Sopa de Ganso
Per Sergi De Dios

En el cinema clàssic, sobretot durant el seu punt àlgid, la dècada dels 30, era usual rodar pel.lícules que s'adeqüessin a l'esquema narratiu de les "Screwball comedies", és a dir, la guerra dels sexes. Les "Screwball comedies" són comèdies de situació, d'enredaments, que tenen com a eix narratiu i constructiu una parella d'amants. Com diu Núria Bou en el seu llibre , en aquest tipus de pel.lícules es plantegen una enorme varietat de situacions, en què la parella estarà en un continu anar i venir, entre situacions de pau i de conflicte, per acabar, al final del film, amb un llarg petó entre els membres de la parella protagonista mentre surt a la pantalla la frase "The End". Aquest va ser un gènere molt utilitzat en aquesta primera època del Classicisme de Hollywood i que mostrava el gran moment d'aquest sector. En aquesta època es respirava molt bon ambient, hi havia molt optimisme pel que fa a les possibilitats que oferia aquest nou art i, aquest optimisme, és mostrat en la manera de fer les pel.lícules. Un dels aspectes que mostren aquesta època de bonança és el fet que la majoria dels llargmetratges acabaven tots en "Happy End", en final feliç, i per això era lògic acabar aquestes comèdies de situació amb la parella junta fent-se un petó. Amb aquest gènere es vol mostrar la bellesa i la grandesa de l'amor vertader, que és el que preval per sobre d'altres tipus.

En Sopa de Ganso, ens tornem a trobar altres plantejaments. Si recordem l'argument del film, la senyora Teasdale (Margaret Dumont), la dona més rica del país, decideix fer una donació als fons del govern de Freedonia per apaivagar la crisi econòmica que pateix a canvi de que el president del govern fos Rufus T. Firefly (Groucho Marx), del qui estava bojament enamorada. La Comissió encarregada de vetllar pel país hi accedeix i aquest puja al poder. El primer que fa és preguntar-li a la senyora Teasdale "¿Está usted casada? ¿Tiene usted mucho dinero? Responda primero a lo segundo". Quan li respon que és vídua i que té una enorme quantitat de diners, Firefly li diu: "¿No se da cuenta de lo que quiero decirle? La amo". Per tant, podem observar que aquell amor pur i vertader que mostraven pel.lícules de l'època com Sucedió una noche de Frank Capra o La Octava mujer de Barba Azul d'Ernest Lubitsch ja no hi era en la pel.lícula del germans Marx. La única cosa que li interessava a Firefly eren els diners de la vídua.
En altres pel.lícules clàssiques també era usual que l'home, quan s'anés a declarar, digués alguna frase o alguns versos bells per seduir la dona. En canvi, l'únic que feia el dictador era burlar-se del personatge imterpretat per Margaret Dumont, actriu que ja en molts altres llargmetratges dels Marx era la font dels acudits de'n Groucho i que, quan aquest va rebre l'any 1974 un Òscar honorífic, va reconèixer en el seu discurs que els seus films no haguéssin sigut els mateixos sense la participació de l'actriu.
Per tant, l'aspecte amorós en Sopa de Ganso no gaudeix d'elements romàntics típics d'altres pel.lícules i la flama de l'amor de la parella protagonista no l'encén el sentiment envers l'altre (en la senyora Teasdale sí hi hauria aquesta estimació cap a l'altre) sinó l'interés pels diners de l'altre i pel manteniment del poder otorgat.
Fins i tot, en acabar la pel.lícula, la parella protagonista no es dóna un petó sinó, al contrari, Firefly i els altres tres germans Marx llencen peces de fruita a la senyora Teasdale després que aquesta hagués cantant l'himne de Freedonia.

El que fan els Marx en aquesta pel.lícula és satiritzar la idea de l'amor vertader. En Sopa de Ganso només existeix l'amor interessat, fet que es confirma quan apareixen en la pel.lícula dos personatges més, l'ambaixador Trentino de Sylvania, la nació veïna de Freedonia, i Vera Marcal, la sequaç d'aquest.
L'ambaixador Trentino, que és l'antagonista de la pel.lícula, vol conquerir Freedonia i alienar-la al seu poder. Aquesta conquesta la vol fer sense arribar al conflicte bèlic i, per fer-ho, s'hauria de casar amb la senyora Teasdale, la persona més decisiva de la Comissió encarregada de vetllar per Freedonia, perquè el proposés com a cap d'estat i pogués regnar així les dues nacions veïnes. Amb el que no comptava aquest personatge és que la vídua estava enamorada de'n Firefly, qui gaudia de molta popularitat al seu país des que pujà al poder. Perquè aquesta s'oblidés del dictador i caigués als seus braços, es va aliar amb Vera Marcal, una bella ballarina que s'havia d'encarregar de seduir a en Firefly, ja que així, la senyora Teasdale s'emportaria un desengany amorós i aniria a consolar-se als braços de Trentino, amb qui tenia una gran amistat.
El personatge de Vera Marcal correspondria amb la figura de la mantis religiosa proposada per Roger Caillois en el seu llibre . De la mateixa manera que la mantis religiosa femella sedueix a la mantis religiosa mascle per reproduir-se i, un cop acabat aquest acte, la femella mata al mascle per alimentar-se, Vera Marcal vol seduir a en Firefly per així "matar" l'amor que hi ha entre la senyora Teasdale i ell.
Aquesta estratègia de mantis religiosa no li surt bé a aquest personatge, ja que sempre que intenta encisar a en Firefly aquest l'esquiva, no l'interessa gens una relació amorosa amb la senyoreta Marcal. Tampoc l'interessa una relació d'aquest tipus amb la senyora Teasdale, però la té per mantenir el seu poder i gaudir de la riquesa d'aquesta.

La senyora Teasdale es comporta també d'una manera estranya, ja que li dóna joc a l'ambaixador Trentino. Sense que en Firefly sapigués res, l'ambaixador de Sylvania organitza, juntament amb Vera Marcal, una cita a soles amb la vídua rica i aquesta escolta totes les proposicions que li fa aquest. Aquest comportament respondria a la necessitat d'autoafirmació i emancipació personal per part d'aquesta, per demostrar que no està subjecta a en Firefly, que es pot escapar dels seus braços en qualsevol moment.
Aquest intent d'encisar la senyora Teasdale li va sortir malament a l'ambaixador Trentino, ja que en Fierefly es va presentar a mitja cita. Aquest és l'únic moment en què el dictador s'interessa per ella, ja que, en aquest cas, la dona simbolitzaria un trofeig que has guanyat a un altre . En aquest moment, Firefly lluita per ella, és un conflicte verbal que acaba amb aquest colpejant la cara de Trentino amb un guant després que aquest últim li hagués dit principiant. Degut a aquesta ofensa pública, Trentino acaba declarant la guerra a Freedonia, fet que no volia que passés.

Per tant, aquesta pel.lícula toca l'argument de l'amor per interés. En el fil narratiu de Sopa de Ganso, hi ha una voluntat de mostrar un conjunt de relacions entre els protagonistes que, a diferència de la tendència general dels films de l'època, no apunten cap a l'amor vertader sinó cap a interessos personals. La única que creu en l'amor vertader, la senyora Teasdale, acaba agredida per peces de fruita llençades cap a ella pels germans Marx en comptes del petó final que s'hagués emportat per part del seu amant si estés protagonitzant una típica "Screwball comedy" del Classicisme nord-americà.
El missatge que ens transmet la pel.lícula és que tota relació amorosa o, simplement d'amistat, pot tenir algun element d'interés per aconseguir allò ansiat.