesario
para la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Para contribuir a la formación lingüística en las lenguas y modalidades
lingüísticas propias del profesorado, elaborar proyectos y materiales educativos
en las mismas y otras funciones pedagógicas en relación con ellas, el Gobierno
de Aragón creará sendos órganos administrativos, con sede en las zonas de
cooficialidad del aragonés y del catalán respectivamente.


Artículo 30.- Zonas de utilización no predominante.
Fuera de las zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, el Gobierno de Aragón podrá fomentar e incluso llevar a cabo la
enseñanza del aragonés y del catalán normalizados, siempre que el número de los
interesados lo justifique.

CAPÍTULO VI
UTILIZACIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS

Artículo 31.- Procedimiento administrativo en las zonas de cooficialidad.
1. La lengua de los procedimientos tramitados por la Administración de la
Comunidad Autónoma y las entidades locales en las zonas de cooficialidad será
tanto el castellano como las lenguas cooficiales normalizadas.
2. Los Ayuntamientos a que se refiere el artículo 6 de esta Ley podrán utilizar
como lengua de los procedimientos tramitados en su ámbito municipal el
castellano y la respectiva modalidad lingüística propia.
3. En aplicación de lo indicado en los apartados anteriores, los interesados que
se dirijan a los órganos de la Administración de la Comunidad Autónoma o a las
entidades locales con sede en zonas de cooficialidad de las lenguas y
modalidades lingüísticas propias, podrán utilizar tanto el castellano como la
respectiva lengua o modalidad lingüística propia.
4. En el caso indicado en el párrafo precedente, el procedi-miento se tramitará
en la lengua elegida por el interesado. Si concurrieran varios interesados en el
procedimiento, y existiera discrepancia en cuanto a la lengua, el procedimiento
se tramitará en castellano, si bien los documentos o testimonios que requieran
los interesados se expedirán en la lengua elegida por ellos mismos.
5. La Administración pública instructora deberá traducir al castellano los
documentos, expedientes o partes de los mismos que deberán surtir efecto fuera
de las respectivas zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades
lingüísticas propias y los documentos dirigidos a los interesados que así lo
soliciten expresamente. Si debieran surtir efectos en el territorio de una
Comunidad Autónoma donde sea cooficial el catalán, no será precisa la traducción
de los redactados en esa misma lengua.


Artículo 32.- Procedimiento administrativo en las zonas de utilización no
predominante.
Fuera de las zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, los interesados podrán dirigirse a la Administración de la Comunidad
Autónoma en cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, si
bien el procedimiento administrativo que se siga se tramitará únicamente en
castellano.


Artículo 33.- Publicaciones oficiales.
1. Las disposiciones, resoluciones y acuerdos de los órganos institucionales de
la Comunidad Autónoma, así como las leyes de las Cortes de Aragón, podrán
publicarse en las lenguas propias normalizadas, mediante edición separada del
"Boletín Oficial de Aragón". El acuerdo de publicación será adoptado por el
órgano o institución que autorice u ordene la publicación.
2. Las Cortes de Aragón y las Diputaciones Provinciales actuarán de igual manera
con relación a sus respectivas publicaciones oficiales.


Artículo 34.- Las Cortes de Aragón.
1. Las Cortes de Aragón, representantes del pueblo aragonés y de su realidad
plurilingüe, podrán usar las lenguas propias normalizadas de Aragón en su
actuación interna y externa.
2. Los ciudadanos podrán dirigirse a las Cortes de Aragón en cualesquiera de las
lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.


Artículo 35.- El Justicia de Aragón.
1. El Justicia de Aragón, en el ejercicio de sus competencias, velará por la
protección de los derechos lingüísticos reconocidos en esta Ley y el
cumplimiento de sus disposiciones por los poderes públicos.
2. El Justicia de Aragón podrá emitir escritos, informes y cualesquiera
documentos en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
3. Los ciudadanos podrán dirigirse al Justicia de Aragón en cualesquiera de las
lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.


Artículo 36.- Corporaciones Locales.
1. En las respectivas zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades
lingüísticas propias, los debates de las corporaciones locales se podrán
realizar en la lengua propia, sin perjuicio de la utilización también del
castellano.
2. Las actas, acuerdos y otros documentos oficiales de las Corporaciones Locales
incluidas en las respectivas zonas de cooficialidad podrán redactarse en
castellano, en la lengua propia cooficial, o en ambas conjuntamente.
3. Los Ayuntamientos que hayan ejercitado la opción prevista en el artículo 6 de
esta Ley, podrá redactar las actas, acuerdos y otros documentos oficiales de
carácter municipal en castellano, en la respectiva modalidad lingüística propia,
o en ambas conjuntamente.


