|
Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB. |
 |
Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell. |
Aquest treball m'ha fet arribar a les conclusions següents:
2. Un dels motius que semblen, a primer cop d'ull, més bàsics per entendre la rebaixa de la Llei és el de l'existència de les polèmiques lingüístiques aparegudes als mitjans de comunicació. Concretament, la premsa espanyola s'hi ha interessat i n'ha parlat sovint, i és per això que m'atrau aquesta qüestió, i per això vaig decidir compilar tot el material sobre la normalització de la premsa .
3. La primera Llei (la del 1983) també havia tingut unes retallades
dels objectius i dela plantejaments, com hem vist en el resum.
Llavors, però, la principal causa va ser l'afany de trobar el consens
i la recerca constant de la unanimitat total del Parlament. Ja aleshores
la normalització perdia un llençol a cada bugada, com va passar
el 1998.
4. El Parlament català, al meu parer, ha tingut massa poc en compte tant els professionals de la llengua (sociolingüistes, filòlegs, acadèmics, assagistes, professors, escriptors, etc) com els processos de normalització d'altres llengües a l'hora de fer les Lleis; en canvi, sí que ha volgut pactar i dialogar amb grupuscles amb interessos molt allunyats dels de la ciutadania. Aquesta hipòtesi es desprèn de l'al·lusió que fa l'article (vide resum) als treballs i fatigues de les Ponències de les Lleis per mantenir l'esperit inicial i de les pressions que ja he comentat.
5. Els col·lectius en defensa de la normalització del català sempre han anat més enllà de les Lleis, igual que una bona part de la societat catalana. És, però, fonamental, que els partits i el Parlament en general estiguin més propers a la societat civil.
6. Fer Lleis de Normalització
no ha estat ni gens fàcil ni gens ràpid. Tot i això,
s'ha perdut el (tan cercat i preuat) consens total. És un tema que
cada vegada és més debatut i més popular, amb més
presència al carrer i als media, la qual cosa només és
positiva fins a cert punt.
7. E. Boix i F.X. Vila afirmen que el conflicte lingüístic prové
d'un desajust entre les capacitats d'una llengua de servir a una sèrie
de finalitats i les necessitats socioculturals d'aquesta societat. Per tant,
existeix conflicte sempre que hi ha un desajust com l'esmentat, sense necessitat
que existeixi una altra llengua. O sigui, que no cal que hi hagi competència.
Als Països Catalans, hi ha un conflicte lingüístic entès
en termes de desajust, un desajust que podria i hauria de ser compensat
per les Lleis de Normalització, però al capdavall aquetes
lleis no són tan eficaces com per solucionar el problema.
8. En resum, aquests autors -i Ninyoles- plantegen el conflicte en termes
de desajust: el català té un desajust, perquè no està
normalitzat en tots els àmbits, en el sentit que no serveix per a
tot (totes les necessitats socials). I segons Milian, aquest desajust necessita
una legislació en matèria de llengua molt més agosarada
de la que tenim.
9. Per contra, els sectors antinormalitzadors plantegen el conflicte en
termes de competència. Segons ells, existeix una competència
entre el català i el castellà a Catalunya, i la seva denúncia
de la situació presumptament precària del castellà
a Catalunya es basa en aquest plantejament: el fet que la llengua vehicular
de l'escola sigui el català és incompatible amb el fet que
ho sigui el castellà, perquè ho és una o ho és
l'altra. És la manera de denunciar la inferioritat del castellà
en aquest àmbit, i potser generalitzar-ho. Perquè des del
punt de vista del desajust, no es pot denunciar la inferioritat del castellà,
atès que el castellà serveix per a cobrir totes les necessitats
socials.
10. Atès que el consens
i la unanimitat al voltant de les Lleis de Normalització són
una prioritat i una condició sine qua non, és important
i convenient -per a la salut del català- mantenir un percentatge
de vots favorable als partits que impulsen o impulsarien el procés
de normalització del català.
|
Daniel Ruiz-Trillo L'elaboració de les lleis UAB. |
|
Política Lingüística 2001-2002 Albert Branchadell. |