Artículo 37.- Toponimia.
1. En las zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, la denominación oficial de los topónimos será bilingüe, en la
respectiva lengua propia y en castellano.
2. Corresponde al Departamento competente en materia de patrimonio cultural,
oido el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, determinar los topónimos de
la Comunidad Autónoma, así como los nombres oficiales de los territorios, los
núcleos de población y las vías interurbanas.
3. Corresponde a los Ayuntamientos fijar el nombre de las vías urbanas.


Artículo 38.- Antroponimia.
1. Se reconoce el derecho al uso de la forma normativamente correcta en aragonés
y en catalán de los nombres y apellidos de los aragoneses.
2. Las personas interesadas pueden obtener la constancia de la forma
normativamente correcta en aragonés y en catalán de sus nombres y apellidos en
el Registro Civil, por simple manifestación a la persona encargada, con
aportación de los documentos que acrediten su corrección lingüística.
3. Corresponde al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón fijar la forma
normativamente correcta de los nombres y apellidos en aragonés y en catalán, y
al Departamento del Gobierno de Aragón competente en materia de patrimonio
cultural la expedición de los documentos acreditativos de la corrección
lingüística.
Artículo 39.- Empleo público.
En relación con los funcionarios y demás empleados públicos de la Comunidad
Autónoma y de las corporaciones locales, especialmente en las respectivas zonas
de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas propias:
Se fomentará la enseñanza de tales lenguas propias.
Se valorará el conocimiento de las lenguas propias en las correspondientes
convocatorias de acceso.
Se podrán señalar plazas para las que sea preceptivo el conocimiento de las
lenguas propias.
Artículo 40.- Servicios públicos y sociales.
En los servicios públicos prestados directa o indirectamente en las
respectivas zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias, la Administración titular del servicio garantizará el empleo de la
correspondiente lengua propia en la prestación de dicho servicio, a elección
del usuario.
En los servicios sociales de titularidad privada, como hospitales, hogares y
residencias de la tercera edad, situados en las respectivas zonas de
cooficialidad de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, los poderes
públicos fomentarán el empleo de la correspondiente lengua propia en la
prestación del servicio, a elección del usuario.
Artículo 41.- Medios de comunicación.
En las respectivas zonas de cooficialidad de las lenguas y modalidades
lingüísticas propias, corresponde al Departa-mento competente en materia de
patrimonio cultural adoptar las medidas adecuadas para fomentar la producción y
programación de emisiones de radio y televisión y la publicación de artículos de
prensa en la correspondiente lengua propia.
Disposición Transitoria Primera.- Elección y renovación de los miembros del
Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
Los nueve miembros iniciales del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón
serán designados por un período de quince años, pudiendo ser reelegidos. Tres
serán propuestos por las Cortes de Aragón, mediante mayoría de dos tercios;
tres por el Departamento del Gobierno de Aragón competente en materia de
patrimonio cultural; y los otros tres por la Universidad de Zaragoza.
Cada cinco años a partir de la anterior designación, el Consejo Superior
procederá a la renovación de un tercio de sus miembros, hasta que todos ellos
lo sean por elección del propio Consejo Superior.
Las vacantes producidas en este período transitorio serán cubiertas por el
Consejo Superior, conforme se produjeran, computándose en el tercio
correspondiente a la siguiente renovación. Se determinarán por sorteo los
miembros que hubieran de completar la parte que renovar.
Disposición Transitoria Segunda.- Normalización lingüística.
En el plazo de un año, a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, el
Consejo Superior de las Lenguas de Aragón determinará y elaborará, en su caso,
las reglas de normalización del aragonés y del catalán, así como de las
modalidades lingüísticas vernáculas.


Disposición Transitoria Tercera.- Gradualidad en la aplicación de la Ley.
1. El uso del aragonés y del catalán, así como de las modalidades lingüísticas
vernáculas, por lo que respecta a la Administración de la Comunidad Autónoma de
Aragón, Administración Local, y entidades e instituciones dependientes de ellas,
en los términos previstos en la presente Ley, deberá realizarse en el plazo
máximo de tres años.
2. La enseñanza del aragonés y del catalán, así como de las modalidades
lingüísticas vernáculas, en los términos previstos en la presente Ley, deberá
estar implantada en el plazo máximo de tres años.


Disposición Transitoria Cuarta.- Opción por modalidades o variantes locales.
La declaración por los respectivos Ayuntamientos de su término municipal como
zona de utilización predominante de la lengua o modalidad lingüística vernácula,
prevista en el artículo 6 de la Ley, deberá realizarse en el plazo máximo de un
año a partir de la entrada en vigor de la misma.


Disposición Derogatoria Única.
Queda expresamente derogada la disposición final segunda de la Ley 3/1999, de 10
de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés.


Disposición Final Primera.- Habilitación al Gobierno de Aragón.
Se faculta al Gobierno de Aragón para dictar cuantas disposiciones sean precisas
para el desarrollo y la aplicación de la presente Ley.


Disposición Final Segunda.- Entrada en vigor.
Esta Ley entrará en vigor a los tres meses de su publicación en el Boletín
Oficial de Aragón.

Anexo I
Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante
de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización
predominante del aragonés normalizado.


Provincia de Huesca: Abiego, Abizanda, Adahuesca, Agüero, Aínsa-Sobrarbe, Aísa,
Albero Alto, Albero Bajo, Alberuela de Tubo, Alcalá del Obispo, Alerre,
Almudévar de Cinca, Almunia de San Juan, Alquézar, Angüés, Ansó, Antillón,
Aragüés del Puerto, Argavieso, Arguis, Ayerbe, Azara, Azlor, Bailo, Banastás,
Barbastro, Barbués, Barbuñales, Bárcabo, Benasque, Berbegal, Bierge, Biescas,
Bisaurri, Biscarrués, Blecua-Torres, Boltaña, Borau, Broto, Caldearenas, Campo,
Canal de Berdún, Canfranc, Capella, Casbas de Huesca, Castejón de Sos, Castejón
del Puente, Castiello de Jaca, Castillazuelo, Colungo, Chía, Chimillas, Estada,
Estadilla, Fago, Fanlo, Fiscal, Fonz, Foradada de Toscar, La Fueva, Gistaín, El
Grado, Graus, Hoz de Jaca, Hoz y Costeán, Huerto, Huesca, Ibieca, Igriés, Ilche,
Jaca, Jasa, La Sotonera, Labuerda, Laluenga, La Perdiguera, Lascellas-Ponzano,
Laspuña, Loarre, Loporzano, Loscorrales, Lupiñén-Ortilla, Monflorite-Lascasas,
Monzón, Naval, Novales, Nueno, Olvena, Palo, Panticosa, Peñas de Riglos,
Peraltilla, Perarrúa, Pertusa, Piracés, Plan, Pozán de Vero, La Puebla de
Castro, Puente la Reina, Puértolas, El Pueyo de Araguás, Quicena, Robres,
Sabiñánigo, Sahún, Salas Altas, Salas Bajas, Salillas, Sallent de Gállego, San
Juan de Plan, Sangarrén, Santa Cilia, Santa Cruz de la Serós, Santa Liestra, San
Quílez, Santa María de Dulcis, Secastilla, Seira, Senés de Alcubierre, Sesa,
Sesué, Siétamo, Tardienta, Tella-Sin, Tierz, Torla, Torralba de Aragón, Torres
de Alcanadre, Torres de Barbués, Valle de Bardají, Valle de Hecho, Valle de
Lierp, Vicién, Villanova, Villanúa, Yebra de Basa, y Yésero.


Provincia de Zaragoza: Ardisa, Bagüés, Biel-Fuencalderas, El Frago, Longás,
Mianos, Murillo de Gállego, y Santa Eulalia de Gállego.

Anexo II
Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante
de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización
predominante del catalán normalizado.


Provincia de Huesca: Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells,
Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopián
del Castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy,
Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Sopeira,
Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca,
Vencillón, Veracruz, Viacamp y Litera, y Zaidín.


Provincia de Teruel: Aguaviva de Bergantes, Arens de Lledó, Beceite, Belmonte de
San José, Calaceite, La Cañada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas,
Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo,
Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torres de Arcas, Torre del
Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdetormo, y Valjunquera.


Provincia de Zaragoza: Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, y Nonaspe.

Introducció

Objectius

Metodologia

Resum

La llei del 1998 a la premsa

Articles

Conclusions

 

Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB.

Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell.